Avui visitem Collbató, al Baix Llobregat. Una població que té molt més del que ensenya a simple vista, des de l’autovia A-2. El seu alcalde ens rep per primera vegada.
“Tenim el repte de buscar consensos en els grans temes del poble, més enllà dels governs”
“Els infants viuen l’experiència de debatre propostes que ells mateixos plantegen i que intentem tenir en compte de cara a l’actuació municipal. En alguns casos s’han pogut fer realitat”
“La major part de la gent és originària de fora del municipi. Provenen de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i tenen una exigència de serveis molt superior a la de les poblacions similars a la nostra en nombre d’habitants”
“Els veïns i veïnes fiscalitzen contínuament l’actuació. Això, que podria ser una dificultat, també és una motivació per seguir endavant”
“El Parc Rural de Montserrat és una iniciativa d’una quinzena de municipis de les diverses comarques que es troben en l’entorn de la muntanya. Ha estat adormida, però la vam recuperar l’anterior legislatura”
“Un dels problemes que tenim és el de l’accés a l’habitatge. Amb la redacció del nou pla general ja preveiem que hi hagi noves tipologies d’habitatge diferents per tenir una mica d’influència sobre el mercat”
D’on li va sorgir la inquietud per la política?
Provinc d’una tradició política familiar important, amb el meu avi com a influència més gran. Ell va ser una persona molt activa políticament durant la República i va patir la repressió del franquisme. El seu llegat s’ha transmès als seus nets i netes i la seva experiència i coneixement van tenir una gran influència sobre mi.
De la meva banda, jo estava molt vinculat als moviments estudiantils, però no tenia cap anhel de militar en partits polítics. No obstant això, la relació amb l’àmbit local va impulsar-me a entrar en política municipal.
I com definiria la seva manera de fer política?
Intento ser una persona propera. Collbató és un municipi petit i això facilita les coses. De fet, has de ser proper sí o sí. La proximitat física i de caràcter ajuden molt a l’hora de gestionar.
Ens ha portat unes fotografies personals. Quin és el seu significat?
Ara costa de trobar les fotografies en paper. Vaig haver de remenar caixes a casa de la meva mare… En la primera, que és d’infantesa, hi surto durant una cavalcada de Reis, en un edifici del nucli medieval que es diu Cal Tutor. Em va fer gràcia perquè tinc cara d’espantat. També perquè em va recordar com canvien les coses. Ara, el rei Baltasar ja no va pintat…
En la segona, de quan tenia uns 17 o 18 anys, hi surto a casa dels meus pares. Hi apareixen ells, la meva àvia, el gos… Vaig tenir un gran vincle amb aquest gos i em va fer gràcia trobar-me la foto 25 anys després d’haver-la fet.
I la tercera?
Mostra un d’aquells dies en què m’agrada més fer d’alcalde. És quan venen els alumnes de quart de primària de l’escola i celebrem un ple tots junts. Viuen l’experiència de debatre propostes que ells mateixos plantegen i que intentem tenir en compte de cara a l’actuació municipal. En alguns casos s’han pogut fer realitat. És un dia que em serveix molt per desconnectar i tornar a l’essència de la política. Em convenç que val la pena seguir fent el que fem.
Molt curiós. Algun exemple d’actuació plantejada per la canalla que s’hagi dut a terme?
Doncs miri, l’allargament de la temporada de la piscina municipal. Van demanar de fer-ho fins a l’inici del curs escolar, i com que estàvem en el procés de redacció de la nova licitació, ho vam tenir en compte… Va ser un retorn cap a ells. Hi ha d’altres projectes que van més a poc a poc, com ara la xarxa de carrils bicicleta. Nosaltres intentem que el debat que tenen tingui sempre un resultat.
Com definiria els habitants de Collbató?
El nostre és un municipi petit dins de la comarca del Baix Llobregat. Tenim poc més de 4.500 habitants i les característiques del poble són especials. La major part de la gent és originària de fora del municipi. Provenen de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i tenen una exigència de serveis molt superior a la de les poblacions similars a la nostra en nombre d’habitants. Són persones molt implicades: tenim un teixit associatiu molt ric, amb quasi una quarantena d’entitats de tot tipus. Són persones que volen que el seu poble millori i que fiscalitzen contínuament la teva actuació. Això, que podria ser una dificultat, també és una motivació per seguir endavant.
I aquesta fiscalització es tradueix en una alta participació ciutadana?
Com que tenim un teixit associatiu molt divers, moltes persones estan implicades en entitats i acaben tenint relació amb l’Ajuntament d’alguna manera. També a través de les AMPAs, els consells de participació…
El seu municipi ja era conegut per tenir un dels índexs més elevats de recollida selectiva del país. Ara, amb el sistema de porta a porta, han fet un altre pas endavant. Com ha anat el procés, i quins resultats han observat?
Des del 2012 tenim implantat un sistema de recollida de porta a porta amb les fraccions de resta i orgànica. Així doncs, l’hàbit de treure la brossa fora de casa ja el portem integrat des de fa uns quants anys. El que va passar és que el contracte de recollida de porta a porta va finalitzar i vam plantejar la possibilitat d’augmentar el nombre de fraccions a recollir.
Però estàvem en un moment de minoria municipal, en què costava molt tirar endavant els projectes, i vam plantejar un procés participatiu per decidir cap on volíem anar, partint de l’assumpció que no aniríem endarrere. La gent sabia que, com a mínim, ens quedaríem com estàvem. Dins de la regidoria de Medi Ambient vam crear una comissió de residus en la qual l’Ajuntament, amb un grup de veïns i veïnes i una empresa consultora vam dissenyar un procés participatiu. Finalment, vam oferir tres opcions a la població i es va escollir el sistema de porta a porta de totes les fraccions i la retirada dels contenidors de la via pública. Ara tot just fa un any que recollim les cinc fraccions i hem augmentat de manera contundent els resultats
També fa un any que es va posar en marxa el Parc Rural de Montserrat. Quin balanç en fan?
És una iniciativa d’una quinzena de municipis de les diverses comarques que es troben en l’entorn de Montserrat. El 2003-2004 hi vam començar a treballar 4 o 5 municipis, però el projecte havia quedat adormit. Vam recuperar-lo en la passada legislatura.
Tots els municipis tenim en comú la voluntat de donar contingut al nostre territori i dotar-lo de vida, és a dir, que no sigui només un simple paisatge. Volem que la nostra gent pugui viure tant de l’agricultura com del turisme rural, del bosc… Som municipis diferents i, per tant, cadascú ho farà atenent a unes característiques diverses, però amb un interès comú. En la passada legislatura vam constituir l’associació i vam celebrar les primeres reunions amb la Diputació per blindar els objectius, més enllà dels governs. Ara tirem endavant els diversos projectes.
Quines són les principals vies de promoció de l’activitat econòmica a Collbató?
Som un poble molt residencial. No tenim gaire activitat econòmica industrial. El nostre polígon és petit, i les empreses són també petites. La gent se sol desplaçar a l’AMB o a Barcelona ciutat per anar a treballar. També a polígons industrials propers, a Igualada, a Martorell…
Aquells que es queden a Collbató a treballar es dediquen als serveis. Ara hem detectat també un augment del nombre de professionals que treballen des de casa, perquè disposem de fibra òptica. Abans no ho podien fer.
Creu que és un lloc assequible per viure?
L’habitatge aquí és molt car, perquè la tipologia habitual és la d’una casa unifamiliar. De pisos, n’hi ha molt pocs. Un dels problemes que tenim és el de l’accés a l’habitatge. Amb la redacció del nou pla general ja preveiem que hi hagi noves tipologies d’habitatge diferents per tenir una mica d’influència sobre el mercat. Estem a 25 minuts de Barcelona amb l’autovia i tenim Montserrat al costat. L’entorn que tenim, en aquest sentit… és un problema.
Tenen previstes algunes mesures per fer-hi front?
D’una banda, en la redacció del Pla General Urbanístic, estem plantejant altres tipologies d’habitatges i estem obrint la possibilitat que els habitatges no siguin tan grans… També tenim algun projecte, a les beceroles, per impulsar habitatge de protecció oficial de lloguer. De moment, tenim uns terrenys. És un projecte lent, però volem incidir en el mercat.
Repassant la història, també veiem que el gener de 2018 va expressar malestar pel fet que hi havia vehicles de l’exèrcit i soldats armats circulant a tocar del municipi. Havien aprovat una moció per rebutjar la presència militar. Se’n segueixen veient?
Venen sobretot a Montserrat, a la muntanya, però ja no són tan explícits. Aleshores hi havia un context polític amb un ambient prou carregat i van fer molt visible la seva presència. Recordo que així va ser el dia que presentàvem les millores realitzades a les Coves de Salnitre, amb un audiovisual en 3D. Havíem convocat tots els mitjans de comunicació. Ells ens havien comunicat amb un fax que vindrien “entre tal i tal altre dia”, ho sabíem, però aquell dia concretament no ho teníem present, i justament van venir. Ens va xafar l’objectiu del dia, i l’emprenyament va venir per aquell motiu.
Quina és la situació econòmica de l’Ajuntament?
Estem bé. Acabem unes obres importants amb el seu finançament corresponent. L’endeutament és gairebé zero i tenim la possibilitat de tornar-nos a endeutar quan sigui necessari. Els controls que tenim per part de l’Estat són molt importants i ens fan ser molt prudents per poder viure, però sense estar escanyats.
Destaqui’ns tres llocs emblemàtics de Collbató i digui’ns per què els hauríem de visitar.
El primer és el del nucli medieval de Collbató, que és l’entrada a Montserrat. És un dels pocs portals d’entrada que hi ha, pel qual la gent havia de passar antigament per pujar al monestir. Tot això, abans que existissin les carreteres i els trens cremallera. Aquest és l’origen del nostre municipi.
El segon és el del mirador de la Salut, també al nucli medieval, però a la part del darrere. Des d’allà es veu tot el frontal de Montserrat, que és espectacular. Jo crec que el nostre és el mirador més espectacular de Montserrat, tot i que tots els pobles diuen que el seu és el millor.
I, de baixada, havia pensat assenyalar-vos l’entorn del Racó d’en Ponis, que és on hi havia hagut la cooperativa agrícola. Allà hi ha l’espai museístic del Molí de l’Oli, que recupera el nostre passat centenari.
En les passades eleccions vostè es va presentar per primera vegada en coalició amb el Grup d’Independents de Collbató (GIC) i ara governen amb majoria absoluta. Per què van decidir presentar-se junts?
Per l’experiència prèvia. Ja fa 20 anys que ambdós grups existeixen a Collbató. En el seu moment, més per raons personals que per altra cosa, no es van acabar d’entendre, però els espais polítics eren comuns. Ells havien estat més propers a l’Entesa i a ICV, i han anat evolucionant a posicions més properes a ERC.
En l’anterior legislatura hi va haver un acord de govern entre ERC, GIC i CDC i hem governat quatre anys junts, com un govern únic. Això va facilitar les sinèrgies i es van crear moltes complicitats entre els dos grups polítics. Vam pensar que la millor opció podia ser anar-hi junts. Així la gent no havia de triar entre els uns i els altres, perquè anàvem en sintonia.
Quins són els principals projectes de futur?
La inversió més important, per ara, és l’acabament de la pista poliesportiva. És una de les demandes històriques del municipi, perquè tenim molta activitat al centre d’esports i aquesta és la infraestructura de referència. En l’anterior legislatura ja vam afrontar la segona planta del Casal de la Cultura i la reforma de l’Ajuntament, que encara està en obres.
Un altre projecte és el del canvi de l’enllumenat públic. Volem passar-nos al sistema de LED i reduir els costos actuals. En la passada legislatura vam treballar en la remunicipalització del servei. També volem dedicar atenció a la via pública i a la cura de l’asfalt. Tenim 52 km de carrers. És una despesa elevada per càpita, però ens hem proposat fer fases graduals, cada any.
Un altre dels reptes pendents dels ajuntaments és el de l’agilització burocràtica. Com es pot millorar?
No sé què podem fer. El que és clar és que no som àgils, i que tot són entrebancs… I tenim una llei de contractes, la LRSAL, que ens complica molt la vida, perquè no podem ampliar personal i perquè tenim molta més feina administrativa i burocràtica a fer. Companys i companyes de l’equip municipal em diuen que no poden atendre bé les seves àrees de treball perquè han de dedicar molt de temps a fer burocràcia. Caldria simplificar i facilitar la tasca dels ajuntaments, perquè si no, perdem el nostre caràcter d’administració local i ens convertim en gestors d’expedients burocràtics. És molt complicat. La burocràcia és el que més em crema i em desanima, perquè molts projectes no comencen o no avancen.
La gent de Collbató prefereixen el cotxe o van a peu, per moure’s pel poble?
Els veïns i veïnes del casc antic van a peu, perquè ho tenen tot molt a prop. Les persones que viuen a tocar de la carretera, que estan més distanciades, no. Ara estem fent el possible per facilitar que la gent pugui anar en bicicleta de manera segura. Especialment els joves que han d’anar als centres educatius. Però la gent està habituada al cotxe i, com a mínim, tenim dos cotxes per habitatge. Revertir la situació és complicat.
Creu que hi hauria d’haver una limitació de mandats?
Sí, però no sé de quant ni de quants. Un mandat de 4 anys no et permet temps per a gairebé res. L’experiència que tenim, sobretot si hi ha un canvi de govern, és que entre que et situes i aprens com funciona tot, t’ha passat la meitat de la legislatura sense adonar-te’n. Aleshores és quan comences a planificar, però ja s’acaba tot. Jo diria que un mínim de dues legislatures permetria aprofundir una mica durant el segon mandat. Un de sol és molt just.
També va ser un dels alcaldes citats a declarar com a investigats en un cas de desobediència arran de la convocatòria del referèndum de l’1-O. En quina fase està el cas i com l’està vivint?
L’assumpte encara està obert. Fa deu dies vaig anar a declarar al jutjat d’instrucció de Martorell i estem pendents de si decideixen seguir endavant amb la causa i anar a judici o arxivar-la. Estic investigat per desobediència. Vaig viure el referèndum com tots, amb il·lusió, molta alegria, molts nervis i moltes incerteses. El cost personal és altíssim, però tinc la consciència molt tranquil·la. Va ser un dels esdeveniments que va influir més la legislatura anterior. No sé si és injust, surrealista o una mica de tot.
Té confiança que la taula de diàleg entre els governs català i espanyol pugui ajudar a resoldre el conflicte polític?
Confiança, poca, però s’ha d’intentar. Els conflictes polítics s’han de solucionar políticament, no pas als tribunals. De confiança, en tinc poca per l’experiència de com ha anat històricament tot plegat. Però crec que és un pas que s’ha de fer i, des de la banda catalana, no hi hem de renunciar mai.
Què en pensa, de la fragmentació política actual?
Que estem obligats a buscar consensos. Vaig dir als meus companys que, encara que tinguéssim la majoria absoluta, el repte era el de buscar consensos en els grans temes del poble, més enllà dels governs. De vegades és complicat, perquè quan tens la majoria absoluta, el més fàcil des de l’oposició és dir que no a tot i buscar l’excusa per marcar una posició visible. Ara bé, quan estàs en una situació de fragmentació, que no ha estat el nostre cas perquè sempre hi ha hagut un partit majoritari, tot és més complex a l’hora de buscar acords. Tot depèn, però, de la responsabilitat dels governants que hi hagi. Si la gent és responsable, són capaços de buscar-los. I, si no, es poden arribar a situacions de bloqueig que no són bones per als municipis.
Què poden fer els ajuntaments per combatre problemes globals com la violència masclista o la crisi climàtica?
Ens hi hem d’implicar, cadascú des de la seva parcel·la de jurisdicció. Tenim molt clara l’emergència climàtica i tota la política de residus que hem seguit és la nostra manera d’implicar-nos, d’aportar i d’exportar la nostra experiència a altres municipis. Pel que fa a la violència masclista, venim de fer tota una setmana d’activitats de conscienciació, i hem creat l’Àrea d’Igualtat, que fins ara no teníem. Ara tenim una regidora que li està donant molt d’impuls i aconsegueix mobilitzar molta de la població envers actes lúdics, reivindicatius i de consciència. I ho està fent en tots els àmbits: educatius, associatius…
