INFORME | “Les TIC com a eina de cohesió del país”

Hble. Sr. Jordi Puigneró: agraeix la invitació i saluda tots els presents. Comença explicant que el debat d’avui ja no és sobre el futur sinó sobre el present del país. Planteja que el repte de la digitalització és molt important per al país, i descriu el fet que Catalunya és, actualment, filla de la Revolució Industrial però que la nova vertebració del país passa per una Revolució Digital. Explica que si en el Noucentisme i en temps de la Mancomunitat la preocupació era fer arribar trens i carreteres a totes les viles i fer arribar riquesa i treball al país, avui es pretén fer el mateix amb les tecnologies.

Explica que “si un quilòmetre d’asfalt ens connecta a un altre poble, un quilòmetre de fibra ens connecta amb el món. Avui ja no es mesura la distància en termes de separació física, sinó en diferència d’accés a les infraestructures digitals”. Diu que aquest és el gran repte de la cohesió.
La Revolució Digital no és només cosa de fer arribar la fibra òptica als municipis, sinó que hi ha altres factors. Per exemple, el 5G o de disposar d’un súper-ordinador. En això consisteixen les infraestructures.

També afirma que “aquest país i aquest segle seran digitals i ciutadà”. Les ciutats, que ja han tingut un paper rellevant en el passat, el seguiran tenint en el futur. Es parla ara de Smart Cities, és a dir, de ciutats intel·ligents i ben connectades, ben gestionades, sostenibles ambientalment, emprenedores i que generin riquesa, inclusives i amb projectes socials i mes democràcia. Cal empoderar els ciutadans amb les noves eines per fer que participin en la governança de la ciutat i “fer que des de la política es pugui governar pels ciutadans i amb els ciutadans”.

La paraula passa ara a la Secretària de l’ACM.

Sra. Joana Ortega agraeix també la invitació i saluda als presents. Destaca la idea del Conseller de que la competitivitat dels municipis es mesura pel seu accés a la internet. Considera que el títol del debat és encertat, perquè creu que, de debò, les TIC són una eina de cohesió social.

Explica que des de l’ACM es treballa amb experiència i compromís per la cohesió i la igualtat d’oportunitats. El seu repte es el de millorar el desenvolupament d’infraestructures, que fins ara es feia en base al esforç fiscal i a la densitat humana. Les TIC ha n de servir per combatre fenòmens com ara el del despoblament. Considera que la veu dels territoris menys densos corre risc de perdre’s i que les decisions es prenen gairebé sempre centrades en l’àmbit metropolità. “El territori de Catalunya és asimètric i per que la gent visqui amb bona qualitat, cal que tothom tingui accés a la tecnologia”, conclou en aquest primer torn.

La paraula passa ara a l’alcalde de Tavèrnoles.

Il·lm. Sr. Carles Banús saluda els presents i agraeix la invitació i situa el seu poble, Tavèrnoles, a cavall entre la plana de Vic i l’espai de Guilleries. Explica que és un poble amb uns 300 habitants i amb 19 km quadrats de superfície, que representen 16 habitants per km2. També té 3 nuclis ben definits i nombroses masies disseminades, on hi viu la meitat de població. Explica que no tenen escola ni llarg d’infants, ni botigues, ni consultori mèdic, ni parada d’autobús, ni polígon industrial. Tampoc tenen ADSL ni 3G, a penes. Tenen en canvi molt de patrimoni arquitectònic i natural, i algunes indústries amb sol rústic. També tenen una xarxa troncal de fibra òptica des de fa 4 anys que uneix equipaments i que passa per masies i nucli. A finals d’any s’ampliarà en 9 km més la xarxa per arribar al nucli de Fussimanya.

Diu Banús que “si 1 km de fibra connecta amb el món, els 11 km de Tavèrnoles serviran per a no deshabitar el poble i que la gent s’hi vulgui quedar”. Ara, diu, quan els veïns compren una casa, busquen que hi hagi disponible aigua, fossa sèptica, corrent elèctric i fibra òptica.

Explica que tot aquest procés va començar el 2007 quan ell era regidor i un veí el va anar a veure a casa per queixar-se pel tema d’ADSL. Banús va parlar amb empreses de telecomunicacions que li van dir que era una inversió impossible. Des de l’ajuntament van intentar buscar solucions: primer amb antenes i després amb una xarxa local de fibra òptica, a la que ara mateix hi ha 54 cases connectades, cosa que suposa un 50% del poble.

Les TIC, opina, ha de ser un factor de cohesió de país i de cohesió del territori. Cal evitar desplaçaments i fer que això sigui compatible amb la vida i el treball. L’impuls públic ha de completar l’impuls privat, opina.

La paraula passa ara a l’alcaldessa de Sitges.

S’obre una segona ronda de debat. El moderador proposa en quina fase es troba Catalunya en termes d’escletxa digital, en comparació amb altres països.

Puigneró diu que la definició d’escletxa digital es feia servir antigament per parlar d’accés a ús de TICs, especialment en l’àmbit ínter-generacional. Però creu que avui en dia la gent gran fa un ús “molt més racional i millor que la gent jove: “no hi ha cap persona gran sense mòbil i tothom té eines com ara el WhatsApp i el Facebook. En certa manera, el debat està superat”.

En canvi creu que la nova escletxa s’obre entre aquells que són consumidors i aquells que són productors de continguts tecnològics. Diu que la diferència entre una i altra situació es tradueix en crear més o menys valor i riquesa a futur.

També assenyala una escletxa de gènere: al sector hi ha només un 30% de dones, i només un 10% de les posicions d’enginyeria estan ocupades per dones. “Això no ens ho podem permetre com a societat. Cal dotar-nos de mesures per fer que el talent femení s’integri al sector, perquè serà estratègic, donarà molta feina i els salaris seran més alts en terme mig”.

La Sra. Ortega confirma la preocupació del Conseller. Cal corregir el problema de l’escletxa de gènere i fomentar una tecnologia equitativa. Aprofita per preguntar-li al Conseller si no és cert que la tecnologia ha passat a ser una necessitat tan bàsica com l’energia, l’aigua o la llum. També diu que moltes persones grans estan resolent el seu problema de soledat gràcies a WhatsApp i que les dades són informació i la bona informació és imprescindible per prestar bons serveis públics.

Hble. Sr. Puigneró, s’hi manifesta d’acord. També diu que hi ha hagut dues escletxes importants: la social i la territorial. Explica que “no només volem parlar de fibra òptica, sinó de connectivitat en general. Hi ha hagut ciutadans del país que, pel fet de viure en certes àrees geogràfiques, no han tingut les mateixes oportunitats que altres ciutadans”. Explica que des del govern del país s’ha pres el compromís de desplegar la xarxa oberta de Catalunya abans del final del 2020. Aquest gran projecte és una xarxa neutra que farà arribar la fibra a totes les capitals comarcals i ajudarà els petits operadors del territori a prestar un servei de “darrera milla”. El projecte es va anunciar fa dos mesos i s’hi ha destinat 13 milions d’euros. Explica que si actualment hi ha 29 capitals comarcals connectades a la fibra, les 13 que falten ho estaran en pocs mesos.

El conseller també explica que una segona fase del projecte, fixada per a 2023, es realitzarà de manera conjunta amb les Diputacions amb la idea de fer arribar la xarxa a tots els municipis de més de 50 habitants del país. Serà un projecte que “ajudarà a fer que no hi hagi ciutadans de primera i segona, ni empreses de primera i segona”, i és que cada vegada hi ha més demanda social per part d’empreses i professionals que volen fer l’activitat en llocs distints a les ciutats.

Destaca el Conseller que en els darrers quatre anys, empreses com ara Parlem i Fibracat, i altres, han ajudat a fer arribar el servei en mercats on els operadors tradicionals no hi arriben. D’aquesta manera ajuden a reduir l’escletxa social i territorial.

Banús: reconeix que el compromís de la Generalitat és molt important, però reclama més coordinació entre els 4 nivells de l’administració pública. Moltes vegades la iniciativa privada porta canalitzacions al municipi de les que ja es disposa. I diu que potser és culpa dels mateixos ajuntaments que no notifiquen (o no saben com notificar) que ja tenen una infraestructura disponible que no cal construir de nou. Es pregunta de quina manera es pot coordinar millor la participació de les administracions per tal de no duplicar esforços.

El moderador pregunta si l’orografia del país està representant una dificultat afegida al desplegament de les TIC.

Puigneró diu que el desplegament de fibra es sempre més barat i factible si es fa tot seguint les carreteres. Admet que no és el recorregut més directe, però sí el més pràctic i fàcil: les carreteres són vies de pas ja construïdes, que en molts casos estan en mans de la Generalitat i que són fàcils de gestionar. El problema és quan cal passar per infraestructures que pertanyen a la Diputació o a l’Estat: “pot ser un drama”, diu.

Finalment, destaca que fa 3 anys es va signar un Pacte Nacional per la Societat Digital que va implicar totes les administracions: Generalitat, Diputacions, ACM, FCM, Localret i el Consorci. Tots van convenir que aquest projecte seria una prioritat amb independència de qui manés en els propers anys. Aquell acord, diu, “té molt de valor” i ha permès arribar a pactes concrets que faciliten el desplegament. La col·laboració és molt útil. També diu que és molt útil i es nota molt quan en un municipi hi ha un regidor especialitzat en tecnologia “i un alcalde que s’ho creu”, perquè això fa que els operadors puguin progressar més o menys ràpid en la instal·lació.

Ortega: Diu des de l’ACM que els municipis “són molt conscients” de la importància de disposar d’aquestes infraestructures. També diu que són cada vegada més conscients de la necessitat del pacte. També creu que tots voldrien avançar molt més ràpid però és conscient que el món tecnològic també avança molt ràpidament i que poden aparèixer nombroses solucions noves en els propers anys.

Carbonell: Ratifica el que diu el Conseller: Els municipis que tenen un regidor especialitzat en tecnologia i un alcalde que s’ho creu avancen més ràpid. No és només un departament d’Informàtica que s’ocupi dels ordinadors de l’ajuntament, sinó de fer que els procediments generals del municipi avancin de manera transversal i coordinada amb tots els departaments.

També opina que els ajuntaments tenen una feina a fer en la resolució de la clivella generacional. “Els ajuntaments podem acompanyar molt les persones en ajudar-les a entendre els beneficis d’accedir a l’administració electrònica des de casa”, diu.

El moderador planteja el tema de la cíberseguretat i en demana opinió als presents.

Puigneró diu que sempre hi poden haver accidents per esllavissades o ventades i que qualsevol xarxa, sigui d’energia elèctrica, telefonia o fibra òptica poden quedar malmeses momentàniament. Aquests problemes, però, es resolen amb facilitat. El punt més important és el de la cíberseguretat, que és preocupant per diversos motius. “Primer, perquè aquest país té poca cultura de la seguretat. Sempre ho hem delegat en algú altre que ens ho faci”. I diu que si vivim cada dia més en digital, cal també portar al dia la qüestió de la seguretat. Cal posar el tema en les agendes i disposar d’eines. Recorda com el govern va posar en marxa l’agència de cíberseguretat de Catalunya, el CESICAT, que ha passat ja el sedàs del Tribunal Constitucional i que té diversos objectius, entre ells el de protegir totes les infraestructures digitals contra els ciberatacs. Revela que Catalunya pateix 300 milions de ciberatacs anuals, la majoria d’ells de molt baixa intensitat. Però n’hi ha 11.000 a l’any que exigeixen la participació de tècnics experts. També diu que moltes d’aquestes amenaces passen en ajuntaments, que són “la baula més dèbil de l’escala”.

Les amenaces podrien paralitzar el país, diu, i posa l’exemple d’Anglaterra que, ara fa un any, va tenir parat el sistema sanitari per culpa d’un atac. L’estat del benestar, cada vegada més connectat, necessita seguretat. I això, a l’igual que en el cas de la infraestructura viària, es guanya a partir de conscienciació i educació.

El moderador pregunta ara sobre la relació entre el sector públic i privat en aquest projecte d’expansió de la xarxa.

Banús explica que, de la mateixa manera que Telefònica és una gran empresa que no opera en espais que no són econòmicament rendibles, hi ha hagut un nou ecosistema d’operadors locals que sí ho estan aconseguint. Explica l’exemple de Vilanova de Sau, poble veí del seu, en què es troben a 10km de distància de la carretera C-25, per on passarà la fibra. Diu que el cost de superar aquesta distància, en termes de lloguer de canalitzacions, suma uns 2.500 o 3.000 euros a l’any. Si aquests diners s’han de repartir entre els 50 veïns que faran servir la fibra, el preu que els queda és poc competitiu. Per això reclama que l’administració destini ajuts a aquests casos concrets.

Ortega: aposta per la col·laboració entre sector públic i sector privat. Diu que és imprescindible i que forma part de l’ADN històric del país i genera oportunitats: “allà on no arriben les empreses privades, cal l’impuls de l’administració pública”.

Puigneró: diu que el model de xarxa oberta és, precisament, un model concertat que encaixa amb aquest esperit. És una xarxa neutra on els operadors poden desenvolupar-s’hi de forma compartida. Amb tot, explica, l’ajut que demanen els anteriors ponents per a les empreses depèn dels pressupostos de la Generalitat i admet que el seu Departament és bastant nou i no disposa encara de pressupost consolidat.

Explica que Catalunya ha estat la gran fàbrica d’Espanya durant el segle XX. Ara cal que esdevingui el gran hub digital d’Europa. Diu que cada vegada que hi ha un canvi de tecnologia, apareixen un seguit de noves indústries i serveis al seu voltant. Per exemple, el 2G va aportar els SMS; el 3G va aportar la indústria de les Apps (i Catalunya n’és molt productora). El 4G ha portat el streaming i el 5G aportarà la connectivitat de màquines (internet de les coses), la salut digital, el big data, el Blockchain, etcètera. Noves indústries apareixeran en un pastís “impressionant” al que “no podem renunciar com a país, perquè representa llocs de treball i riquesa, i “si no ho fem nosaltres, algú ho farà per a nosaltres i li ho haurem de pagar”.

També ha recordat que, en front d’aquesta voluntat d’estar en l’avantguarda de la revolució digital, Catalunya “es troba al davant de decretazos digitals”.

El moderador s’interessa particularment sobre el 5G i els processos que venen en els mesos vinents.

Puigneró: explica que existeix un full de ruta que explica fins als estàndards del desplegament comercial. Diu que ara mateix el seu departament està ajudant a preparar l’ecosistema necessari i posa exemples de pràctiques concretes a Albatàrrec (Segrià) i en la indústria de l’automòbil. Preparar aquest sistema d’innovació “és el que toca fer ara” per estar preparats quan arribi el moment de la subhasta d’espectre 5G.

S’obre a continuació un torn de conclusions.

Banús: insisteix en la seva petició de posar en comú les diverses infraestructures disponibles de l’administració per optimitzar el desplegament.

Carbonell: fa un apunt en la qüestió de la cíberseguretat, dient que és molt important també l’aspecte de la seguretat individual. Diu que a Sitges la protecció de dades es qüestió capital.

Ortega: explica que l’ACM té també una missió de donar formació i posa els seus recursos a disposició dels municipis per ajudar a fer aquest desplegament tecnològic.
Conseller: Anuncia breument que hi ha una campanya del 012 prevista per fer públics aquests missatges a partir de gener de 2020.

Seguidament, s’obre un torn de debat amb participació del públic.

Josep Lluis Larriba, professor de la UPC i propietari d’un spin-off tecnològic fa reflexions sobre la presència de la dona a la tecnologia. Diu que quan la llicenciatura d’informàtica va passar a dir-se “enginyeria”, el percentatge de dones estudiants va caure del 20% al 5%.

També diu que els alcaldes podrien emprar la seva influència en els instituts municipals portant experts a parlar a les escoles que puguin atraure talent femení.

Proposa una idea per crear VPNs municipals a les que les persones puguin accedir des de qualsevol lloc del món per comunicar-se amb la seva administració local.

Finalment proposa la pregunta de com fer que les empreses petites puguin ajudar més els ajuntaments, ja que aquestes empreses generen molts llocs de treball.

Puigneró es manifesta totalment d’acord amb la idea plantejada pel Sr. Larriba en quant a promoció del paper de la dona. Els estudis que té la Generalitat també ho ratifiquen. Suggereix que també es podria fer més visible aquest talent amb la figura de persones públiques i premis reconeguts.

Banús, en relació a la segona pregunta del Sr. Larriba diu que molts ajuntaments ja disposen de punts d’accés per a la ciutadania, però que la llei estatal 9/256, de Telecomunicacions, limita molt la capacitat d’això, perquè només dona 256kb d’accés al públic.

Ernest Pérez Mas, CEO i fundador de Parlem Telecom fa diverses aportacions. Diu, per exemple, que la Mancomunitat va ser la impulsora de la primera empresa de telèfons a Espanya el 1915, que aquesta empresa va ser expropiada el 1924 per Primo de Rivera i duta a Madrid. Es va convertir en Telefónica.

També aprofita per demanar major pressupost a la Conselleria (diu que 13 milions li semblen una xifra petita en comparació amb la magnitud del projecte) i que hi ha nombrosos costos en què l’administració podria ajudar.
També anuncia la creació d’un consorci amb Parlem, Masmovil i Celnex per presentar-se al concurs de Red.es, fer proves pilot a Catalunya i portar inversions.

Jaume Fortuny, de l’Ajuntament de Bonastre, també demana més coordinació entre administracions.

Puigneró , en resposta a l’anterior, anuncia que si s’aproven els pressupostos, l’any 2020 la disponibilitat serà de 15 a 40 milions d’euros, cosa que significarà la màxima quantitat mai dedicada per l’administració a Catalunya.

També diu que s’aposta per un model de país distribuït, que segueix el mateix patró d’Internet. Creu que el model de xarxa oberta funciona bé.

També admet que la coordinació de tots els agents implicats és una de les seves obsessions. Recorda que en aquest esperit es va impulsar el Pacte Nacional.

Ortega, finalment, es posa a disposició de la Conselleria per proporcionar-li la informació i dades necessàries per a la coordinació de les polítiques digitals.

El moderador agraeix la participació dels presents i dona el debat per acabat.