“Ja ens hem fet grans. Els ajuntaments no podem ser l’administració menys valorada”

Vostè va néixer a Holanda. Com va acabar sent l’alcalde de Montornès?  

El meu pare i la meva mare se’n van anar a viure als Països Baixos a finals dels anys seixanta, com tants milers d’espanyols que marxaven d’aquí, fugint de la misèria. Ells són originaris de Còrdova i van anar-hi buscant un projecte de vida. El meu germà i jo vam néixer allà. Però quan ja estàvem prou ben establerts, el meu germà va tenir un problema de salut i vam decidir tornar. D’altra manera, segurament ens hi hauríem acabat quedant.

Un cop arribats aquí la família es va establir a Montornès del Vallès, al barri de Montornès Nord. I va ser una nova etapa per a tots. Els meus pares tenien la sensació d’haver tornat una mica enrere, perquè havien pogut gaudir dels beneficis d’un país avançat i democràtic.

Els meus pares tenien la sensació d’haver tornat una mica enrere, perquè havien pogut gaudir dels beneficis d’un país avançat i democràtic.

De més gran va estudiar Psicologia. Com ha estat la seva trajectòria professional?

Els pares em van transmetre una mena d’obsessió per l’educació. Ells no en van poder gaudir i volíem que nosaltres sí en tinguéssim. El meu pare va formar part de l’AMPA de l’escola primària i de l’institut i tots dos ens van animar a fer que els tres germans arribéssim a la universitat. Jo vaig estudiar Psicologia i de seguida em vaig posar a treballar. Primer amb persones amb discapacitats i després en un centre de menors, com a educador social al Departament de Benestar de la Generalitat. També he col·laborat amb la Universitat Oberta de Catalunya.

Fins que va descobrir el món polític. Què el va atreure a entrar-hi?

Des de jove tenia certa inquietud per col·laborar i aportar en el entorn més directe. De la mà del meu pare també vaig interessar-me en els problemes del món, especialment en certs països llunyans. Així que em vaig dedicar progressivament a temes de solidaritat, cooperació i voluntariat amb altres llocs del món. I vaig participar en diverses organitzacions fins que el 1991, durant la primera Guerra del Golf, em vaig implicar en la plataforma comarcal que coordinava la solidaritat. El 1995, uns companys que em coneixien des de ben petit van preparar una candidatura local per a les municipals i em van venir a buscar per ajudar-los.

Em vaig dedicar progressivament a temes de solidaritat, cooperació i voluntariat amb altres llocs del món.

Ens ha portat algunes fotografies de la seva vida. 

Així és. En la primera hi surto de nen, un cop tornats d’Holanda. Estic al balcó de casa meva, al Carrer Nou d’abril. A mi m’agradava molt sortir al balcó, perquè des d’allà es veu tot el poble i la serralada, també la plana de Can Vilaró i el nucli, que va anar creixent a mesura que jo em feia gran. Montornès Nord és un barri una mica separat del municipi. Es va crear fa 50 anys i va condicionar la vida del poble. Havia d’acollir els treballadors i treballadores que venien a les fàbriques, però estava a distància del centre. Això ha marcat el caràcter del municipi. Personalment estic molt orgullós d’haver-hi viscut.

Alguna altra foto de més grandet?

Aquí hi surto participant en la fundació del Casal de Joves Músics Masferrer, que va ser una iniciativa de diverses bandes de rock. Jo tocava en un grup i no teníem espais d’assaig, així que vam fer una proposta a l’ajuntament i ens van cedir una masia abandonada. Nosaltres la vam condicionar mínimament i hi vam poder fer moltes activitats. Van ser uns anys molt profitosos i de molta creativitat, per a nosaltres i per al municipi. Vam crear una programació de concerts i van arribar a haver-hi 25 bandes. Vam ser el nucli de la trobada del jovent de Montornès als anys 90.

En aquesta darrera foto hi apareix vostè amb una persona molt reconeguda.

Va ser una de les primeres activitats que vaig fer en l’àmbit solidari. Era una xerrada amb la Gabriela Serra que, anys després, va ser diputada. Aquí a la comarca fèiem activitats en favor del moviment indígena de Guatemala i jo n’era un dels impulsors.

És l’alcalde des de 2012. Què n’ha après de tots aquests anys, especialment dels més recents?

Hi ha hagut incidents molt singulars en aquesta darrera època. Evidentment, la Covid19 ha sigut el més important. Però també hem patit incendis, i tot això ens ha obligat a organitzar-nos específicament. Montornès és un municipi treballador que ha patit les crisis de la industrialització i la desindustrialització. Hem passat moltes necessitats. També hem patit els pitjors anys de retallades per part de la Generalitat i d’altres administracions, però això ens ha fet forts. El nostre govern sempre ha estat dedicat a gestionar crisis.

El nostre govern sempre ha estat dedicat a gestionar crisis.

I a nivell personal? Què diria que li han aportat tots aquests anys d’aprenentatge?

Estic molt satisfet de la feina que estem fent. És dura i complexa, però es fa en equip. I a mi m’aporta molt. Aquí sempre hi ha hagut molta relació social. Com que no tinc cotxe, vaig caminant a tot arreu i sempre tracto amb la gent de manera molt natural. Això ho valoro molt i és un honor fer-ho. Parlem amb tothom sobre les dificultats que tenim i ho fem d’una manera sana.

Com que no tinc cotxe, vaig caminant a tot arreu i sempre tracto amb la gent de manera molt natural.

En quin moment es troba Montornès social i econòmicament?

Estem en un moment bo. De fet, estem reduint l’atur des de fa un any de manera molt ràpida. Temíem que l’impacte de la Covid19 fos molt més sever, perquè en els primers moments va posar de manifest la precarietat de moltes famílies que havien de recórrer a l’atenció social.

Actualment encara tenim un atur proper al 12%, una mica per sobre de la mitjana comarcal. I hi ha unes mil persones que busquen feina. Però el procés d’activació es nota i tenim un teixit industrial molt potent que ens ajuda en aquests temps. Al principi anàvem a visitar individualment les empreses per buscar fórmules de col·laboració. Ara crec que estem en un moment de recuperació, tot i que cal dir que tenim un atur molt feminitzat i que requereix moltes actuacions.

Estem en un moment bo. De fet, estem reduint l’atur des de fa un any de manera molt ràpida.

Vostès tenen set polígons industrials, però també certa superfície d’espai natural.

Així és. Tenim un dels productes interiors bruts municipals més alts d’Espanya. La producció és molt rica i, paradoxalment, patim un atur que està molt localitzat en el sector dels serveis. A la vegada, com que estem una mica allunyats de Barcelona, tenim uns espais naturals limítrofes molt interessants. La zona està ben comunicada i té moltes oportunitats, i gaudim d’una plana agrícola i d’una serralada de qualitat. És un lloc molt atractiu per a moltes persones que venen de l’àrea metropolitana.

De fet, el creixement del poble sempre s’ha produït per onades d’immigració. Potser eren persones que venien a buscar feina, com les que van arribar els anys seixanta, o que venien d’altres països, com als anys 2000. També hi ha molta gent que ha anat sortint progressivament de Barcelona, Badalona o del Baix Llobregat i s’han establert aquí. Tots valoren la qualitat de vida i l’equilibri singular que tenim.

Tenim un dels productes interiors bruts municipals més alts d’Espanya.

I hi ha hagut prou habitatges per acollir-los?

Històricament, en el desenvolupament del Pla General, hem tingut bosses d’habitatge en certs moments i s’han omplert molt ràpid. Els anys 2000 es van construir uns 200 o 300 habitatges i es van omplir de seguida. A partir d’aleshores tenim molta dificultat per accedir al lloguer. Som una zona encarida i això també és una paradoxa: famílies amb rendes baixes i dificultats que, a la vegada, s’enfronten a lloguers molt elevats.

Som una zona encarida i això també és una paradoxa: famílies amb rendes baixes i dificultats que, a la vegada, s’enfronten a lloguers molt elevats.

Quins dos o tres llocs de Montornès ens recomanaria visitar?

Un és l’edifici nou de l’escola Pau d’Ametlla. La va construir l’ajuntament quan hi havia una necessitat molt clara i la Generalitat no responia. Van ser uns anys de dificultat, tenint en compte que teníem el conveni per a la construcció d’un institut. Vam fer una bona gestió i vam estalviar-li 2,3 milions d’euros a la Generalitat. I li vam demanar que els reinvertís al poble. Ens van dir que no era possible. Davant de la paràlisi, vam decidir construir nosaltres mateixos, sense conveni ni finançament. Van ser més de 3 milions d’euros invertits, però exemplifiquen l’aposta per l’educació i per assumir projectes que altres administracions no són capaces de tirar endavant.

Entesos. Algun altre punt a visitar?

Us proposaria veure el Centre Juvenil Sputnik, el segon que vam construir al municipi, dins d’un edifici singular d’arquitectura sostenible, ambientalment i energèticament. Ens ajuda a impulsar l’activitat del jovent del municipi, que és un col·lectiu al que dediquem atenció especial.

A nivell arquitectònic o patrimonial, hi ha algun lloc destacable?

Montornès és un municipi que va créixer molt als anys 1960. No tenim un nucli antic gaire consolidat i, de fet, es va anar deteriorant amb l’especulació urbanística. Però encara mantenim alguns elements d’interès patrimonial. Per exemple, recentment hem començat a recuperar el castell de Sant Miquel, del segle XI. És l’emblema del municipi i ens està donant moltes alegries, perquè a mesura que anem excavant anem descobrint la importància estratègica i històrica d’aquest emplaçament. 

També hi ha un jaciment romà del segle II abans de Crist. Quan van arribar a aquesta zona, els romans van veure aviat la importància estratègica de l’inici del Besòs i de la plana agrícola que tenien els ibers. Abans de construir Badalona i Mataró (Baetulo i Iluro), ja havien pres control del nostre territori. Amb Fons Europeus vam recuperar aquest jaciment i actualment està museïtzat i es pot visitar. Té interès turístic i educatiu.

En quina situació es troba l’ajuntament, pel que fa a finances?

Sempre hem tingut una bona situació, malgrat la crisi econòmica. Gràcies a la recaptació d’impostos sobre aquestes indústries que han estat molt potents hem pogut finançar-nos. I també gràcies a l’acompliment de les obligacions de la ciutadania. És curiós veure com en un municipi com aquest, que ha patit tant, i que tanta dificultat té per arribar a final de més, tenim un dels índexs de recaptació més elevats de la zona.

Sempre hem tingut una bona situació, malgrat la crisi econòmica. Gràcies a la recaptació d’impostos sobre aquestes indústries que han estat molt potents hem pogut finançar-nos.

Caram!

Ens ho diu l’organisme de recaptació. A diferència d’altres municipis, aquí tenim uns índexs molt elevats. I això ajuda a fer que sempre hàgim tingut els recursos necessaris per fer front a les dificultats. Sempre hem tingut la voluntat de retornar aquests recursos a la població, que fa l’esforç, però que mereix l’atenció, els serveis i els programes per tal que ningú es quedi enrere. Hem fet molts programes de tota mena i estem molt atents a aquesta situació.

Com s’explica aquest índex tan elevat?

És una interpretació personal, però crec que tenim gent honrada, amb bonhomia, que no volen tenir la pressió de no pagar impostos. Potser els paguen abans que altres despeses. L’índex és del 97% de pagament en l’IBI, per exemple.

És una interpretació personal, però crec que tenim gent honrada, amb bonhomia, que no volen tenir la pressió de no pagar impostos.

Quins reptes els queden per complir, en aquesta legislatura?

En aquest mandat hem aprovat el PAM per segona vegada. En el primer mandat, de 2011 a 2015, hi havia molta feina a fer i s’havien de revertir molts projectes. Es va decidir que calia planificar el segon i el tercer mandat i en aquest primer PAM vam tenir un tenir un índex d’execució bastant alt.

En previsió, en aquest segon PAM pensàvem que les coses podrien seguir de la mateixa manera. Però la pandèmia ens ha condicionat molt. Tot i així penso que anem bastant bé, tant en l’execució dels projectes provinent d’inversions com en els projectes d’equipament. I, sobretot, en polítiques socials. Davant la crisi de la Covid19 el que havíem de fer era aguditzar-les.

Davant la crisi de la Covid19 el que havíem de fer era aguditzar les polítiques socials.

Quines són les principals línies de promoció econòmica del municipi?

Als inicis de la nostra gestió vam detectar un cert divorci entre el teixit industrial i els índexs d’atur. No trobàvem una connexió prou bona entre les empreses i l’ajuntament. Així que vam començar la relació i l’hem anat sofisticant al llarg del temps. Una de les coses que tenim ara és una línia oberta molt important amb el teixit productiu, a través del Consell d’Empreses. Amb això esperem adaptar l’oferta de formació a les necessitats de les empreses i conduir els usuaris que busquen feina. 

A més, vam crear una gran àrea d’Acció Social, i tenim polítiques immerses en la planificació: l’educació, el benestar, la igualtat, etcètera. Són polítiques que treballen de manera coordinada amb la generació d’ocupació, l’impuls del comerç local, etcètera.

Han fet peticions de fons Next Generation?

N’hem fet alguna de puntual i vinculada a la mobilitat. Però ara preparem propostes per les convocatòries que ens han dit que hi hauria per rehabilitar edificis. Nosaltres hem tingut ja un Pla de Barris per al de Montornès Nord entre 2009 i 2019, i la prioritat aleshores va ser rehabilitar. Són construccions dels anys seixanta. I l’experiència ha estat molt positiva. Això que en diem “l’Oficina de Barri” ens ha donat un molt bon resultat i ara estem dissenyant una proposta per adaptar-nos a l’anunci de convocatòries a través de fons europeus.  

Quin ha estat el seu millor a l’alcaldia?

Uf! [riu] Jo crec que un dels moments més bonics va ser quan l’escola que us comentava va fer-se realitat. Va ser després de molta lluita de la comunitat educativa, de molta frustració davant d’un projecte que semblava impossible. Quan l’escola es va omplir de nens i nenes i va començar a funcionar, va ser un dels millor moments. Ho dic a nivell personal i per a l’equip. Els professionals d’aquesta casa van treballar molt i crec que veure els resultats d’una feina col·lectiva és una de les majors satisfaccions que pots tenir.

Vostè, com a psicòleg, també deu treballar força en la gestió de la frustració del seu equip i els seus conciutadans?

Sí. I crec que és una de les feines importants que fem. En l’àmbit dels ajuntaments, si més no. La ciutadania sovint pensa que podem resoldre-ho tot. I de vegades ens trobem amb problemes que no són ni competència nostra, però per als quals ens demanen resposta. Una feina important que tenim és explicar allò que no està al nostre abast i les coses que sí podem fer junts. 

Un alcalde no pot oblidar-se que és un veí o veïna més del municipi i ha de sentir que està en el mateix àmbit. No s’hi ha de posar de front, sinó que cal que abordi els problemes amb la gent. Hi ha coses que funcionaran i d’altres que no. I les que no, s’han de poder explicar i, plegats, administrar la frustració, que pot ser tan particular com col·lectiva.

Una feina important que tenim és explicar allò que no està al nostre abast i les coses que sí podem fer junts. 

Quines són les reivindicacions comuns dels alcaldes i alcaldesses de la zona?

El més important és el reconeixement dels ajuntaments en sentit ampli. La crisi de la Covid19 ho ha posat de manifest. El reconeixement hauria de passar per una modificació legal, que atorgui més competències i recursos. Nosaltres estem preparats. De fet, més del 30% de les feines que fem, no ens corresponen competencialment.

En aquest ajuntament, ja li deia, estem donant molta importància a l’educació. Jo mateix soc el regidor de l’àrea. I no hi tenim competències. Però, no obstant, destinem gairebé mig milió d’euros anuals a programes en aquest àmbit. Volem que se’ns reconegui perquè podem fer aquesta feina. Els ajuntaments el que exigim i necessitem és que se’ns reconegui; que es vegi ens hem fet grans, que no podem continuar sent l’administració menys valorada. 

Nosaltres estem preparats. De fet, més del 30% de les feines que fem, no ens corresponen competencialment.

Creu que des del Govern no se’ls té en prou consideració?

Efectivament. I, de fet, les entitats municipalistes, tant la Federació de Municipis com l’Associació Catalana de Municipis, han insistit i demanat aquest reconeixement. Ara es torna a posar en marxa el concepte de Governs Locals que es va impulsar amb l’Estatut de 2006. Crec que és clau que es reconegui l’àmbit municipal com a interlocutor per impulsar les línies estratègiques del país. 

No volem que les coses es decideixin a nivell de l’Estat o del Govern de la Generalitat i, subsidiàriament, ja ens arribaran… El que exigim és que se’ns tingui en compte en la diagnosi de la situació del país en les necessitats, les decisions importants i, evidentment, en la implementació. Fins i tot per un interès més pragmàtic. Estem demostrant que som capaços de fer-ho. És un fenomen que ha passat a molt països europeus. 

Per exemple, en l’àmbit de l’ocupació, nosaltres tenim una interlocució privilegiada amb les indústries dels nostres municipis. Per tant, si volem fer actuacions en indústria, nosaltres hi podem fer molt. També tenim molt a dir amb el transport i les infraestructures. Barcelona té un problema de col·lapse de mobilitat i de contaminació. Molt bé, doncs a la segona corona, de la que formem part, volem opinar sobre la planificació d’aquestes grans infraestructures de mobilitat pel futur.  

És clau que es reconegui l’àmbit municipal com a interlocutor per impulsar les línies estratègiques del país.

Quina és la seva agenda, habitualment.

Ésun no parar. Jo començo a les 8 del matí. Repassem l’agenda del dia, que està plena de reunions amb entitats, professionals, els equips de l’ajuntament, visites d’obra, visites escolars… Jo els hi dono molta importància perquè soc el regidor d’Educació. Dino ràpidament a quarts de quatre i a quarts de cinc em poso a treballar fins al vespre. Hi ha dies que se’ns fan les 12 de la nit. 

El cap de setmana, per sort, el tenim ple d’activitats. Montornès és un poble molt viu, ple de propostes socials, culturals i esportives. De vegades faig la broma què ens hem de posar patins per anar d’un lloc a l’altre. Durant la festa major de Sant Sadurní, que és al novembre, tot és més intens. Des de Sant Jordi fins el Nadal, és un no parar d’activitat contínua en aquest municipi.