Entre la Segarra i l’Urgell, però dins encara de la Conca de Barberà, hi trobem el poble de Vallfogona de Riucorb. Una vila plena d’història i llar del famós Rector de Vallfogona, que actuava excèntricament quan estava sòl. El seu alcalde, en Francesc Llobet, ha fet tot el possible i més per recuperar-ne la memòria i dignificar la vila.
Vostè ha estat alcalde de Vallfogona des de 2015. Què creu que li ha aportat tota aquesta experiència? Quin aprenentatge n’ha obtingut?
Parteixo de la base que conec tot el poble i soc coneguts tots. Però això, a la vegada, és un handicap perquè tothom et pregunta qualsevol cosa en qualsevol moment i lloc: al bar, a la piscina, a casa… No obstant, opino que tothom hauria de passar un moment o altre per l’Administració pública. I més, en els pobles petits. Si estàs en una gran ciutat, potser només veus una parcel·la d’actuació. Però aquí toques totes les tecles. I això t’aporta moltes vivències. Per mi és molt bonic poder fer coses bones pel poble que t’estimes. Fins i tot els moments dolents.
Opino que tothom hauria de passar un moment o altre per l’Administració pública. I més, en els pobles petits
Li hem demanat unes fotografies personals. Ens les vol explicar?
Són totes elles fotos personals. En la primera surto de petit, vestit del Barça, jugant a pilota a la plaça de l’Església, aquí al davant d’on estem ara. A la foto s’hi veu una part del poble quan encara no estava asfaltada i els carrers eren de terra.
En la segona foto, la d’adolescència, hi surto durant la final de Wembley de 1992. Hi vam anar amb els amics i va ser un punt d’inflexió a la vida. I ara, de més gran, en tinc una amb el president Puigdemont quan el vam anar a veure a Waterloo. Vaig anar amb la meva dona a Bèlgica i, ja que passàvem per allí, vam provar si el President ens volia rebre. I ho va fer. Vam estar una estona compartint coses amb ell. Això va ser el 2018 quan tot just s’acabava d’exiliar.
Expliqui’ns quin tipus de municipi és Vallfogona de Riucorb.
Vallfogona de Riucorb és un municipi molt petit. Estem a cavall de la Segarra i de l’Urgell, però pertanyem a la Conca de Barberà. Això va començar a ser així a partir de 1986, perquè abans pertanyíem a la Segarra, tot i ser un poble de la província de Tarragona.
Tenim aquí una mena d’economia més semblant a la de la Segarra que a la de la Conca. Tot és agrícola, però també tenim força turisme, amb un balneari que té un hotel i força xalets. Moltes persones venen a estiuejar i a prendre les aigües.
Estem a cavall de la Segarra i de l’Urgell, però pertanyem a la Conca de Barberà
Quins altres indrets emblemàtics tenen?
Com que el poble té un origen medieval, el nucli antic té molt d’encant. Aquí van partir del castell i de l’església i, a poc a poc, van anar construint la resta de l’entorn. Tenim, a banda dels que us he dit, el mirador del Rector, una zona esportiva molt moderna en construcció, la piscina… Aquí hi vam tenir templers. I més tard, hospitalers. Encara hi ha alguna estança d’ells al castell que, per cert, l’hem renovat del tot, gairebé. I fins i tot s’hi poden veure columnes romàniques…
Per què Vallfogona és tan coneguda pel seu Rector i, més encara, per en Johann Cruyff?
(riu). Com ja sabeu, l’any passat vam commemorar els 400 anys de la mort del Rector de Vallfogona. Va ser un gran personatge i l’escriptor més important de tot el barroc català. Però fins ara no se li havia donat la importància i el reconeixement que mereixia. I aquest any passat nosaltres vam aconseguir que s’editessin uns deu llibres que en parlen: entre contes, reculls, poemes i biografies, ara ja en podem trobar per tot arreu.
L’any passat vam commemorar els 400 anys de la mort del Rector de Vallfogona. Va ser un gran personatge i l’escriptor més important de tot el barroc català
I en Cruyff?
Quant al Johann Cruyff, aquest és un tema més personal. Com sabeu, quan ell va arribar a Catalunya, va ser una revolució. A nosaltres ens va agafar de ben jovenets. Aleshores començàvem a seguir el Barça i ens va marcar molt la seva personalitat. Quan ell va morir jo feia poc que era alcalde i vam decidir fer-li homenatge dedicant-li un carrer. I vam començar a fer tràmits, perquè el que volíem era que la família hi estigués d’acord. I vam estar molt contents de rebre la seva filla i el seu net a l’acte d’inauguració.
Tot va començar d’una mena de juguesca entre amics: “va, dediquem-li un carrer a Cruyff”. I el que ha vingut després han estat una sèrie de coneixences i complicitats. Fins al punt que l’estiu passat vam inaugurar aquí un Cruyff Court, que és una pista de gespa artificial en què la Fundació Johann Cruyff hi manté activitats. El finançament arriba de la mateixa Fundació i de la Diputació.
Tot va començar d’una mena de juguesca entre amics: “va, dediquem-li un carrer a Cruyff”. I el que ha vingut després han estat una sèrie de coneixences i complicitats
Amb l’excusa han rebut aquí personalitats molt importants.
Així és. Hem tingut aquí a Jan Laporta, el president del Barça. I a Juan Carlos Unzué. I com que cada any lliurem un premi al cruyffista de l’any, vam arribar a estar a casa de l’Unzué lliurant-li. És per reconèixer les persones que creiem que tenia en Cruyff.
Parlem ara de l’Ajuntament. Quina és la situació econòmica?
No us diria que és precària, perquè no ho és, però els ingressos ens serveixen per pagar les despeses del dia a dia: personal, manteniment i poca cosa més. Les inversions i reparacions importants provenen sempre de les Administracions més grans, que són aquelles de les que depenem. Rebem ajuts de la Diputació, de la Generalitat i del Consell Comarcal. El nostre pressupost anual és de 350.000 euros i no és per tirar coets.
El nostre pressupost anual és de 350.000 euros i no és per tirar coets
Quantes persones treballen a l’Ajuntament? Quantes formen part de l’equip de govern?
Som tres regidors. Quan vaig entrar l’any 2011 n’érem cinc, perquè era el que corresponia a municipis de fins a 250 habitants. Però en aquests anys hem perdut un centenar de persones i ens hem quedat en tres. Som tots del mateix partit, molt ben avinguts i amics.
A banda, comptem amb una persona que fa d’administrativa a mitja jornada i una secretària-interventora a un terç de jornada. Lamentablement, però, fan més hores que un rellotge. També tenim un peó de manteniment, que fa vint-i-cinc hores a la setmana.
Quina ha estat la prioritat del seu govern durant aquests anys?
Els primers anys vam dedicar molts diners a la despesa corrent. Més endavant vam poder començar a fer inversions. I així és que hem fet obres força importants i que donen valor al municipi. Per exemple, l’aparcament municipal. També hem fet reformes a carrers i places.
Actualment, la gran prioritat és l’aigua. Aquí tenim aigua, sí, però no és potable. I el que volem és fer-la potable. I, dels molts sistemes que hi ha, hem optat per connectar-nos amb les Aigües de la Segarra. Això ens suposa una inversió d’uns 700.000 euros en els propers quatre anys. És una xifra molt important, com podeu imaginar. I en els propers anys no podrem dedicar-nos a fer gaire més coses que aquesta obra.
La gran prioritat actual és la potabilització de l’aigua. Això ens suposa una inversió d’uns 700.000 euros en els propers quatre anys
Alguns pobles de la rodalia tenen molins de vent. I a Vallfogona hi ha projectada una de les centrals fotovoltaiques més grans de Catalunya. En quin moment està aquest projecte?
El projecte avança. Però és un projecte elaborat a partir d’un decret llei. És a dir, es farà sí o sí, perquè ve de Madrid. I poca cosa hi podem fer nosaltres a través dels ajuntaments o del Consell Comarcal, més enllà de les al·legacions mediambientals oportunes.
De fet, tampoc crec que ens afecti gaire a Vallfogona. Com a molt, afectaria unes tres hectàrees de terreny. I nosaltres no hi estem ni en contra ni a favor. Primer, perquè l’afectació és petita, fins i tot visualment. Però si tira endavant, també crec que els recursos energètics s’han generar d’alguna forma o altra.
Vostè creu que a municipis com el de vostès se’ls té prou en compte des de les grans instàncies?
Ja parlem de temes més delicats. En general, crec que no se’ns té en compte, de la mateixa manera que no es té en compte les empreses petites. Vivim en una societat en què les normatives es fan pensant en les grans administracions i les grans empreses. I a la resta ens hi encabeixen. Però la realitat de municipis com el nostre és ben diferent.
Sovint les coses es decideixen des d’un despatx a Barcelona, sense tenir en compte res d’allí on vas a implementar les solucions. Però és un problema que tenim tots i que crec que hem de lluitar per trobar la solució. És difícil, però, perquè cada població té la seva particularitat i idiosincràsia.
Vivim en una societat en què les normatives es fan pensant en les grans administracions i empreses. Però la realitat de municipis com el nostre és ben diferent
Parlant de problemes i idiosincràsies, quines serien les principals problemàtiques que sí comparteixen amb els altres alcaldes i alcaldesses?
Una de les coses que més parlem és de la qüestió burocràtica. Ens trobem en municipis molt petits, amb molt poca disponibilitat de personal administratiu. No podem pagar-los més que unes hores i això fa, per exemple, que ara tinguem una secretària a mitja jornada quan, en canvi, ens aniria molt bé que hi estigués tota la jornada.
La burocràcia s’ha fet molt gran. Cada vegada és més complicat fer un expedient. T’exigeixen cada vegada més coses. I nosaltres, que depenem de les subvencions, si no ho tenim tot molt bé i al dia, amb la comptabilitat actualitzada, no podem rebre’n cap. I això és molta feina i dedicació.
A banda, com us deia abans, tenim tota la problemàtica de l’aigua. És un assumpte de tota la comarca, no només al poble. Però quan tractem amb les administracions, tenim la sensació que les coses es compliquen cada vegada més. I aquí la tramitació és igual per a tothom.
Però està clar que altres municipis més grans tenen més recursos.
Crec que hi ha coses que es podrien simplificar.
Recorda vostè la primera decisió que va prendre com alcalde?
No recordo la primera, però sí la més difícil. Va ser durant la pandèmia: tancar la piscina al públic. Aquest és el lloc de reunió de tot el poble. Aquí fem la xerrada, la cervesa, socialitzem… I va ser molt difícil fer-ho, perquè hi havia gent que venia de fora i no entenia la problemàtica.
I el millor moment?
N’hi ha hagut molts. Un d’ells, la commemoració de la mort del rector, el passat 2 de setembre. Va ser tot un espectacle. També ho va ser la inauguració del carrer Cruyff.
Per acabar, com és el seu dia a dia?
Jo treballo en una gestoria. També és una feina que demana molta dedicació. Per tant, no tinc el 100% de temps posat a l’alcaldia. A la pràctica, jo dedico els matins del dimarts a resoldre temes municipals. I si la gent vol demanar-me una visita, o el que sigui, em trobarà a l’Ajuntament aquell dia.
La resta del dia estic pendent de les gestions i de resoldre tots els temes que m’envien els secretaris. I, és clar, del que em demanin els veïns, als quals s’ha d’atendre en la mesura del que es pot.
Jo treballo en una gestoria. També és una feina que demana molta dedicació. Per tant, no tinc el 100% de temps posat a l’alcaldia
Hi ha bona comunicació entre l’alcalde de Vallfogona i els veïns i veïnes? Crec que sí. Tenim la sort de comptar amb un molt bon ambient. La gent d’aquí entén la majoria de els decisions i, si no és el cas, aleshores els pots donar una explicació. No hi ha problemes de veïnatge ni persones enfadades. Si més no, no m’ha arribat la notícia.
