Conta la llegenda que el municipi de Vilanova deu el seu origen a un grup de geltrunencs que van voler fugir del Dret de Cuixa del seu senyor, i es van instal·lar a la costa, on van fundar una “Vila Nova”. D’una manera o altra, aquesta ciutat, fundada oficialment l’any 1274, va viure una època de gran esplendor al segle XVIII, quan se li va permetre tenir tracte comercial amb les amèriques, el que va enriquir-la considerablement i va estimular un llegat que ha arribat fins als nostres dies. Avui és la capital del Garraf i té censats 66.000 habitants.
“Creiem molt en la cohesió social. Perquè de què et serveix tenir els carrers preciosos, si no podem conviure bé. Així que malgrat les enormes dificultats econòmiques que hi ha, tenim la prioritat que es mantingui aquesta bona convivència. Tot acaba resultant més fàcil”
“És absurd això de pretendre reduir municipis per estalviar. No tenim present que gran part d’aquests municipis, sobretot els petitets, no cobren ni els regidors ni els alcaldes i en canvi històricament sí que són un referent d’una manera de funcionar ben nostra”
“Els Alcaldes no són polítics en el sentit estricte del terme. Ens hem dedicat molt al servei de la ciutat i no ens considerem professionals. I això es nota quan arribes al Parlament. Tens un tarannà diferent, una manera de fer que indica que has estat a primera línia”
Aquí tenim la teoria que molts alcaldes no són en realitat polítics en el sentit estricte del terme
És cert. Ens hem dedicat molt al servei de la ciutat i no ens considerem professionals. I això es nota quan arribes al Parlament. Tens un tarannà diferent, una manera de fer que indica que has estat a primera línia. En Lluis Recoder, n’és un bon exemple.
I quines motivacions té una persona com vostè per ser alcaldessa?
Crec que, sense ànim de ser pretenciosa, el pensar que pots aportar a la teva ciutat. La cosa va començar fa uns deu anys que estava parlant amb l’Esteve Orriols que en aquells moments era cap de l’oposició a Vilanova. Jo li manifestava queixes de coses que pensava que anaven malament a Vilanova i em va dir que si tenia tantes propostes a fer perquè no m’hi dedicava. I al cap de mig any ja estava a les llistes. Vaig estar a l’oposició 8 anys fins que a les darreres eleccions vaig sortir escollida.
I com es va trobar l’Ajuntament?
Quan vaig començar me’l vaig trobar pitjor del que m’esperava, les coses com siguin. Crec que hi ha hagut, com a tants d’altres llocs, un amagar el cap sota l’ala, d’esperar que la crisi seria curta i tot s’acabaria arreglant. I Vilanova no va saber reaccionar. Es va continuar fent amb la mateixa dinàmica d’inversió desmesurada, de manera que en aquests moments, estem en una situació econòmica molt complicada.
Hi havia la idea, ja desapareguda, que s’havien de fer moltes coses…
Si, com més inversions feies millor i en certa manera hi estic d’acord. Però això quan l’economia funciona. Has de saber dir prou quan se t’acaba el finançament, les subvencions i el diner, perquè si no hipoteques la ciutat, hi ha un moment en que no pots donar cobertura a les necessitats més bàsiques. I aquest és el problema que ara procurem evitar. Que paguem 9 milions d’euros anuals als bancs sobre un pressupost de 64.
Quan van entrar ho van fer a través d’un Pla d’Actuació Municipal, on us van fixar una sèrie d’objectius ben concrets. Això comporta un compromís molt fort.
Sí, a més aquest pla d’actuació s’ha fet incorporant un procés participatiu on els ciutadans van poder participar-hi, i on s’hi ha fet seguiment, és a dir que encara ens ho hem posat una mica més complicat.
I tot això ho han articulat a través de la cohesió social
Efectivament. Perquè de què et serveix tenir els carrers preciosos, o tenir una ciutat de la que tothom n’està orgullosa si no podem conviure bé. I una bona convivència ho garanteixes amb això. Així que malgrat les enormes dificultats econòmiques que hi ha, on l’Ajuntament malauradament no hi pot fer res, tenim la prioritat que es mantingui aquesta bona convivència. Tot acaba resultant més fàcil.
I aquesta cohesió s’aconsegueix, suposo, amb un bon teixit associatiu
És una de les nostres riqueses. Miri, tenim unes 300 associacions, així que quan algú arriba a la ciutat resulta molt fàcil integrar-se. No som una d’aquelles ciutats en les que si no ets del poble, no arribaràs a conèixer mai ningú. Al contrari, quan arribes a Vilanova, aquest teixit associatiu t’acull ràpidament.
Veig que hi creu molt, en això
És la millor manera d’integrar persones, siguis del mateix país o d’altres, entre d’altres coses perquè tot el que puguem fer des de l’administració no deixa de ser forçat. Però en canvi, un teixit associatiu viu, que aculli a la gent, funciona molt millor. I aquestes associacions estan realitzant una feina molt i molt important per donar compliment en aquest punt. I les tenim molt en compte a més, ja que si no fos per elles, no podríem tirar endavant tot el que estem fent.
L’esport també uneix
Intentem potenciar-lo força, sobretot els nanos a les escoles. No descobreixo res si afirmo que l’esport és una gran escola de valors. És saludable per tothom, per això pretenem que hi hagi una oferta ben àmplia, i això es nota en les instal·lacions municipals, que estan ocupades per gent de totes les edats. Només cal veure la Cursa Popular, que tenim ben arrelada, per adonar-se de com està arrelat l’esport a la ciutat.
Pel que he vist també voleu potenciar els vostres recursos, que no són pas pocs
Cert. I s’han d’impulsar més, per això estem molt esperançats. Històricament ha estat una ciutat industrial i sempre hem pensat que el turisme no calia, així aquest és un bon punt de partida. I això sense comptar que tenim un port que hem aprofitat poc, i una universitat amb un centre tecnològic, d’empreses amb nivell.
Doncs caldria explotar això perquè suposo que, com deia abans, grans projectes no es podran tirar endavant
Cal ser realistes i adonar-nos que no podrem fer grans urbanitzacions, ni tirar endavant grans projectes. Aquesta legislatura és de consolidació, d’embelliment, i de manteniment de la ciutat. S’han de buscar millores estètiques, i centrar-nos molt en la mobilitat, ja que municipis que han crescut molt als darrers anys, tenen molts problemes de mobilitat.
I parlant de mobilitat, què ha representat la connexió amb l’eix transversal?
Un avenç importantíssim. Tan important com quan es van obrir els túnels de Garraf. És una via de comunicació ràpida i molt bona i el que estem fent és intentar aprofitar al màxim totes les inèrcies que es poden produir entre les quatre ciutat que d’una manera o altra estem connectades: Manresa, Igualada, Vilafranca i Vilanova.
Donant una ullada a les inversions ens hem adonat que també voleu potenciar molt la cultura com a element identitari i de dinamització
Si, hem de deixar de veure-ho com una despesa. La cultura no només es gaudeix, també és una inversió. I per primera vegada l’hem posat a la mateixa àrea que dinamització econòmica.
Per tant, teniu aspiració de crear indústria cultural?
Més que això, fer que els esdeveniments culturals siguin una manera de situar la ciutat al món. És a dir, volem ser una ciutat atractiva per visitants, que es conegui per tenir el patrimoni que tenim. Amb una oferta cultural bona i amb una cultura tradicional també important. Vilanova, per exemple, té uns quants esdeveniments que es coneixen força però potser caldria aprofitar més: tenim la festa major d’hivern que són els Tres Tombs amb tot el que té que veure amb el món del cavall. Després tenim els carnavals, que són prou coneguts també. La idea és potenciar allò que ens fa especials.
I això sense deixar de banda un patrimoni que va més enllà del calendari tradicional
Un patrimoni arquitectònic important, certament. Hem acabat de restaurar el casc antic i és una zona que volem dinamitzar. Quant a museus, tenim també una bona oferta: el del Ferrocarril, el Víctor Balaguer… Sí: Vilanova no és només una ciutat industrial, sinó que és conscient del seu passat, que resulta atractiu i que vol potenciar.
També hi té una bona cultura gastronòmica
Sí, de fet quan hem parlat del turisme sempre mirem que vagi tot junt, les festes, el patrimoni i la gastronomia. I aquí hi ha una bona horta de la que no n’hem parlat: una agricultura de qualitat i el peix fresc de la llotja, que formen part de la gran restauració de la zona. Així que en general, penso que hem de deixar de ser menys egoistes i deixar que vingui gent de fora a visitar-nos. Fins ara no ho hem necessitat però ara sí, i tenim bones oportunitats per a què ens descobreixin.
I per venir a viure? Quines altres raons podríem donar a una persona per a que vingués a viure a Vilanova?
Bé, és una ciutat molt ben comunicada, on tens tots els serveis d’una gran ciutat però que continua sent un poble. Té una qualitat de vida impressionant i la gent es coneix. És una ciutat molt integradora.
Potser estaria bé que aprofitant aquesta mobilitat que abans parlàvem, hi hagués més lligams amb d’altres municipis
Doncs sí. A la comarca del Garraf hem tingut el problema que sempre hem anat a la nostra, i penso que hem d’aconseguir que tots plegats funcionem junts i que la capital, que som nosaltres, assumim no només un lideratge sinó també que fomentem la col·laboració entre les altres ciutats. Ho estem aconseguint, i més en aquests moments de greus dificultats, en què crec que mai a la vida havíem treballat tan bé conjuntament.
A banda de tot el que es fa pel municipi i el que es vol fer a nivell comarcal, també haurà posat ordre a l’Ajuntament
Sí, hem introduït grans canvis en l’organització municipal. Per primera vegada hi ha un equip directiu i s’estan posant en marxa sistemes de funcionament enfocats a fer de l’ajuntament un òrgan més eficaç, més transparent.
Sembla del tot indispensable
No és normal que ho haguem de fer però malauradament amb els anys, els ajuntaments agafen unes dinàmiques de continuar fent les coses com sempre s’han fet sense parar-se a pensar si són efectives. I això es va salvant gràcies a la bona voluntat i a la gran professionalitat que tenen els treballadors municipals, però arriba un moment que hem d’aprofitar totes les eines de gestió moderna que tenim a les nostres mans i incorporar-les als ajuntaments.
I això passaria per la la supressió de municipis i la reducció de regidors, com es defensa des de Madrid?
Crec que és absurd. S’està buscant un culpable als problemes que té el país i si ho analitzem, veiem que l’endeutament de tots els municipis catalans és la meitat de tot l’endeutament de la ciutat de Madrid. Gran part d’aquests municipis, sobretot els petitets, no cobren ni els regidors ni els alcaldes, i en canvi històricament sí que són un referent d’una manera de funcionar nostra i crec que és absurd ara anar a buscar culpables. Aquest no és el problema, ja li ho garanteixo.
Una última pregunta. Què n’opina del camí sobiranista que ha iniciat el President i ara, bona part del Parlament de Catalunya?
Ha estat valent, sens dubte. És el que tocava ara, en aquest moment i és un camí que no té marxa enrere. Crec que Catalunya ha de donar aquest pas que durant els darrers 300 anys no hem estat capaços de fer, però cal encara un llarg camí per recórrer. Sobretot caldrà més pedagogia, explicar com estan les coses. Des de bona part del món municipal, però, el President sap que té el suport de gran part dels alcaldes i alcaldesses del país.
