“L’A-2, que ara mou vehicles i mercaderies, aviat mourà també dades. Cal aprofitar-ho”

Vostè és l’alcalde de Jorba des de 2015. Què el va portar a presentar-se com a candidat?

Jo havia estat regidor de Serveis a les persones i de Medi ambient en la legislatura prèvia (2011-2015). Aleshores, l’anterior alcalde, en Josep Maria Palau, va decidir posar punt i final a la seva etapa política a Jorba i em vaig proposar com a relleu. Els jorbencs em van fer costat i, finalment, vaig triar dedicar-me a l’alcaldia de manera exclusiva durant uns anys. Considero, però, que aquesta és una etapa concreta i finita, que té l’objectiu de desenvolupar projectes, aportar el màxim possible al municipi i millorar les coses. Després, ha de finalitzar.

Considero que aquesta és una etapa concreta i finita, que té l’objectiu de desenvolupar projectes, aportar el màxim possible al municipi i millorar les coses.

En algun moment de la seva vida anterior s’imaginava que podria ser alcalde?

No, en cap moment. Jo vaig entrar com a regidor perquè, de fet, em van venir a buscar. Em van dir que comptaven amb mi quan, en realitat, jo ni m’ho proposava. I quan el meu antecessor va dir que no volia seguir, aleshores sí que m’ho vaig plantejar.

Han estat uns anys convulsos, des que és alcalde…

I no m’ho esperava pas. El mandat que vaig fer de regidor va ser placidíssim en comparació amb els següents. Especialment, perquè van estar marcats pel Procés nacional i per la crisi sanitària de la Covid19, successivament. Aquesta darrera ha estat una sorpresa per a tots els ajuntaments. 

Què diria que n’ha après de la pandèmia?

Crec que ho podria definir com resiliència… Capacitat d’adaptar-se a tot. Com us deia, la Covid19 és una crisi que ningú s’imaginava. Però també va passar amb el Procés i tot el que va succeir després. I cada dia t’has d’anar adaptant a les condicions noves d’un món que canvia a velocitat vertiginosa. Cal anar-se reinventant. I cal, a més, compaginar-ho amb la feina ordinària d’una administració local, amb la burocràcia, amb l’atenció al ciutadà…

De la pandèmia n’he après resiliència… Capacitat d’adaptar-se a tot.

Ens ha portat unes fotografies de moments importants de la seva vida. Ens les pot explicar?

N’he triat tres, d’entre les moltes que tinc. Una és de quan era ben petit, amb un gos pastor alemany que havíem tingut a casa. Sempre m’han agradat molt els animalons i el medi ambient ha estat una cosa que m’ha atret moltíssim. De petit anava per veterinari. Aquí em veieu: al pati de casa, amb la cara una mica seriosa, però.

La segona és de la joventut. Em sembla que era d’una sortida que vam fer a l’escola, crec que a Port Aventura. És una foto políticament incorrecta, perquè hi surto fent el mico. Dic incorrecta, perquè quan tenim un càrrec institucional hem de mantenir sempre les bones maneres i, sovint, això vol dir amagar una part de la humanitat que tenim. Però al meu equip sempre els dic aquest aforisme: “mai et prenguis seriosament res que no et faci riure”.

Al meu equip sempre els dic aquest aforisme: “mai et prenguis seriosament res que no et faci riure”.

I la tercera?

Va lligada a l’activitat com a alcalde. Evidentment, i malgrat el que us deia, no tot han estat coses dolentes. També n’hi ha hagut moltes de positives. Estar al capdavant d’un ajuntament com el nostre et dona oportunitat de fer coses que no t’havies imaginat. I de vegades, les coses senzilles t’omplen de debò.

L’Anoia va ser la primera zona en ser confinada severament. Com recorda aquells moments?

De tot això n’ha passat poc temps, però sembla que hagi estat una vida sencera. El cert és que el confinament perimetral no ens va impactar directament, perquè vam quedar fora de l’àrea dels quatre municipis afectats. Però és cert que nosaltres mirem sempre cap a Igualada per fer la nostra vida i la nostra activitat: comprem allà, ens eduquem allà, ens reunim allà… Podríem dir que som una mena d’afegitó rural d’Igualada.

De vegades algú ens deia que teníem sort d’haver quedat fora de l’àrea de confinament, però no va ser així. En realitat, vam haver de pedalar el mateix que els alcaldes que estaven en la zona perimetrada.

Com es troba el poble, actualment? 

Pel que fa a la Covid19 hem patit algunes baixes, certament. Sobretot entre la gent gran, que és el col·lectiu més feble i que més ha patit. Quant a l’afectació social és la mateixa que a tot arreu. Quan hi va haver el confinament perimetral, el nostre jovent no podia sortir del municipi i aquí no hi trobava l’espai per al lleure… Això ha comportat afectacions a nivell psicològic, segurament. I estic bastant convençut que encara arrosseguem una afectació emocional.

Estic bastant convençut que encara arrosseguem una afectació emocional d’ençà del confinament.

Com és la gent? Quin tarannà tenen les persones de Jorba?

Aquí tenim tres nuclis importants de població: Jorba, Sant Genís i Pla de Torroella. Aquesta darrera és una urbanització molt propera a Igualada, que podríem dir que gairebé és una àrea dormitori de la capital. A Sant Genís hi ha una vida social i cultural molt activa i pròpia, però la implicació amb Jorba és més aviat escassa. Quant a Jorba, ens passa el mateix. Estem a un quilòmetre i mig de Sant Genís, però tampoc hi ha  un gran vincle. Més aviat, com us deia, es mira cap a Igualada.

Al nucli de Jorba hi ha teixit associatiu?

Doncs sí. Sobre tot penso que articulat al voltant de l’escola, que és el servei públic més important que tenim. Des de l’equip de govern sempre l’hem prioritzat, perquè l’ensenyament és la inversió més important que podem fer com a govern, però, també, perquè vertebra molt les estructures i les relacions socials, tant al centre, com al voltant de l’escola. Persones que ara tenen 50 anys mantenen les seves relacions d’avui gràcies a que un dia van anar juntes a l’escola. Per tant, penso que és el pilar que hem de mantenir.

L’ensenyament és la inversió més important que podem fer com a govern.

Què és el que més li agrada del municipi?

Tenim moltes coses bones. D’una banda, la proximitat relativa a Igualada, a escassos 7 minuts en cotxe. De vegades penso que les persones que viuen a Igualada triguen més que nosaltres en desplaçar-se de punta a punta pel seu municipi. També tenim un entorn rural molt apreciable. És molt fàcil donar un tomb per la muntanya, distreure’s i veure la natura.

L’A-2 també és un gran avantatge. Inicialment era una mena de cicatriu que tallava el municipi en dues parts, però es va allunyar del nucli amb el temps i ara es manté la via de comunicació amb la resta de Catalunya. Finalment també tenim una part patrimonial interessant. Tenim un castell de frontera, com era en el seu temps la comarca de l’Anoia i la Conca d’Òdena. Fa més de 1.000 anys que el tenim i que perdura. Tot just hi hem estat fent tasques de recuperació. O la Resclosa, que és un petit magatzem d’aigua de la riera de Rubió.

Algun altre edifici interessant?

Tenim l’ermita de la Mare de Deu de la Sala, que és romànica i que està històricament lligada al castell. També la Tossa de Montbui, que malauradament no està prou apreciada pel seu emplaçament, però que té una portalada realment fantàstica.

Fa poc aquí hi va haver una consulta popular que va refusar el tercer polígon industrial i la instal·lació d’una planta d’energies renovables. Com va anar aquest procés?

Cal que ens posem en antecedents. Jorba forma part d’una realitat més ampla, que són els set municipis que formen la Conca d’Òdena (Igualada, Vilanova del Camí, Òdena, Castellolí, Santa Margarida de Montbúi i la Pobla de Claramunt). Es tracta d’una mancomunitat intermunicipal a la que anomenem MICOD. Té sentit, perquè la Conca és una realitat física i social representada en una conca hidrogràfica envoltada de muntanyes.

Ara fa 14 anys els alcaldes i les alcaldesses d’aleshores es van proposar revertir la situació de crisi econòmica i van decidir crear, penso que encertadament, una Oficina de Captació d’Inversions que va fer un inventari de tot el sòl industrial i que volia promocionar la Conca arreu. El resultat de la prospecció és que faltava sòl industrial. Ara fa cinc anys li vam demanar al conseller Rull que ens classifiqués nou sòl industrial aquí. Però, per tota la qüestió del Procés, el projecte va quedar aturat i aquí van començar a sortir veus en contra.

Això va acabar amb el projecte.

Això va fer que, dins de la tramitació, ens plantegéssim un procés de participació. I, si la primera fase del projecte va estar marcada pel Procés nacional, la segona va quedar marcada per la pandèmia. Volíem que fos un procés presencial, però va ser telemàtic. I la gent, probablement, tenia molts altres problemes i prioritats i la consulta de l’emplaçament d’un polígon dins del municipi de Jorba va ser sotmesa a consulta popular.

El projecte ja no era un polígon industrial que donava serveis a un municipi, com fins ara, sinó que en donava als set. Es pensava més en termes de Conca, més que de Jorba. Però com a resultat de la participació, els ciutadans van decidir que no volien que aquestes 64 hectàrees de polígon vinguessin a Jorba. Això ens fa plantejar la qüestió important de si la necessitat de sòl industrial segueix sent la mateixa dins de la Conca. Potser no hem fet la pedagogia suficient per explicar que la classificació de sòl industrial equival a estar preparats per la reindustrialització que hem de viure com a país. 

Potser no hem fet la pedagogia suficient per explicar que la classificació de sòl industrial equival a estar preparats per la reindustrialització que hem de viure com a país.

Tothom vol que les empreses tornin.

Fa anys, moltes empreses van marxar a l’estranger i van deslocalitzar la seva producció. Ara, per diversos contextos socioeconòmics, volen tornar a Catalunya i apropar la seva producció al consum. Hi ha una crisi internacional del transport. Segueixo pensant que hem d’estar preparats per acollir empreses que generin llocs de treball, perquè el futur passa per aquí. Ara mateix tenim més de 8.000 persones en atur a la Conca i alguns dels municipis, malauradament, lideren el rànquing de Catalunya en percentatge de persones aturades. A Jorba, per proximitat amb Igualada, l’atur és molt significatiu. Per això hem de compaginar la ubicació d’aquest sòl amb la necessitat de promoció econòmica.

Quin és el motor econòmic de Jorba?

Bàsicament no en tenim. Vivim molt de cara a Igualada. Tots els llocs de treball es troben fora del municipi. La gent es desplaça. Estem en un àmbit rural, però el camp no dona el mateix rendiment ara que fa deu anys. Els costos han pujat molt. Cal que ens reinventem econòmicament. Entenc que la indústria no ha de ser l’única via per generar activitat econòmica i per aquest motiu participem en un projecte molt interessant, que és el del Parc Agrari de la Conca d’Òdena, que vol potenciar els petits productors locals.

Volem valoritzar el producte de proximitat, que sovint és també ecològic. També apostem per la creació d’un obrador mancomunat a Jorba, que ha d’ajudar els petits emprenedors que vulguin viure del sector agroalimentari, a elaborar els seus productes sense haver d’assumir despeses importants. I això lligat amb el turisme, basat en la natura i el patrimoni que dèiem abans. A la comarca, a més, tenim un projecte interessant que és l’Anoia dels Castells, que eren castells de marca que van definir els inicis de Catalunya. El paquet està funcionant prou bé i ens ajuda a pedalar per revertir la situació econòmica.

En quina situació es troba l’ajuntament?

Doncs molt bona. Tenim molt de romanent. Podríem viure un any tranquil·lament sense tenir ingressos. I aquesta és una situació que es deu a l’acció dels anteriors governs. Estem lliures de crèdit i creiem que hem d’injectar aquest diner públic a l’economia per reactivar-la. Alguns dels projectes que havíem parat els tornarem a posar en marxa amb aquests diners. La situació actual és la idònia per fer-ho.

Tenim molt de romanent. Podríem viure un any tranquil·lament sense tenir ingressos. I aquesta és una situació que es deu a l’acció dels anteriors governs.

Quins són els projectes del programa electoral que encara els queden per fer?

Bàsicament, són projectes d’arranjament i millora del nucli. Per exemple, la substitució d’una gran part de les lluminàries per leds. I això vol dir una millor eficiència energètica i un menor consum. Ho hem pogut notar al llarg de l’any, a la vista de com està el preu de l’energia. Serà un gran estalvi per l’ajuntament. També volem fer una millora a la zona del barranc i convertir-la en una zona d’aparcament i lleure propera al que serà, en el futur, la via blava que connectarà els municipis de Jorba amb el Delta del Llobregat. S’hi podrà anar a peu, a cavall o amb bicicleta. En realitat és una via verda, tot i que per nomenclatura és “via blava”. Connectarà municipis i serà un atractiu lúdic i de lleure important.

Tenen previst demanar fons Next Generation?

Nosaltres som un municipi petit. Això vol dir que tenim idees, però que voldríem anar a demanar-los amb programes sòlids que es puguin acabar consolidant. No és que aquests fons siguin com la carta als Reis. Treballem a través de la MICOD que us he comentat. Fa poc hem posat en marxa un projecte de carsharing i mobilitat compartida. Estem fent proves pilot i, si donen els resultats esperats, podrem presentar-nos als Fons.

Quin ha estat el millor moment a l’alcaldia?

N’hi ha hagut molts. Jo recordo amb especial estimació el dia 1 d’Octubre. Va representar una fita important a nivell social. Vam veure com els ciutadans sortien al carrer per posar unes urnes i participar en una consulta, també per defensar-les dels atacs de l’Estat espanyol i fer oposició a determinats agents de l’autoritat que venien a desmuntar-la. Això és d’aquelles coses que ni havia vist mai ni m’esperava. Gent que estava disposada a partir-se la cara per defensar la democràcia.

Quines reivindicacions comparteix amb els alcaldes i alcaldesses de la zona?

En el sí de la mancomunitat tenim la reivindicació comú de generar llocs de treball. Igualada i la Conca sempre havien estat zones industrials molt importants del país. Però al segle passat, fruit de la deslocalització i les crisis, diversos sectors van perdre la capacitat de generar valor. Ara hem de ser capaços de revertir la situació.

No sols hem de recuperar els sectors que eren propis, sinó d’implantar sectors emergents, com ara els de les tecnologies de la informació. L’A-2 que ara mou vehicles i mercaderies, aviat mourà també dades. Per aquí passarà una connexió d’un cable que arriba al port de Barcelona per sota del mar i que el connecta amb el port de Bilbao. I això crearà unes oportunitats que cal saber aprofitar.

A més, tenim la transició energètica. Cal que la fem, però be. Anem tard, certament, i potser el Procés nacional ens ha fet endarrerir aquesta qüestió, però la utilització d’energies renovables és una qüestió indefugible perquè els efectes ja els estem patint. No serveix fer polítiques de cara a la galeria, sinó que ens hem de prendre seriosament determinades qüestions i una d’elles és el canvi de mobilitat, la transició energètica i l’aprofitament de recursos.

No serveix fer polítiques de cara a la galeria, sinó que ens hem de prendre seriosament determinades qüestions i una d’elles és el canvi de mobilitat, la transició energètica i l’aprofitament de recursos.

Creu que se’ls té suficientment en compte des del Govern de la Generalitat a l’hora de planificar el futur del país?

No. Molt probablement hauríem de canviar l’estructura política d’aquest país. Hauríem d’apropar-la molt més a la ciutadania. Caldria donar més incidència, pes i responsabilitat al món local. No pot ser que els ajuntaments petits siguin petites gestories del dia a dia. Cal que afrontem reptes com els de la despoblació, o apropar la demanda a la producció. Ho hem de fer tots de manera conjunta.

No pot ser que els ajuntaments petits siguin petites gestories del dia a dia.

Jorba pateix despoblació?

No. Per la proximitat que us deia de la Conca a una zona urbana, com és la que marquen els set municipis mancomunats. Però si anem uns quilòmetres més enllà, als municipis del voltant, veiem que sí. Ara, però, hem redescobert el teletreball i veiem que es pot viure i treballar des de la ruralitat sense complexes. Això, possiblement, planteja noves preguntes de com podrien ser les comunicacions per carretera o la mobilitat. 

I problemes d’habitatge, en tenen?

Sí. I en som conscients. Nosaltres tenim al cap el projecte de construir habitatge social, però ens calen recursos. És un peix que es mossega la cua. Sense recursos no podem fer inversions en habitatge social, però per obtenir-los ens cal l’activitat econòmica i la gent. En el que portem de mandat hem posat en marxa dos habitatges socials. Fem tot el que podem, i sovint apliquem més l’enginy que la capacitat econòmica.

Darrera pregunta: quina és la seva agenda d’avui?

Ostres! El dia a dia d’un alcalde és anar sense agenda moltes vegades… Sovint surts de casa teva, et trobes la brigada i et comenten no sé quin problema. Avui mateix ha estat el cas: una oca s’havia escapat d’una casa i es trobava campant a la carretera…

No obstant, he pogut anar a una reunió de coordinació econòmica de la MICOD. Ara estic amb vostès a l’entrevista i després ens reunirem amb l’equip per preparar algunes qüestions del ple municipal de demà. També intento fer de pare. Tinc dos fills i m’agrada cuidar-me’n. A la tarda, ara mateix, sé que tinc alguna cosa, però no la tinc al cap. Aquest és un municipi petit, però dona prou feina.