Els magistrats del Tribunal Constitucional permeten la celebració del ple de dimarts, però veten una reelecció de Puigdemont a distància i la condicionen al permís de Llarena
L’alt tribunal denega el vot delegat als diputats exiliats
Carles Puigdemont
PRESIDENT DE LA GENERALITAT
Els membres de la cambra sobre els quals pesi una ordre judicial de crida i cerca no podran delegar el vot
Interlocutòria del TC
EMILI BELLA – EL PUNT AVUI – BARCELONA
Investidura, sí, de Carles Puigdemont, també, però presencial i amb permís del jutge. El Tribunal Constitucional (TC) va posar condicions ahir a la sessió plenària prevista per dimarts al Parlament per escollir president de la Generalitat: que no es faci “a través de mitjans telemàtics ni per substitució per un altre parlamentari”. Els magistrats pretenen que Puigdemont torni a Catalunya i s’entregui a la policia, ja que la interlocutòria especifica que necessita l’autorització de Pablo Llarena si vol acudir a l’hemicicle: “No es podrà investir un candidat sense la pertinent autorització judicial, tot i que comparegui personalment a la cambra, si està vigent una ordre judicial de detenció i ingrés a la presó.” D’aquesta manera, l’alt tribunal vol evitar que Puigdemont esquivi els agents i es presenti a la Ciutadella.
D’altra banda, els magistrats també prohibeixen el vot delegat dels diputats que són a Brussel·les i fan un toc d’atenció als membres de la mesa del Parlament perquè no desobeeixin si no volen que s’obri la via penal. “Se’ls adverteix que el seu deure és impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir les mesures cautelars adoptades”, detalla la interlocutòria.
El TC passa així la pilota no només a Puigdemont, perquè decideixi si torna, un fet que no ha descartat mai, sinó també al president del Parlament, Roger Torrent, que ha de valorar si manté el ple.El límit legal per triar president expira dimecres. El reglament de la cambra no preveu la dissolució ni la convocatòria automàtica d’eleccions en cas que el debat no es faci.
En qualsevol cas, Junts per Catalunya (JxCat) ja es va refermar dijous en el nom de Puigdemont com a únic candidat. Hi insistia ahir al matí el conseller Josep Rull:“El president l’escull el poble de Catalunya i no Soraya Sáenz de Santamaría o Mariano Rajoy fent frau de llei.”
Tècnicament, el tribunal no va decidir si admet a tràmit el recurs del govern espanyol perquè dona deu dies per al·legar-hi. La mera admissió hauria deixat en suspens la celebració del ple. Els jutges van tenir molt en compte el criteri del Consell d’Estat, que no veia prou base legal en la petició de La Moncloa. Aleshores, la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va adduir que el dictamen del Consell d’Estat era només consultiu.
A més, els mateixos lletrats del TC van emetre un informe contrari a la suspensió de la sessió d’investidura. Van caldre prop de sis hores perquè els magistrats es posessin d’acord, pels volts de les nou del vespre. Que la decisió final s’allargués tant denotava la divisió de parers, malgrat la majoria conservadora, i la recerca d’una solució de consens intermèdia entre la posició de Mariano Rajoy i la del Consell d’Estat.
La deliberació va començar al matí amb l’exposició del ponent de la resolució, el català Juan Antonio Xiol –considerat progressista–, oposada a l’admissió a tràmit del recurs, en sintonia amb el Consell d’Estat. El fet que la impugnació fos preventiva generava clares reticències entre els magistrats. A la tarda va faltar l’exdiputat del PP Andrés Ollero, del sector més conservador, que no hi era per motius personals, però l’absència no variava l’equilibri entre conservadors (6) i no tan conservadors (5).
Com a primera reacció, el principal afectat, Carles Puigdemont, va piular: “Fins i tot el TC ha rebutjat el frau de llei que pretenia La Moncloa. Més d’un hauria de pensar a rectificar i fer política d’una vegada. I, si no n’és capaç, de plegar i deixar pas.” El president va rebre la notícia a Brussel·les, on es va reunir amb els diputats de JxCat Elsa Artadi, Quim Torra i Albert Batet per analitzar l’estat de les converses amb ERC i la CUP per formar govern. “Quina força que agafa ara allò de: «O Puigdemont o Puigdemont»”, escrivia la diputada de JxCat Anna Geli a Twitter.
Malgrat el revés judicial al govern espanyol, que pretenia suspendre el ple a tots els efectes, fonts de l’executiu celebraven que el TC impedeixi la investidura a distància de Puigdemont, perquè permet evitar una “burla” a la llei i al Parlament.
Existeix un precedent en què el TC va rebutjar una impugnació presentada pel govern espanyol. El 2013 el govern de José María Aznar va intentar frenar mitjançant la justícia el pla Ibarretxe amb l’argument que la reforma de l’Estatut basc que s’estava tramitant atemptava contra la Constitució en atorgar al poble basc el dret d’autodeterminar-se.
Al cap de 5 mesos, per 7 vots contra 5, es va desestimar la impugnació perquè es tractava d’una proposta de reforma que no estava vigent i que ni tan sols s’havia començat a redactar.
MÉS INFORMACIÓ A EL PUNT AVUI
