D’una forma imprevista, gairebé per casualitat, però amb afany de servei al poble, és com Pere Torrent va assolir l’alcaldia de Peralada el 2007. Ha donat continuïtat a un govern municipal d’independents “que ho havien fet prou bé” i a poc a poc ha anat evolucionant en la seva manera d’entendre la política i el país. La seva aposta decidida és la de fer créixer el seu poble dotant-lo de serveis que el facin atractiu no només als turistes, sinó especialment als nous residents. Sap que el Castell i totes les activitats que s’hi fan són un gran atractiu, però vol anar més enllà d’això.
“No hem de posar a tothom al mateix sac: la gent que no compleix la llei que pagui pel que hagi fet i de manera exemplar”
“El Casino de Peralada i el Grup Peralada tenen una influència total. Ens fan publicitat gratis, per a entendre’ns”
“Resoldre problemes del poble és molt gratificant”
“Tot es pot dialogar, i el més assenyat és que hi hagi un referèndum on s’expliquin bé els pros i els contres i on la gent esculli lliurement el camí que li toqui”
“El sentit comú, l’experiència, el tarannà dialogant, saber minimitzar els problemes, tot això és el que de debò ajuda a ser alcalde”
“El gran desconegut de Peralada és el casc històric. La gent ens coneix per les caves, pels vins, pel golf, pel Festival… Però quan entres al casc per la muralla hi trobes un lloc fantàstic per a passejar-te tranquil·lament i gaudir dels racons”
“Estem fent reclamacions de reparacions de carreteres que depenen de la Generalitat de fa molt de temps i no s’arreglen. Sempre és perquè no hi ha recursos o, quan hi ha recursos, perquè no es destinen al que caldria destinar-los”
Una de les preguntes que sempre fem és saber si els alcaldes han de tenir estudis superiors, particularment Ciències Polítiques, per a ser-ho.
Jo no en tinc. Vaig estudiar fins al COU i aleshores vaig iniciar estudis superiors d’Informàtica, però per diverses qüestions no vaig acabar la carrera. Em vaig dedicar professionalment a la programació. Però crec que amb una mica de sentit comú i amb recolzament de tots els tècnics es pot assumir la feina d’un ajuntament com el de Peralada. Si el projecte tingués una dimensió major, ja no ho sabria dir. El sentit comú, l’experiència, el tarannà dialogant, saber minimitzar els problemes, tot això és el que de debò ajuda.
Quin és el seu estil de fer política, a banda del tarannà dialogant i tot això que em comenta?
Li diré que jo no sóc polític. Sóc un veí del poble que en aquests moments li toca d’estar al capdavant. I treballem per a fer coses per al poble. Parlem amb molta gent. Faig d’alcalde tot el dia i en tot moment, com suposo que fan molts altres alcaldes. És més senzill si mires de ser proper a la gent. Aquí som 2.000 persones però tots ens coneixem. Amb 50 anys que tinc intento comprendre els grans i els joves. Això ajuda bastant.
Digui’ns alguna experiència memorable de la seva trajectòria en política.
Hi ha hagut moments molt bonics. Un d’ells va ser la inauguració de l’escola. Va ser una gestió dels alcaldes anteriors, que jo només vaig inaugurar, però va ser molt satisfactori perquè suposava resoldre un problema, alliberava uns espais molt importants a Peralada per a fer-hi un centre de dia (que no s’ha conclòs) i un espai jove. El moment no és meu, però em va tocar viure’l a mi. També vam inaugurar un pavelló i algunes altres obres. Però el més important és que resoldre problemes és molt gratificant.
Peralada és un nom que recorda a coses interessants. Què li diria a un foraster per a convèncer-lo que vingués a viure-hi?
Doncs que vingui. Tenim molts serveis. Un centre d’atenció primària, escola, llar d’infants, pavelló,… Som un poble molt viu amb moltes associacions i moltes activitats. És un lloc que s’està tranquil i estem molt ben situats també geogràficament. Un dels nostres lemes és parlar del “Cor de l’Empordà”. Aquí, tot i que estem a la comarca de l’Alt Empordà, parlem de “l’Empordà” i nosaltres estem just al centre. Tens Figueres a un pas i la platja a un altre pas. I tot conjugat jo crec que és un bon lloc per venir a viure.
I en quant a indrets emblemàtics, què me’n pot dir?
El gran desconegut de Peralada és el casc històric. La gent ens coneix per les caves, pels vins, pel golf, pel Festival,… Però quan entres al casc per la muralla hi trobes un lloc fantàstic per a passejar-te tranquil·lament i gaudir dels racons. I, a banda del castell, que és fantàstic, una de les millors coses que tenim és el claustre de Sant Domènec, un actiu del Romànic del SXII. Tenim unes rutes turístiques per a visitar el poble. De fet, som dos pobles: Puigpelat i Vilanova de Muga, que és un poble forma part del municipi des de l’any 74. És una zona més foral i agrària. I també una part del municipi llinda amb els Aiguamolls de l’Empordà.
I el famós Casino…
Té una influència total. D’alguna manera ens fa publicitat gratis al municipi, per entendre’ns. El grup Peralada ens dóna molta coneixença arreu. Des de l’ajuntament intentem que la gent que ve al casino acabi entrant també a la vila.
Seria interessant aconseguir-ho.
L’any passat vam iniciar una campanya gràcies a un finançament europeu. La idea és explicar que estem tan ben situats geogràficament que tothom pot fer-hi estada. Volem ajudar les cases de turisme, els hotels i els restaurants.
I, com no, el famosíssim Festival. Que, a més, està complementat amb altres activitats, com ara el Festival Cabdella, la Cavallada, la Fira medieval, la Mercadera…
El Festival Castell de Peralada, que enguany compleix 30 anys i que té gran pressupost i figures internacionals. És el moment àlgid per excel·lència de l’any, a l’estiu. Nosaltres, des de l’ajuntament, promovem la fira de la Mercadera, a mitjans d’agost, que omple el poble de visitants. També tenim una mostra gastronòmica dita “del Platillo”, que té molta acceptació i que es fa a l’octubre. I fem un pessebre vivent al Castell.
Quin és l’estat financer de l’ajuntament?
Som un ajuntament sanejat. Tenim un endeutament que està entre el 30% i el 40%. Hem tingut superàvit des de que sóc alcalde, excepte el primer any,. Tenim un romanent raonable i una liquiditat que també és bona. Paguem els deutes i hem contingut la despesa i anem en compte amb no passar-nos amb les inversions. Sense tirar coets, la situació econòmica és raonablement bona.
Quins projectes té ara mateix l’alcaldia?
Per aquest mandat ens faria molta il·lusió aprofitar les instal·lacions que han quedat buides després d’inaugurar les noves escoles per a posar-hi un institut o una extensió d’algun institut. Voldríem tenir ensenyança secundària al poble. Això faria que més gent se sentís atreta per a venir a viure al poble. Igualment estem buscant la manera de fer viable el centre de dia, que està en els edificis que van quedar lliures en el seu dia. I un passeig per a vianants que voregi la muralla. A banda tenim els camps de futbol, als quals voldríem posar gespa artificial.
És alcalde des del 2007. Quin balanç fa de la seva activitat política fins a dia d’avui?
Estic raonablement satisfet del que hem fet. Hem tingut molt bons companys que s’han implicat molt. I hi havien moltes coses per a fer tot i que els governs municipals anteriors havien fet molt bona feina. Hem aconseguit part del finançament per al pavelló, ens hem defensat molt bé en una època de baixada d’ingressos, hem encarrilat bé el tema turístic amb el projecte del Cor de l’Empordà i el poble ha anat canviant. Ara tenim moltes cases de turisme rural i això ens dóna més alternatives.
Què en pensa de la limitació de mandats dels alcaldes? Va bé amb quatre anys, com ara, o en caldrien sis com a França?
Per a mi l’òptim serien dos mandats de 5 anys. Jo diria que 4 anys és poc, perquè els primers anys, com aquell que diu, et situes i comences a fer coses. I si repeteixes, els segons 4 anys ja vas fen coses. Així que jo crec que dos mandats de 5 anys seria el millor.
Com es veu –i es viu- des de Peralada la situació política al país i a l’Estat?
La situació és complicada i sempre l’acaba rebent el ciutadà. L’alcalde, l’ajuntament, són els més propers al ciutadà i aquest nota que les coses no acaben d’anar bé i que no hi ha recursos per a res. Nosaltres estem fent reclamacions de reparacions de carreteres que depenen de la Generalitat de fa molt de temps i no s’arreglen. Sempre és perquè no hi ha recursos o, quan hi ha recursos, perquè no es destinen al que caldria destinar-los. La Generalitat deu diners als municipis i això també és un handicap. Crec que ens deuen, en aquests moments, 200 mil euros que és un quantitat considerable per al nostre ajuntament.
Entenc que el que seria desitjable és que hi hagués una entesa en què el ciutadà digués “escota’m: les coses comencen a funcionar i després anem a discutir si hem de ser independents o no, com hem de ser, com ens hem de relacionar amb Espanya”. Però crec que és bàsic que ens posem a resoldre el dia a dia i que ens deixem de d’històries que jo crec que no toquen. O sí que toquen, però que es poden resoldre molt més fàcilment. Resolem el que el ciutadà necessita, que al final és la gent la que ens escull.
Quin encaix ha de tenir llavors Catalunya dintre i fora d’Espanya?
No em costa dir que jo no era independentista. Però és que al final no et deixen més opció. I com jo, crec, hi ha moltíssima gent que pensa: “si no ens voleu marxarem”. Em sembla que no passarà mai que les coses s’arreglin: cal que entenguin Catalunya, les nostres particularitats, la nostra llengua, la nostra cultura, les necessitats bàsiques… Tot es pot dialogar, i el més assenyat és que hi hagi un referèndum on s’expliquin bé els pros i els contres i on la gent esculli lliurement el camí que li toqui.
Es parla molt del concepte de regeneració democràtica. Quins valors creu necessaris que per a aconseguir aquesta regeneració a Catalunya?
El que cal és gent honrada i amb sentit comú. Crec que el noranta per cent dels polítics no han vingut a fer-se rics sinó a servir la ciutadania. El que passa és que la gent que incompleix, la gent que es beneficia ella mateixa a costa de l’erari públic generen mala fama a tots. Haurien d’haver-hi sentències exemplars. Jo crec que això és una bona manera de regenerar democràticament. No hem de posar a tothom al mateix sac: la gent que no compleix la llei que pagui pel que hagi fet i de manera exemplar.
Què li transmetria al President Puigdemont, si el tingués al davant?
Aquest senyor ha demostrat que sap estar, i crec que pot ser un molt bon president. Té un talant dialogant i això és un punt a favor d’ell. Segur que per ell no serà que no es troben punts d’entesa. Però estem en un cul de sac del que no sabem sortir i cal trobar-ne la solució. Puigdemont pot arribar a desencallar-lo.
I si l’escoltessin els seus conciutadans, què els diria?
Que som un poble petit, que estem a l’Empordà i que jo crec que els pobles de les nostres dimensions són un exemple que haurien de veure molts polítics que, potser, en no trepitjar el territori, han perdut la perspectiva. Els alcaldes tenim una perspectiva molt real: ser alcalde m’ha donat l’oportunitat de conèixer el millor i el pitjor de la gent, tot i que hi ha molta més gent bona que dolenta. Moltíssima més.
