En el marc d’aquesta assemblea, que es va inaugurar el 6 d’octubre a Granollers, es va celebrar una jornada per analitzar els compromisos internacionals per als governs locals a partir de la Cimera de París, l’Agenda 2030 i els objectius de desenvolupament sostenible de Nacions Unides i quines actuacions de mitigació i adaptació estan duent a terme les ciutats per assolir-los
En aquesta jornada, en la qual també s’hi realitzen tallers sobre com reduir emissions en l’àmbit de l’energia, la mobilitat i els residus i que estaran dinamitzats per experts en les matèries, ha intervingut el secretari general de la Federació de Municipis de Catalunya, Juan Ignacio Soto Valle, acompanyat de Valvanera Ulargui, directora general de l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic; Eli Fernández, directora general de Política Institucional de la FEMP; Juan Espadas, president de la Xarxa Espanyola de Ciutats pel Clima i alcalde de Sevilla; i Josep Mayoral, alcalde de Granollers.
Ha iniciat la seva intervenció agraint en nom de l’FMC la invitació que ens dóna l’oportunitat de compartir amb la FEMP un compromís construït colze a colze i que té nous pilars a partir de la recent Conferència de París i del ‘Nou Pacte integrat d’Alcaldes i Alcaldesses pel Clima i l’Energia’, forjat en l’horitzó de 2030.
Ha destacat també la lluita contra la pobresa i el canvi climàtic com a dos dels grans reptes del segle XXI: "L’Estratègia UE 2020 no arribarà als seus objectius, per aquest motiu hem de reclamar amb força que els governs locals volem un paper protagonista en la contribució a un nou marc jurídic internacional que sigui eficaç per posar en marxa polítiques amb capacitat per incidir en els processos d’emissió de gasos d’efecte hivernacle i limitar-los".
A continuació, ha remarcat que a diferència de la regressiva reforma de l’LRSAL, el Parlament de Catalunya tramita un projecte de llei de canvi climàtic que comença bé conferint rellevància als governs locals com a peces clau en l’aplicació efectiva de les accions de mitigació i en l’adopció de mesures d’adaptació al canvi; afegint que, manca, però, que aquesta rellevància es concreti en competències, potestats i recursos: "Si el principal gas d’efecte hivernacle -el CO2- és generat pel trànsit, el transport, l’edificació i l’habitatge, per què aquesta lentitud en dotar els governs locals i regionals de mecanismes i mitjans de resposta?".
Ha finalitzat la seva intervenció concloent que "cal tenir present que l’equilibri entre l’Europa urbana i l’Europa rural, entre l’Europa rica i l’Europa pobre no són reptes aliens a aquest compromís que els governs locals intentem construir per preservar el nostre medi".
"Les dificultats hi són -a voltes, semblen invencibles- però cada vegada som més per enfrontar-nos-hi i superar-les".
Recordem que la Xarxa de Ciutats pel Clima és la secció de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) formada pels Governs Locals que incorporen en les seves polítiques la protecció del clima. Actualment, en els municipis de la Xarxa hi resideix més del 60% de la població espanyola. Des de la seva constitució, l’1 de juny de 2005, la Xarxa coordina i impulsa les polítiques locals de lluita contra el canvi climàtic de les ciutats i pobles espanyols, amb el suport de l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic.
L’Ajuntament de Granollers és soci fundador de la Xarxa, on es va adherir el mateix 2005. L’alcalde, Josep Mayoral i Antigas, va ser designat com a representant polític per l’Assemblea general i des del 2012 en va ser nomenat vicepresident.
