Reviseu el nostre cinquè seminari web sobre mobilitat sostenible per aprendre a integrar correctament els SUMP i els SECAP a les ciutats europees per assolir la neutralitat climàtica.
“Si seguim treballant amb l’enfocament tradicional, no aconseguirem assolir els objectius de l’Acord de París.” – Neri Di Volo, Banc Europeu d’Inversions
Jaspers
Pensar fora de la caixa i treballar de manera innovadora sembla ser la clau per resoldre molts dels problemes als quals ens enfrontem actualment. En el cas de la mobilitat urbana, preval aquesta norma. Les ciutats porten anys treballant en el disseny de Plans de Mobilitat Urbana Sostenible (SUMP) per satisfer les necessitats de mobilitat de les persones i les empreses, alhora que garanteixen una millor qualitat de vida, centrant-se en els ciutadans i usuaris més que en els vehicles. La implicació dels ciutadans i les parts interessades, i la coordinació de polítiques entre diferents sectors com l’energia i el clima són elements necessaris en el disseny dels SUMP.
Mobilitat sostenible i neutralitat climàtica
Durant el seminari web “Planificació conjunta mitjançant SUMPs i SECAP cap a una mobilitat d’emissions zero a les ciutats”, Neri di Volo i Alan O’Brien, del Banc Europeu d’Inversions, van oferir una mica d’explicació sobre per què passa això i quins són els propers passos per a una sostenibilitat. la mobilitat urbana hauria de ser. El procés de tres passos recomanat pels experts del BEI per a un SUMP reeixit s’ha de basar en (1) l’optimització, (2) el canvi cap a objectius respectuosos amb el medi ambient i (3) la planificació. Des de fa uns quants anys, les ciutats han centrat els seus esforços en els dos primers passos i oblidant la part més important: el nivell de planificació.
Quan es van començar a implementar els SUMP, encara no es centraven en la mitigació del clima. Va ser només l’any 2018, després de l’Acord de París, que els Estats membres van començar a desenvolupar els seus Plans Nacionals d’Energia i Clima. A partir d’aquest moment, els SUMP van començar a integrar mesures energètiques i de reducció d’emissions. Tanmateix, un error comú detectat pels experts del BEI és la manca d’avaluació preliminar sobre la viabilitat tècnica dels objectius. Per exemple, la relació entre l’electrificació de les flotes d’autobusos i la xarxa energètica d’una ciutat.
“Si tanqueu un carrer d’una ciutat, és possible que no afecti els carrers més immediats. No obstant això, si s’ho mira des d’una perspectiva metropolitana, els efectes del tancament d’un carrer poden ser molt més grans del que s’imaginava inicialment”. va advertir l’O’Brien.
L’exemple de Bolonya (IT)
Bolonya és l’exemple perfecte d’aquest escenari. El SUMP de Bolonya es caracteritza per cobrir no només la ciutat principal, sinó l’àrea metropolitana, composta per 55 municipis. Aquesta decisió es basava en el preconcepte que cobrir només Bolonya no abordaria els principals obstacles, ni aconseguiria els seus objectius principals. Tenint en compte que la meitat dels cotxes que travessen la ciutat provenen de l’àrea metropolitana, es va decidir que tant el SUMP com el Pla Territorial i Urbanístic havien de ser liderats per l’autoritat metropolitana.
El representant de la ciutat, Alessandro Delpiano, ha explicat que la part més difícil de coordinar aquests dos plans juntament amb 54 municipis més va ser la coordinació entre polítics, científics i oficines tècniques dels diferents municipis. Al final, més de 7.000 persones s’han implicat en aquest procés a través d’enquestes ciutadanes en línia, taules de treball de grups d’interès, reunions compartides per sindicats de municipis.
L’exemple de Budapest (HU)
De la mateixa manera, Budapest va presentar un estudi de cas d’èxit d’alineació entre SUMP i SECAP (Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible i el Clima). Des del 2018, la ciutat treballa per aconseguir la major coherència possible entre els diferents plans de la ciutat, per aconseguir de manera efectiva una reducció del 40% de les emissions de GEH l’any 2030. Segons Tünde Hajnal, expert en mobilitat del Centre de Transport de Budapest, l’empresa de transport públic de la ciutat, els aspectes clau que van portar un canvi real a la ciutat són el desenvolupament de projectes urbanístics i un programa d’inversions. Una declaració que va en línia amb la perspectiva que aporta el BEI.
A més, el SECAP de Budapest també incorpora mesures especials de mobilitat destinades a millorar el rendiment del transport. La millora de les infraestructures de transport i dels modes de transport respectuosos amb el medi ambient, la millora del transport públic i els serveis de mobilitat integrats amb digitalització són alguns dels elements de mobilitat que la ciutat ha incorporat al seu SECAP.
Podeu tornar a veure el seminari web aquí
