Brussel·les s’havia negat fins ara a parlar-ne obertament, al·legant que és un afer intern a resoldre dins l’Estat
José Manuel Barroso, president de la Comissió Europea, rebent a Artur Mas, President de la Generalitat durant la seva visita a Brussel·les.
Brussel·les (ACN).- El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha admès per primera vegada que "en el cas hipotètic d’una secessió" de Catalunya "la solució s’hauria de trobar i negociar en el marc legal internacional". Brussel·les sempre s’havia negat fins ara a parlar obertament de la independència de Catalunya, al·legant que és un afer intern espanyol que s’ha de resoldre dins l’Estat i d’acord amb la legislació espanyola. Barroso obre ara la porta a una negociació internacional a tres bandes en cas de secessió, admetent la dimensió europea del conflicte. L’executiu comunitari adverteix, però, que l’Estat català no seria automàticament membre de la Unió Europea però sí que preveu negociar-ho.
Barroso respon així a una pregunta parlamentaria de l’eurodiputada italiana de la Lega Nord, Mara Bizzotto, que li demana que aclareixi si, en cas d’independència, els catalans "perdrien immediatament el seu estatus de ciutadans de la UE i els seus drets i deures". "La ciutadania de la UE és addicional i no substitueix la ciutadania nacional (és a dir, la ciutadania d’un Estat membre de la UE)", assegura el conservador portugués.
Brussel·les preveu que aquesta qüestió s’haurà de negociar trilateralment, a escala internacional i no només amb Madrid. "En el cas hipotètic d’una secessió d’una part d’un Estat membre, la solució s’hauria de trobar i negociar en el marc legal internacional", defensa Barroso. L’executiu comunitari reconeix d’aquesta forma que "en el cas d’una possible secessió els ciutadans continuarien protegits per la legislació internacional", com demana l’eurodiputada Bizzotto en la seva pregunta.
La CE va rebutjar al març una iniciativa ciutadana presentada per membres de Reagrupament en què es demanava que, en cas de secessió de Catalunya, els catalans mantinguessin els drets i deures de la ciutadania europea. Després d’estudiar-ho, Brussel·les no va admetre la iniciativa considerant que "està manifestament fora de les competències de la CE". "D’acord amb l’article 20 del Tractat, només les persones que tenen nacionalitat d’un Estat membre són també ciutadans de la UE, ja que la ciutadania de la UE és complementaria, però no substitutiva, de la ciutadania nacional", va respondre l’executiu comunitari.
