A diferència de la gran majoria dels municipis que passen per Alcaldes.eu, Arenys de Mar no és un poble que tingui una història mil·lenària. Nascut com a barri marítim d’Arenys de Munt al segle XIV, pertany a la comarca del Maresme i ha sobrepassat els 15.000 habitants, tot i que a l’estiu, i com tants d’altres municipis costaners, la població augmenta espectacularment.
“La responsabilitat de treballar en un Ajuntament l’has de poder combinar amb d’altres feines perquè saps que tard o d’hora, quan deixis de ser alcalde, has de continuar amb la teva vida”
“Encara que la política ha d’impulsar normes i reglaments, el que valora el ciutadà és que siguis eficaç, que estiguis a prop d’ell, que puguin venir a expressar-te els seus problemes, encara que sàpiguen que no tots ho pots arreglar”
“Facis el que facis, ho has d’explicar, has de donar les raons per fer-ho. La política és o hauria de ser això: un no s’hi està per mantenir-se en el càrrec, sinó per fer un serveis. I serà al cap de quatre anys passaràs una prova i el ciutadà dirà bé o malament”
Vostè ja tenia experiència treballant en ajuntaments.
Sí, però no com a polític. Ara tinc un període d’excedència, però treballo en temes d’informàtica a l’Ajuntament de Premià de Mar. I abans havia treballat també en una altra empresa que donava serveis a Ajuntaments. Des del 84 que estic treballant per a l’Administració, o sigui que he estat a les dues bandes.
Ja estava habituat, doncs a aquest món.
Si, i és una sort la veritat. A vegades massa experiència és un problema perquè llavors agafes mals costums. Però conèixer una mica l’Administració, i més avui en dia, que és summament complexa és un element important per poder-te posar a treballar i no perdre’t.
En la política vostè no va entrar directament com Alcalde.
No, no, jo ja portava temps preparant-me. El fogueig va ser quan vaig estar des del 99 i fins al 2003 de Regidor d’Hisenda i Administració. Després vaig estar a l’oposició, i ara a l’alcaldia. I certament, canvia molt la perspectiva, sobretot en temes de responsabilitat. L’Alcalde és responsable de moltes coses, i això té el seu pes.
S’hi dedica amb exclusivitat.
Si, tot i que pensava compaginar-ho. La política requereix molt de temps, d’acord, però no pots dependre únicament d’ella. I la responsabilitat de treballar en un Ajuntament, l’has de poder combinar amb d’altres coses perquè saps que tard o d’hora, quan deixis de ser alcalde, has de continuar amb la teva vida.
Tot i així, l’experiència de tots aquests anys li deu resultar positiva.
Hi ha moments durs, per què negar-ho, però també és cert que m’ho passo molt bé, com la idea d’estar a prop de les necessitats dels ciutadans.
Sí, és el que es diu…
Tot allò que passa al municipi, t’incumbeix, i encara que a la teva feina has d’impulsar normes i reglaments, el que valora el ciutadà és que siguis eficaç, que gestionis bé, que estiguis a prop d’ell, que puguin venir a expressar-te els seus problemes, encara que sàpiguen que no tots ho pots arreglar.
Entre d’altres coses, Arenys és un poble important pel seu port.
Sí, tot i que és un municipi relativament recent, poc més de 400 anys. Hi havia hagut habitants prop del mar que s’havien dedicat a la pesca i a la construcció de vaixells, i més tard, va tenir molta importància pel comerç amb les Amèriques amb tot el tema dels indians. Però no podem oblidar que no només hi ha aquest patrimoni: també hi ha un passat prou destacable a nivell cultural, i la figura de Salvador Espriu només és una bona mostra.
Però el port té molt a veure en tot això.
Sí, és veritat. Aquest present i futur és el port, i no vull amagar, que quedi clar. És el que marca el nostre municipi, i per tres factors ben clars: d’una banda, el tema lúdic, que és possiblement el més conegut, amb un sector nàutic que guanya un munt de distincions a nivell nacional i internacional; de l’altra, el tema pesquer, que ja sabem que no és el de fa uns anys però que genera una riquesa i un comerç important a la vila; i finalment, el tema de les drassanes: aquí es reparen vaixells d’altres ports de Catalunya. Aquest port, doncs, està estratègicament molt ben situat al Maresme i ens lliga tota la tradició marinera, essent un actiu molt important per Arenys.
Parli’ns de la llotja.
Precisament no fa gaire que s’ha modernitzat: es pot visitar i es pot participar en la subhasta, resulta molt curiós. Però el més interessant és que des de llocs com aquest reivindiquem els millors productes que podem oferir. Fa poc es va presentar un programa de productes artesanals de la restauració i podem sentir-nos orgullosos dels elements que hi ha, tant de la terra, com del mar.
La restauració té un pes important.
És clar. A banda de la vessant diguem cultural, amb diverses mostres artístiques dignes de visitar, no sé, ara penso per exemple en el retaule barroc de l’Església, un dels més importants de Catalunya, hi ha un turisme gastronòmic molt important. Aquí es pot venir a gaudir d’una molt bona taula.
I a banda del turisme i el port, quines altres fonts de riquesa tenen?
Intentem potenciar les zones industrials. Tenim sòl i en el seu moment es va contemplar una zona industrial pública per tal de desenvolupar-hi un lloc on construir-hi naus. També val a dir que Arenys té una fàbrica molt important, la dels mitjons Cóndor, que exporta a nivell mundial i que representa una important font d’ingressos i de treball.
I com els afecta la crisi?
Miri, jo penso que la nostra zona no ha afectat tant la situació com en d’altres comarques, encara que Déu n’hi do, també. El pitjor, però, és el desànim que tot plegat implica, i la desmoralització que pot envair a la gent. Però n’hi ha prou en donar una ullada a la història per veure que no és el primer cop, ni l’últim que hi ha hagut crisi.
Tenim algun exemple local?
Fa poc vaig anar a presentar els actes dels 125 anys de l’Ateneu Arenyenc i vaig comentar que va haver un temps en què Arenys va perdre habitants, passant de 6.000 a 5.000. Les escoles van tancar, les drassanes es van reduir de 5 a 1, i tot semblava apuntar que si no es feia res, el poble acabaria morint. Va ser llavors quan l’Ateneu va voler, en aquests moments difícils, promocionar la cultura, creant noves expectatives i treballant per un futur que tard o d’hora acabaria per arribar. Doncs el mateix passa ara. Tard o d’hora, això acabarà passant, i hem de fer com els nostres predecessors: no mirar enrere i tirar endavant.
Mirar endavant.
Sí, hem de saber cóm donar-li la volta a tot plegat per a que això sigui possible, buscar les maneres i sobretot, fer el possible per a què no ens envaeixi el sentiment del fracàs.
Però tot i així, temes com l’atur han de ser preocupants.
Doncs sí, i sort que tenim una bona coordinació amb Serveis Socials, Càrites i els Frares Caputxins. Entre tots, ho anem trampejant, però és difícil, ho admeto.
Hi ha més gent que treballa fora i viu aquí?
Bé, aquest és un dels grans reptes que tenim. Barcelona és una gran ciutat que cada vegada es va estenent més i que si t’hi pares a pensar, no saps ben bé, quan comença o quan acaba. Estem una mica allunyats, però cada vegada el fenòmen metropolità és més present i amb les tarifes del tren i l’autopista hi ha una comunicació constant. Però nosaltres mirem més cap a Girona, ja que de som el primer poble del seu bisbat. La idea, però, és que no ens passi com alguns pobles que han perdut personalitat i que són ciutat dormitori. Encara que la gent treballi a Barcelona, Mataró o Granollers, no som un barri, ni molt menys. I hem d’evitar convertir-nos en un.
De quina manera?
A vegades és molt important tenir projectes que dinamitzin el municipi. Nosaltres, per exemple, teníem un teatre que va ajudar a no perdre la identitat com a poble. Ara en tenim un altre, en unes magnífiques instal·lacions i que ens permeten poder realitzar tota mena d’actes. I són aquesta mena d’elements, culturals, d’esbarjo, els que hem de potenciar per tal que facin bullir l’olla com a municipi i com a comunitat.
Una comunitat que ha d’engrandir-se molt, a l’estiu.
Sí, es nota molt. I així com fa uns 20 anys era un turisme estranger, de fora, ara n’hi ha un de la vora. Tenim un lloc per a que puguin venir joves, una casa de colònies. I segones residències i lloguers, és clar. I tenim un altre turisme que passa més discretament, el que ve amb vaixell, fa una estada al port de dos o tres dies i marxa.
I fora de temporada?
Comparat amb d’altres pobles, Déu n’hi do la vida que tenim aquí. Es deu al comerç, als jutjats, als que van al registre… i un element molt important: la riera, que és l’eix central al qual s’articula tot el moviment del municipi.
Quins projectes importants tenen planejats per aquesta legislatura?
Tenim els del fons estatals d’inversió local, que es destinaran a ampliar el passeig i fer-lo més maco. I bàsicament el projecte és canviar les carreteres, perquè quan plou, les parts baixes del poble reben totes les aigües. També hi ha la reforma dels vestidors del pavelló municipal, la urbanització del carrer de l’església, al nucli antic… i llavors, dins el pla d’inversions, una escola bressol nova, i una inversió important al barri de Sant Elm, entre d’altres.
Això representarà uns canvis importants a Arenys.
Arenys ha estat un poble que ha hagut d’invertir en una sèrie d’elements que potser no són d’entrada els que la gent valoren més. Sí, tenim una sèrie d’aquipaments de primera fila, però potser el que és l’urbanisme del dia a dia, els dels carrers, llums i clavegueram, ha quedat una mica enrere. I això l’arenyenc això ho veu, i per això el govern està fent el possible per redreçar aquesta situació, i espero que en aquest mandat pugui ser una realitat.
D’una manera o una altra, el ciutadà acaba percebent si es fan coses.
Sí, som conscient que amb tot el que fem, hi haurà gent a qui li agradarà i gent a qui no. En qualsevol cas, en aquest mandat hem fet un Pla d’Actuació Municipal, on ens hem compromès a una sèrie d’actuacions, posant un calendari. Penso que del que es tracta és que facis el que facis, ho expliquis, donis les teves raons per fer-ho. Al capdavall, la política és o hauria de ser això: un no s’hi està per mantenir-se en el càrrec, sinó per fer un serveis. I serà al cap de quatre anys passaràs una prova i el ciutadà dirà bé o malament.
Aleshores es tornarà a presentar.
D’entrada diria que sí, perquè un projecte municipal no es pot fer en només quatre anys. Sempre hi ha coses que queden pendents i ja pots córrer, ja, que sempre queda feina per fer. L’inconvenient és el que ve després. Cóm pots tornar a la feina després de 8 anys?
Què tal les relacions amb d’altres alcaldes del Maresme?
És molt important que tots plegats ens portem bé, perquè al capdavall treballem per un projecte comú. I aquesta idea no pot ser interferida per una visió estrictament partidista de la formació a la que pertanys. Particularment, tinc molt bona relació amb els alcaldes de l’entorn perquè sabem que en el fons estem parlant amb un mateix llenguatge: volem resoldre els problemes del ciutadà, tenim dificultats amb el finançament, i treballem per una idea que compartim.
I les ideologies es deixen de costat en la política municipal?
Bé, jo penso que sí que hi ha una ideologia perquè és el motor. Si no creiem en ella, aleshores no hi ha d’haver polítics, només arquitectes i enginyers. Però llavors, com gestionaran allò que volen els ciutadans si són tècnics? Passa, i això és veritat que el marge que tens és petit i al final acabes fent més de gestor que no pas de polític.
