Les eleccions municipals a Barcelona són claus, sobretot, per PSC i CiU. Els socialistes de Jordi Hereu volen defensar el seu feu des de 32 anys i no perdre l’Ajuntament. I els convergents de Xavier Trias aspiren per primer cop a l’alcaldia amb els sondejos favorables i creient que podrien donar un tomb a un consistori al que mai han pogut accedir. En la segona línia, el PP i ICV-EUiA esperen poder créixer. Els populars volen recollir part de l’embranzida que pel seu partit van suposar els resultats de les eleccions al Parlament, i els ecosocialistes confien en que presentar un nou cap de llista, Ricard Gomà, no els impedirà poder accedir a vots de ciutadans decebuts amb el PSC de l’alcalde.
El mandat que ara expira ha tingut en Jordi Hereu el seu epicentre d’atenció mediàtica. I és que des de l’oposició han focalitzat en la seva figura els atacs a un govern que, estant en minoria, no sempre ha pogut consensuar els seus acords, que ha fet front a dimissions i destitucions internes, i que, a més, ha tingut episodis de notable rellevància i repercussió que no sempre han acabat sent positius. La consulta per la reforma de la Diagonal n’és, probablement, el seu exemple més clar. El fracàs del procés, reconegut pel propi alcalde, pel govern, per l’oposició i fins i tot pels seus impulsors, va posar en qüestió la figura de l’alcalde i l’hegemonia socialista de 32 anys al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona. El primer gran procés participatiu que havia de donar la veu als ciutadans per decidir com refer la Diagonal, va desembocar en un vot de càstig contra un govern que, segons l’oposició, havia plantejat la consulta com un plebiscit, oferia opcions massa semblants i amagava l’opció que barrava el pas als desitjos de l’alcalde.
Una participació extremadament baixa (12%) i que guanyés en la consulta l’opció que no volia cap de les transformacions de la Diagonal que impulsava el govern van acabar amb la destitució del primer tinent d’alcalde i primer secretari del PSC, Carles Martí, i va desencadenar una crisi dins el Partit dels Socialistes que qüestionava el lideratge d’un Jordi Hereu que, després d’aquest fracàs, va caure en picat en les enquestes preelectorals. L’elevat cost del procés i el descobriment de que l’alcalde fingís que havia votat per evitar reconèixer que el sistema fallava, tampoc van ajudar a millorar aquesta imatge pública.
Uns mesos abans, però, Hereu també sorprenia l’opinió pública anunciant que Barcelona volia tornar a ser seu olímpica. El 2010 començava amb la proposta de l’alcalde per crear la candidatura Barcelona-Pirineu per organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern del 2022. La controvertida iniciativa va originar les crítiques de l’oposició que, més enllà d’estar en contra de la candidatura, arremetien contra Hereu per voler utilitzar un model de grans esdeveniments i un anunci popular per reflotar la seva figura en les enquestes. L’episodi, però, també va tenir repercussions dins del seu propi govern. I és que el soci del PSC, ICV-EUiA, va desvincular-se ràpidament de la proposta i ha convertit la candidatura en un dels blancs de crítica al model de ciutat socialista que consideren esgotat.
Crisis internes com aquesta hi ha hagut diverses al llarg del mandat. Tot i que no han arribat mai a posar en perill el govern, les diferències de criteri entre PSC i ICV-EUiA en aspectes com la venda de Serveis Funeraris, la requalificació del Miniestadi del Barça, els Jocs Olímpics o l’ordenança de civisme han debilitat més encara la imatge d’Hereu i han ajudat als que han qüestionat la seva gestió i l’hegemonia obtinguda fins ara pel PSC.
Cas Hotel del Palau, xarxa de Ciutat Vella i l’accident del Pèndol
Els jutjats i els casos de possible corrupció també han irromput en la vida política de l’Ajuntament aquest mandat. D’una banda, el desmantellament de la presumpta xarxa encapçalada per un funcionari i un empresari que cobrava irregularment a canvi d’atorgar llicències a apartaments turístics i locals a Ciutat Vella va crear la primera escletxa i ha provocat l’investigació a fons de la gestió de l’Ajuntament per part de la justícia. En l’àmbit més polític, l’oposició va voler forçar una comissió d’investigació, però l’enrocament de posicions tant del govern com de la resta de formacions i la proximitat de les eleccions municipals, l’han fet inviable. Pel camí, però, un fos episodi de presumptes amenaces, pressions i tensions internes i externes al govern municipal es va cobrar la primera víctima del cas. La regidora de Ciutat Vella i fitxatge estrella del PSC en 2007, Itziar González, va plegar del seu càrrec al·legant que no podia afrontar la situació després de gestar el Pla d’Usos del districte.
En el darrer any del mandat, però, un altre cas derivat del desfalc del Palau de la Música acaba també afectant l’Ajuntament de Barcelona. I és que la justícia ha posat en qüestió el tràmit seguit en l’expedient que va autoritzar al Palau a construir un hotel a la vora de les seves instal·lacions i que, segons les investigacions, va tenir irregularitats administratives que de moment s’estudia si podrien tenir intencionalitat política en connivència amb els interessos de Fèlix Millet. Aquest va ser, a més, un dels casos que més maldecaps va causar a la regidora Itziar González abans de plegar i que ha acabat, també, amb la imputació judicial del quart tinent d’alcalde, el socialista Ramón García-Bragado, i el gerent d’Urbanisme, Ramón Massaguer. En aquesta ocasió, Hereu no va ni tan sols destituir-los ni obligar-los a dimitir, sinó que va optar per apartar-los de la seva competència urbanística, mantenint-los en el seu càrrec i defensant a capa i espasa la seva innocència.
Altre dels punts polèmics que ha esquitxat el govern municipal ha estat el de l’accident en una de les atraccions del Part d’Atraccions del Tibidabo. La caiguda d’El Pèndol va provocar la mort d’una adolescent de 15 anys, ferides a dos joves més i tot un debat al voltant de la seguretat de les instal·lacions i de la conveniència de que un ajuntament hagi de tenir i gestionar un espai com un parc d’atraccions.
Hereu treu pit amb el programa
Malgrat tot això, l’alcalde i els dos partits del govern municipal, PSC i ICV-EUiA, han volgut treure pit en fer el balanç del mandat. Asseguren que un 91% del seu programa electoral ha estat complert i presumeixen de tenir un ajuntament sanejat i en una situació econòmica que els permet afrontar la crisi invertint en atenció a les persones i serveis socials, i sense entrar en fallida.
Des de l’oposició, com era d’esperar, no fan el mateix balanç. CiU i PP critiquen a Hereu el nivell d’endeutament de l’Ajuntament i Xavier Trias l’acusa d’haver encapçalat una gestió que ha acabat amb la Generalitat tutelant els comptes de Barcelona, argument que neguen en rodó els socialistes i els ecosocialistes. Des d’ERC retreuen a Hereu falta de valentia en l’impuls de polítiques més decidides, però donen en general suport a la gestió, donat que s’autoproclamen coautors dels pressupostos en haver-los condicionat per donar-los suport durant tot el mandat sense estar al govern, i permetre així la majoria necessària per tirar-los endavant.
Un PSC després de les primàries i una CiU que se la juga
La situació política dels principals partits que concorren a aquestes municipals a Barcelona és ben diferent segons els casos. El PSC sempre ha governat -amb el suport d’ICV-EUiA i d’ERC o només dels ecosocialistes- a l’Ajuntament i sap que la capital de Catalunya és un feu on es juguen, entre altres qüestions, la principal força socialista i poder mantenir la presidència de la Diputació de Barcelona. L’alcalde, Jordi Hereu, s’enfrontava fa uns mesos a unes enquestes devastadores i ell mateix reconeix que la seva imatge pública no està en el millor moment. Però haver-ne sortit guanyador d’unes primàries que va perdre Montserrat Tura l’ha fet enfortir, l’ha dotat de confiança pròpia i al sí del PSC, i li ha donat una remuntada en unes enquestes que encara li atorguen una baixada de suport que li faria perdre les eleccions. Tot i això, Hereu no es resigna i es veu capaç de seguir ascendint fins a tornar a passar per davant de CiU.
I és que els convergents fa mesos que vénen olorant de prop la victòria que els sondejos els donen. Però Xavier Trias és conscient que el perill de tornar a perdre encara existeix. Tant ell com el seu equip se la juguen en aquestes eleccions. És el primer cop que les possibilitats d’accedir a l’alcaldia de Barcelona són veritablement reals i, si així i tot CiU fracassa, Trias ja ha anunciat que no repetirà com a candidat. És doncs, una oportunitat d’or per CiU, però també l’única manera d’evitar una crisi dins la federació nacionalista de Barcelona.
Al PP segueixen confiant en Alberto Fernández Díaz com a cap de llista, que serà candidat per tercer cop i aspira a recollir la inèrcia de l’increment de suport als populars obtingut en les eleccions al Parlament. A ICV-EUiA, la retirada d’Imma Mayol ha ascendit a la seva mà dreta, Ricard Gomà, al cap de cartell. Tot i ser una cara menys coneguda que la seva predecessora, l’alcaldable espera recollir fruits per la seva feina feta a l’Ajuntament amb els serveis socials i obtenir el suport de votants desencantats amb un PSC amb la marca tocada per les darreres polèmiques municipals i la sortida de la presidència de la Generalitat.
A ERC, la llista fa mesos que es va començar a gestar. I és que el seu líder municipal, Jordi Portabella, ja va anunciar que intentaria aglutinar una candidatura unitària de totes les formacions independentistes per evitar la fragmentació del vot sobiranista, que a l’Ajuntament de Barcelona ja va patir una baixada fa quatre anys i que va provocar que els republicans abandonessin el govern municipal amb PSC i ICV-EUiA. Així, Portabella ha aconseguit formar "Units per Barcelona", una coalició que agrupa ERC, Reagrupament i la Democràcia Catalana de Joan Laporta. Aquesta llista, però, ha arribat a provocar el trencament del partit de l’expresident del Barça amb Solidaritat Catalana per la Independència al Parlament.
La crisi, principal repte polític
Sigui quin sigui el resultat electoral, el nou govern municipal s’haurà d’enfrontar a una situació de crisi econòmica i haurà de tractar amb una Generalitat que comença a fer ajustos pressupostaris que podrien afectar a Barcelona. Les dades d’atur, que sobrepassen les 100.000 persones a la ciutat, i els efectes de la crisi en la indústria i el comerç de Barcelona han dibuixat un panorama economic-social que preocupa tant al govern com a oposició.
I és per això que tots coincideixen a concórrer a aquestes eleccions amb l’ocupació i la recuperació econòmica com a principal prioritat. La relació que hi haurà amb el nou Govern de la Generalitat és altra de les polítiques que tots els partits exploten durant la precampanya. Des de CiU prometen exigència amb lleialtat i responsabilitat. I des de la resta de partits temen que un possible mapa monocolor a les dues bandes de la Plaça de Sant Jaume faci que Barcelona no tingui una veu forta davant les retallades de la Generalitat.
