“Hem guanyat reconeixement però ens calen més recursos en seguretat i infraestructures nuclears”

Vostè és alcalde de Pratdip des de 2015, i aquests han estat uns anys plens d’esdeveniments i imprevistos. Què n’ha après, de tota aquesta experiència?

A escoltar la gent i a col·laborar. També he conegut més bé la idiosincràsia i la capacitat de solidaritat dels veïns del poble. Som una comunitat molt oberta i tots intentem solucionar els problemes conjuntament. Treballar en el dia a dia m’ha permès conèixer més bé la idiosincràsia.

S’esperava que la feina d’alcalde fos com és?

Reconec que des de fora es veu d’una manera i que, quan hi ets, et trobes molts problemes, moltes fites a assolir, molta feina a fer que no esperaves. A més, no tothom et reconeix la feina que fas. Ha estat difícil. Jo voldria convidar la majoria de la gent del poble, a partir d’una certa edat, a passar per l’ajuntament i que veiessin que és treballar i donar la cara pel bé del poble.

Jo voldria convidar la majoria de la gent del poble, a partir d’una certa edat, a passar per l’ajuntament i que veiessin que és treballar i donar la cara pel bé del poble.

Li hem demanat que ens portés unes fotografies personals. Ens les pot explicar?

Aquí us mostro la primera. És del desmantellament de la central de Vandellós-1. Va ser una feina delicada. Fa 30 anys vaig treballar en la construcció de la central nuclear. Més tard, també vaig ser a la de Vandellós 2. La meva activitat professional era la construcció i, també, la provisió de tota mena de serveis de suport. 

Allò va ser per a mi un canvi d’aires, perquè durant vint anys havia treballat a la construcció al poble, en una empresa familiar local.  Vaig passar per totes les categories: peó, paleta, encarregat… Quan va sortir la feina a la central va ser un canvi d’aires molt positiu, perquè vaig conèixer gent nova, noves maneres de treballar i d’organitzar-se. 

En té alguna altra, de quan era petit?

Sí. En porto algunes. Una d’elles m’agrada molt perquè em recorda que vaig ser fundador de la Colla de Geganters de Pratdip. En una altra hi surto jugant amb els amics a bales, sobre l’any setanta i pocs. I en aquesta estem a punt d’entrar a escola, a la Plaça de l’Església.

Com ha afectat la pandèmia el poble?

Som un poble petit, d’unes 780 persones i, per sort, hem mantingut tots els serveis. No ens ha calgut desplaçar-nos per buscar res. El temps que vam haver-nos de tancar vam tenir oberta la botiga de la Cooperativa, on hi ha de tot: carn, peix congelat, fruita i verdura, productes de neteja… Fins i tot t’ho portaven a casa per comanda. I també tenim la farmàcia local, de la Rosa Oliver, que ha col·laborat moltíssim en el dia a dia, portant les medicines a les cases i servint els clients. Igualment mantenim un forn de pa que admet encàrrecs.

El temps que vam haver-nos de tancar vam tenir oberta la botiga de la Cooperativa, on hi ha de tot: carn, peix congelat, fruita i verdura, productes de neteja…

El que vam trobar a faltar una mica van ser els bars, perquè van haver de tancar. Algun ha desaparegut, perquè no ha pogut aguantar la situació econòmica. També estem a prop de l’Hospitalet, Miami i Reus, i hi podríem haver anat, però no ens hem pogut bellugar gaire.

El que vam trobar a faltar una mica van ser els bars, perquè van haver de tancar.

I a l’ajuntament com s’ho van fer?

Cada setmana, durant la pandèmia, ens reuníem per estudiar el dia a dia del que passava i del que funcionava bé o malament. Aquí tenim la Brigada Municipal, treballadors d’oficina, neteja… Vam intentar que la gent del poble no es veiés afectada per la pandèmia. Va ser molt difícil i vam haver de fer canvis d’horaris i torns, i establir el teletreball. Tots aquests canvis van anar bé i, com que la pandèmia no s’acaba, serà bo que els mantinguem.

Com diria que són els veïns i veïnes del poble?

Jo crec que són bona gent. Oberts als que venen de fora. Gent molt amigable.

Hi ha gaire teixit associatiu?

Afortunadament sí. Tenim associacions com la Comissió de Festes, la de la Gent Gran, l’Associació de Dones, el Grup de Diables, la junta dels caçadors… I també, gràcies a una associació,  promovem una fira molt important que ha tingut molts bons resultats. És el Pratdip Llegendari, que parla de la llegenda del Dip, un animal màgic que dona origen nom del nostre poble.

Per Tots Sants celebrem el Pratdip Llegendari, una fira que parla de la llegenda del Dip, l’animal màgic que dona origen al nom del nostre poble.

I doncs, què és el Dip?

El nom de Pratdip ve, en primer lloc, de “prat”. I un prat és una zona que sempre ha tingut molta aigua. A nosaltres, gràcies a Deu, d’aigua no ens n’ha faltat. Però, segons la llegenda, el dip era un gos que es convertia en un vampir. Al retaule de l’església de Santa Marina, la nostra patrona, ja hi apareix el dip. Es veu que en àrab, significa “gos llop”. Aquesta és la nostra denominació d’origen.

Pateixen vostès el problema del despoblament?

Doncs no. Les parelles joves s’estan quedant a viure aquí, darrerament. En el seu dia es va fer una promoció d’habitatges turístics, que va ser un gran avenç. També tenim una llar d’infants que funciona prou bé. Val a dir que és una mica deficitària, perquè hi ha uns deu o dotze nens, com a molt. També tenim l’escola, el CEIP Santa Maria de Pratdip, amb uns 60 alumnes actualment.

En són molts per un poble de 780 habitants.

És que a banda dels nostres, també hi van nens de fora, és a dir, de l’Hospitalet i de Miami. Aquí tenim un centre d’ensenyament de molta qualitat, perquè els professors han de repartir-se pocs alumnes. En aquest sentit, estem molt ben servits. I la direcció de l’escola i els professors han fet una gran tasca els darrers anys. Han guanyat alguns ajuts Erasmus i han promogut intercanvis culturals i lingüístics amb altres països. Fa poc, en van fer amb una escola de França, una de Xipre, una de Letònia i una de Gal·les. Aquests intercanvis ajuden la canalla a bellugar-se pel món i aprendre noves cultures i idiomes.

Aquí tenim un centre d’ensenyament de molta qualitat, perquè els professors han de repartir-se pocs alumnes.

Quins llocs de Pratdip recomana visitar?

El castell és un dels més emblemàtics. Antigament hi havia hagut el dipòsit d’aigua i ara té un mirador que es pot visitar. Encara en queden un parell de torres de defensa i les restes d’una antiga presó. Tenim també l’església de Santa Marina de Pratdip, amb el retaule de Santa Marina, que data de 1602 i que es va salvar de la crema, durant la Guerra.

I un dels llocs més importants per a nosaltres és l’Ermita de Santa Marina, a quatre quilòmetres d’aquí, en un paratge molt bonic, amb molta aigua i unes fonts molt frondoses. Aquests dies, justament, ha plogut molt i en raja moltíssima aigua.

Com definiria la situació econòmica de l’ajuntament?

Anem treballant. Al poble ens trobem en el radi d’acció de la central nuclear de Vandellós, i en rebem uns diners que ens ajuden a funcionar. També hem pogut fer projectes importants al poble, amb subvencions de la Diputació (el PAM) i la Generalitat (el PUOSC).

Ara fa poc hem inaugurat un recinte de menjador a l’escola local. Anem treballant el dia a dia. No és que tinguem unes finances gaire elevades, però tampoc tenim cap deute.

Al poble ens trobem en el radi d’acció de la central nuclear de Vandellós, i en rebem uns diners que ens ajuden a funcionar.

D’aquí al final de la legislatura, quins projectes estan pendents encara?

Aquest desembre, si podem, volem començar amb la remodelació i adequació del Carrer de les Escoles, que ja està aprovat i licitat. S’ho ha quedat l’empresa Comagua SL i, si pot ser, voldríem que comencessin abans de les festes. És un projecte que està subvencionat d’un 60% pel PUOSC i hem d’aconseguir que els terminis es compleixin, per no perdre la subvenció.

També hem signat un conveni amb el Consell Comarcal del Baix Camp per construir una depuradora d’aigües residuals del poble, perquè no en tenim. I en el mateix bloc d’intervencions, volem remodelar o construir una nova depuradora a la urbanització de Planes del Rei, aquí al costat. S’està fent un estudi dels projectes, per valor de mig milió d’euros cadascun. 

Aquestes són fites molt importants. Molts ajuntaments hi van al darrere i enguany no s’ha pogut aconseguir. Però anem pel bon camí, ara que ja hem signat el conveni i que estem treballant-hi. Creiem que, a tot estirar, el 2026, podem tenir les dues depuradores en funcionament.  

De quina manera promou l’ajuntament l’activitat econòmica de Pratdip?

Una de les coses que més estem fent és promoure el turisme de muntanya. Al poble hi ha diversos habitatges turístics, cases rurals i algunes masies que han estat remodelades i que es posen a lloguer durant els períodes estivals. Rebem molta gent. A més, el 31 d’octubre i 1 de novembre fem la fira del Dip que us comentava, i que atrau moltíssims visitants. Hem arribat a rebre fins a dues o tres mil persones en un cap de setmana.

Dels fons europeus Next Generation, n’esperen alguna cosa?

Estem treballant-hi. Volem posar plaques solars per a l’autoconsum dels edificis municipals. Ho estem demanant per a l’ajuntament, la llar d’infants i l’escola. A banda, voldríem remodelar una part de l’enllumenat del casc antic. Ja tenim un 75% amb leds i bombetes de baix consum. Però ens en queda una part. Hem millorat molt tota la eficiència energètica en aquests anys.

Quin creu que ha estat el millor moment que ha viscut com a alcalde?

Hem passat una mica de tot. En la primera legislatura, el nostre grup (Convergència) va guanyar en minoria. Vam pactar amb un grup de Planes i com que ells exigien certes coses que no podien fer-se legalment, vam trencar l’acord de govern i vam tornar a la minoria. Així és com vam acabar la legislatura passada.

Finalment, com que vam haver de pactar moltes vegades amb els Socialistes, en les darreres eleccions vam presentar-nos en una única llista, de Junts per Catalunya. I les coses han funcionat bé. La pandèmia ens ha paralitzat i ens ha provocat alguns canvis de conducta, però esperem tornar a reprendre-ho tot.

En la primera legislatura vam pactar amb un grup que exigia certes coses que no podien fer-se legalment. Vam trencar l’acord de govern i vam tornar a la minoria.

Hem llegit que s’estan projectant dos parcs eòlics per la zona. Com ho veuen vostès?

Fa uns anys, el 2010 o el 2012, aquí va venir una empresa amb seu a Valladolid i socis catalans. I van projectar dos parc eòlics anomenats Vandellós 1 i Vandellós 3, respectivament. Crec que això era una jugada tècnica per que la Generalitat els ho aprovés. Tot a la mateixa zona, a la vora del poble. Volien posar 10 aerogeneradors, molt grossos, bestials. A nosaltres això ens va fer canviar d’actitud, perquè els volien ubicar damunt de zones habitades, a la vora de Planes del Rei, els Horts i el golf Bonmont.

Aquells generadors haurien molestat molt els veïns. Hi va haver una mobilització ciutadana i nosaltres, des dels serveis tècnics, també vam fer un bon informe tècnic que va dir que aquella àrea no era adequada. La Generalitat també va posar una sèrie de recursos perquè no tirés endavant. Com a ajuntament, som favorables a les energies renovables, i tant de bo les haguessin pogut implantar sense fer molèstia. Perquè aquest és el futur. 

Com a ajuntament, som favorables a les energies renovables, i tant de bo les haguessin pogut implantar sense fer molèstia. Perquè aquest és el futur.

Planes del Rei és una urbanització una mica especial, pel que tenim entès.

Sí, és una urbanització privada, construïda als anys seixanta. La van crear un grup d’exmilitars francesos que havien estat a Algèria i que van venir aquí quan aquell país es va independitzar. Van comprar terrenys i van fer una gran urbanització amb tota classe de serveis. Quan la van inaugurar hi havia millors serveis allà que a la resta del poble. El que passa, és que amb el pas dels anys, hem tingut una junta directiva que no ha funcionat i hi ha hagut molts estires i arronses entre propietaris. No s’avenen gaire entre ells. 

I va arribar un conflicte.

Fa poc hi va haver una sentència judicial conforme aquesta entitat de conservació i manteniment havia de desaparèixer i que se n’havia de fer càrrec l’ajuntament. Nosaltres ho hem anat assumint puntualment, però el manteniment total no, perquè segueix sent una urbanització privada. 

Ara hem de reparcel·lar-la, inscriure-la al registre de propietat de Falset i posar unes quotes urbanístiques, perquè aquestes persones han de pagar despeses per refer la urbanització. Però els veïns no volen, perquè assumeixen que això ho ha de fer l’ajuntament, i això no és real. Ara mateix no tenen llum als carrers, perquè van deixar de pagar-la. Nosaltres estem treballant per veure com ho arreglem, perquè no podem assumir totes les despeses. Seria una ruïna.

D’altra banda, tenim altres nuclis d’urbanitzacions com Les Sorts, que són xalets disseminats en la zona boscosa, o Santa Marina, més petiteta, o Planes del Rei. 

Quan es troba amb altres alcaldes de la zona, quines són les seves preocupacions més comuns.

Com us comentava, ens trobem dins d’una zona nuclear, en el radi d’acció de Vandellós 2. Formem part de l’AMAC, l’Associació de Municipis d’Àrees de Centrals Nuclears. Hem anat guanyant reconeixement i recursos, millores de serveis i infraestructures, però seguim treballant per tal que la seguretat nuclear encara millori molt més.

Hi ha algunes deficiències. En megafonia i infraestructures, tot i que les coses funcionen, ens en calen més. És qüestió e pressupost. Aquí rebem uns diners que van molt bé i que fan que l’ajuntament pugui tenir 15 treballadors. Però cal seguir resolent les mancances.

A banda, també formem part d’una mancomunitat amb L’Hospitalet, Vandellós i Tivissa. És de promoció turística, econòmica i cultural de la zona. Hem fet feina important i que està funcionant entre els diversos pobles. Nosaltres en som el soci més petit, però gràcies a la feina, rebem molts visitants.

Creu que el Govern té prou en compte els municipis a l’hora de planificar el país?

Doncs, mireu, això dels parcs eòlics és una cosa que ens ha vingut gairebé imposada. Ens diuen que el 2030, el 50% de l’energia ha de ser renovable. Això ens ha vingut de manera precipitada, perquè a d’altres llocs d’Espanya fa temps que tenen parcs eòlics, però aquí, a menys que en creéssim un que no fes gaire nosa, no en tindrem. 

Necessitem energia i l’hem de produir nosaltres mateixos, però també tenim paisatge i un entorn molt bonic, i aus, que no hem de perdre. Pel que li deia abans, ja estem promovent l’autoconsum als edificis municipals, però el tema de la llum és delicat.

Quina és la seva agenda del dia, normalment?

Si puc, cada dia atenc gent del poble i faig la visita del dia a dia. Avui és dijous i, per exemple, ens visita la secretària interventora. També hem preparat una junta de govern i un ple per al dia 30 i, com que estem a finals de mes, estem preparant les nòmines. Per a mi això és quelcom intocable: han de cobrar. I també hem de pagar factures de tots els proveïdors.