Medcities promou un desenvolupament compacte dels municipis de països mediterranis
Josep Canals
Secretari general de MEDCITIES
Des de 2019, Josep Canals és el Secretari General de l’associació de municipis Medcities. Ecologista convençut i assessor internacional en sostenibilitat urbana, és bon coneixedor de les realitats municipals.
Què és Medcities i quina és la seva activitat?
Medcities és una associació que va néixer el 1991 a Catalunya, amb l’impuls de les Nacions Unides i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Amb els anys va anar creixent i actualment aplega 67 municipis de tota la regió mediterrània.
La nostra activitat és la d’intercanvi de coneixement i de plataforma de projectes entre els ajuntaments membres. Com que hi ha tantes velocitats diferents a tota la regió mediterrània, treballem en qüestions com el desenvolupament urbà sostenible, la gestió de residus, la gestió d’aigua, la de l’energia, la mobilitat, els temes socials… Personalment estic convençut que els ajuntaments i els alcaldes poden aprendre molt els uns dels altres, sobretot dels errors que cometen, per no repetir-los.
A més, el 2014, Medcities va iniciar un procés d’independència jurídica que va culminar el 2017. Tot i així, l’AMB encara ens acompanya, així com altres institucions com són la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat.
Personalment estic convençut que els ajuntaments i els alcaldes poden aprendre molt els uns dels altres, sobretot dels errors que cometen, per no repetir-los.
Quina mena de municipis formen part de l’associació Medcities?
Hi trobem des de capitals d’estat o de país, com ara Barcelona, Roma o Tunis, fins a constitucions metropolitanes, com serien l’AMB, o altres unions de municipis. Comptem amb algunes localitats que tenen 50.000 habitants i amb d’altres que en tenen 4 milions, com ara Esmirna (Turquia). No hi ha limitació de població, ni per baix ni per dalt. Només hi ha la voluntat de pertànyer i d’aportar tantes coses com se’n vulguin aprendre.
Molts dels municipis de l’associació, especialment en certs països, no tenen els mitjans necessaris per accedir als grans fons internacionals de desenvolupament. Medcities és un vehicle que ajuda aquestes ciutats a tenir més probabilitats d’aconseguir-los a través de projectes concrets de desenvolupament i transformació que es puguin aplicar als seus territoris.
Comptem amb algunes localitats que tenen 50.000 habitants i amb d’altres que en tenen 4 milions.
Com es finança Medcities?
Les fonts de fiançament són de dues menes. La principal són les aportacions que fan els nostres membres. L’AMB, l’Ajuntament de Barcelona aporten unes quotes especials, i la resta de municipis unes quotes més modestes. El segon tipus són les aportacions que ens arriben contra projecte, és a dir, en base a plans de treball que es pacten amb les grans institucions.
Per exemple, tenim un conveni que ens vincula anualment a l’Àrea Metropolitana, a l’Ajuntament de Barcelona, a la Diputació i a la Generalitat a través de l’Agència de Cooperació. D’aquesta manera obtenim uns ajuts per promoure projectes pactats i que responen a polítiques públiques de cooperació al desenvolupament. M’agrada dir que, per cada euro que aporten les institucions catalanes en aquesta modalitat, el nostre equip tècnic és capaç de generar entre tres i quatre vegades més recursos, a través de projectes que convoca la Comissió Europea, com l’Interreg MED, o bé projectes de cooperació de la Unió Europea.
Som una institució privada, però exclusivament conformada per institucions públiques. Ens regim per la llei espanyola de contractació i som considerats com un poder adjudicador. Per tant, hem d’observar totes les normes de contractació que regeixen les institucions públiques catalanes i espanyoles.
Per cada euro que aporten les institucions catalanes, el nostre equip tècnic és capaç de generar entre tres i quatre vegades més recursos, a través de projectes que convoca la Comissió Europea.
Ens pot posar algun exemple d’aquests projectes que esmentava?
Un d’ells és l’ajut al disseny del pla estratègic de la ciutat de Tunis. Un altre és el de la recuperació d’aigües de pluja a Gabés, també a Tunísia. Hi ha diversos projectes de diferents escales, que són els que ens financen. Nosaltres ens presentem a convocatòries públiques europees i les guanyem sovint. Vull pensar que a Europa veuen en Medcities un instrument útil per transformar les agendes internacionals, com ara l’Agenda 2030 o el New Green Deal.
A Europa veuen en Medcities un instrument útil per transformar les agendes internacionals, com ara l’Agenda 2030 o el New Green Deal.
L’Agenda 2030 és un objectiu important de Medcities per als propers anys?
Justament acabem d’aprovar el nostre pla estratègic per 2030. Ha estat un exercici molt participat, amb molta cohesió interna. I ens ha aportat visions en tres sentits: com volem ser, com volem créixer i com volem fem servir els Objectius de Desenvolupament Sostenible com a guia.
El resultat ha estat un model propi de planificació estratègica de Medcities que ens porta a treballar tant en projectes generals com en projectes concrets, en els àmbits dels residus, de la mobilitat, les aigües, la recollida d’aigües pluvials, l’energia i, cada vegada més, els aspectes socials.
Algun exemple de projecte social?
A Tànger en liderem un que s’anomena Tanger-Accueil, que treballa en l’acollida d’immigrants subsaharians que han travessat el Sàhara des dels seus països i que tenen el somni d’arribar a Europa, però no ho aconsegueixen i acaben malvivint. Allí hi hem construït una oficina mòbil d’atenció que va a buscar les persones immigrants a Tànger per dir-los quins son els recursos que tenen a la seva disposició per formar-se i per regularitzar la seva situació.
Val a dir que l’experiència ha comptat amb la inspiració del Servei d’Atenció a la
Immigració, a l’Emigració i als Refugiats (SAIER) de l’Ajuntament de Barcelona. Hem atès ja a més de 550 persones. És un projecte bilateral entre les dues ciutats, Tànger i Barcelona, ambdues membres de Medcities.
També hi poden haver casos de projectes bilaterals més petits. Per exemple, al Líban, conjuntament amb l’Agència de Cooperació de Catalunya, s’ha ajudat algunes famílies que havien perdut la feina a causa de la pandèmia, fent que esdevinguessin autosuficients amb el seu propi aviram i hort.
Vostè creu que els municipis tenen, actualment, prou capacitat d’influència per decidir sobre el futur del medi ambient?
Poden decidir. Si més no, els municipis catalans que hi ha dins de la nostra xarxa, poden fer-ho més que altres que tenen menys competències i recursos. Molts d’ells formen part d’estats molt centralitzats, que no els deixen fer gairebé cap moviment.
A casa nostra sempre hem dit que els municipis assumim moltes competències. Que n’hi ha un 30% que no ens pertoquen i que, a més, ens fan gastar recursos. Quan jo faig d’alcalde, sé que ens falten recursos. Però en aquests altres municipis encara en falten molt més. Potser sí que tenen algunes competències en la recollida de residus, o la distribució i depuració d’aigua, però són poques.
També els caldria tenir un govern fort, amb independència del color polític, com el que hi ha a Catalunya. Aquí tenim una Agència Catalana de l’Aigua o una Agència de Residus de Catalunya, que han fet grans inversions públiques en infraestructures. Això no passa en altres àmbits geogràfics.
A casa nostra sempre hem dit que els municipis assumim moltes competències. Que n’hi ha un 30% que no ens pertoquen i que, a més, ens fan gastar recursos.
Centrant-nos en els municipis catalans, quin diria que és el nivell de conscienciació que tenen en quant a urbanisme i medi ambient?
Doncs, com us deia, és molt alt en comparació amb altres ciutats. Si ens emmirallem amb la resta d’Europa, per exemple, no hem d’envejar ningú.
Segurament no tenim tots els recursos que necessitaríem, però penso en l’aposta que s’ha fet en els darrers anys per l’espai públic, que és un element clau de la igualtat. Els edificis i els barris de les nostres ciutats mostren diferències, segons les realitats i els nivells de renda, però en l’espai públic verd, en les voreres, etcètera, estem molt per davant d’altres municipis amb els que col·laborem. Fa poc vaig visitar el Líban i, per desgràcia, allà tenen unes grans mancances.
Els alcaldes de totes aquestes ciutats tenen moltes ganes de fer coses, però moltes vegades pateixen una gran manca de mitjans. A Catalunya estem molt avançats en aquest sentit, perquè en la immensa majoria d’ocasions els impostos s’han gestionat bé i els casos de corrupció han estat mínims. En altres llocs la corrupció és molt més determinant. Crec que podem estar molt contents de la qualitat de vida que tenim a Catalunya.
Els alcaldes de totes aquestes ciutats tenen moltes ganes de fer coses, però moltes vegades pateixen una gran manca de mitjans.
Qualsevol municipi de Catalunya podria formar part de Medcities?
Sí. Els nostres membres poden ser de qualsevol estat que tingui un litoral mediterrani, a més de Portugal i de Jordània, malgrat que no hi tenen accés directe. Per exemple, la ciutat d’Agadir, al Marroc, dona a l’Atlàntic, però com que forma part d’un país mediterrani, pot participar a Medcities. També tenim ciutats que no són costaneres.
Per tant, qualsevol municipi català, sigui del nord, o del sud, de la costa o de l’interior, és un membre potencial de Medcities. Sé que molts dels nostres municipis tenen una vocació clara per la cooperació al desenvolupament i que la vehiculen a través del Fons Català de Cooperació. Nosaltres no som una alternativa al Fons, però sí que podem vehicular les voluntats polítiques. Per exemple, fa uns dies, vam ajudar Sant Feliu de Llobregat a transferir coneixement de les seves pròpies experiències en emprenedoria a certs municipis de Tunísia.
Igualment, els municipis participants poden aprendre molt els uns dels altres. Fins i tot quan hi ha diferències en el nivell de desenvolupament. Per exemple, es pot aprendre de la perseverança i dels processos polítics i democràtics i de participació de molts llocs amb menys recursos.
Medcities fa alguna acció per donar-se a conèixer al nostre país?
Tenim un pla de comunicació previst. Ens agrada presentar-nos al país i, com que, finalment, gestionem diners contribuent, ens sembla una qüestió de justícia explicar tot el que fem. Cal que el contribuent català sàpiga que una part dels seus impostos va adreçada a institucions com la nostra, que ajuden altres municipis de la Mediterrània, per tal de desenvolupar-nos tots d’una manera una mica més compacta.
Estem a 2022. Com avança l’acompliment de l’Agenda 2030?
Al meu parer anem tard. Jo fa 25 anys que parlo de canvi climàtic i defenso, des del principi, la recollida de residus porta a porta, les energies renovables, etcètera. I, a l’igual que altres experts, activistes i alcaldes, hem estat uns incompresos.
Crec que no va ser fins a l’estiu de l’any passat en què vaig començar a veure que en els telenotícies i en les converses quotidianes es parlava de canvi climàtic. Fa 25 anys que en tenim evidències. Anem tard, però això no vol dir que hàgim de deixar de lluitar, perquè si no, els efectes seran pitjors… No obstant, comencem a veure cada vegada pitjors sequeres, i pluges més torrencials.
A més, la regió mediterrània és la segona més afectada del planeta per la crisi climàtica, després de l’Àrtic. Aquí l’escalfament va un 20% més ràpid que a la mitjana del planeta. Així doncs, no hi ha excuses. Tots plegats, alcaldes i ciutadania, hem de fer els deures i empènyer els governs estatals i nacionals a actuar.
Anem tard. Però això no vol dir que no hàgim de lluitar per combatre el canvi climàtic.
Com ha afectat la pandèmia a la feina de Medcities?
Nosaltres no hem deixat de fer la feina que havíem de fer. El que passa és que ho hem fet sense viatjar tant. Com moltes altres institucions hem après a treballar a distància. I com que molts projectes són de transferència de coneixement, o d’acompanyament, els hem pogut continuar de manera virtual.
També hem contractat menys experts a fora. Però els grans plans i projectes no s’han vist alterats. En un parell de casos, la Comissió Europea ens ha permès estirar els projectes fins a finals d’any per acabar de completar-los més bé, quan, en realitat els havien d’haver acabat a mig any. En altres ocasions, en projectes més menuts, hem hagut de reorganitzar les prioritats.
PERFIL DE JOSEP CANALS
Josep Canals és Secretari General de MedCities des de juny de 2019. Llicenciat en biologia, té un postgrau en gestió de territori i paisatge, i un màster en estudis territorials i urbans. Ecologista convençut, ha assessorat el Parlament de Catalunya i l’Àrea Metropolitana de Barcelona en polítiques ambientals i urbanístiques a mitjans dels anys 2000. També ha estat assessor de les alcaldies de Bogotà i de Sabadell, així com del Banc Interamericà de Desenvolupament, la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat i l’Institut Fraunhofer de Recerca Aplicada del govern alemany. Fou alcalde de Corbera de Llobregat entre 2009 i 2011.
