50 ajuntaments participen en el webinar del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament per explicar la campanya "Món local Covid-19" i com està afectant la pandèmia als territoris amb els quals coopera
Des de l’arribada de la Covid-19, estem immersos en una crisi de gran impacte mundial que traspassa fronteres. El virus s’ha expandit per tot el territori però no afecta tots per igual. Davant aquesta situació, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) ha engegat la campanya "Món local Covid-19" amb l’objectiu de donar suport a aquells projectes, ja en funcionament, que es veuen en perill amb motiu de la crisi sanitària i socioeconòmica.
Per tal de poder explicar el funcionament de la campanya i com està afectant la pandèmia els diferents territoris amb els quals coopera el FCCD va organitzar un webinar on van participar més de 60 persones provinents de 50 ajuntaments diferents.
Després de la presentació del Director del FCCD, David Minoves, i les paraules del President, Isidre Pineda, la Victòria Planas, responsable de l’Àrea d’emergències, refugiades i avaluació, va explicar els objectius i el funcionament de la campanya "Món local Covid-19". Un cop feta la introducció, es va donar pas als diferents responsables d’àrea i a les oficines tècniques que treballen des del territori (a Managua, Nicaragua, i a Oussouye, Senegal).
Epicentres de contagis urbans i afectacions a les zones rurals
El primer bloc d’intervencions el va començar el Xavier Ruíz, responsable de l’Àrea d’Amèrica Llatina i de l’Oficina tècnica de Nicaragua, des d’on va parlar. El Xavier va destacar que l’àrea d’Amèrica central i Amèrica Llatina era on s’estava registrant un increment de casos i de morts més preocupant. Tot i que aquests casos es detecten sobretot a les àrees urbanes, les afectacions estan arribant a les zones rurals, que aglutina la població més vulnerable i amb menys recursos. Això ja està provocant una divisió entre la població que pot permetre’s complir amb les mesures de contenció i comprar els equips de protecció i la que no. En la seva intervenció va posar el focus en dos casos concrets, per una banda, Nicaragua, on s’està negant la pandèmia per part del govern, no es compta amb dades oficials i no s’estan aprovant mesures concretes de contenció. Per una altra banda, El Salvador, on s’està aprofitant les mesures de confinament per militaritzar el país.
El Joan Riba, responsable de l’Àrea d’Àfrica, va parlar de la situació al Marroc que, actualment, és el tercer país de l’Àfrica amb més contagis, després d’Egipte i Sud-àfrica. El Joan va explicar que les regions urbanes són les que estan comptabilitzant més contagis però que la crisi socioeconòmica que se’n deriva està afectant tot el país i, especialment, tots els projectes de cooperació que estaven en funcionament. Les restriccions de mobilitat impedeixen fer acompanyaments a població vulnerable i això està afectant projectes dirigits a col·lectius específics com menors no acompanyats, persones refugiades o mares solteres. A més, s’ha registrat una disminució de les remeses, amb motiu de l’aturada econòmica a països d’Europa, i s’estan detectant també greus conseqüències econòmiques entre la població que treballa en l’àmbit informal (gairebé un 20% de la població).
Finalment, el Toti Rovira, responsable de l’Oficina tècnica del Senegal, va parlar de la situació del país on, tot i que en l’àmbit sanitari la pandèmia està de moment controlada, les mesures de contenció han tingut conseqüències nefastes per a la població. Les restriccions de desplaçament han afectat l’economia d’intercanvi de petita envergadura que, especialment en les zones rurals, representa una part molt important dels seus ingressos. La pandèmia també ha provocat l’aturada total o parcial de tots els projectes del FCCD. Quant a Gàmbia, des de les contraparts informen que estan tenint problemes per accedir a aliments i productes de primera necessitat i s’estan havent d’organitzar entre la societat civil per fabricar mascaretes i altres equips de protecció i repartir-los entre les comunitats.
Persones refugiades i països en situació d’emergència, els més vulnerables
El Toni Royo, responsable de l’Àrea de Drets Humans, explica la situació als campaments de persones refugiades del Sàhara Occidental. Tot i que encara no s’ha registrat cap cas positiu, el context de crisi extrema dels campaments fa que esdevinguin especialment vulnerables davant la possible pandèmia. El sistema sanitari sahrauí és molt fràgil i no compta amb cap sala d’UCI. El govern argelià ha muntat un hospital de campanya a Rabuni amb capacitat per a 150 persones, dirigit per professionals sanitaris de les brigades mèdiques cubanes. Tot i això, les entitats que treballen al territori informen d’una manca important de medicaments bàsics, d’equips de protecció i aliments bàsics.
La Victòria Planas torna a intervenir, aquest cop per explicar la situació de les persones refugiades, en el marc de la campanya "Món local refugi", i posa el focus en dos territoris concrets: Grècia i Líban. Pel que fa als camps de persones refugiades a Grècia, la Victòria explica que s’ha suspès el dret d’asil, sense cap base legal, i que això està provocant deportacions a països com Turquia, que no garanteix protecció ni seguretat. També s’han documentat casos on s’ha fet ús de la força amb foc real per evitar l’entrada de persones al territori. Al Líban la situació també és preocupant. El toc de queda als campaments ha provocat que molta població que treballa en l’àmbit informal no pugui seguir treballant i això impedeix que la majoria de persones refugiades tinguin accés a aliments i ingressos.
Finalment, pel que fa a les campanyes d’emergència, actualment el FCCD en gestiona sis. En aquest sentit, la Victòria explica als participants del webinar que els territoris prioritzats són Haití, Mèxic, Cuba i la República Democràtica del Congo. A Haití, la pobresa extrema que ja viuen dificulta molt la resposta a la crisi sanitària i socioeconòmica derivada de la pandèmia. A més, els Estats Units està deportant haitians que tornen al seu país sense la seguretat de no estar contagiats i que, en cas de donar positiu, hauran de ser atesos pel fràgil i precari sistema de salut del país. La situació a la República Democràtica del Congo també és dramàtica, ja que la resposta contra la Covid-19 se suma a la lluita contra altres malalties com la Malària, l’Ebola, el Zika o el Còlera, que des de fa molt de temps provoca milers de morts. Per últim, la Victòria exposa el cas de Cuba que, tot i que té repartits per tot el món més de 1200 professionals de la salut a través de les brigades mèdiques cubanes, no compta amb els recursos suficients per fer front a la pandèmia al seu territori a causa de l’enduriment del bloqueig econòmic per part dels Estats Units.
Més informació
Informe de situació: Com està afectant el Covid-19 els territoris amb els que coopera el FCCD?
