De tots els municipis de l’àrea metropolitana, possiblement Sant Cugat del Vallès sigui un dels més envejats. I motius no li falten: situat ben a prop de Barcelona, estès als vessants de la serra de Collserola, acolllidor dels districtes de Valldoreix, Mira-Sol, La Floresta i Les Planes, envoltat de natura i amb una considerable renta per càpita, Sant Cugat ha crescut molt als darrers anys i actualment té més de 81.000 habitants escampats per mig centenar de quilòmetres quadrats. Per si no n’hi hagués prou, té un admirable patrimoni històric, encapçalat naturalment pel monestir, antiga seu benedictina construïda entre els segles IX i XIV. Avui parlem amb la seva Alcaldessa, Mercè Conesa
“El secret per governar un municipi és tenir un projecte de continuitat, una manera de fer, ser un equip proper, treballador, que estigui al carrer i que conegui la realitat”
“No regalem res, a les empreses, però mirem que s’hi trobin a gust, aquí. I com que som conscients que tot això aporta riquesa, volem que se sentin cuidades, en el sentit de que tots els processos administratius els surtin impecables i àgils”
“A nivell econòmic, la situació que tenim és molt complexe. Jo tinc la teoria que hi ha una estratègia per a ofegar les administracions autonòmiques i locals i la central només fa que centrifugar una pressió que només fa que les posi en perill”
Comenta que de tècnica treballava a gust. Però estar a l’altre cantó de la barrera, també té els seus al·licients, oi?
Si, quan vaig acceptar entrar a les llistes, vaig demanar portar les polítiques socials de la ciutat. En aquell moment, i encara que s’havia avançat força, calia fer tota una sèrie de canvis que em van portar, amb el temps, a agafar també les rendes de règim intern, ja sap: oficina d’atenció al ciutadà, procediments administratius, reestructuració de serveis i negociació de convenis, entre d’altres àrees. Així que durant uns anys hi va haver molta feina.
I la cosa no es va acabar aquí, pel que sabem
No, efectivament. Amb el temps em van demanar passar a l’àrea d’urbanisme, cosa que va em va suposar un reciclatge important, perquè malgrat els bons tècnics que tenim, hi havia un grau de complexitat notable. I el darrer pas, després d’una tinença d’alcaldia o una regidoria era arribar fins dalt. M’ho vaig pensar molt, és clar, perquè fins llavors, malgrat la responsabilitat, sempre hi ha algú que acaba prenent la decisió.
I el poder és solitari. Sempre s’ha dit, això.
A veure, sí, és cert que hi ha un moment en què la decisió només depèn d’un mateix, però jo em veig bastant acompanyada, en aquest sentit. Nosaltres per exemple, ens reunim cada dilluns tot l’equip de govern, així que tinents d’alcalde i regidors compartim les decisions, però després de pensar-nos-ho molt. I és en aquest darrer punt on sí, hi ha una certa solitud.
Malgrat que tenia possibilitats per encapçalar un govern, ¿com es va prendre el fet que se la proposés com a Alcaldessa?
Miri, a mi el que em sorprenia, i el que potser va acabar condicionant la meva decisió va ser que quan l’anterior alcalde marxava a responsabilitats més importants a nivell de país, la gent a peu de carrer em deia: “Mercè, t’hi poses tu oi?”, és a dir, més que el fet que ho hagués pensat, molta gent ja ho tenia més clar que no pas jo. Em considero una persona responsable, i quan em poso a fer una tasca, vull donar el màxim de mi mateix. Així que la decisió no va ser gens fàcil.
I un cop presa, i tenint en compte que Lluis Recoder havia governat Sant Cugat durant 12 anys, li va sorprendre revalidar amb una majoria absoluta?
Si, evidentment no podem obviar que l’anterior alcalde havia fet un gran mandat i, per tant, tenia el llistó molt alt. Tampoc no estava tan clar com aniria el tema perquè som persones diferents, amb diferents maneres d’actuar. I, la veritat, no pensava treure uns resultats tan bons, de fet, ens pensàvem que baixaríem una mica i tot.
Llavors, per a vostè el secret de la reeleccio va ser…
Miri, penso que la ciutadania va veure que tenim un projecte de continuitat, que tenim una manera de fer, que seguim essent un equip proper, treballador, que estem al carrer i que coneixem les realitats. Que es pot parlar directament amb nosaltres i que tenim idees molt clares. I això va donar seguretat a la ciutadania.
I malgrat aquest càrrec, no deu perdre de vista aquelles àrees en les que hi va treballar fa anys
No, per descomptat. I una d’elles era tot el tema de la participació ciutadana. Hem passat a ser una ciutat de 80.000 habitants però ens hem trobat que hi ha sectors de la ciutat on no teníem interlocutors. Així que tenim un reglament que regula els consells de barri, on participen les associacions de veïns i altres entitats que hi poden haver i que es troben amb un regidor o regidora de l’equip de govern per veure quines són les problemàtiques i prioritats. Creiem que hem de mirar d’estar a prop de tot el que passa. I aquesta és una bona manera.
Sant Cugat, però, s’ha caracteritzat per altres vessants. I una de les més importants ha estat la del foment empresarial i econòmic
Sí, però ha portat la seva feina, no cregui. Hem mirat de fugir d’un model de viver d’empreses, és a dir, nosaltres com a ajuntament no hem construit cap edifici amb diners públics perque hi vinguessin empreses. Però el que sí que hem fet és potenciar els que ja existien, com per exemple ESADE Creápolis, el Trade Centre, o la UPC.
És ben insòlit, això
Efectivament, i que cap altre ajuntament ha triat. Miri, ahir concretament, vàrem estar reunits amb la cambra de comerç i deien que això era únic, que s’aconseguia un nivell de creació d’empreses, d’emprenedoria i llocs de treball que no es produeix en lloc més.
I és positiu no només pel que hi ha sinó també per la potencialitat que té tot plegat, no?
Sí, sí, és clar. Ara no tinc les dades però penseu que hem arribat a crear gairebé entre 130 i 150 noves empreses petites. I a l’inculcar l’emprenedoria es creen llocs de treball, es desenvolupen projectes… També hi ha la sort que hi ha gent molt jove, amb moltes ganes. Nosaltres fixem a cada començament de mandat els objectius estràtegis d’aquest a partir dels quals desenvolupem els nostres pressupostos, i un dels objectius estratègics ha estat la promoció econòmica i la generació de llocs de treball.
És una bona estratègia
Ho hem fet amb tres línies de treball: la dels emprenedors, la d’atraure noves empreses i la de disposar de noves inversions. I de tal manera que tractem bé a les empreses. No regalem res, però mirem que tot surti bé. I com que som conscients que tot això aporta riquesa, volem que se sentin cuidades, en el sentit de que tots els processos administratius els surtin impecables i àgils. Això ho fem a través de l’Oficina d’Atenció a l’Empresa i amb una acompanyament de l’àrea d’Urbanisme.
Aquestes bones gestions potser han despertat certa gelosia per part d’altres municipis
Potser sí, però també penso que els alcaldes no ens hem de fer la competència, al contrari, ens hem d’ajudar. És a dir, si hi ha una empresa que vol situar-se en una zona on hi pot haver dos municipis interessats, no hem d’anar a trepitjar. Perquè al capdavall, si treballem junts, tots hi sortirem guanyant.
Tot sigui per combatre la crisi
Veus? Una altre de les qüestions que volem afrontar ara és donar un gir a la borsa de treball i ocupació, prquè no estem prou satisfets. Creiem que hem d’especialitzar més la borsa de treball, i si tenim empreses a Sant Cugat que necessiten uns perfils determinats hauríem de poguer donar-los i prioritzar que fos gent de Sant Cugat, perquè entre d’altres temes, estalviem en mobilitat i s’ordena millor el sistema.
Però també haureu notat la situació econòmica
I és clar. La crisi s’ha notat en l’atur, perque en un atur tècnic, d’un 3 ó 4%, que ara està al 10 ó 12%. I l’altre factor és l’immobiliari. Sant Cugat ha tingut un creixement molt important i que bon part es devia a la construcció. Ara es comencen a veure tímidament alguns canvis, però vaja, també s’han baixat els preus, i no podem deixar de banda que Sant Cugat continua tenint una qualitat de vida alta.
Lluis Recoder està al Govern de la Generalitat i als darrers anys, Convergència i Unió s’ha postulat per un nacionalisme una mica més beligerant. Quina opinió en té d’això?
Ho diu pels actes de l’11 de Setembre i pel que va dir en Màrius Serra de “Català, a l’atac!”?
Per exemple
A mi em va agradar molt. Certament, la situació que tenim és molt complexe, no ja a nivell nacional sino més econòmic. Jo tinc la teoria que hi ha una estratègia per a ofegar les administracions autonòmiques i locals i la central només fa que centrifugar una pressió que només fa que les posi en perill. Per a mí, aquest és el primer tema clau que hauríem d’arreglar.
La gent, però ara només es fixa en les retallades
Penso també que hem de poder explicar que si hi ha retallades en salut és perque tenim problemes de finançament, on, entre d’altres temes, l’Estat ens hauria de passar uns diners que no ens passa. Que es podien haver gestionat millor o pitjor, d’acord, però aquest és un altre tema. Jo segueixo veient una intencionalitat en tot això que pot posar en perill la distribució del sistema territorial. Per tant, a l’aguait i a l’atac.
Ara hi ha un altre front obert: el tema del català i la immersió lingüística
El debat hauria d’estar superat de fa temps. I de la mateixa manera que hi ha assignatures en anglès o francès, el que és evident és que de castellà se’n parla. I molt. És una llengua apreciada: tenim premis literaris, llegim en castellà… els nois i noies surten amb bon nivell de català i de castellà, o sigui que no sé on està el problema.
Una darrera pregunta. Amb els anys que porta a la política, com porta la compatibilitat amb la vida familiar?
És molt difícil, certament. La veritat és que jo em reservo una tarda a la setmana per treballar des de casa: crec que amb la dimensió de Sant Cugat encara es pot fer. Ara bé, també hem d’anar normalitzant aquesta situació, hauria de ser més habitual. Però no és fàcil. I cal un equilibri.
