“A banda de la sortida de la crisi, ens cal abordar les reformes que són necessàries per fer cert el que l’Estatut de Catalunya diu: els ajuntaments són govern de Catalunya”
“De la mateixa manera que avui tots els municipis de més de 75.000 habitants ja participen de la recaptació de l’IVA i l’IRPF, des d’ICV-EUIA proposem garantir la cessió d’un significatiu percentatge d’aquests tributs per a la totalitat dels municipis”
“La inversió en noves escoles públiques ha de continuar, com a mínim, al mateix ritme actual, si volem recuperar el retràs històric i fer front als reptes de futur”
“ICV-EUiA proposa un nou Acord Social i Ecològic per impulsar la modernització de Catalunya. Estem parlant d’un nou model productiu, capaç de crear ocupació en l’economia vinculada al medi ambient i l’atenció a les persones, que desenvolupi la nostra economia i, alhora, millori la qualitat de vida”
Quan es van convocar les Eleccions al Parlament pel proper 28 de novembre, va afirmar que “en aquestes eleccions la societat decidirà de si es girarà cap a la dreta o a la consolidació de nous drets socials”. Més enllà dels grans projectes de país, en què afectarà, a grans trets, el programa electoral pel que fa als municipis?
La gent d’ICV-EUiA som una força municipalista representativa i protagonista del municipalisme que ha estat motor del progrés del nostre país. El meu compromís amb el món local ha estat sempre una prioritat. Ho ha estat al Congrés i ho continuarà sent al Parlament i al Govern de Catalunya. A banda de la sortida de la crisi, ens cal abordar les reformes que són necessàries per fer cert el que l’Estatut de Catalunya diu: els ajuntaments són govern de Catalunya.
Ens cal fer efectiu el principi de subsidiarietat, més recursos i concreció de les competències amb tots els instruments i fer les reformes que calgui per tractar els municipis des de les seves particularitats i no suportant hipoteques en les seves inversions. Que facin possible que tots els ciutadans i ciutadanes puguin gaudir d’un nivell de serveis bàsic, independentment de si viuen en un municipi petit o en una gran ciutat, en una localitat de la muntanya o en una població turística de la costa.
Malgrat que no té experiència en càrrecs municipals, ha ocupat molts càrrecs des de fa anys, està especialitzat en dret urbanístic i ha col·laborat en temes de medi ambient i territori. Quina experiència pensa que en pot treure de tot aquest bagatge a l’hora de crear polítiques municipals?
És cert que no tinc experiència com a càrrec local però la meva organització és una força municipalista. En el fons, quan ens definim com a municipalistes estem expressant que volem anar al fons dels problemes per tal de poder resoldre’ls. La meva formació en dret urbanístic i en dret del medi ambient és clau per entendre el que passa als municipis i fer propostes. En aquesta nova legislatura en clau municipal hi ha tres reptes. El primer és resoldre el dèficit històric en aquesta matèria, el segon és el compliment íntegre de tot allò que diu l’Estatut en relació al món local i el tercer repte és situar els governs locals com a peça clau per sortir de la crisi.
En el seu programa electoral, i pel que fa a les administracions publiques, pensen donar compliment del principi de suficiència financera per generar dinàmiques d’equilibri social i mediambiental, i fer que els ajuntaments participin en la recaptació de l’IVA i l’IRPF. Com ho pensen fer?
De la mateixa manera que avui tots els municipis de més de 75.000 habitants ja participen de la recaptació de l’IVA i l’IRPF, des d’ICV-EUIA proposem garantir la cessió d’un significatiu percentatge d’aquests tributs per a la totalitat dels municipis. Aquest increment de la participació en els ingressos de l’Estat ha de servir pel compliment d’un principi d’igualtat de recursos entre els governs municipals. Això passa per replantejar-se el funcionament de l’actual subvenció incondicionada que reben de l’Estat (la participació en els Ingressos de l’Estat). Pels municipis petits, qualsevol proposta ha de passar per un augment de les transferències corrents, ampliant el Fons de Cooperació Local ja existent.
Precisament en la major part de les entrevistes fetes a Alcaldes.eu, una de les queixes recurrents en tots els entrevistats és el tema del finançament local i la seva reforma. Què hi diu més el seu programa electoral al respecte?
La prioritat passa per un nou model de finançament local i per això ens fixem l’elaboració de la Llei de finances locals com una de les primeres prioritats en el nou Govern de la Generalitat. És una llei necessària per garantir la suficiència financera dels ajuntaments en la prestació dels seus serveis i tindrà l’objectiu de ser un instrument útil per generar dinàmiques d’equilibri social i mediambiental. Aquesta norma haurà de tractar sobre les transferències directes de recursos de l’Estat i la Generalitat, així com concretar aquells impostos i taxes que depenguin dels municipis. En aquest sentit, el nou sistema ha de contemplar les especificitats demogràfiques, territorials, ambientals i les necessitats socials de cada municipi.
Aquests darrers anys, molts municipis han assumit unes càrregues econòmiques en algunes regidories, com Serveis Socials que han hagut d’augmentar notablement el seus pressupostos per la crisi. Com pensa enfocar aquest problema?
La crisi econòmica i les noves necessitats socials de la ciutadania signifiquen indestriablement una major inversió dels nostres ajuntaments. Una inversió a la qual no podem ni volem renunciar, però que inevitablement incrementarà les fortíssimes pressions de tresoreria que ja estan patint els ens locals. Avui el Govern de la Generalitat ha d’estar més que mai al costat dels nostres municipis. Des d’ICV-EUiA defensem que cal revisar els protocols i convenis entre Generalitat i ajuntaments per aquells serveis que són competència de la Generalitat per tal de que n’assumeixi un major percentatge del cost. En aquest sentit també pensem que és imprescindible incrementar al doble la partida actual del Fons de Cooperació Local.
El Departament d’Ensenyament acostuma a ser dels més criticats per part del ciutadà per la precarietat en què funcionen els barracons de les escoles de molts municipis. Quines polítiques té previstes la Generalitat per evitar-ho?
Per a ICV-EUiA l’única política possible és continuar incrementant la inversió pública en educació com s’ha fet en aquest 7 anys de Govern Tripartit, arribant en quatre anys al 6% del PIB que és la mitjana de la zona euro.
S’han de recuperar els dèficits històrics de la manca d’inversió necessària en educació dels governs de CiU dels anys 80 i 90, que no van aprofitar la baixada de la natalitat d’aquella època per planificar i fer les escoles i instituts necessàries. El nombre d’alumnat es va reduir constantment des dels primers anys 80 fins al curs 2000-01 en que va tocar fons amb 989.551 alumnes. A partir d’aquell moment es va produir un increment sostingut de la natalitat i d’alumnat estranger que va agafar al govern de CiU de l’època sense la planificació ni els recursos per fer escoles i es van començar a implantar els barracons.
A partir del 2003 s’ha continuat incrementant el nombre d’alumnat en proporcions importants ( en 10 anys més de 250.000 i d’aquests en els darrers 4 anys 100.000). Avui dia tenint 1.242.000 alumnes, i continuarà pujant en els propers cursos. Per més inversió que s’ha fet en aquests darrers 7 anys ha estat impossible recuperar el retràs i fer front al nou alumnat i per tant canviar els barracons per nous centres.
En aquest darrers 4 anys s’han incrementat els mòduls prefabricats en uns 300, instal·lats com a resposta als més de 100.000 alumnes nous, amb el ferm compromís de substituir-los per noves construccions. La mitjana d’utilització és ara de 2 anys, quan abans era de 5 anys. Aquest tipus de construcció s’ha d’utilitzar el menor temps possible i solament mentre es fa un nou centre o obres d’ampliació i millora, i s’ha de continuar incrementant la qualitat i confortabilitat d’aquests mòduls prefabricats amb solucions tècniques innovadores.
Per tot això, en aquests 4 anys s’han construït 343 escoles i instituts nous. La inversió en noves escoles públiques ha de continuar, com a mínim, al mateix ritme actual, si volem recuperar el retràs històric i fer front als reptes de futur.
Per altra part cal destacar l’aplicació, amb escreix, de la Llei de creació de 30.000 noves places públiques d’escola bressol. El departament d’Educació i els municipis catalans han creat 41.528 noves places d’escola bressol des del juliol de 2004, quan es va aprovar el Mapa de llars d’infants 2004-2008 i fins el 31 de desembre de 2008. El mapa preveia la creació de 30.000 noves places publiques per a nens i nenes de 0 a 3 anys, amb la qual cosa s’han superat les previsions i s’han creat un 38% mes places que les previstes inicialment. Ara, el 64% de totes les places en llars d’infants ja son publiques, davant el 44% de fa quatre anys. Amb les 41.528 noves places, Catalunya ha doblat en quatre anys l’oferta publica de llars d’infants. Així, s’ha passat del 15% de cobertura de 2004 al 30% de 2008. A més, cal destacar la gran implicació dels municipis en aquest procés, ja que un total de 494 ajuntaments han creat noves places en aquest període.
El retorn del deute municipal a l’estat, malgrat la seva anunciada flexibilitat, pesa com una llosa en els pressupostos de l’any que ve. Podria el Govern de la Generalitat intervenir en aquestes relacions entre administració local i administració estatal?
Des d’ICV-EUiA hem proposat que l’Estat “condoni” als Ajuntaments tant la devolució de la liquidació del 2008, com la més que previsible del 2009. En aquest sentit, creiem que se li hauria de donar el caràcter de “pagament a compte” del nou Model de Finançament Local, dit d’una altra forma, davant el retard del nou model, proposem que, una vegada acordat, la seva entrada en vigor tingui efectes retroactius, com a mínim per cobrir aquestes devolucions de 2008 i la previsible de 2009 que poden dificultar encara més la situació financera dels ajuntaments. Entenem que aquesta responsabilitat bàsica recau sobre l’Estat i el seu compliment davant dels municipis.
I les inversions? L’anunci del govern de permetre un major endeutament, només en aquest capítol, d’aquells ajuntaments que estiguin sanejats econòmicament, pot provocar greuges comparatius. La Generalitat hi podria fer alguna cosa?
Tot i la flexibilització de la mesura del govern de l’Estat per limitar l’endeutament municipal, considero insuficient aquest percentatge, ja que vulnera l’autonomia financera dels ens locals i només fa que aprofundir en l’ofec econòmic de les arques de molts pobles i ciutats sense tenir en compte les necessitats inversores de cada municipi.
En el terreny de les inversions des d’ICV-EUiA defensem que el nou Govern de la Generalitat continuï apostant perquè els governs locals sumin en l’acció del Govern de Catalunya. En aquest sentit, caldrà que el nou Govern de la Generalitat reformuli el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC), tot incrementant-ne la dotació garantint que tots els municipis puguin accedir als recursos necessaris per assumir les inversions en els serveis mínims imprescindibles, modificant les limitacions que implica el compromís d’una aportació econòmica municipal percentual i afavorint les inversions que tinguin caràcter supramunicipal.
Alhora, defensem que el Govern de la Generalitat amb el suport del Consell de Governs Locals, acordi els criteris de les actuacions del Govern que siguin susceptibles de compartir amb els governs locals i elabori un pla de treball que estableixi el calendari de desenvolupament del nucli de competències pròpies que garanteix l’Estatut de Catalunya i que han de ser exercides pels ens locals amb plena autonomia i el seu corresponent finançament.
Malgrat que molts partits ja s’han apuntat al carro de l’ecologisme i el reciclatge, vostès van ser en el seu moment els capdavanters del moviment. Quin plus pensa que aporten de més a les altres formacions, i com afectaria a les administracions locals?
ICV-EUiA proposa un nou Acord Social i Ecològic per impulsar la modernització de Catalunya. Estem parlant d’un nou model productiu, capaç de crear ocupació en l’economia vinculada al medi ambient i l’atenció a les persones, que desenvolupi la nostra economia i, alhora, millori la qualitat de vida. Un model productiu baix en carboni i que internalitzi els costos socials i ambientals. Aquest Acord tindrà com a eix principal d’actuació l’Estratègia catalana per a la creació d’ocupació social i ecològica, que ha d’anar acompanyada imprescindiblement de la cooperació i concertació amb el món local. Una estratègia de nova ocupació en l’economia verda: en el sector de les energies renovables i de la gestió energètica sostenible, en la rehabilitació i l’ecoeficiència en la construcció, en la mobilitat sostenible, en la gestió de l’aigua i els residus, en la protecció del territori i en la societat del coneixement. Uns sectors claus que farà necessari un paper molt més rellevant del món local en el desenvolupament sostenible del nostre país.
Tenint una visió de país, com la que es té en unes Eleccions al Parlament, com creu que es pot mobilitzar l’electorat dels municipis, aquells que les decisions nacionals pensen que no els afecten?
Des d’ICV-EUiA volem combatre l’estat de resignació en què la dreta vol que s’instal·li la ciutadania i mobilitzar a tota aquella gent desencantada, aquells que precisament més estan patint la crisi econòmica. Hem de vèncer aquesta resignació i fer-ho és guanyar la dreta, i els seus valors, que representa CiU i que també encarna Rodríguez Zapatero amb les seves retallades socials. I el dilema avui està entre la resignació i el conformisme, perquè el proper 28 de novembre el futur no el decideixen ni els mercats ni el Tribunal Constitucional amb la seva sentència, sinó la gent amb el seu vot.
