En un manifest conjunt, acusen els independentistes de convertir Espanya en un “boc expiatori” i neguen un “espoli” als catalans
Madrid (ACN).- Un grup d’intel·lectuals, economistes i periodistes, entre d’altres, han fet públic un manifest en què expressen el seu rebuig al “creixent secessionisme” a Catalunya i ha augurat, sota un “nacionalisme exacerbat”, “el desbordament a curt termini del malestar social al que ens ve arrossegant el sobtat empobriment i vertigen de la desesperança d’un nombre creixent de ciutadans”. En el manifest, acusen els independentistes de convertir Espanya en el seu “boc expiatori sobre qui carregar tots els malestars” i neguen que Catalunya estigui sotmesa a un espoli. “Ni Catalunya està sotmesa a un espoli per part d’Espanya, ni el comú dels espanyols alberga un sentiment de menyspreu cap a ella”, asseguren.
En el manifest, que publica aquest dissabte a la nit el diari ‘El Pais’ a la seva edició digital i que aquest diumenge oferirà en versió paper, els signants fan una crida “a favor de l’esquerra i del federalisme” per respondre al “secessionisme estimulat per Convergència i Unió, des del Govern de la Generalitat”, així com altres forces nacionalistes catalanes. Neguen que la independència aporti beneficis i critiquen que els seus partidaris “addueixin obviant penoses conseqüències per a tots” i alerten que volen convertir “la seva idea d’Espanya en el boc expiatori sobre qui carregar tots els malestars”.
Els intel·lectuals i professionals que signen el manifest consideren que “totes les forces democràtiques haurien de sumar-se en la recerca d’un millor encaix institucional per a Catalunya, d’un finançament més just i de la federalització del deteriorat Estat de les autonomies, que inscriuen en la seva norma suprema la solidaritat interterritorial i els criteris de la seva aplicació compatibles amb l’esforç comú de tots i el principi d’ordinalitat”. “Per aquest camí podrem seguir ampliant les cotes de llibertat, igualtat, progrés i respecte mutu aconseguides amb la Constitució del 1978”, afegeixen.
Segons els intel·lectuals, “Catalunya suscita afecte, admiració i reconeixement, entre altres raons perquè sense ella, sense la seva llengua, sense la seva cultura i sense la seva aportació solidària, no pot entendre’s l’Espanya democràtica”. A més, neguen que Catalunya pateixi “un espoli per part d’Espanya” i que els espanyols tinguin un sentiment de “menyspreu” cap a Catalunya.
“És precís que CiU i altres forces d’afinitat independentista assumeixin les greus responsabilitats en l’equivocada gestió de la present crisi econòmica i en els abusos que es van cometre i deixin d’exculpar-se sota el suposat espoli perpetrat a Espanya”, demanen.
La Constitució del 1978 i l’Estatut del 2006 no neguen el dret a decidir
Segons sostenen els qui subscriuen el manifest, els partits que donen suport a la “fulminant independència de Catalunya” confonen les opcions “en concórrer, una darrera l’altra, a les cites electorals amb programes edulcorats, indolors i sense cost polític, social o econòmic” per, afirmen, ampliar els seus suport a les urnes i desmenteixen que l’Estat, la Constitució del 1978 ni l’Estatut del 2006 “negui els ciutadans de Catalunya a exercir el seu dret a decidir”.
D’altra banda, en el manifest s’assegura que “el programa de construcció nacional incentiva als independentistes a sentir-se víctimes d’una opressió per part d’Espanya” i a refusar escoltar les propostes d’enteniment i “silenciar o relegar tots aquells ciutadans catalans que no subscriguin el programa de secessió”. “Els independentistes per portar endavant la seva transició nacional es proposen violentar la llei democràtica, feta per tots i per a tots, amb el propòsit fer néixer una nova llei, feta només pels que senten cridats a una missió sense comptar amb la resta”, sentencien.
Entre els signants al manifest hi ha el periodista Miguel Ángel Aguilar, el cineasta Pedro Almodóvar; els escriptors Fèlix de Azua, Elvira Lindo, Antonio Muñoz Molina, Juan Goytisolo, Almudena Grandes, Mario Vargas Llosa i Javier Martínez Reverte; el dissenyador Javier Mariscal; l’economista Juan Manuel Echiagaray; l’historiador Julià Santos; l’actor Álvaro de Luna; l’arquitecte Rafael Moneo; l’exministre d’Economia Carlos Solchaga; el productor de cinema Elías Querejeta i els catedràtics José Álvarez, Matías Cortés, Tomás de Quadra Salcedo i Francisco Rubio Llorente.
