Una vegada s’havia prejubilat, Narcís Isern va entendre que aquell era un bon moment vital per a poder-se dedicar en cos i ànima al poble. Convençut que tothom té quelcom a dir i a aportar en la instància municipal, va presentar-se a l’alcaldia i va resultar escollit. En aquesta entrevista ens explica com ha estat la seva trajectòria des d’aleshores.
“La nostra voluntat és de servei al poble. Altruisme pur”
“Tant la Diputació com el Consell ens ajuden molt. Sense les subvencions que ens donen les diputacions, els pobles petits tindrien complicadíssim tirar endavant”
[Balanç de la legislatura] “Estic molt content perquè tots han respost molt bé i han col·laborat moltíssim. Les coses sempre s’han resolt molt positivament”
“Davant dels reptes hem estat molt pragmàtics. Hem preferit fer allò que es podia fer i no pas allò que voldríem fer. Sobretot, calia no endeutar el poble”
“Votem, i si la majoria diu que no, aquí pau i després glòria. I si surt que sí, pensem com ho fem perquè tothom se senti bé en aquest país”
“Hi ha molta proximitat i t’arriben moltes coses, però un dels meus pecats és no haver promocionat gaire la participació ciutadana”
L’ajuntament és l’administració més propera al ciutadà. En què es basa l’estil de fer política de l’alcalde de l’Armentera?
La nostra voluntat és la del servei al poble. Altruisme pur. No cobrem, però sí que és veritat que a diferència d’altres compto amb una pensió de jubilat. Per tant, em puc permetre el luxe de dedicar-me al poble amb tota la il·lusió i ganes.
Creu que és necessari tenir una carrera de ciències polítiques per a exercir com a alcalde?
No. El que es necessita són moltes ganes de treballar, de servir, i d’escoltar molt. Són els tres elements bàsics.
Ens ha portat unes fotografies. Quin valor tenen per vostè?
En aquesta primera hi surto de petit, amb els meus germans: el gran i el petit. És a l’escola del poble, que encara funciona. És una imatge que em fa molta il·lusió perquè a casa sempre hem fet molta família. Els meus pares sempre van tenir la virtut de saber crear un gran vincle familiar, molt fort, que està per sobre de qualsevol altra motivació. Sempre ens deien que ens podíem barallar però mai discutir. Aquesta foto me l’estimo molt, i encara més perquè hi surt el meu germà gran, que es va morir molt jove.
La segona és de quan vaig fer 57 anys. Al cap d’un mes vaig plegar de l’empresa on treballava per prejubilar-me. Hi surten els tres fills grans, amb la meva primera esposa, i la Marta chi, a qui vam anar a buscar a la Xina i que ha estat un altre tornar a començar i una gran alegria per tots.
La darrera fotografia és de quan em van nomenar alcalde la primera vegada, que també és un fet molt important en la meva vida.
Parlem del municipi. Quins són els potencials que té?
Primer de tot, la pau. Estem situats en un dels llocs més privilegiats de Catalunya perquè estem a menys d’un quilòmetre del mar en línia recta. Hi estem a prop però no rebem cap influència del turisme massiu, com es pot produir en altres llocs. En segon, ens trobem en un entorn agrícola: pomeres, blat de moro… I tot aquest món dona una gran tranquil·litat. I altre factor és la proximitat que hi ha a d’altres llocs de referència.
Després anirem a la plaça de l’església, al camí vora del riu, i al Molí de l’Armentera. Què representen pel municipi?
Són els elements que configuren el centre neurològic del poble, on hi fem la majoria d’actes populars i la vida social. A l’església li queda algun element del segle XII, i també tenim algunes masies del segle XVII, però en queda molt poc. El camí vora del riu és un espai ideal per passejar-hi. A mi m’encanta perquè dona la possibilitat de respirar i de sentir-se bé. No hi ha pràcticament trànsit rural i s’hi pot entrar des del terme de Sant Pere Pescador, però també des del Club Nàutic fins, pràcticament, a Ventalló caminant vora el camí.
I el Molí de l’Armentera?
És un lloc emblemàtic i en tinc bons records. Recordo anar-hi amb el meu pare quan era jove amb el gra per fer-ne la farina i el pinso pel bestiar. Recordo encara quan anàvem amb els tiquets de racionament perquè et donessin el pa d’un quilo, i als nens ens en donaven un tallet que aprofitàvem per menjar-nos-el quan anàvem cap a casa. Són coses curioses. Actualment el Molí és una casa rural on també s’hi troba un restaurant, el Pera Batlla, i on s’hi menja molt bé.
Comentava abans que ens trobem en un entorn agrícola. Deu ser també la principal activitat econòmica del municipi…
Sí, l’economia del poble es basa en l’agricultura. També és veritat que molta gent jove ve a viure aquí i treballa a fora. No és un poble car per a viure-hi i donem facilitats a les famílies joves que s’hi volen establir en un entorn tranquil. Així que anem creixent.
Com es troba l’estat financer de l’ajuntament?
No tenim problemes econòmics ni cap deute. La tresoreria i el romanent estan bé. Està tot molt sanejat i estem molt tranquils.
Una bona notícia, doncs. Fa poc vostè deia en una entrevista que tenen un projecte molt important en l’àmbit municipal: fer arribar l’aigua corrent al nucli urbà. Hi ha alguna novetat?
No, estem en això. Està en el procés d’exposició pública i anem fent tots els tràmits que comporta una obra d’aquest tipus. És una obra complicada, cara, i s’han de quadrar molts temes. A l’ajuntament som pocs i cal anar amb molt de compte de no fer el que no has de fer. I té un procediment. Si tot va bé a l’octubre comencem.
Quin paper juga el Consell o la Diputació en el municipi?
Ens ajuden i molt. Sense les subvencions que ens donen les Diputacions els pobles petits tindrien complicadíssim tirar endavant. La Diputació, per exemple, s’ha abocat en el projecte de l’aigua entenent que és un servei prioritari i està amb nosaltres all límit, a tot el que puguin i més.
Ens ajuden molt en petites coses del funcionament dels ajuntaments, amb tot el tema dels serveis socials, les deixalles, les licitacions… Ens hem unit diversos pobles perquè la licitació fos més baixa proporcionalment i perquè ens sortís més a compte i fos més rendible per l’empresa que ho faci.
Sort que la LRSAL, que una de les coses que implica és eliminar entitats supramunicipals com el Consell Comarcal o la Diputació, ha quedat congelada…
Els pobles petits o tenim algú que ens ajudi o haurem de fer-ho d’alguna manera per ajudar-nos entre nosaltres. Acabaríem mancomunant-nos, o si no, no ens en sortiríem.
Parlem de l’alcaldia. Vostè és l’alcalde des del 2011. Quin balanç en pot fer de la gestió política feta?
Un balanç molt positiu. Crec que ha anat bé perquè sempre hem treballat molt com a equip. Jo soc una persona que delego bastant. Si la teva feina és ser regidor de cultura, doncs tots els temes culturals els has de portar tu, i a més a més no et preocupis que jo assumeixo la responsabilitat si hi ha problemes. En els pobles petits, quan l’alcalde assumeix tots els rols, els regidors es queden una mica buits de contingut. Pensant com a equip tothom ha de gestionar les seves responsabilitats. Estic molt content perquè tots han respost molt bé i han col·laborat moltíssim. Les coses sempre s’han resolt molt bé i positivament.
Estem a punt d’acabar aquesta legislatura. Quins reptes marcarà com a prioritaris per a la propera?
La tasca principal que pretenem desenvolupar és, indubtablement. la de posar aigua potable al poble. Al mateix temps, volem posar gas i tubs per a la fibra òptica. Això és prioritari. Si ho aconseguim en dos anys, haurem fet una bona feina.
I, després, cal arreglar tot allò que hem espatllat. És a dir, reparar i adequar tots els carrers que quedaran malmesos per la pròpia feina.
Amb els reptes sempre hem estat molt pragmàtics. Fem allò que es pot fer i no pas allò que voldríem fer, perquè de volar, volen molts ocells… Sobretot no volem endeutar el poble.
Creu que hi ha d’haver una limitació de mandats?
Totalment. Penso que dues legislatures és l’ideal. La primera perquè els primers temps costa una mica entendre la gent i posar-s’hi, i després et poses a treballar. A més, els projectes en l’administració local són lents, s’ha de passar una sèrie de controls molt importants perquè les coses s’han de fer ben fetes, però els tràmits són molt més llargs. Amb una legislatura no seria suficient i dues seria l’ideal. A partir de les dues cal que surti gent nova, amb idees noves, amb maneres de veure diferents, amb mentalitat oberta…
Canviem de temàtica. Quina lectura en fa de la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
Penso que tot s’arregla amb democràcia, i que la base d’aquesta són les persones i poder votar quan un vol fer una cosa o una altra. Estic convençut del que penso, ho defenso, i crec que hi hem d’insistir. I penso en una manera totalment pacífica, com en Martin Luther King. Al final s’aconseguirà. Votem, i si la majoria diu que no, doncs aquí pau i després glòria. I si surt que sí, doncs pensem com ho fem perquè tothom se senti bé en aquest país.
Quins valors creu necessaris per aconseguir una estabilitat política?
És complicat perquè és difícil posar-se d’acord quan dos no s’escolten. Per tant, el primer que hem d’aconseguir és escoltar-nos tots dos. Jo crec que la solució passa per intermediació del tipus que sigui, parlar-ne i buscar una solució pactada.
Un concepte que ara es promou molt és el de participació ciutadana. Hi ha prou bon feedback amb la ciutadania?
No gaire. Sí que és veritat que hi ha molta proximitat i que moltes coses ens arriben, però un dels meus pecats és no haver promocionat gaire la participació ciutadana. I quan els hi preguntes o els dius de presentar-se em diuen que no, que ja ho fem prou bé. Potser no he sabut explicar al poble que ha de dir-me què faig bé i malament, sobretot el que faig malament. Quan una cosa no la saps fer bé s’ha de reconèixer que la podries fer millor. I ara un dels deures que m’hauré de posar és com ho fem per intentar que això canviï i que la gent participi més en la gestió del poble.
Tenen resolt el tema de l’administració electrònica?
Tenim alguns problemes. La informatització és molt útil per poder accedir a la informació en qualsevol moment, però també comporta molta més feina. Tenim un problema i és que la instal·lació d’internet al poble funciona amb un fil de coure que té molt poca capacitat. Estem parlant de 6 o 7 MB de baixada i 0.5 de pujada. És impossible treballar amb l’administració electrònica en aquestes condicions.
I quina alternativa han buscat?
Doncs mentre ells discuteixen, ens hem apuntat al wifi. I en aquests moments ja ens movem entre 90 i 100MG de baixada i pràcticament el mateix de pujada. Per tant ens funciona bastant bé. La única cosa és que si s’espatlla som nosaltres els qui hem de córrer, i no tenim tots els coneixements que ens caldria. Així que el tema ens fa patir una mica. Però no hi ha hagut altre remei que resoldre-ho així.
