Amb gairebé 7. 350 habitants escampats en quasi 486km2, Centelles és un municipi de la comarca d’Osona, situat entre el riu Congost i la costa Serra. La primera referència històrica del topònim Centelles apareix l’any 898, nom adoptat pels senyors del castell de Sant Esteve (Sant Martí) que el segle XIV es converteixen en barons. Després de la revolta dels Barretines (1688-1690), la guerra de Successió (1705-1714) i la Guerra de la Independència (1808-1812), ja en el segle XX, tot i continuar essent una vila eminentment agrícola, té un considerable desenvolupament comercial i industrial, sobretot en els sectors d’alimentació i tèxtil, i també d’estiueig per l’impuls que suposa el pas del ferrocarril pel poble. Els anys de tensió viscuda per la duplicitat de subministraments d’energia elèctrica es resolen amb la municipalització del servei i la fundació de l’Electra Municipal el 1926. Després de la Guerra Civil, Centelles no va conèixer una època de relativa prosperitat fins a les dècada dels 60. A les darreres dècades, Centelles ha viscut importants canvis que s’han traduït en una profunda transformació urbanística i un creixement demogràfic que ha portat la vila a superar els 6.000 habitants a l’any 2002. Darrerament, la inauguració de diversos equipaments i la vitalitat econòmica, industrial i cultural fan de Centelles una vila preparada per afrontar els reptes del segle XXI. Avui parlem amb el seu alcalde.
“La política local té una virtut immensa, que és la capacitat de donar respostes a les persones, respostes entenedores i clares, perquè en un poble de 7000 i escaig d’habitants, si no els dones resposta, te la tornaran a exigir. Aquesta proximitat és el que a mi m’apassiona perquè es barregen molts elements: la coneixença, la cultura, la curiositat”
“Estem en un procés obert en el qual segur que hi haurà moltes anades i vingudes, però s’ha d’acabar, primer, consultant, que és indispensable, i després decidint exactament quin grau de independència vol tenir Catalunya”
[En referència a la regeneració democràtica] “El problema no es tracta tant de rejovenir sinó de crear mesures de transparència exigint-la en cadascuna de les accions que es fan. Això requereix un exercici important de totes les parts, tant del Govern municipal, com l’oposició, com la ciutadania”
“El més trist és que en el món de l’educació no hi hagi una explicació dels valors de la gestió democràtica, quin valor té cadascun dels estaments democràtics”
Centellenc de tota la vida
Sí, i casualment vaig néixer davant d’on visc ara. Els meus pares i avis feien de pagesos i van venir al Marsó, van baixar de Sant Martí tots dos, un del Pujol i l’altre de la Serra, i quan es van casar els dos van ocupar la casa dels Marsó, on ara hi ha un Centre d’Art, petita masia molt característica catalana de masovers.
I en el seu procés formatiu, qui li ha deixat més petjada?
Essencialment a mi m’agradaria ser com totes aquelles persones que de la més gran humilitat han estat capaços, amb voluntat, amb esforç i tenacitat arribar a tenir una formació qualificada. Aquí podem veure-hi vàries persones, però si ho mirem des de l’àmbit local, podríem dir l’Albert Mas. I des de la nostra generació, per exemple, la Marta Garet, professora de química, persona molt humil, molt apreciada i molt bona pedagoga. Persones així.
Vostè és un personatge polifacètic perquè ha fet una mica de tot, els Joglars, Òmnium Cultural, UGT, PSC, li agrada escriure, interpretar…
I d’electricista als 14 anys també! En el cap dels Joglars va ser perquè coneixia uns amics i com jo sempre he estat molt aficionat i vinculat al teatre amateur, no tan com a intèrpret sinó com a organitzador, lector, com un productor diríem ara en certa manera, això ens va portar a conèixer a en Josefat Coromines, gerent dels Joglars, l’Albert Boadella… Aleshores vam tenir un problema amb la Justícia i em van demanar gent per refer la companyia, vaig posar la condició que seria un any. Després vaig anar a UGT a refer tot el sindicalisme a la comarca de coordinador, i aquí em van proposar de ser el alliberat, com es deia abans.
Quant de temps va ser-ho?
Als sis mesos vaig deixar –ho perquè vaig veure clar que això de dedicar-te a la política és molt complex i complicat. Em va semblar que no era el meu tarannà i vaig continuar a UGT. He anat treballant en diverses coses fins que quan vaig poder tenir la titulació, em vaig presentar a Inspecció d’Hisenda a l’Ajuntament de Granollers. Portava la recaptació durant 7 anys, he portat i encara col·laboro amb tot el tema d’empreses concessionàries, neteja, semàfors, manteniment, jardineria, aparcaments…
D’on li ve de ser polític local?
De fet no et ve, són d’aquelles coses que un s’hi troba. Primer a l’entorn d’Òmnium Cultural, després Amics de Centelles… El fons és la cultura, per mi sempre ha estat un element important; com a mínim un cop per setmana vaig a veure una obra de teatre, o una pel·lícula. I normalment cada mes llegeixo un llibre, essencialment de literatura, tot i que va per èpoques, pot ser de teatre, de poesia, i els que més em llegeixo són novel·les de personatges que m’interessen molt.
Quins autors li agraden per exemple?
En Jaume Cabré, Javier Maries, Joan Marsé o també persones com en Vargas Llosa. Sóc d’aquelles persones que m’agrada tenir una formació però també participar en coses.
I quin és el seu estil de fer política municipal?
La proximitat.No m’ha interessat mai anar més enllà de la política local, tot allò que he fet ha estat conseqüència del Consell Comarcal i altres entitats municipalistes. La política local té una virtut immensa, que és la capacitat de donar respostes a les persones, respostes entenedores i clares, perquè en un poble de 7000 i escaig d’habitants, si no els dones resposta, te la tornaran a exigir. Aquesta proximitat és el que a mi m’apassiona perquè es barregen molts elements: la coneixença, la cultura, la curiositat, com aquella persona ha evolucionat cap aquell problema o èxit… La política local no es pot fer si no es sent una persona pròxima i coneixedora dels problemes de cadascuna de les persones que hi viuen.
L’any que ve farà vint que és Alcalde, ha fet tot el que volia fer en el seu projecte de govern municipal?
Tot no, segurament ho hagués fet si aquests anys haguessin estat d’aquella voràgine que ens venia dels anys anteriors, que semblava que tot era possible. Aquesta crisi profunda ha canviat la dinàmica del municipi, de les persones i de l’Ajuntament. Però sí que he fet coses que han consolidat el municipi com un de modern, i per tant, me’n sento orgullós. Des de donar tot un seguit de serveis que els ciutadans tenen al seu abast d’una gran qualitat, fins a donar possibilitats de connexió al món d’una gran fiabilitat, com la fibra òptica.
Com convenceria a una persona de fora que vingui a viure a Centelles?
Li diria dues coses: la primera, que s’ha de despullar de tot allò que porti d’un altre lloc, perquè cadascun és diferent, i la segona, que el municipi és rural, ha de saber viure a l’entorn de la natura, i això vol dir no tenir la necessitat de tenir grans parcs dintre del municipi perquè a cinc o deu minuts del lloc on visqui, podrà gaudir de la natura. Vol dir que ha de conèixer que és una noguera, un pi, una alzina, un isard, un porc senglar… perquè això s’ho pot trobar passejant. A més a més té uns serveis de qualitat, amb piscina coberta, un CAP magnífic, un Institut, Formació Professional, escola primària… Té tot un ventall de possibilitats perquè vingui a viure-hi i s’hi senti còmode.
Del 95 fins ara, quants llocs de treball s’han perdut i s’han reposat?
Doncs s’han perdut i recuperat molts. Tenim 521 aturats, 300 dels quals són demandats de feina segura. Llavors vàrem fer un polígon industrial que era de l’INCASOL, el vam omplir, i vam buscar indústries com AIRKID, KALINOX, que tornés MADEL, empreses que tenien un I+D en la seva estructura. El que hem fet és una política industrial basada en l’arrelament, és molt interessant que una industria, si és de capital proper de l’entorn, és molt més fàcil que aquest faci el possible i l’impossible per quedar-se i mantenir-se. Quan això no passa a vegades és molt més fàcil abandonar.
És el que heu fet vosaltres?
Exacte. Al 95 va haver-hi una davallada del tèxtil amb més de 70 empreses que van tancar. A partir d’aquí va haver una situació important d’atur i davall d’afany de trobar empreses. Ara, hi ha molta gent de fora que ve a treballar a Centelles i viceversa. Per tant, la mobilitat ha variat qualitativa i quantitativament, però evidentment a Centelles es té un equilibri molt important entre la indústria, el comerç, el lleure i els serveis.
I quants centellencs o centellenques han marxat a l’estranger?
Un 7,8% de títols universitaris superiors i un 14% de títols mitjos. N’hi han bastants que treballen a Centelles perquè tenim l’Institut, el CAP, la Residència de Sant Gabriel, tenim empreses com SERVICOMPUT amb més d’una vintena d’enginyers, informàtics i matemàtics… Però evidentment aquesta evolució ha estat dels últims 20 anys. L’any 97 vam fer una enquesta dels majors de 60 anys, i va demostrar dues coses importants: una, que en aquell moment també de majors de 60 anys hi havien tres titulats superiors, i l’altra, que el padró és la mentida més grossa que existeix, vam trobar un 27% de persones que evidentment vivien aquí, però d’altres que no i estaven empadronats, o que vivien aquí i no ho estaven…
Centelles és un municipi que reuneix molts elements que el fan molt singular. Comencem pel servei elèctric municipal.
Té 87 anys d’història. L’empresa Electra, va néixer en el seu moment per generar, donar i servir electricitat i al llarg dels anys es va especialitzar amb la distribució del servei elèctric, té tota la xarxa elèctrica de Centelles, i és molt característica perquè és de les poques 100% municipals de tot l’Estat espanyol. Està dividida en dues empreses, una que es dedica al manteniment i a la millora de les seves línies, i l’altre que es dedica a comercialitzar l’electricitat. D’altra banda, ha creat molts beneficis tan tècnics, com de servei, com econòmics. I sempre s’ha tingut la precaució que el 50% dels seus beneficis es dediquin a la inversió, això permet unes instal·lacions magnífiques, amb un marge de pèrdues molt petit, està per sota del 4%. Tenim moltes estacions receptores que fa que les pèrdues de tensió siguin molt baixes.
També s’ha fet un esforç en els últims 20 anys per poder tenir aigua suficient per no tenir restriccions en el dia a dia…
L’aigua ha estat un dels problemes principals que va tenir al principi el municipi, que està al final del Congost i a l’inici de la Plana on plou bastant menys que als contorns i provoca que no hi hagi suficient aigua. Això va portar a fer tot una instal·lació important de distribució d’aigua, amb anells perimetrals per tal de garantir un bon subministrament sense que hi haguessin pèrdues ni fugues d’aigua. I d’altra banda, vam buscar la possibilitat de portar aigua del Ter juntament amb altres municipis. Ens vam unir 13 municipis d’Osona sud i vam portar una tuberia des del Ter fins aquí, que és la que juntament amb l’aigua pròpia ens garanteix aigua per tothom.
Continuem amb més singularitats. La Festa del Pi.
Es celebra el 30 de desembre i és una festa purament emblemàtica on tots els centellencs la sentim nostra, d’un simbolisme religiós i barroc molt important. És una festa molt participativa i que a més a més té la singularitat de tenir una iconografia des de les set a les dues del migdia que es va desenvolupant i que dóna una particularitat a la festa, com de molt genuïna, que segur que durant els anys s’ha anat configurant, posant elements o traient d’altres, però és una festa que en definitiva uneix a tots els centellencs, visquin o no a Centelles.
I la Fira de la Tòfona?
Ve de lluny, des del s.XVII i XVIII, comencen a donar-li valor quan aquí va haver una immigració francesa que ja la utilitzaven com a condiment culinari, tot i que no va ser als anys 60-70 quan es va començar a industrialitzar la tòfona, a més a més dels productes de la terra. Els diumenges va esdevenir com un mercat de la tòfona. En aquest moment el producte s’ha regularitzat fent una Fira d’una gran volada, celebrada al desembre,treballant amb La universitat de Vic per tal de buscar nous productes de la tòfona, treballant amb la gent que va a la recerca de les tòfones, amb els restauradors del municipi perquè facin plats amb tòfona…Hi ha una gran participació de restauradors de categoria, gent de la Universitat… que donen nom a tot aquest producte i al municipi.
Hi ha un altre producte que va tenint actualitat i una força d’atreure gent, que és la Via Ferrada.
Neix als anys 60 pel moviment de l’excursionisme. Un matrimoni molt aficionat i especialitzat en fer excursions i vies ferrades pel món, decideix dissenyar una Via Ferrada al municipi, feta amb tanta il·lusió i ganes que és única. Ha tingut un èxit aclaparador perquè té de tot, té un pont nepalí dels més llargs d’Europa, té una dificultat de penjar-se d’una certa magnitud però també té la part fàcil, que permet a aquella persona que no vulgui o pugui per la seva capacitat, passar pel costat. Setmanalment hi passen entre 300 i 400 persones que venen de tot arreu, és una Via que es coneix des de França i en molts indrets de l’Estat espanyol, especialment els del Nord, on hi ha bastant afició.
Hi ha d’altres coses interessants, una d’elles és la Residència.
Efectivament, es va crear l’any 1980 una residència estil hotel a Centelles, on van pagar 100 milions de pessetes. Clar, amb els anys això ha evolucionat moltíssim perquè la societat també ha evolucionat, l’esperança de vida és més llarga, així que les residències també s’han transformat. Aquesta s’ha transformat amb una residència assistida perquè és el que ara es demanda. I en aquest moment tenim una de les millors residències dit per l’Àrea de Benestar de la Generalitat, una residència d’una amplitud i lluminositat perfecte, amb instal·lacions que hem anat adaptant, amb llits i banys assistits… I en aquest moment podem atendre a 74 persones, el suficient per un municipi com Centelles per tal d’atendre aquelles persones que ho necessiten.
Hi han varis fills il·lustres de Centelles…
Sí, i es caracteritzen dos: un és en Pere Barnils, persona important a la seva època, molt vinculada a la fonètica i a la llengua. Va treballar a l’Institut d’Estudis Catalans. I després el més notori, l’Ildefons Cerdà i Sunyer, enginyer de camins i nascut a Centelles, conegut sobretot pel Pla Cerdà, que va portar tot un seguit de vicissituds i d’històries. Les restes de Cerdà estan en un monòlit que varen fer en Fabià Estapé i l’Albert Serratosa al cementiri de Montjuic de Barcelona. Després hi ha el Mas Cerdà, que és una masia d’una gran bellesa amb un paratge preciós, està al confront del camí antic, el que hi havia quan encara no hi havia el del Congost.
Sr. Alcalde, podrem veure el desdoblament de la via de tren en Vic-Torelló-Puigcerdà?
L’hauríem de poder veure…Hi ha hagut moltes vicissituds amunt i avall, i també és una mica culpa dels alcaldes perquè en l’època que tot era possible, tots no paràvem de demanar, eren com cartes als reis,i no hi havia acord. Però ara sí que n’hem arribat, des de l’alcaldia de Centelles s’ha treballat moltíssim per tal de posar d’acord els de Centelles avall i Centelles amunt. Tots volem que es començi a desdoblar, sinó a trams i aleshores ja anirem solucionant els pobles que vagin sortint.
Parlem de l’Ajuntament. Què es fa des de l’Ajuntament per tots aquells que no poden seguir amb l’actual crisi?
Arran de la crisi, la nostra manera d’enfocar va canviari vam parlar amb Càrites,Mans Unides i amb la gent que feia activitat social al municipi per tal de veure com afrontàvem aquest tema. En aquest moment s’està donant aliments en diferents graus a 321 persones, unes 170 i escaig de famílies, això varia molt perquè hi han persones que marxen, que tenen situacions molt complexes, desestructuracions familiars… S’acumulen un seguit de problemes molt greus. Tenim una persona a l’Àrea de benestar social que coordina el tema dels aliments, i a partir d’aquí vam fer un conveni amb Càritas que farien el repartiment d’aliments i nosaltres la valoració tècnica.
I teniu més acords amb altres organitzacions?
I tant! A més a més de col·laborar en campanyes i dedicar diners a la compra d’aliments essencials, tenim un conveni amb els supermercats per tal que productes que estan apunt de caducar ens els donin, altre amb la Creu Roja perquè també ens donin aliments, tot això fa que siguem capaços de poder-ho oferir juntament amb un seguit de voluntariat que dóna aliments cada setmana a Càritas a fi i efecte de poder pal·liar aquesta situació de crisi important.És una feina molt interessant perquè primerament dóna consciència pel positiu i pel negatiu a la població. Podem tenir algun tipus d’equivocació en els criteris de repartició d’aliments, però evidentment qualsevol persona que ho necessiti nosaltres no podem permetre que no tingui les mínimes capacitats de sosteniment personal cobertes.
Com trobarà l’economia de l’Ajuntament el proper Alcalde?
Sanejadíssima.
Després d’aquesta resposta, queda una altra pregunta, es tornarà a presentar?
En principi sí Hisenda diu que tenim un endeutament d’un 6% perquè calcula una quantitat que ens resta cada any que ens va donar de més dos exercicis anteriors, però el real és d’un 4%, quantitat molt petita. Nosaltres tenim un estalvi net i un romanent de tresoreria de prop de 3 milions d’euros, que ens permet estar en una situació econòmica sanejada, ens permet no tenir cap pòlissa de crèdit i poder atendre els pagaments cada 30 dies. És una situació que n’estic orgullós.
El municipi de Centelles també pertany a l’Associació de municipis per la Independència. Què n’opina sobre la independència i la consulta?
Estem en un procés obert en el qual segur que hi haurà moltes anades i vingudes, però s’ha d’acabar, primer, consultant, que és indispensable, i després decidint exactament quin grau de independència vol tenir Catalunya; en el context que la independència sempre ha d’estar d’acord amb un contorn que és Europa. Evidentment la independència de Catalunya en una dimensió o altre ha de ser-hi.
Quines mesures s’han d’emprendre perquè la gent vegi regeneració democràtica?
Moltes… Aquí hem anat d’Herodes a Pilat. El problema no es tracta tant de rejovenir sinó de crear mesures de transparència exigint-la en cadascuna de les accions que es fan. Això requereix un exercici important de totes les parts, tant del Govern municipal, com l’oposició, com la ciutadania. És obvi que aquí hi ha una cultura que moltes vegades està basada en veure a aquest, aquell, a l’altre… i això ha estat ancestral. Penso que hi ha d’haver un canvi qualitatiu, cultural i d’exigència de drets però també de deures, o sigui, jo tinc dret a tenir tota aquesta informació, tu tens obligació de donar-la i també tens l’obligació de ser respectuós i de treballar perquè les coses vagin bé. Es tracta d’un element cultural, és un problema de fa molts anys que no s’ha acabat de resoldre, perquè jo entenc que el problema no passa tant ni en paraules, ni en lleis, sinó en fets.
Per exemple?
En fets concrets de dir, “estic en un problema, ho he fet, o en tot cas un responsable no ha fet les coses bé, qui haurà d’explicar el motiu, perquè jo la feina l’he feta”. Per tant, cadascú ha d’assumir les seves responsabilitats. D’altra banda, hem de ser més curiosos. A més a més, si un fiscal ha de fiscalitzar, que ho faci, és la seva obligació, i ho considerem una anormalitat. La seva obligació és estudiar-se el cas, mirar i demanar la informació que li cal, que no vol dir que aquella persona o entitat ho hagi fet bé o malament en algun cas.
És tot això una mostra d’un fracàs d’una educació ètica en el conjunt de la ciutadania?
El més trist és que en el món de l’educació no hi hagi una explicació dels valors de la gestió democràtica, quin valor té cadascun dels estaments democràtics. Quina funció fan? És molt important. Per exemple, si t’investiguen, que ho facin, és la seva obligació, que et preguntin i ja t’explicaràs! El que no pot ser és deduir ja una culpa, perquè pot haver o no.
Última pregunta. Què n’opina sobre la Sentència de l’Audiència Nacional sobre la privació d’accés al Parlament dels diputats?
És fruit del mateix problema que té l’Estat i el país, és a dir, estic convençut que les generacions de les nostres filles ho tindran més complicat que les nostres, això crea una incertesa que a la vegada crea por, i aquesta por fa que qualsevol cosa que surti del normal o, ho aplaudim sense pensar-ho amb gaire criteri, o ho condemnin també sense pensar-ho amb gaire criteri. El que no trobo normal és que impedeixin que unes persones exerceixin la seva feina, han de deixar-los passar, ho trobaria d’una certa lògica democràtica i normal.
