El president de la Diputació de Lleida, juntament amb el del Parlament, Josep Rull, lliuren els premis Canigó a la Plataforma per la Llengua i FERRMED en l’últim acte de la 56a edició de la UCE celebrada a Prada de Conflent
23 d’agost
El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha participat aquest divendres en l’acte de cloenda de la 56a edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) celebrada a l’Amfiteatre del Liceu Renouvier, a Prada de Conflent, que ha estat presidida pel president del Parlament de Catalunya, Josep Rull.
Joan Talarn ha centrat la seva intervenció en la defensa de la llengua, la importància de l’economia productiva i del paper fonamental que han de tenir els municipis —especialment els petits— en tota l’àrea d’influència de parla catalana.
Ha reivindicat “la força de l’entorn rural per mantenir viva la identitat nacional catalana”, posant de manifest l’existència “d’una xarxa, gairebé imperceptible des de les grans capitals i les altes esferes polítiques, econòmiques i socials, que ha sostingut Catalunya i la seva voluntat de ser al llarg dels temps”, la que conformen “viles, pobles, petites ciutats i comarques que no han renunciat mai a la seva catalanitat i n’han servat i transmès, generació rere generació, un profund ideal de pertinença”.
“Hi ha un fenomen que es manifesta a tot arreu del món, i és que la força de la territorialitat és enorme. Nosaltres en diem la força dels municipis! I en el nostre cas concret, malgrat la realitat global que ens envolta, la identitat local lligada a la identitat nacional dins les àrees rurals de Catalunya (Nord i Sud), País Valencià i les Illes s’ha mantingut incòlume i inalterable”, ha dit.
Durant la seva intervenció també ha fet una defensa aferrissada dels entorns rurals com a elements equilibradors del país. “A Catalunya, els territoris interiors han de deixar de ser considerats subsidiaris i allunyats, i ser reconeguts com una oportunitat seriosa davant la pressió globalitzadora dels entorns urbans o metropolitans. Però no només en l’aspecte socioeconòmic del país, sinó en el nacional, perquè allò que anomenem el rerepaís sempre s’ha comportat com una resclosa natural de contenció davant la persistència de l’amenaça desnacionalitzadora. Som pocs, és cert —a Lleida, Pirineu i Aran, sent la tercera part del territori català només vivim el 6% de la població—, som pocs però decidits, som pocs però conscients, som pocs però catalanitzadors, i som pocs i no només som pagesos; i els que ho som, com el meu pare, ho són amb orgull!”.
Finalment, ha refermat la seva convicció que des dels pobles i viles de Catalunya es potenciarà el sentiment de pertinença i reivindicatiu de la identitat nacional catalana. “Defenso, sense complexos, la força de l’entorn rural per mantenir viva la identitat nacional catalana. El doctor Casassas ha publicat un munt de treballs sobre els processos de “nacionalització de les masses” a través dels quals els individus d’una societat adopten el sentiment de pertinença a una comunitat nacional. Doncs bé, si em permet el president d’aquesta universitat i per acabar, soc del convenciment que el paràmetre “territori”, “àmbit local”, “rerepaís”, o com sigui que en vulguem dir, no es pot menystenir i cada cop tindrà més importància estratègica dins dels processos de socialització de la identitat nacional que han de culminar en la desitjada república catalana.”
L’acte de cloenda ha servit també per lliurar els Premis Canigó 2024 a la Plataforma per la Llengua i FERRMED, entitat que promou estudis pioners en l’àmbit ferroviari, especialment en defensa del Corredor Mediterrani. A l’acte també han participat el vicepresident primer de la Xarxa Vives d’Universitats i catedràtic d’Economia financera a la Universitat Pompeu Fabra, Oriol Amat; el president de la UCE, Jordi Casassas; els patrocinadors Joan Artur Roura Comas i Josefina Cortés Gené; el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escudé; l’enginyer Joan Amorós; el filòleg de la Universitat de les Illes Balears, Gabriel Bibiloni, i el gerent i secretari de l’equip rector de la UCE, Joan Maluquer.
Font: Diputació de Lleida
