Jordi Viñas ens rep al seu despatx amb un to afable i proper. Psicòleg i logopeda de formació, ha dedicat i dedica la seva vida a ajudar els ciutadans a resoldre les seves dificultats quotidianes. Encapçalant el consistori de Salt, brega per fomentar la inclusió social de les minories ètniques del poble i fomentar la convivència de tots els col·lectius que conformen el municipi. Alhora, treballa per definir com serà el Salt futur, que passarà pel disseny del seu Sector Sud, l’aprofitament del seu patrimoni natural -un 50% del terme municipal- i la projecció d’espais de formació i coproducció com la Factoria Coma Cros.
“La política ha de ser això: resoldre problemes i donar sortida a les necessitats de la ciutadania”
“El Sector Sud de Salt és la clau del municipi”
“Estem posant totes les facilitats possibles perquè empreses com IKEA puguin venir a Salt”
“Les escoles han de ser capaces de formar ciutadans implicats en la diversitat, el civisme i la convivència”
“És important que entri saba nova i que apareguin noves maneres de fer política”
“La gent demana poder participar en les decisions polítiques que es prenen amb els seus diners”
“Si hem arribat fins aquí, el que no farem és aturar-nos. Arribarem fins al final (sobre el procés)”
“Que la gent em recordi així, com un alcalde que va intentar en tot moment resoldre i donar sortida a les necessitats essencials de qualsevol ciutadà”
Vostè va començar a militar a les Joventuts d’Esquerra Republicana al 1992. Què el va motivar a entrar: primer en política i també precisament a ERC?
Vaig començar a militar políticament al 92, però la vinculació amb la política ja em ve de lluny. Aquest interès personal, que ja des de l’adolescència tenia, em va acabar portant a militar l’any 1992, en un moment en el que ERC i les JERC començaven a marcar un perfil independentista. Van ser el primer partit polític que obertament es va projectar com a independentista i, com que sóc independentista de tota la vida, em vaig identificar clarament amb aquest partit, en aquest cas amb les seves joventuts (JERC) i, fins ara, que milito a ERC.
Per què va decidir donar el pas a ser alcalde?
És un pas que no és fàcil de fer, perquè quan et presentes a unes eleccions, vas a totes, i tens l’opció final de ser alcalde, i això té una sèrie de conseqüències i una sèrie de responsabilitats. Però jo crec que els que portem temps vinculats a partits polítics o a la gestió pública, al final tenim voluntat de servei. Arriba un punt, i més amb el punt en el que està el país en aquests moments, que jo entenc que les alcaldes i els ajuntaments tindrem o acabarem tenint un paper transcendental en tot el procés nacional. Em semblava que ser a una segona línia ja no era oportú i calia fer un pas endavant. La militància de Salt també em van encoratjar a assumir aquesta responsabilitat i, aquí estem, a l’alcaldia de l’Ajuntament de Salt.
I com valora aquests primers dos anys de mandat?
És una experiència vital. El fet de poder ser alcalde del teu municipi és un fet que jo aconsellaria o recomanaria a tothom que tingui voluntat de servei, perquè la possibilitat de poder tractar directament amb la gent, de poder resoldre problemes, de ser al costat d’aquells que més ho necessiten, et dona una satisfacció personal molt important.
Al final, crec que la política ha de ser això: servir per resoldre problemes i donar sortida a les necessitats de la ciutadania.
De formació, vostè és psicòleg i es va especialitzar en llenguatge. Li ha estat útil en política?
Crec que qualsevol formació és útil en política. Aconsellaria a tothom que passi per algun tipus de formació a nivell de caire social o de caire humanista, perquè això et dona una experiència i una capacitat de relació important amb la gent, que al final crec que és ho important en política: que l’alcalde o el polític estigui al costat de la gent, i això, una formació acadèmica com la llicenciatura en psicologia, t’ho dóna.
Després, l’especialització en llenguatge i comunicació, evidentment també t’ajuda a l’hora de poder treballar aquells aspectes més de cares al públic o de cares a la ciutadania o els mitjans de comunicació.
Podria parlar-nos dels principals atractius turístics i emblemàtics del poble, com són el Parc de les Deveses i La Factoria Cultural Coma Cros?
Si analitzes el territori de Salt, el 50% són deveses, espai natural, i això moltes vegades, la gent ho desconeix. És un espai on hi ha les vies verdes, un tram on es pot travessar des d’Olot fins a Sant Feliu de Guíxols passant per Salt. Gaudim d’un espai natural molt important.
A Salt venim d’una tradició d’hortes, ens passa el riu pel costat. Per tant, vivíem de l’aigua del riu, on hi ha les Deveses, i després ens vam transformar a nivell industrial, també aprofitant la proximitat del riu, i ara tenim un espai natural que durant molts anys hem estat cuidant i cuidem. Fa tres mesos vam aprovar el Pla de Protecció de les Deveses. El vam renovar per tal de que ens assegurem que aquest espai és un espai natural i verge, un pulmó verd del nostre municipi. Convido a la gent a gaudir-ne i a passejar-ne, amb un àmbit natural de flora i fauna molt extensiu.
La Factoria Cultural Coma Cros és l’altre pulmó, l’altra part potent a nivell d’atractiu per a molta gent. És un espai que també dóna possibilitats a gent de fora de l’àmbit local de salt, perquè vingui a gaudir d’activitats. Tenim la UNED, la UOC i l’ERAM, que són estudis universitaris. També tenim estudis de grau superior, que els gestiona l’Etecam. Ara, fa molt poquet, vam obrir un concurs de gestió pública d’un ateneu popular, fet que ha generat activitat, i això dóna la possibilitat de que molta gent de l’àmbit de l’Àrea Metropolitana pugui participar i gaudir d’una antiga fàbrica tèxtil que hem reconvertit en una factoria cultural.
Al Sector Sud de Salt, sabem que s’hi estan fent plans i que s’hi projectarà el Salt proper. Quina és la rellevància d’aquesta àrea pel poble?
Crec que és la clau del municipi. A Salt, que som gairebé 30.000 habitants, tenim un pressupost de 24 milions d’euros. Qualsevol economista o gestor econòmic de qualsevol ajuntament, et diria que estem 6 milions per sota del pressupost, i la única manera de revertir-ho és generant noves possibilitats. El Sector Sud és la última zona de creixement que ens queda, és un element essencial. En aquest sector vam plantejar una consulta popular perquè, a banda de que cada partit pogués tenir la seva línia d’actuació, ens semblava que també havia d’anar acompanyada per una voluntat popular. Aquesta consulta va concloure amb un 90% de vots a favor que aquest sector es desenvolupés, amb una sèrie de condicions i una sèrie de termes que facin que el creixement del municipi sigui sostenible i no sigui un macro-creixement. Què vol dir això? Doncs que hi ha previst un creixement a nivell del sector comercial i de l’activitat econòmica.
A Salt tenim una taxa d’atur al voltant del 20% i, per tant, necessitem poder ocupar aquesta gent, i aquesta activitat econòmica ens ha de permetre fer-ho. Serà un sector d’activitat industrial, amb activitat a nivell d’habitatges i també una reserva d’equipaments a nivell municipal o supramunicipal, com poden ser la ubicació d’un possible parc hospitalari com l’Hospital Trueta.
Veurem un nou Trueta a Salt i un IKEA?
Jo crec que l’Hospital Trueta s’ha de fer nou. Per tant, hem de veure un nou hospital Trueta a comarques gironines i nosaltres, com a municipi, crec que estem en la obligació de posar a disposició del Departament de Salut la millor ubicació possible perquè un nou Trueta sigui viable, i entenem que la millor ubicació és al costat d’un altre hospital, com creiem que és el Santa Caterina, i jugarem aquestes cartes. De moment, la decisió no és nostra, però entenem que Salt és una molt bona ubicació perquè hi vagi un nou hospital. Evidentment, aquesta decisió no és nostra, és del Departament de Salut, però el que sí que volem és que la decisió es prengui amb criteris tècnics, i quan els criteris tècnics enfoquin cap a un costat o un altre, jo crec que s’haurà de prendre la decisió en aquesta línia.
Sobre la possibilitat de que IKEA vingui a Salt, amb el desenvolupament i els plans urbanístics que estem fent, estem posant totes les facilitats possibles perquè empreses com IKEA puguin venir a Salt i fomentin així el desenvolupament del Sector Sud, que d’alguna forma portava molts anys encallat.
Quines són les principals activitats econòmiques que vertebren i potencien el municipi? I com s’impulsen des del consistori?
A Salt, fins fa 15 anys, molta part de la gent estava ocupada en el sector de la indústria, en tres fàbriques tèxtils, que amb la situació econòmica van acabar tancant. Una altra part de la població s’ocupava en el sector de la construcció, que per la crisi econòmica també va acabar generant molts atur i, per tant, en aquests moments l’activitat econòmica que tenim és principalment de serveis, i el Sector Sud és la oportunitat per tal que puguem formar a la gent del nostre poble en aquelles necessitats de les empreses que puguin venir al Sector Sud.
En els pressupostos que hem aprovat aquest març, la principal injecció econòmica (de 500.000 euros) és en un Pla d’Ocupació, que s’aplicarà fins el 2019, amb el que hem de ser capaços de donar oportunitats als ciutadans de Salt per tal de formar-los i orientar-los en aquelles sortides professionals que s’ajustin més al territori.
A banda d’això, Salt en els últims anys ha aparegut a la premsa comarcal i nacional perquè el consistori, any rere any, ha anat afrontant varis reptes que de manera o altra ha superat. Ens agradaria saber com es gestionen fenòmens com la immigració.
El tema de la immigració és un tema de convivència. Per tant, les polítiques que s’han d’adoptar han de ser polítiques que fomentin la convivència, el civisme, el respecte… Moltes vegades, les situacions de discriminació o racisme apareixen a partir de la desconeixença de l’altre. Quan tu generes espais de trobada i de convivència, en els que sigui possible conèixer les realitats de comunitats diferents a la teva i les seves necessitats, les situacions queden molt més relaxades. Crec que aquesta és una mica la política que hem de seguir: tenim una realitat, questa realitat difícilment la canviarem i per tant, hem de ser capaços de, amb aquesta realitat, treure’n el màxim profit possible tots els que convivim i vivim a salt.
I com es transmeten aquests valors a la ciutadania?
Aquí hi ha dues eines essencials: una és l’educació. Les escoles han de ser capaces de formar ciutadans implicats en aquesta diversitat, el civisme i la convivència. Això és essencial.
Després, hem de ser capaços des de l’Ajuntament de tenir uns espais municipals oberts a aquesta possibilitat d’interacció, convivència i trobada, com l’ateneu que comentava.
És important, per exemple, que a les festes locals no només hi participin els autòctons. Hem de ser capaços d’inquirir en aquesta diversitat i en aquestes activitats culturals/festives les entitats culturals d’altres països, perquè també formen part del municipi i segur que també tenen molt a aportar. Per tant, d’alguna forma hem de ser capaços d’obrir tot això i que, a partir d’aquesta diversitat, l’entenguem com una riquesa.
Quina creu que hauria de ser la durada òptima d’un mandat, i hi hauria d’haver una limitació del nombre de mandats?
Crec que ha d’haver-hi una limitació de mandats, i que és sa i saludable per a l’administració pública i pels ajuntaments que una persona tingui un mandat temporal, amb un començament i un final clars.
A mi m’agrada rebre a les escoles de Salt perquè vegin el funcionament d’un ajuntament. El primer que els dic és que jo no sóc l’alcalde: jo faig d’alcalde. Crec que és un concepte important, separar el ser i el fer. Fer d’alcalde vol dir que té una temporalitat. 8 anys em sembla que és raonable; o 10 anys, si es canviés la legislació. Podrien ser dos mandats de 5 anys, però només dos mandats. Crec que en dos mandats tens temps suficient com per executar el teu projecte. A partir d’aquí, jo crec que és important que entrin saba nova i noves maneres de fer política.
Quina creu que hauria de ser la presència del processos participatius en la gestió pública municipal?
La política, com la societat, canvia. Per tant, les maneres de fer política també han d’anar canviant. Estem en una etapa en la qual els processos participatius estan cada cop més al carrer. D’alguna forma, la gent demana poder participar en les decisions polítiques que es prenen amb els seus diners. El que crec també, és que no sempre tot es pot consultar i participar, perquè al final, els que tenim el mandat de gestionar i de governar, hem de tenir la capacitat de prendre les decisions corresponents. És important que en aquells temes essencials, que provoquin inversions o una part d’elles, la ciutadania marqui la línia o línies que es poden seguir.
Creu que s’hauria de crear una Àrea Metropolitana a Girona?
La transformació urbanística i social, tant de Girona com d’altres llocs, ja no la podem concebre com es concebia anys enrere. Els municipis ja no actuem de forma aïllada els uns dels altres. Els ciutadans d’un municipi participen en activitats d’altres municipis i els ciutadans d’un lloc van a treballar a l’altre municipi. Per tant, jo ho dic sempre: Salt no som 30.000 habitants, sinó que som 130.000. És a dir, tot el que conforma la corona de l’Àrea Metropolitana de Salt.
Ens hem de creure aquesta Àrea Metropolitana, perquè dona serveis. Salt pot tenir una sèrie d’equipaments que donen servei a Girona, a Vilablareix i a Sarrià de Ter, com Girona té uns serveis que els ciutadans de Salt també aprofitem… Hem de ser capaços de generar sinergies en tots els àmbits que compartim, posar-nos d’acord i anar en una mateixa línia d’actuació.
Puigdemont i Junqeras afirmen que aquest any se celebrarà el referèndum. Què opina sobre el procés?
En Puigdemont el conec, perquè quan era alcalde de Girona érem veïns. És una persona de convenciments, i per tant d’actuació, i estic convençut que arribarà fins el final. Evidentment, ningú té cap dubte de la voluntat i de l’independentisme reconegut d’en Junqueras. Per tant, pels que formem part de les bases independentistes, arribar fins on som, jo crec que ni en els millors dels somnis. Per tant, si hem arribat fins aquí, el que no farem és aturar-nos. Arribarem fins al final. Arribar fins al final vol dir convocar un referèndum en el que la ciutadania s’expressi, que crec que és el que fan les democràcies avançades de qualsevol país del món.
La gran victòria, a banda del resultat, serà posar les urnes, perquè et legitima com a país. En el moment en el que ets capaç de poder consultar sobre la voluntat de ser, t’estàs posicionant i autodeterminat.
Com li agradaria ser recordat?
Com un alcalde que va estar al costat de la gent. Un alcalde que va intentar, al màxim possible, resoldre les problemàtiques de la gent, que en definitiva és per la qual en aquests moments estic ocupant aquest càrrec. Per intentar millorar Salt i la qualitat de vida de les seves persones. Que la gent em recordi així, com un alcalde que va intentar en tot moment resoldre i donar sortida a les necessitats essencials de qualsevol ciutadà.
