Òscar Palau – El Punt Avui
El Departament de la Presidència tindrà enllestit a final d’any un primer esborrany de la futura llei dels governs i finances locals, l’eina amb què pretén ordenar i millorar el finançament dels ens més propers a la ciutadania. Tal com va anunciar la consellera, Laura Vilagrà, en l’últim ple abans de vacances, la Generalitat ja ha encarregat a un grup d’experts en dret local, encapçalats pel doctor Tomàs Font, la redacció d’un primer text de caràcter tècnic, que tenen previst entregar al novembre. El document servirà de base per compartir-lo amb els grups parlamentaris i reprendre el debat amb els actors territorials i les entitats municipalistes, amb qui ja s’ha treballat prèviament en la seva definició, abans de dur el projecte de llei al Parlament. “Compartim l’interès per millorar el finançament local en un marc català propi, per garantir els recursos suficients en el dia a dia però també per poder afrontar inversions”, resumia Vilagrà, que ja avisava, tanmateix, de les dificultats que es preveuen.
D’entrada, perquè la diversitat de municipis i la seva idiosincràsia “tan diferent” fa preveure que sigui un debat “molt encès”, com ha quedat palès ja en les converses prèvies, que han constatat que les posicions de partida no són les mateixes entre tots els actors. Però la dificultat rau sobretot en el fet que, tot i que la Generalitat té atribucions exclusives en l’ordenació del territori i l’Estatut del 2006 ja preveu que pugui impulsar aquesta llei –de fet ja ho va intentar fa uns anys i va arribar a elaborar un avantprojecte de llei, però no va tirar endavant–, les competències del govern i del Parlament en matèria de règim local i tributari són en canvi molt limitades. De fet, avui el govern només aporta un 18% dels ingressos municipals, tot i que n’ha augmentat la dotació un 69% en els últims quatre anys, i la clau de la caixa continua estant en mans de l’Estat. “És contradictori, aquesta és una disfunció important”, reblava la consellera, que malgrat “tenir les mans lligades” es mostra disposada a explorar els límits de la normativa al màxim per poder aportar més recursos als ajuntaments, que ara, admet, “presenten dèficits importantíssims”.
Tal com indicava en la mateixa interpel·lació el diputat dels comuns Joan Carles Gallego, des del 1995 el pes de la despesa municipal sobre el conjunt d’administracions s’ha mantingut al voltant de l’11% a l’Estat, fet que troba anormal. “Hem d’abordar una reforma fiscal que faci protagonistes els ens locals”, reivindicava el diputat, que reclamava al govern que “no obviï” aquesta qüestió quan plantegi traspassos al govern de l’Estat.
Els principis de la llei
En tot cas, Vilagrà ja avançava que la llei que impulsa el seu departament descansarà sobre els principis de la suficiència financera, a fi que els municipis puguin afrontar el pagament de totes les competències que tenen, i d’autonomia financera i corresponsabilitat fiscal, per la qual cosa deia que volen augmentar els fons incondicionals, és a dir, els que els ajuntaments poden gastar en el que creguin més convenient i no en assignacions específiques. “Ens agradaria recuperar les xifres del 2010”, assenyalava en aquest sentit, tot recordant que en els últims tres anys ja s’han augmentat un 14% els fons de cooperació local, de lliure disposició, el 20% als municipis més petits. Així mateix, pretén que la llei garanteixi l’equitat intermunicipal, a fi que tots els ajuntaments similars rebin aportacions similars, a més de la necessària cooperació interdepartamental. La consellera avisava igualment que el govern “tampoc vol legislacions uniformes”, i recordava que ja està treballant en el desplegament de l’Agenda Rural o l’Estatut del Municipi Rural a fi de reconèixer les singularitats dels municipis amb menys habitants i facilitar-hi la gestió del dia a dia.
En la mateixa línia, Vilagrà també va anunciar que ja treballen en la redacció de la nova convocatòria 2025-28 del pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC), que serà “molt més àgil, menys burocràtic i més flexible” a fi que els ajuntaments tinguin més capacitat per decidir on van els diners.
Mes informació: El Punt Avui
