Poble del Gironès que es troba entre Cassà de la Selva i Cristina d’Aro, Llagostera té el terme municipal més gran de la comarca, 76’36 km2, on s’hi concentren poc més de 8.000 habitants. Amb restes humanes que procedeixen del Paleolític, el seu casc antic es va convertir en baronia al 1375, però no va ser fins a inicis del segle XIX que es va convertir en un dels municipis amb una important indústria surera i també un focus rellevant de moviment obrer. Tot això va davallar considerablement a mitjans del segle XX, i actualment, el poble té interés per les runes del seu castell i els seus edificis modernistes.
“En pobles més aviat petits els Consells Comarcals resulten útils i tenen la seva raó de ser. De fet, a nivell de representativitat territorial són més rellevants que no pas les Diputacions, ja que els Consells Comarcals són més propers als alcaldes, al territori”
“Hem d’aprofitar les noves tecnologies per facilitar al màxim al ciutadà els tràmits que ha de fer. La idea és que la gent tingui la possibilitat de consultar coses que fins ara no es podia i pugui agilizar tràmits des de casa”
“Només hi ha una sortida, que l’hem de tenir molt clara, i que hi hem d’anar tots, perquè tenim un bon comandament i un bon patró de vaixell. I quan arribem a port, cadascú ja defensarà llavors les seves ideologies, però d’entrada, hem de fer la travessia”
Volem saber la seva història. Vostè és nascut a Cadis…
Sí, hi vaig néixer l’any 54. I vaig venir, com molta gent, a la recerca d’una oportunitat. Vinc d’una família que vam quedar-nos sense pares de molt jovenets, i quan vaig marxar d’allí, als 18 anys, no vaig oblidar el que em van dir ‘No te olvides nunca de la tierra que te vio nacer pero trabaja y lucha por la que te verá crecer’. Així que quan vaig aterrar aquí, vaig canviar el xip i vaig tenir molt clar que estava en un país diferent, amb la seva pròpia llengua, la seva cultura, la seva manera de ser.
Suposo que llavors deu empatitzar molt quan veu a la gent que ve de fora
Sí, però la situació va ser diferent. Haig de dir que malgrat les dificultats del moment, mai vaig passar gana, ja que vivia a casa del meu oncle i no em faltava sostre ni menjar. Però sí que comparteixo la sensació de desarelament que es viu, amb una cultura que no és la teva, una manera de ser que et resulta estranya. També és cert que, encara que no ho sembli, la meva impressió és que la gent s’aboca molt en la integració de la gent que ve de fora.
No tothom ho veu així
Doncs jo convidaria al president Rajoy a fer una estada aquí i que visqués la realitat d’una alcaldia com la de Llagostera, que veiés la solidaritat dels catalans i com s’acull a gambians, magrebins, peruans i a gent d’altres paísos.
M’he adonat que és el primer municipi del país que integra els tràmits online del consorci de l’Administració oberta de Catalunya. Què vol dir, això?
Sóc dels que pensa que hem d’aprofitar les noves tecnologies per facilitar al màxim al ciutadà els tràmits que ha de fer. La idea és que la gent tingui la possibilitat de consultar coses que fins ara no es podia i pugui agilizar tràmits des de casa. Som un poble petit, sí, però les noves tecnologies són molt importants, i també donar la màxima sensació de transparència.
Parlant de transparència, hem vist que surten a la web municipal el que cobren els regidors
Sí, estem intentant actualitzar totes les dades que ens demanen i ara estem, si no hi ha hagut alguna variació de darrera hora, als volts del 63% de transparència, segons l’estudi que fa la Universitat Autònoma de Barcelona sobre aquest tema. N’estem força orgullosos, perquè hi ha altres municipis molt més importants que el nostre que no superen, ni de llarg, la nota de tall.
Veig que també us heu acollit al Pacte d’Alcaldes per la energia sostenible. Què implica, això?
S’han fet una sèrie de renovacions de l’enllumenat públic per mirar de reduir al màxim el seu consum, i estem intentant acollir-nos a aquest pacte, anomenat PAES per a què totes les actuacions puguin ser subvencionades. Feia temps que ens hi podíem acollir però ens semblava massa trencador i no estàvem segurs de si funcionaria, però és evident que va molt bé, perquè contempla altres aspectes, com la possibilitat de desenvolupar energies alternatives o de tenir cotxes elèctrics. El cert és que intentem contribuir a la sostenibilitat del poble.
Un aspecte que va molt lligat amb el tema del reciclatge
Sí, nosaltres som dels municipis que es va acollir a la recollida del porta a porta, i ara hem fet una nova concessió en els residus per tal de fer una sèrie de millores. Ara el que volem és optimitzar les hores que la brigada dedica al manteniment de carrers, de jardineria, i que realment la brossa la gestioni l’empresa que agafi la concessió.
Segons tinc entès això del reciclatge és un tema complex
Si, bàsicament perquè és molt important fer una política de molta formació a nivell d’usuari. De tant en tant hi ha controls en allò que hi ha a les deixalles i si no s’ha fet bé la selecció i has dipositat una deixalla orgànica en una d’envasos, per exemple, hi ha penalització. I és clar, cal fer-ho bé, per tal de mantenir les subvencions importants i que el cost real de la recollida, que és deficitària, no repercuteixi en el ciutadà.
He vist que teniu un Pla de Barris de millora social i urbanística…
És un altre tema, i sens dubte, també amb molta envergadura. El problema és que hi ha els plans aprovats però no hi ha diners, ni per part nostre, evidentment, ni per part de la Generalitat. I abans d’embrancar-nos en deutes i dèficits públics, evidentment ho hem aturat, perquè prou feines tenim en fer equilibris pressupostaris.
I com és aquest Pla de Barris de Llagostera?
És un gran projecte, on s’ha executat molta obra i on ens falta la inversió més urbanística, la d’arranjar els carrers que confronten el nucli antic del municipi. Per exemple la zona de dalt de la Plaça la tenim aturada, però pel que fa referència al treball de barris, a la part social, diguem-ne, que també és prou important, la tenim molt avançada.
Ara que es parla tant dels Consells Comarcals, en quina mesura us resulten útils?
En pobles més aviat petits com el nostre ens resulten útils i tenen la seva raó de ser. De fet, penso que a nivell de representativitat territorial són més rellevants que no pas les Diputacions, ja que els Consells Comarcals són més propers als alcaldes, al territori i per tant coneixen molt més bé les dificultats que poden patir els municipis que en formen part. I no hem d’oblidar la importància d’aquesta primera administració, la més propera al ciutadà.
De fet, vostè a la campanya electoral ja va dir que “Catalunya comença al teu ajuntament”
Efectivament, i penso que és ben cert. A vegades potser hi ha una mancança de representativitat a nivell municipalista, tot i que des de les diferents associacions municipals, l’ACM i la FMC, per exemple, s’estan fent molt bones fenes. Jo formo part de la Comissió de l’Interior de l’ACM, i penso que una bona iniciativa és comptar amb els municipis a l’hora de legislar, ja que al capdavall, som finalment nosaltres els que després hem de posar en funcionament qualsevol llei que es fa des de la Generalitat.
Sí, però, ha estat precisament des d’organismes supramaunicipals on s’ha posat molt de fre a la iniciativa pressupostària municipal
Efectivament. I també penso que en aquesta crisi hem de ser capaços de fer valoracions, d’analitzar la part negativa i no caure en els mateixos errors que s’han comès fins ara. Als municipis se’ns reclama que siguem molt més curosos a l’hora de fer inversions, però també hi ha hagut molta lleugeresa a l’hora d’atorgar subvencions que al final potser no han arribat. Així que, de tot plegat, cal treure la conclusió que som nosaltres, els ajuntaments, els que hem de tenir cura del què fem, i no deixar-nos condicionar, perquè al capdavall la responsabilitat serà nostra…
I per això desenvolupen projectes com el Pla Estratègic de Llagostera, oi?
Sí, el que estem intentant és que ara amb els temps que corren, tenim possibilitats de fer una anàlisi molt profunda per veure les mancances del municipi. I així, estarem preparats per quan vinguin temps millors i es puguin començar a fer coses. Així que estem treballant en l’àmbit social, en el turístic, en l’industrial… i el més important és que és obert i participatiu i obert.
I deu llavors estar formada per diverses comissions
Per suposat. Una és l’Associació política, una altra és la de participació ciutadana… i així han sorgit diverses propostes de treball molt interessants. El que volem amb aquest pla estratègic és tenir una eina prou important per a què sigui viva, i que arribat el moment, la poguem desenvolupar. Però això sí: ajustat a les nostres necessitats, sense pretendre res que no puguem aplicar aquí, per tal que quan l’economia comenci a funcionar, a Llagostera no se li escapi el tren.
Deu resultar fàcil no caure en una certa politització de tot plegat. I més ara, que tenen majoria absoluta
No podem deixar de banda que aquest és un pla iniciat per l’equip de govern. I malgrat aquesta aclaparadora majoria absoluta, de tretze regidors possibles, en tenim onze, no hem fet en absolut una política absolutista, entre d’altres coses perquè entenem que a la política tan aviat pots estar a dalt, com abaix, i el que no governa avui pot fer-ho demà. Així que el que volem és un pla estratègic que sigui el màxim de consensuat possible, amb totes les forces polítiques, estiguin o no a l’Ajuntament.
I com el veu el futur del nostre país? El del seu ajuntament el té molt clar, però i el de Catalunya?
Doncs penso de manera molt semblant, si no som capaços d’actuar units, no tindrem futur, i més en la situació que tenim al país, en la que depenem d’uns pressupostos i especialment un dèficit que ens vénen marcats de Madrid.
La llibertat d’acció és molt reduïda, per part del Govern de la Generalitat
Efectivament, i tenint en compte que prop del 70% del seu pressupost va destinat a allò que anomenem Estat del Benestar, doncs estàs lligat de mans i peus. Així que veient això, veus que només hi ha una sortida, que l’hem de tenir molt clara, i que hi hem d’anar tots, perquè tenim un bon comandament i un bon patró de vaixell. I quan arribem a port, cadascú ja defensarà llavors les seves ideologies, però d’entrada, hem de fer la travessia i arribar a bon port.
