Andreu Mas-Colell qualifica de ”xoc negatiu” per al territori aquest desequilibri
El conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, en un moment de la presentació del resultat de les balances fiscals corresponents a l’exercici del 2010
La despesa que l’Estat va fer a Catalunya el 2010 va sumar un total de 45.329 milions mentre que els catalans en van aportar un ingressos totals a l’Estat de 61.872 milions, cosa que va suposar un dèficit de 16.543 milions, el 8,5% del PIB, un percentatge similar al que es va recollir en la balança fiscal de l’any 2009 en termes de flux monetari, segons ha explicat Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixament. Mas-Colell ha presentat aquest dimarts el resultat de la balança fiscal corresponent a l’exercici del 2010, complint amb el mandat del Parlament de presentar anualment els comptes en relació amb l’Estat, i ha qualificat de ”xoc negatiu” pel territori aquest desequilibri.
El conseller ha presentat el resultat de la balança fiscal de Catalunya amb l’administració central en relació amb l’exercici del 2010, complint amb el mandat del Parlament del 2012 que va instar al Govern a presentar anualment el resultat de les balances fiscals.
Com va passar en l’edició de l’any passat, el conseller ha presentat els resultats tenint en compte els dos càlculs que es poden fer servir, el del flux monetari i el de flux de benefici.
Flux monetari
En el cas del flux monetari es té en compte la inversió i la despesa en el mateix territori, mentre que el càlcul del flux de benefici és tenen en compte les inversions de l’Estat que poden beneficiar als ciutadans, sigui quin sigui el lloc del territori on visquin.
El resultat de l’exercici del 2010, en càlcul del flux monetari, indica que el percentatge d’ingressos de l’administració central aportats per Catalunya van suposar el 19,4% del PIB, mentre que el percentatge de despesa de l’administració central realitzada a Catalunya va ser del 14,2%, set punts per sobre del que els catalans aporten a l’Estat.
Amb aquests percentatges, Mas-Colell ha dit que Catalunya contribueix amb una proporció superior al seu pes en el PIB estatal (18,6% el 2010), mentre que en canvi rep una fracció de la despesa que ”ni tan sols arriba” al pes de la població sobre el conjunt de l’estat que és del 16%, mentre que la inversió de l’Estat és del 14,2%.
Sense la despesa de la Seguretat Social, inclòs la prestació de l’atur, la despesa rebuda a Catalunya cau d’aquest 14,2% del PIB fins l’11,3%, cosa que encara incrementar més el dèficit de la balança fiscal.
En xifres concretes, i seguint en el càlcul de flux monetari, la despesa que l’administració central va realitzar al territori català el 2010 va sumar la xifra de 45.329 milions d’euros, mentre que els ingressos totals que va aportar Catalunya a l’Administració central, sense tenir en compte els impostos directes com l’IRPF, van sumar 61.872 milions, cosa que deixa un dèficit de 16.543 milions d’euros, un 8,5% del PIB en relació amb l’economia del 2010. Es tracta d’un ”xoc negatiu” del 8,5% del seu PIB a causa del dèficit fiscal territorial.
Mètode benefici
En el cas de què el càlcul es faci utilitzant el mètode de benefici, el percentatge d’ingressos de l’administració central aportats des de Catalunya pesa un 18,9% del PIB, mentre que el percentatge de despesa de l’Estat realitzat a Catalunya suposa el 15,4%. Mas-Colell ha dit que en el càlcul del flux de benefici es requereix tenir en compte més supòsits i aproximacions.
El càlcul en el mètode de benefici indica que els ingressos totals que aporta Catalunya a l’administració central va sumar 60.577 milions, mentre que la despesa de l’Estat va ser de 49.319 milions, amb un dèficit d’11.258 milions, el 5,8% del PIB.
Mas-Colell ha volgut fer referència al concepte de ”sub-balances” en termes de flux monetari i ha indicat la balança fiscal tenint en compte els ingressos i les despeses de la Seguretat Social que no estan lligades al territori si no que es tracta de drets i obligacions adquirits a títol personal. Així, la despesa de la Seguretat Social no està subjecta a la discrecionalitat de les polítiques territorials del govern espanyol.
El conseller ha instat al govern de Mariano Rajoy a presentar les balances fiscals del conjunt de l’estat espanyol perquè d’aquesta manera es podria fer una fotografia més transparent de la relació inversió i despesa per cada un dels territoris, cosa que podria ajudar al debat interterritorial.
Balances fiscals desvinculades a l’objectiu del dèficit
Mas-Colell, a preguntes dels periodistes, ha volgut ”desvincular” la presentació de les balances fiscals de Catalunya de la negociació de l’objectiu del dèficit públic per aquest any. El conseller ha dit que mentre les balances fiscals suposen un debat a mig i llarg termini en la relació entre Catalunya i Espanya, en el cas de l’objectiu del dèficit per aquest any la xifra a fixar es rellevant en el curt termini.
El titular de la cartera d’Economia ha dit que la xifra resultant de les balances fiscals és ”altament insatisfactòria”, tot i que Catalunya ha viscut els últims decennis i ha estat capaç de tirar endavant amb menys recursos dels que tocaven i amb les mans lligades a l’esquena.
El dèficit fiscal cobreix tota la despesa de l’Estat del Benestar
Si bé aquesta situació ha estat complicada per Catalunya durant els últims anys, amb una situació de crisi i de recessió els efectes del desequilibri encara s’han aguditzat més. Mas-Colell ha estat molt contundent i ha dit que si tinguéssim una fracció d’aquest dèficit fiscal que s’arrossega ”no hauríem de fer retallades” en l’Estat del Benestar. De fet, també a preguntes dels periodistes, el conseller ha dit que amb el dèficit fiscal de més de 16.500 milions es cobreix amb escreix el pressupost dels tres departaments que protagonitzen l’Estat del Benestar (Salud, Ensenyament i Benestar i família).
Tot i això, com també va dir en el transcurs de la roda de premsa de presentació de les balances fiscals l’any passat, Mas-Colell ha dit que en el cas de no tenir un dèficit fiscal tant elevat, el país li podria passar com passa al País Basc que tot i tenir concert també ha de fer retallades.
El conseller ha explicat que a Catalunya li podria passar el mateix perquè un s’acostuma a viure en un determinat pressupost i tot i anar ”sobrats” potser també s’hauria de retallar perquè s’haurien gastat diners del pressupost en altres coses.
En relació amb quin percentatge del PIB seria l’ideal per Catalunya en relació amb l’Estat, el conseller no ha volgut donar pistes i tot que el programa de CiU defensa una reducció a la meitat de l’actual percentatge de dèficit en relació amb el PIB, el conseller ha dit que per negociar aquesta xifra s’hauria de posar tot el conjunt de relacions sobre la taula i negociar-ho tot i per tant era millor no donar pistes en aquesta eventual negociació.
Mitjana del 8,1% els últims 25 anys
El dèficit fiscal no és el resultat d’una relació esporàdica entre Catalunya i l’Estat circumscrita a un determinat exercici. En el document de presentació de les balances fiscals que ha preparat l’equip tècnic del Departament d’Economia i Coneixement, es fa referència al resultat del dèficit en valor de percentatge del PIB entre el 1986, any d’entrada de l’estat espanyol a la UE, fins els 2010, últim any publicat. El resultat dóna una mitjana els últims 25 anys del 8,1% del PIB. El dèficit més baix es va registrar el 2001 amb un 6,7% i curiosament el dèficit més elevat es va registrar l’any següent, el 2002, amb un 10,1%.
