“Jo entro en política perquè els meus fills estaven fent classes als lavabos”

Doncs miri, encara que sembli un titular, jo entro en política perquè els meus fills estaven fent classes als lavabos, així vaig començar. Veia que els meus nens començaven a estudiar a una escola que s’havia quedat petita i no veia cap projecte per fer-la créixer. Així que vaig entrar per fer una escola pels meus fills, per fer un servei, i els primers quatre anys com a regidor d’educació, vaig aconseguir fer una de doble línia a Sant Climent. Des que estava a les assemblees d’estudiants i era delegat de classe, ja m’agradava aquest servei a la col·lectivitat, al meu entorn, i és de les coses que em van fer decidir per poder entrar a ajudar i posar el meu granet de sorra. La majoria de polítics de municipis petits, entrem a política per algun projecte clar, a part d’ajudar la ciutadania o fer créixer el teu municipi, és per algun projecte que tu pots afegir-li, una qualitat, un valor, el que sigui per aconseguir-ho.
 

Efectivament, miri, jo sóc alcalde perquè el poble està molt malament econòmicament. Hi ha un període on es produeix una sèrie de deutes que provoca que creem un pla de sanejament que permet sortir-nos-en, i és arrel d’aquí. Jo no estava a l’equip de Govern, hi ha un problema polític, l’alcalde es queda sol i tots els membres de l’oposició hem d’entrar a gestionar aquest problema econòmic. D’aquesta gestió doncs, amb un canvi d’alcaldia per un pacte, vaig ser durant els últims sis mesos del 2010 alcalde. Després d’aquesta legislatura em presento com a cap de llista per CIU, i pel que sembla va agradar la nostra gestió, així es va reflectir a les votacions de l’any 2011.
 

I tant! Amb l’ajut de les administracions supramunicipals hem aconseguit tancar projectes com l’escola bressol, que ja està funcionant amb 100 places, una escola totalment nova i rehabilitada, hem fet la passarel·la que comunica les escoles i barri dels hortets, i hem acabat el Casal de cultura, que des de fa dos anys funciona a ple rendiment amb totes les entitats. Nosaltres el que volem és treballar per Sant Climent, i vam oferir el pacte a tots els grups polítics, i van acceptar la Unitat Local Independent i el PSC. De les coses que estic més orgullós és que jo no dic 5 regidors, 1 regidor i 1 regidor, no, som 7, anem a la una per treballar per Sant Climent. 
 

(riures) Una de les coses que més m’agrada és seguir col·laborant amb el Parc de bombers voluntaris de Sant Climent. Quan hi ha necessitat d’ajudar a la ciutadania en l’aspecte de seguretat i moltes vegades de prevenció d’incendis, hi vaig encantat. I ara el Parc de Voluntaris de Sant Climent s’ha especialitzat en treure eixams d’abelles de la via pública, ara en l’època de primavera hi ha molts eixams que es situen en qualsevol lloc. 
 

Sant Climent és un sentiment, ens estimem el municipi fins a tal punt, que creiem que estem en un oasi dins del Baix Llobregat, dins de tota Barcelona, perquè és un indret que ha anat mantenint totes les tradicions de fa molts anys. Els nouvinguts són tan ràpidament acceptats que de seguida es fan amb les entitats i costums, i és fantàstic arribar a les cinc de la tarda a la plaça del poble i veure com està plena de famílies, es coneguin o no, compartint aquest esperit de joc que és un esperit de relació. És més, els que venen a visitar els nostres restaurants es queden enamorats d’aquest caliu que hi ha entre tots els climentons.
 

Tot i que és conegut pel poble de les cireres, el nostre principal valor són les muntanyes i l’entorn que tenim. Molts vilatans el definim com el pulmó verd de l’Àrea Metropolitana, juntament amb altres municipis, però és el primer que s ‘ha de veure. Què s’ha de valorar? El seu entorn idíl·lic de serveis i de població, jo crec. 
 

En el sentit que les 30 entitats que tenim són les que fan la vida associativa del poble, la vida cultural. Són les que porten activitats, les que fan el teatre, els tres tombs, les caramelles, les corals, els comediants, els geganters… Nosaltres encara anem disfressats fent voltes pels carrers del poble, plorant abans de cremar el Carnestoltes i enterrar la sardina, això és el que fa Sant Climent, i la gent es queda sorpresa. Tot això fa que Sant Climent sigui diferent.
 

Cert, té més de mil anys d’història. És l’únic que s’ha conservat, i és una de les nostres ensenyes obligades. Hi han coses per veure, com el cirerer en flor, les nostres escoles, els nostres restaurants, etc, però el Campanar romànic fa que l’església de Sant Climent juntament amb el Museu d’eines del pagès, sigui una de les més visitades per tothom que ve.
 

Doncs va néixer fa trenta anys quan uns pagesos i uns amics varen considerar prioritari la creació d’un museu en un entorn rural per l’eina del pagès. El vàrem fer als jardins de la Rectoria, on hem pogut posar els carros de quan s’anava a treballar al camp, les eines del pagès, la simulació d’una cuina de quan la pagesia vivia amb foc a terra…Disposar d’aquest espai és una conjunció perfecte. 
 

Exacte, la idea que tenim és preservar el nostre entorn, i des de l’escola bressol i l’escola de primària, el que fem moltes vegades és donar a conèixer aquestes celebracions perquè vagin fent divulgació entre els ciutadans. De fet, aquest any hem plantat una olivera i una alzina que són dos arbres típics d’aquí, perquè puguem fer difusió entre tots els veïns i des de petits vegin aquest estimar a l’entorn natural que tenim a Sant Climent.
 

Estem molt orgullosos perquè hem estat el municipi de menys de 5.000 habitants que ha obtingut el premi de l’INFO PARTICIPA. És un dels projectes que des de l’alcaldia vam tenir més clars des d’un principi, i ens vam comprometre a explicar i informar a la ciutadania al màxim que puguem. Llavors vam participar en el projecte de transparència i qualitat de la comunicació pública local de la Universitat Autònoma, que estudia si es compleixen les 42 preguntes de transparència, i amb una valoració del 0 al 100, vam iniciar el projecte amb un 20% fins arribar al 90%. Hem estat treballant durant ben bé un any per millorar la qualitat i quantitat de la informació que donem.
 

Sí, tenim l’Associació esportiva de Sant Climent, el futbol sala, el bàsquet, el volley femení, etc, la veritat que el poliesportiu el rentabilitzem molt. I no només actuem dins de l’esport d’equip, sinó també en el caminar per l’entorn, ajuntar-se cada diumenge o dissabte a la plaça per sortir a fer rutes passejant o en bicicleta…
 

Efectivament, Sant Climent és molt participatiu en l’aspecte solidari. I com encara som un poble petit i podem arribar a totes les cases del poble, cada cop que fem una activitat solidària és de les que percentualment més recaptació fem. A la propera jornada solidària farem una captació de material d’esports de segona mà i ho donarem a la ONG d’ESI, que ho porten a països africans i on hi han nens que mai han vist una pilota o una raqueta, i ara tenen la possibilitat de veure-ho per primera i única vegada, i que per ells és mitja vida davant de la gana i la manca de créixer d’un nen amb una mica d’esport.
 

La participació és un dels nostres compromisos electorals. Nosaltres ja fem cada sis mesos una exposició pública dels comptes obert al públic, i amb el Pla educatiu obrim les portes per veure com volen els climentons que sigui l’educació al llarg de la vida. 
 

Doncs s’han creat ara unes sessions de formació bàsica en informàtica per gent gran, i després exposicions, o sigui, obrir a la ciutadania treballs d’opinió respecte a la regidoria d’educació per portar a terme diferents projectes, tot un tema de valors per treballar conjuntament. Per exemple al Nadal, vam obtenir un premi fictici perquè hem decorat Sant Climent amb material reciclat, fet conjuntament amb AMPES, escola de primària, escola bressol, bombers voluntaris, pares, gent gran fent una xocolatada…això és Sant Climent, això és el Pla educatiu municipal, això és la participació del municipi.
 

Així és, els cirerers durant quinze dies fan una explosió d’aquesta floració que converteix aquestes muntanyes verdes que normalment són amb pinedes, amb alzines… en muntanyes blanques, com si fos una nevada. Això enmig de la primavera, fa que ens visiti molta gent i els propis del municipi fem passejades per aquest entorn idíl·lic. 
 

Es parla que el papa sant Climent, patró del poble, fou martiritzat pels soldats romans lligant-li el coll a una àncora i llançant-lo al mar, i com a màrtir, es va fer aquest escut amb l’àncora.
 

El nom enganya, ni fa més sostenible ni racional l’administració local. Aquells ajuntaments que no compleixin les ràtios financeres que l’Estat marca, reduiran els serveis portant-los a administracions superiors i és més, l’atenció ciutadana, o sigui, si per exemple algú ho està passant malament i ha de demanar un ajut a serveis socials, no ho podrà fer a Sant Climent sinó a Barcelona, això no té sentit. Tampoc és sostenibilitat reduir el salari dels polítics, al contrari, si jo tingués que posar-me el sou màxim que ha marcat el Sr. Rajoy, me l’hauria de doblar, i a més a més la majoria dels 947 municipis no vivim de la política. La LRSAL no fa racionalització i a sobre ocupa autonomia local.
 

Miri, l’Estat ha decidit que els serveis que ha de donar aquest ajuntament de menys de 20.000 habitants i amb uns recursos que no li arriben, són el cementiri, la llum pública i la seguretat. Per tant, la cultura se’n va al no res, l’escola bressol s’haurà d’eliminar, perquè tenim un pacte a Sant Climent que és que tots els ciutadans amb els seus impostos ajuden a col·laborar perquè l’escola bressol funcioni, i han decidit que no és un servei obligatori ni bàsic. Qui són ells per decidir que l’escola bressol de Sant Climent ha de tancar? 
 

Nosaltres tenim com a pacte polític que si entre tots aconseguim cada any tancar en positiu, és a dir, no augmentar deute i tornar el que devem, i seguim donant els serveis, l’1% d’aquest resultat positiu l’incorporarem a serveis socials perquè considerem que les famílies ho estan passant molt malament, i la part de diners que estalviem al municipi i posem a disposició, ho estem fent però ja no podrem fer-ho. No sé com ens en sortirem per poder fer-ho legalment però el que sí està clar és que aquests diners són necessaris per la ciutadania.
 

Això mateix. Nosaltres per exemple a principi de la legislatura vam signar un conveni amb Telefònica per cablejar de fibra òptica FTTH tot el municipi, que fins fa tres anys no teníem ni ADSL ni cobertura. Sant Climent està donant un servei d’emprenedoria on recull diguem el concepte de Smart City, eficiència des del servei de l’ordinador i de les noves tecnologies. Ara, el servei d’aigua el controlarem des de tele lectura perquè si hi ha qualsevol desviació de consum, de pèrdua… ens ho marcarà. I de la despesa que estalviem, la posarem al servei del ciutadà. 
 

No és el nostre cas, però les empreses municipals han d’adaptar-se a la realitat i a aquella que doni un servei a la ciutadania controlant els costos, que siguin sostenibles.
 

I tant. La veritat és que el tema emprenedoria està funcionant molt tant en l’aspecte de restauració, com de treball, autònom, freelance amb temes de disseny, de fotografia, etc. Un exemple clar és un grup de dos joves que han creat per internet l’empresa Hortet del Baix, del món de l’agricultura. Ha obtingut premis de qualitat i d’emprenedoria i avui en dia està donant feina a més de 30 persones, i és venta per Internet, a col·lectivitats i al detall, d’un producte qualitatiu i directe des del camp. A més a més tenim una altra empresa que és d’un jove de Sant Climent, que ens porta la pàgina web de l’Ajuntament i és la que ens ha portat a obtenir el premi de qualitat informativa de comunicació local (INFOPARTICIPA).
 

Oferim un viver d’empreses. Disposem d’uns espais que tenim dins del Casal de Cultura i facilitem a més de l’espai, la llum, l’aigua, l’internet… L’únic que els hi diem és que hi hagi un pla d’empresa, que vegin una viabilitat per tirar endavant, i mirin la possibilitat que puguin contractar gent amb atur. 
 

No és qüestió només que cregui, és que sense la independència, sense obtenir un Estat, no ens en sortirem. Jo no era un independentista convençut, sóc dels que m’he convertit però, és que dia a dia, declaració a declaració que ens arriba des de Madrid, cada cop és més clar, i hem de fer la feina nosaltres sense cap imposició. El que sí que queda clar és que ens han de deixar expressar i votar. I parlo del grup de polítics, no la ciutadania d’Espanya. L’únic que hem d’explicar és que volem gestionar els nostres recursos, volem que la nostra cultura i identitat no quedi aixafada.
 

Ho tinc molt clar, el que està fent, escoltar el poble. I ara mateix, ha aconseguit una cosa molt important que és un acord d’una data i d’una pregunta amb partits polítics de molt diferent pensament però que s’han unit. El que sí que demano a la ciutadania i sobretot als polítics és generositat, ara no és el moment dels egoismes o partidismes. I no tinc cap dubte que farà el Decret de votació el dia 9 de novembre.
 

Una de les coses que hem d’entendre és que els pobles poden aconseguir coses si la societat es reflexa en els polítics. Quan la gent diu que som uns corruptes o que som uns interessats, sempre contesto el mateix: els polítics són un reflex de la societat. Penseu que a Catalunya hi ha un 90% de municipis de menys de 20.000 habitants, polítics que es dediquen a fer alguna cosa pel seu poble, i que si algú considera que no ho ha fet bé als 4 anys canviarà. Però no ens serveix la frase són tots iguals, no és veritat.