Ramon Bergadà parteix d’una situació curiosa. Va néixer a Rocallaura, un nucli poblacional aleshores pertanyent a Vallbona. Un cop escollit alcalde, va prendre la decisió de segregar Rocallaura. Els veïns no ho van entendre gaire bé, d’entrada. Però sembla que ho han anat veient més clar. D’altra manera no l’haurien escollit alcalde tres legislatures seguides. És la primera vegada que Alcaldes.eu el visita.
“La nostra feina és treballar, treballar i treballar perquè la vida a Vallbona sigui molt més fàcil i que no estigui mancada de cap recurs que puguin trobar-ne en un altre lloc”
“Nou anys com a alcalde han estat molt enriquidors, tant a nivell personal com professional. M’han permès fer el que a mi més m’agrada, que és generar idees i posar-les en pràctica”
“Per a ser alcalde només calen dues coses: capacitat de treball i dedicació als demés, i capacitat d’escoltar la gent”
“Als pobles no fem campanyes electorals. En comptes de fer propaganda, els fets parlen per si mateixos”
“Vaig decidir segregar Rocallaura. En aquell moment no es va entendre gaire. Fins i tot hi va haver qui va dir que era un acte d’insolidaritat”
“Tenim un entorn únic, ben fixat en la cultura del silenci que molta gent busca ara”
“Crec que la realitat de Catalunya és diferenciada i que d’alguna manera l’Estat espanyol ha d’entendre aquesta diferència”
Després de nou anys com a alcalde, vostè segueix sent reescollit. Què aporta vostè a la política? Quina és la seva manera de fer?
Als pobles petits, la política és distinta que a les ciutats grans. Aquí tots ens coneixem i sabem ben bé de què som capaços, quines són les nostres virtuts i quines les nostres limitacions. Aquí no fem campanyes electorals. En comptes de fer propaganda, els fets parlen per si mateixos. I al final de la legislatura la gent valora si el que s’ha fet ha servit per alguna cosa i ha millorat el benestar del poble. Si passes l’examen la gent et torna a votar, perquè ho has fet bé. I si no el passes, voten un altra persona.
Quines han estat les decisions més importants que ha hagut de prendre en la seva activitat política?
Jo vaig ser alcalde després d’estar com a regidor durant molts anys. La primera decisió important que vaig haver de prendre va ser la de crear una entitat municipal descentralitzada: Rocallaura, el meu poble d’origen. Avui és una entitat amb personalitat jurídica pròpia. Va ser una decisió important i a la vegada contradictòria, perquè, d’alguna manera, representava la segregació d’un municipi del qual jo era principal regidor. En aquell moment no es va entendre gaire. Fins i tot hi va haver qui va dir que era un acte d’insolidaritat. Avui tothom ho té molt assumit, però en aquell moment la gent de Vallbona pensava que els de Rocallaura volien menjar a part.
La segregació sempre genera controvèrsia…
Una altra decisió important va ser la de tirar endavant el projecte del parc eòlic. Va costar molt de sacrifici i convèncer moltes persones. I també vam decidir la creació d’un hotel balneari de quatre estrelles, que representa la instal·lació més gran de la comarca. Amb els recursos d’un poble petit, defensar aquest projecte va portar-nos a tots de corcoll.
I quin referent polític té vostè? Quina figura l’ha marcat?
Va ser en Jordi Pujol. És una pena que després fos un motiu de gran decepció. Les icones també cauen. Però en aquells moments va ser un gran referent i un exemple a seguir.
Parlem del municipi. Que fa que Vallbona sigui un diferent? Quins són els seus atractius?
Primer de res, Vallbona és un poble tranquil. Aquí s’hi ha de venir a buscar la tranquil·litat. Tenim un entorn únic, ben fixat en la cultura del silenci que molta gent busca ara. Tenim el monestir de Santa Maria, un bé d’interès nacional amb 850 anys d’història monàstica femenina ininterrompuda. I hem anat apostant per una sèrie d’elements naturals i patrimonials que hem anat recuperant i posant en valor.
Per exemple?
Doncs tenim tot el memorial de la Guerra Civil, que inclou la gran línia de defensa D2, un Museu del Cinema que explica des de l’era analògica fins a l’era digital, una sèrie de molins fariners visitables i moltes coses de natura. Per exemple, estem posant en valor la biodiversitat local a través del projecte “Estimaocells”.
I les activitats econòmiques? Quines són i com les potencia el seu ajuntament?
La nostra principal aposta és el turisme i, dins d’aquest, volem que la gent conegui i aprofiti totes les activitats que podem oferir al poble. Entre elles el vi i l’oli, que són dos productes estrella d’aquesta vall. Volem que hi hagi sinèrgies entre el turisme i aquestes produccions. L’altra activitat que estem potenciant, a través del balneari de Rocallaura, és el turisme de benestar i termal. I el turisme rural, també hi treballem.
La Cooperativa del Camp també és important.
Ho és. L’any vinent celebra el seu centenari de vida i agrupa la major part de la gent del poble, que porten a processar i comercialitzar les olives i els cereals típics d’aquesta terra.
Com és la situació econòmica i financera del seu ajuntament?
La mateixa que pateixen la majoria de municipis petits: tenim falta de finançament per part de les administracions superiors. En aquest cas, de la Generalitat. Però malgrat tot, tenim un endeutament molt per sota del que tenen els grans municipis. Estem en un 38% d’endeutament i generem recursos provinents del parc eòlic que ens permeten dur a terme obres d’envergadura.
Impulsen iniciatives per tal que el jovent es quedi al municipi?
És una assignatura pendent que tenim. És molt difícil fixar la gent al territori, perquè aquí no tenim indústria i a la gent els costa molt trobar oportunitats i arrelar-se, a menys, és clar, que ja hi visquin els seus pares o padrins. La gent jove normalment ve a treballar aquí i després se’n va a dormir a viles més properes com ara Bellpuig o Tàrrega. Tampoc tenim escola i la gent jove es veu obligada a viure en un lloc distint al nostre poble.
Governar un municipi petit és més o menys fàcil que un de gran?
Jo crec que té els seus avantatges i els seus inconvenients. Aquí el contacte amb la gent és directe. No tenim ni policia municipal ni, pràcticament, agutzil, ni ningú que faci de pont entre els ciutadans i l’alcalde. Ens veiem i parlem cada dia. Això té les seves coses, però també és gratificant.
Després de nou anys com a alcalde, quina valoració en fa?
Potser caldria preguntar-ho als ciutadans. Però pel que a mi respecta, han estat uns anys molt enriquidors, tant a nivell personal com professional. M’han permès fer el que a mi més m’agrada, que és generar idees i posar-les en pràctica. La valoració dels ciutadans es fa cada quatre anys i fins ara m’han demostrat agraïment.
Quins serien els eixos principals de la present legislatura per a vostè?
Doncs miri, d’una banda volem completar tot un espai patrimonial per a oferir-lo als turistes. Vallbona rep anualment uns vint i dos mil visitants que, majoritàriament, venen a veure el Monestir. Però volem crear altres espais d’interès que facin que el turista vulgui quedar-se aquí un parell de dies, com a mínim. Aquest projecte l’hem iniciat treballant la mobilitat. Concretament hem fet un pàrquing de cotxes per a treure de dins del casc urbà tots els turismes que venen. I hem fet també un pàrquing de d’autocars i autocaravanes, que també representa un atractiu important. Ara cal vialitzar els espais interiors per a que la gent pugui passejar i visitar sense tenir que evitar el trànsit rodat. També hem creat una oficina de turisme i una agro-botiga. Ara ens queden dos espais més, un dedicat a la biodiversitat i l’altre a l’historiador Joan Josep Piqué, l’obra del qual està repartida per diferents indrets de Catalunya.
Què en pensa de la limitació de mandats dels electes? Creu que haurien de seguir sent 4 anys o bé 6, com a França?
És una opinió personal, però jo crec que haurien de ser una mica més llargs de quatre. Entre que planifiques, que busques recursos i que executes, els anys han passat de pressa. I de vegades, dues legislatures per a acabar un projecte potser són una mica massa llargues. Jo penso que uns sis anys són un període de temps adequat per a una legislatura.
Faci una avaluació de la situació política del país, actualment.
És una situació confusa i enrevessada. Esperem que als qui correspongui rebaixin el nivell de tensió i d’enfrontament. I que puguem tornar una mica on érem abans. Els polítics d’alt nivell han d’estar a l’altura de les circumstàncies i han de poder fer que tot flueixi millor. Jo confio en que això s’arreglarà.
Quina ha de ser la relació entre Espanya i Catalunya?
Jo d’entrada veig un encaix a partir de l’enteniment i el respecte. Crec que la realitat de Catalunya és diferenciada i que d’alguna manera l’Estat espanyol ha d’entendre aquesta diferència.
Què creu que significaria una independència de Catalunya per als ciutadans?
Suposo que representaria un apropament de l’administració envers de l’administrat. Com que als ajuntaments sempre hem entès que com més a prop està l’administració, millor s’administra, penso que la independència seria una gran millora.
Quins valors creu que necessitaria Catalunya per a una regeneració democràtica?
El primer que cal és honestedat. Un alcalde ha de ser honest i disposar d’una gran capacitat de treball i de lideratge. Són valors necessaris perquè ara els alcaldes no estem ben vistos. Però jo crec que hi ha moltes bones persones en el món de la política.
Què li diria al President Puigdemont, si l’escoltés?
Primer, que estem aquí, que els pobles petits tenim una realitat molt diferent de la de les zones metropolitanes. Això li ho diria no sols al President de la Generalitat, sinó a totes les administracions supra-municipals. Els diria que hi ha d’haver una diferenciació en tots els aspectes per als pobles petits. Un exemple clar és l’urbanisme: no podem tenir les mateixes lleis d’urbanisme aquí que a les zones metropolitanes.
I si l’estiguessin escoltant els seus conciutadans, quin missatge els hi transmetria?
Que la nostra feina és treballar, treballar i treballar perquè la vida a Vallbona sigui molt més fàcil i que no estigui mancada de cap recurs que puguin trobar-ne en un altre lloc.
