El conseller de la presidència assegura que la Generalitat prioritzarà l’àmbit econòmic sense oblidar el repte d’explicar al món el procés cap al dret a decidir dels catalans
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha comparegut aquest divendres a la Comissió d’Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha anunciat aquest divendres al Parlament que el Govern promourà una llei d’acció i servei exterior de Catalunya com a mecanisme per promoure una veritable "estructura d’estat". Homs ha destacat el compromís de l’executiu amb la internacionalització de l’economia, la cultura, la societat i la nació catalanes i s’ha compromès a treballar per desenvolupar totes les competències que l’Estatut atorga en exclusiva a la Generalitat pel que fa a l’acció exterior. En aquest sentit, ha explicat que l’àmbit econòmic serà la principal prioritat del Govern sense oblidar el repte d’explicar al món la voluntat dels catalans de decidir el seu futur.
El Govern definirà en la llei d’acció i servei exterior de Catalunya l’articulació política, institucional i administrativa de les competències estatutàries que té el país en matèria d’acció exterior. De fet, Homs ha recordat que una legislació d’aquest tipus era possible des del 2006, un cop aprovat l’Estatut, tot i que encara no s’ha desenvolupat. Així, el projecte del Govern inclourà: "l’estructura i els instruments que l’Estatut atribueix a la Generalitat en matèria d’acció exterior; delimitar el marc competencial de l’acció exterior; dotar a l’acció exterior de major seguretat jurídica; definir els instruments de col·laboració en relació a la UE; determinar les relacions en l’àmbit de l’acció exterior en relació a l’Estat i en relació amb altres governs i organismes; actualitzar el marc vigent; determinar com ha de ser el servei exterior de Catalunya; i definir la situació de la ciutadania catalana a l’exterior".
La llei catalana d’acció exterior no es fa estrictament per contrarestar l’avantprojecte de llei d’acció exterior que ha impulsat el govern espanyol i que "en molts aspectes" no agrada a la Generalitat perquè creu que vulnera les competències catalanes en aquest àmbit. Homs ha explicat, però, que aquesta llei respon a la voluntat de plasmar i regular les competències de la Generalitat i que, pel que fa a la llei espanyola, exploraran les vies de diàleg amb l’Estat per evitar que es vulnerin competències reconegudes per l’Estatut.
Homs ha fet aquesta proposta durant la seva compareixença a la Comissió d’Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació del Parlament, on també ha definit les prioritats del Govern en matèria d’acció exterior durant aquesta legislatura. ERC ha estat el partit que ha collit amb més interès el desenvolupament d’aquesta llei que haurà de servir per desenvolupar les competències de la Generalitat. La diputada Gemma Calvet ha felicitat el Govern per l’anunci i ha demanat a l’executiu que no s’aturi amb l’impuls d’una legislació catalana sobre la matèria sinó que acudeixi als tribunals per denunciar la invasió competencial que prepara el govern espanyol.
La resta de grups també s’han mostrat disposats a parlar de la llei d’acció exterior de la Generalitat, però han mostrat molts dubtes al respecte. El diputat socialista Miquel Iceta ha destacat el suport del PSC a l’acció exterior de la Generalitat però ha advertit que la visió que el món ha de tenir Catalunya no s’ha de circumscriure a la que CiU i ERC tenen al voltant de quin ha de ser el futur del país. Iceta ha reivindicat el diàleg i la legalitat com la millor forma d’entendre’s amb l’Estat per a tots els conflictes que hi hagi oberts amb el govern espanyol.
També ha reivindicat el diàleg el diputat del PPC Juan Milián, tot i que ell ha rebutjat que la Generalitat vulgui utilitzar el seu servei exterior per "internacionalitzar el conflicte" amb l’Estat. Milián ha demanat, a més, que el personal a l’estranger de la Generalitat es coordini amb el personal de l’Estat i fins i tot ha plantejat la possibilitat que l’acció exterior catalana passi a treballar en les mateixes instal·lacions que ho fan els treballadors de l’Estat a l’exterior. En la mateixa línia, el diputat de C’s, José María Espejo ha criticat que es vulguin crear estructures d’Estat vinculades a la política exterior, una competència exclusiva de l’Estat.
Per part d’ICV-EUiA, Sara Vilà ha qüestionat quin serà el nivell de participació per definir aquesta nova llei d’acció exterior i pel que fa a la CUP, Quim Arrufat ha lamentat que sembli una llei més centrada en "protegir els interessos de la Cambra de Comerç de Catalunya", que no pas en definir una veritable estructura exterior de la Generalitat.
Acció Exterior
"L’actuació exterior és gairebé tan important com l’acció interior per afrontar els reptes actuals", ha explicat Homs, que ha definit l’estratègia de la Generalitat en tres eixos principals: "donar suport a la internacionalització de l’economia, promovent les inversions, el turisme i amb una diplomàcia de primer nivell; donar a conèixer a Europa i al món l’esforç que està fent Catalunya per fer front al sanejament de les finances públiques; i traslladar al món què anhela Catalunya, atès que la mateixa ciutadania va expressar de forma explícita sobre el dret a decidir".
"Des del 1986 el Govern ha anat teixint una xarxa de 65 oficines (5 delegacions del Govern)situades a 31 països del món", ha recordat Homs. Aquesta xarxa de delegacions i oficines de promoció econòmica serà la principal xarxa que contribuirà a definir el que Homs ha anomenat "una diplomàcia catalana". A més del suport a les empreses catalanes i la captació d’inversions, aquesta diplomàcia també serà l’encarregada de fomentar el coneixement de la identitat catalana. ACC10 i Diplocat i altres agències i organismes públics seran també instruments rellevants en aquesta matèria. El conseller ha plantejat fins i tot la relació amb personalitats catalanes que viuen a l’estranger perquè també col·laborin amb la Generalitat per donar a conèixer la realitat catalana,
Homs també ha parlat del protagonisme que tindrà el president de la Generalitat en tota aquesta acció, ja sigui a través de les seves reunions amb caps de govern i d’estat, cònsols i ambaixadors, com a través de l’acompanyament a les delegacions empresarials catalanes. Els viatges del president i d’altres consellers del Govern se centraran en les àrees d’especial interès per a Catalunya que Homs ha centrat en la Unió Europea, Amèrica del Nord, Àsia, Orient Mitjà i Àfrica, fent especial incidència en els països emergents. En el cas de la UE, que rep el 60% de les exportacions de la Generalitat, el conseller ha destacat que la secretaria general d’acció exterior ha canviat el nom aquesta legislatura per fer més èmfasi en la pertinença catalana a aquest espai polític i econòmic i ara ja s’anomena secretaria general d’acció exterior i Unió Europea.
En el context actual de retallades, i malgrat que Homs ha assegurat que la Generalitat "farà més acció exterior que mai", les oficines de la Generalitat a l’estranger hauran de multiplicar la seva feina i el conseller de la Presidència ja ha anunciat que ampliaran els seus àmbits territorials.
Política cooperació al desenvolupament
Tot i que el Govern està "compromès" a mantenir la política de cooperació al desenvolupament, Homs ha reconegut que la situació econòmica de la Generalitat ha provocat una reducció important des recursos destinats a aquestes accions i, a més, ha endarrerit els pagaments de la Generalitat a les associacions que han prestat els serveis.
ICV-EUiA i la CUP han estat especialment bel·ligerants amb la política de cooperació al desenvolupament de la Generalitat durant els darrers dos anys. L’ecosocialista Sara Vilà ha demanat al conseller si la internacionalització de l’economia catalana consistirà "en la internacionalització d’una economia responsable i social o continuarà sent una econòmica capitalista que contribueix a empobrir més els països en vies de desenvolupament". Segons Vilà les polítiques de cooperació al desenvolupament han retrocedit fins als mateixos nivells que l’any 2000, després de suportar un 61% de retallades en dos anys. "No ens creiem que no sigui una retallada ideològica"; ha assegurat Vilà, que ha criticat que el Govern no només no estigui aspirant a l’objectiu del 0,7%, sinó que "ni tan sols està complint amb el sector".
Pel que fa a la CUP, Quim Arrufat ha afirmat que amb l’actitud del Govern s’ha procedit a "la liquidació absoluta" de la cooperació al desenvolupament i al desmantellament de l’Agència Catalana de Cooperació.
Per últim, ERC ha defensat que amb la nova llei d’acció exterior de la Generalitat es podria incidir en la necessitat de prioritzar en la cooperació al desenvolupament, tornant a confiar en les entitats socials. "No podem sacrificar la societat civil", ha opinat Gemma Calvet.
