Figueres (ACN).- Els representants dotze ciutats de banda i banda dels Pirineus s’han reunit a Figueres per posar en comú i debatre les problemàtiques al voltant de l’alta velocitat en el marc de la 5a cimera de Ciutats per l’Alta Velocitat. En aquesta trobada, s’ha acordat adoptar el nom de Ciutats per la Interconnexió del Corredor Mediterrani i incorporar així el valor estratègic d’un eix que la UE va incloure com a prioritari fa uns mesos sense perdre de vista la necessitat de reivindicar l’alta velocitat en l’arc mediterrari. La declaració que s’ha signat inclou el repte d’aconseguir que el 30% de les mercaderies transportades a 300 quilòmetres de distància o més es puguin fer en tren el 2030.
Aquest percentatge és el mateix que la Comissió Europea va recollir en un ambiciós pla per augmentar la mobilitat i reduir les emissions del transport fins a l’any 2050, presentat el 2011 i que ara la cimera també assumeix. En el document, es deia que el 30% del tranport de càrrega per carretera a més de 300 quilòmetres de distància hauria de fer servir altres transports, com ara el tren o les vies navegables, i almenys el 50% l’any 2050.
Els representants de les ciutats de Barcelona, Figueres, Girona, Lleida, Tarragona, Montpeller, Nîmes, Perpinyà, Tolosa, Beziers, Carcassona i Narbonne s’han reunit al Castell de Sant Ferran amb una clara voluntat d’actuar amb una "sola veu" i com a "lobby de pressió" en el que consideren una prioritat com és la interconnexió ferrioviària entre Espanya i França a través del corredor mediterrani.
Els membres de l’anomenat Comitè de Ciutats han celebrat que la Unió Europea l’hagi inclòs entre els deu corredors que la Comissió Europea va proposar com a prioritaris el 19 d’octubre del 2011 i demanen que el consell de ministres europeus l’aprovi el més aviat possible. En aquest sentit, també demanen poder participar com a membre de la plataforma de pilotatge que està previst que es creï i que estarà presidida pel coordinador Europeu.
Precisament l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha fet esment durant la trobada de la necessitat de "no badar" ara que sembla que hi ha un context favorable, ja que, segons ha dit, les ciutats de l’alta velocitat han de continuar reivindicant les necessitats del territori i de la interconnexió amb trobades com aquesta. També ha recordat que arribar fins aquí ha "costat moltíssim" i fins i tot s’ha vist com avançaven altres trens d’alta velocitat en altres direccions, i ha subratllat el caràcter estratègic de l’arc mediterrani tot dient que és "bàsic" i d’un "potencial econòmic extraordinari". Així mateix, ha recordat que no només es tracta de millorar el transport de passatgers sinó també de les mercaderies.
L’arribada del TAV a Girona, una gran oportunitat
Davant la previsió que el tren d’alta velocitat arribi a Girona a finals del 2012, permetent així que el territori català quedi connectat amb França, el president de Perpignan Mediterranée, Jean-Paul Alduy, ha dit que serà un esdeveniment "important per a tot Europa". Al seu entendre, permetrà organitzar un espai unificat a nivell econòmic, cultural i "potser polític", on actualment encara hi ha moltes "barreres mentals".
Per la seva banda, l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, ha assenyalat que li consta que el calendari de l’arribada del TAV es complirà i ha recordat que serà un esdeveniment que depassarà l’àmbit local, ja que permetrà que les dues xarxes de banda i banda dels Pirineus es puguin "donar la mà".
Les reivindicacions del territori
En la declaració signada aquest divendres, hi ha recollides les prioritats i propostes de cada territori. En el cas de la banda catalana, es posen de manifest les mancances que encara hi ha a nivell d’infraestructures i que, per tant, requereix inversió. Així, es parla de l’execució dels accessos definitius en ample mixt als ports de Barcelona i de Tarragona; les noves estacions intermodals de Barcelona (La Sagrera), Girona, Tarragona i Lleida, i les connexions amb els seus aeroports.
Sobre aquest aspecte, l’alcalde de Barcelona ha confirmat que té prevista una reunió amb la ministra de Foment, Ana Pastor, el pròxim 14 de febrer, per parlar de la problemàtica al port i també per demanar que concreti el projecte de l’estació de la Sagrera, ja que actualment és un "misteri" que comportarà una "gran transformació urbanística.
En clau gironina, Santi Vila, ha recordat que figura una "vella reivindicació" del territori, com és tenir l’ampla de via europeu per a mercaderies i aconseguir-ho a curt termini. Actualment, la via convencional des de Girona fins a Vilamalla -on hi ha projectat el futur centre intermodal del Far-, ja està adaptada a l’ample europeu però falta l’estesa del tercer rail fins a Portbou per poder transportar les mercaderies pesants i des d’aquí poder enllaçar amb França.
El cas de Girona i Figueres
A la capital de l’Alt Empordà, continuen oberts també temes molt reivindicats, com és la desaparició dels dos passos a nivell del centre i del soterrament de les vies convencionals, així com completar els accesos a l’estació del TAV a Vilafant. Vila ha admès que el tema està obert tot i que hi ha consens amb les administracions i el principal escull és la concreció del pressupost, ja que encara no hi ha diners assignats en aquest tema.
Per la seva banda, l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont ha recordat que hi ha sobre la taula saber si Foment té un projecte executiu del tren convencional i quin és el calendari, així com la desaparició del viaducte i la urbanització del sol alliberat. Per altra banda, ha confirmat que la Generalitat ha començat a licitar l’estació l’estació d’autobusos que també anirà soterrada. Puigdemont ha apuntat que quedarà pendent el calendari de la futura estació del TAV a l’aeroport de Girona, una infraestructura que executarà i finançarà la Generalitat.
Puigdemont ha explicat que ha enviat a la nova ministra de Foment la mateixa carta que va fer arribar al llavors ministre Blanco. Si bé el primer no es va "dignar a contestar", ha dit, s’ha mostrat convençut que Ana Pastor "sí que ho farà".
