Per Xavier Busquets, professor del departament de Sistemes de la Informació d’ESADE i un dels autors de l’informe presentat avui, "el bon ús d’internet pot contribuir a millorar la participació efectiva dels ciutadans i els mecanismes de votació, així com la comprensió i el control de l’agenda política. A més, facilita la inclusió dels adults, tant en l’esfera política com econòmica i social". No obstant això, Busquets reconeix que encara queda gran camí per recórrer en el cas espanyol a causa de la manca d’impuls i visió dels estaments governamentals. La inexistència d’un model país consensuat, la falta d’un projecte real de descentralització administrativa, l’absència d’avaluació objectiva i la crisi econòmica, especialment els seus efectes sobre l’atur i la caiguda de la R+D, són alguns dels obstacles que s’haurien de solucionar segons els autors en aquest sentit.
Pel que fa als recursos, l’informe "Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació com a motor de transformació de l’esfera pública: reptes i oportunitats" destaca els beneficis de les xarxes socials i de ‘l’internet de les coses’, però, sobretot, l’ open data [dades obertes], per impulsar el creixement econòmic a nivell d’intel·ligència de negoci, R+d+I i nous serveis i aplicacions; i del cloud computing, [ús compartit d’eines i documents], que podria generar un estalvi a l’AGE de més de 1.000 milions d’euros a l’any. Per optimitzar l’ús d’aquestes dues últimes eines es precisa d’ una millora substancial en la col·laboració publicoprivada, fonamentada en la confiança mútua i basada en dos pilars: l’aprenentatge a partir de bones pràctiques del sector privat -que permetria solucionar l’alta burocratització , la manca d’eficiència o la capacitat d’anticipació i de reacció-, i l’externalització de serveis no estratègics.
Dins d’aquest apartat, les dificultats que troben els autors de l’últim treball del Programa Partners d’ESADE, radiquen en la naturalesa normativa, el caràcter residual del contracte de col·laboració publicoprivada, la confusa distinció jurídica entre aquest i les concessions, la complexa delimitació del seu contingut prestacional, la poca agilitat del procediment d’adjudicació, i la falta d’incentius a la participació en els processos de concurrència.
L’informe es completa amb l’anàlisi de bones pràctiques en matèria de participació efectiva a través de les TIC, com els casos de Finlàndia, Irlanda, Israel, Japó i Taiwan, i d’aplicació de les seves eines per a la agilització de serveis, com els projectes de Smart City a Santander, Saragossa i Barcelona.
