Barcelona (ACN).- El tinent d’alcalde de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, ha plantejat aquest dimecres la necessitat “d’obrir la reflexió” al voltant de la gestió compartida per diverses administracions de grans equipaments culturals. Ciurana ha afirmat que abans de l’estiu es podria arribar a un acord amb tots els grups municipals respecte els 12 equipaments amb presència del consistori. La sortida de l’Ajuntament d’algun d’ells exclouria aquells amb els quals hi manté una relació patrimonial (el MNAC, per exemple). D’altra banda, Ciurana ha anunciat la convocatòria d’ajuts per valor d’un milió d’euros a les entitats culturals de proximitat, i ha fet una defensa de la “base cultural de la ciutat”.
Jaume Ciurana ha defensat aquest dimecres en un dinar de Tribuna Ateneu la necessitat “d’obrir la reflexió” sobre l’actual model de gestió dels principals equipaments culturals municipals. La crisi econòmica, juntament amb la voluntat expressada pel tinent d’alcalde de calibrar “el retorn social” d’aquests equipaments, podrien portar a la sortida de l’Ajuntament d’algun d’aquests grans espais culturals, per bé que Ciurana no ha aventurat quin o quins podrien ser. Sí que ha expressat, però, que en cap cas el consistori podria deixar de participar en equipaments que el vinculen patrimonialment, com el MNAC.
Ciurana ha recordat que actualment l’Ajuntament té representació en una dotzena d’equipaments, i ha anunciat que abans de l’estiu es podria arribar a un acord amb “totes les formacions polítiques” i pactar una solució que “sobrepassi” legislatures polítiques.
Més enllà dels motius econòmics que explicarien aquesta decisió, Ciurana també ha asseverat que, com a model de gestió, la participació de diverses adminsitracions “en pot difuminar la goverança i dispersar-ne els resultas”. En aquest sentit, el regidor ha afegit que l’eficàcia també ha de ser un principi gestor en endavant.
L’anunci de Ciurana s’emmarcava en una llarga reflexió pública del tinent d’alcalde al voltant de les futures polítiques culturals de la ciutat. El tinent de cultura ha relativitzat el paper dels grans equipaments com a responsables de donar “rellevància cultural a Barcelona”, i ha indicat que s’ha de posar l’accent en el “tipus de missatges que emeten”, és a dir, quina és la cultura que es programa i perquè.
Encara sobre el paper de les principals institucions culturals, Ciurana fins i tot ha afirmat que “l’ànima cultural dels barcelonins” ha estat “massa sovint apropiada” per aquestes. “Més que consumidors, els ciutadans s’han de sentir protagonistes de la creació cultural”, ha assegurat.
Mesures econòmiques per la “base cultural”
En consonància amb aquesta línia discursiva, el regidor ha anunciat l’entrada en vigor d’un programa per a la rehabilitació d’auditoris i teatres d’entitats culturals sense afany de lucre, dotat pressupostàriament amb un milió d’euros.
L’objectiu d’aquest incentiu econòmic és, en paraules de Ciurana, impulsar els centres de proximitat als barris i retornar el protagonisme a les entitats culturals “de base participativa” en l’acció cultural de la ciutat.
“La nostra meta és ampliar la base cultural”, ha afegit un Ciurana que veu en “l’enriquiment cultural” i educatiu generalitzat el futur del país. De la mateixa manera, ha criticat el model cultural de “dependència única del geni creatiu d’uns pocs”.
Ciurana ha reiterat les línies mestres del que vol dur a terme al llarg del seu mandat, entre les quals les mencionades de replantejament de la gestió cultural i de suport a la cultura local, ‘de base’. Més enllà d’aquestes dues, segueixen sent prioritats la defensa d’una Barcelona “capital” de Catalunya que aposti decididament pel català com a llengua d’expressió. “L’excel·lència” creativa, la relació entre cultura i educació, o el pes específic reservat a la innovació, són altres punts bàsics del programa cultural de l’Ajuntament
