Vacarisses, al Vallès Occidental, és un poble que ha crescut moltíssim (en habitants i geogràficament) en els darrers 25 anys. Antoni Masana en porta 5 com a alcalde, mirant de generar, entre d’altres, un major sentiment de comunitat.
“Aquests dies hem hagut de fer de tot; des de regar les plantes, fins a fer recepció dels paquets…”
“Algunes persones no entenien per què no podien anar a Terrassa, que està a només 10 minuts d’aquí i, en canvi, sí que podien viatjar a Vic. Teníem un àrea sanitària diferent i es tractava d’explicar-los-ho bé”
“Vam posar a disposició dels autònoms i les petites empreses una línia de crèdit de fins a 3.000 euros, a tornar en cinc anys. Volíem ajudar les persones i empreses que havien de tancar l’activitat i a les que volíem ajudar a reobrir”
“Pensem que la situació es pot agreujar al setembre i esperem aprovar un paquet de noves mesures aleshores”
“Diria que entre el 90 i el 95% de les persones que viuen aquí han arribat en els darrers 20 o 25 anys i això complica que es creï un sentiment de poble”
“Des d’ERC nosaltres hem tingut clar que una de les principals funcions que tenim des del govern és cohesionar socialment el municipi”
Com diria que és la seva manera de governar el municipi? Quin és el seu estil de fer política?
Soc una persona molt propera i oberta, que mira d’escoltar a tothom. Compto amb l’equip de govern per decidir totes les polítiques que duem a terme.
Diuen que fer d’alcalde durant una pandèmia és com fer un màster sobre com gestionar una crisi. Què n’ha tret de tot el que està passant?
En trec coses molt bones. Per exemple, hi ha molts treballadors de la casa que ho han donat tot durant la crisi. Però també ha sortit una part negativa: hi ha una incertesa constant i no sabem cap on anem. La gent ha agafat por.
Cal pensar que tots els ajuntaments, com el nostre, han tancat físicament. Els càrrecs polítics ens hem repartit: tres de nosaltres hem vingut i uns altres tres no. Tot això complica la feina perquè hem hagut de fer de tot; des de regar les plantes, fins a fer recepció dels paquets… Els que hem estat aquí, més que fer d’alcalde o de regidors, hem fet de tot el que hem pogut.
Diria que l’ajuntament de Vacarisses estava preparat pel teletreball que s’està duent a terme actualment?
No estava preparat. Però m’agradaria saber si hi havia algun ajuntament que ho estigués al 100%. Malgrat tot, penso que ens n’hem sortit gràcies a la força dels treballadors i treballadores, i també del servei informàtic que ens ha vingut a casa pel que ha calgut.
Està clar que hi ha hagut moltes mancances però hem anat resolent-les a fi que el ciutadà no quedés desatès. Hi ha coses que han quedat aparcades, però les principals les hem pogut tirar endavant.
En quin moment es troben actualment? Ha tornat la majoria dels treballadors?
Ara mateix el personal de risc s’ha de quedar a casa, i les persones de més de seixanta anys també… Així doncs, estem a mitges. Als departaments hi ha una o dues persones i la resta segueixen a casa, teletreballant. S’ho van combinant: en alguns hi van una setmana els uns i una setmana els altres. A la Recepció ja fa molts dies que estan treballant físicament, i el personal de Serveis Socials i la Policia Local no se n’han anat mai a casa.
A Vacarisses, juntament amb Rellinars, van entrar en la fase 1 abans que la resta del Vallès Occidental. Com diria que han portat el confinament els ciutadans?
Diria que molt bé. Tot i que aquesta diferència ens va provocar molts enrenous: la gent que han vingut a viure a Vacarisses en els darrers anys provenen de Terrassa, Sabadell, Barcelona… En molts casos no entenien per què no podien anar a Terrassa, que està a només 10 minuts d’aquí i, en canvi, sí que podien viatjar a Vic, per exemple. Teníem un àrea sanitària diferent i es tractava d’explicar-los-ho bé.
Vacarisses està tenint un índex de contagis molt baix i això em fa pensar que els ciutadans i ciutadanes, i tots nosaltres, estem fent bé els deures.
Les empreses i establiments han hagut de tancar?
Sí, al polígon industrial moltes empreses van haver de tancar. Especialment en els quinze primers dies. També els comerços i les escoles. Ens ha passat com a tot arreu, però Vacarisses és un poble geogràficament dispers i amb molta vida social i en això sí que ha afectat molt.
Han pres mesures en l’àmbit econòmic i social per ajudar als més afectats?
Vam posar a disposició dels autònoms i les petites empreses una línia de crèdit de fins a 3.000 euros, a tornar en cinc anys. Volíem ajudar les persones i empreses que havien de tancar l’activitat i a les que volíem ajudar a reobrir. També hem triplicat el pressupost i els recursos dels Serveis Socials. Hi ha hagut un repunt de persones que van a demanar-hi ajut. Però pensem que la situació es pot agreujar al setembre i esperem aprovar un paquet de noves mesures aleshores.
Com està sent el període estival a Vacarisses?
Durant l’estiu ens augmenta molt la població. Fa uns 30 anys això era un municipi de segones residències, amb un nucli molt petit que triplicava o quadruplicava la població. Actualment el fenomen ja no és tan important, però segueixen havent-hi persones que venen a passar l’estiu. I l’afectació és més evident enguany. Per exemple, hem hagut de fer un esforç molt gran per obrir la piscina i, en canvi, hi va poca gent. Les persones tenen por, és normal, i se’n veuen menys pel carrer que altres anys.
En Salvador Boada, que va ser alcalde de Vacarisses durant 20 anys, deia que l’estructura geogràfica del municipi, tan dispersa, feia difícil crear un sentiment de poble. Creu que segueix sent així?
És cert que és molt difícil. Jo penso que quan aquest poble va començar a créixer tant, es van fer moltes coses malament. Hauria calgut anar més lentament i reforçar les entitats culturals i socials, que són nuclis aglutinadors de la gent a l’hora de fer-los entrar en la vida social del municipi i arrelar-los. Per nosaltres, les entitats i clubs esportius impliquen un sentiment de pertinença.
Diria que entre el 90 i el 95% de les persones que viuen aquí han arribat en els darrers 20 o 25 anys i això complica que es creï un sentiment de poble. Des d’ERC nosaltres hem tingut clar que una de les principals funcions que tenim des del govern és cohesionar socialment el municipi. Si no ho aconseguim serà molt difícil que vinguin altres coses al darrere. Així doncs, coincideixo amb l’opinió de Salvador Boada, però penso que s’haurien pogut fer moltes més coses.
La dispersió geogràfica dificulta també la gestió del municipi pel que fa a infraestructures?
Així és. Alguns veïns es queixen de les males herbes que creixen als carrers. Però cal recordar que tenim 90 Km de carrers asfaltats, que és com anar d’aquí a Barcelona i Tornar. Això es fa difícil de mantenir. També tenim 111 Km de pistes forestals i camins, i urbanitzacions molt diferents, on hi poden viure 15 persones o 1.500. Algunes estan a tocar del Parc Natural, altres toquen a Monistrol o Castellbell… Precisament la vida social d’aquesta darrera urbanització és molt més pròxima a un altre municipi que no pas al nostre… Així que tot plegat és força complicat.
Durant molts segles, Vacarisses va formar part d’un sol municipi, juntament amb Rellinars. Actualment, quina és la relació entre ambdues localitats?
Tenim una relació molt bona. Amb la seva alcaldessa hi parlem sovint, perquè els problemes d’uns i altres s’assemblen molt. Per exemple, tenim una urbanització anomenada “La Farinera”, que és compartida amb Castellbell, per on hi passen les canonades que duen l’aigua a Rellinars. També hi ha molts veïns de Rellinars que venen a estudiar a Vacarisses, ja sigui a l’Institut, o a l’Escola de Música. O moltes persones d’aquí que van allà a dinar o a sopar. En resum, hi ha molt bona relació.
Quins diria que són els llocs més emblemàtics de Vacarisses?
Un és el castell, on va néixer el Virrei Amat. Es va començar a restaurar quan governava la Unió Independent per Vacarisses. Actualment és la biblioteca municipal, i s’hi celebren reunions. Històricament és el bressol del poble, perquè totes les cases es van construir al seu voltant i això va conformar la localitat. L’altre lloc emblemàtic és el mirador, des d’on es pot veure Montserrat, la Torrota i el Cingle, que també són uns llocs ben interessants.
Tornant a la qüestió política, en l’anterior legislatura vostès van trencar el pacte de govern que tenien amb el PSC. Però la crisi ens està portant altra vegada a un temps de coalicions. Com gestionen la seva relació amb els altres partits?
Pel que fa a l’àmbit municipal, amb el PSC hi seguim mantenint una bona relació. El nostre model de poble és molt similar (també ho és amb Veïns per Vacarisses, que és un grup municipalista).
Les relacions amb la Unió Independent per Vacarisses potser són una mica més difícils. És un grup que va governar durant 20 anys i costa més arribar-hi a acords. No obstant, setmanalment, ens hi reunim per explicar-los la situació del poble en el marc de la COVID i les decisions que anem prenent. He de dir que el sentiment general ha estat el de donar suport al govern en aquesta situació.
Com esmenta, la Unió va governar durant 20 anys. Què creu que ha passat per que la gent votés més Esquerra Republicana en les darreres eleccions? És un tema de marca electoral o ho fa la persona?
L’anterior alcalde ho va ser durant molts anys. Va guanyar cinc eleccions seguides. Opino que el seu model era molt personalista i populista, però poca cosa puc dir, més enllà que és un model que es va esgotar. Vacarisses demanava altres coses, com ara polítiques mediambientals, socials, de cohesió municipal… Eren temes que s’havien deixat de banda en favor de les grans construccions i el totxo. I aquest és un model del que ens trobem diametralment oposats.
Tenint en compte la crisi actual, en quina situació econòmica es troba l’ajuntament? Com se’l van trobar quan van entrar i com està ara?
Econòmicament, Vacarisses té un endeutament que ronda el 18-20%. És un ajuntament sanejat. Ens el vam trobar amb un endeutament acceptable i encara l’hem rebaixat molt més. Al setembre volem fer una anàlisi del que està passant. Les quotes de l’Escola Bressol, de l’Escola de Música, del pavelló… Tot això no s’ha cobrat durant els tres mesos de la pandèmia i això ens portarà una gran reducció dels ingressos.
Cal veure també com està el tema de les plusvàlues: hi ha molts ajuntaments que rebem una part important dels nostres ingressos d’aquí. Al setembre ho veurem amb més calma.
Estan rebent prou ajuts econòmiques de les entitats supramunicipals, com ara el Consell Comarcal, o la Diputació?
Sí, sobretot de la Diputació. Tot i que els recursos ens han arribat d’una manera una mica caòtica. Vull dir, que anaven arribant gels, EPI’s, guants… I ara comencen a arribar-nos les subvencions.
D’aquí a poc també rebrem les aportacions que farà la Diputació per les meses. Per ajuntaments com ara el nostre, aquestes subvencions t’ajuden a fer les inversions necessàries durant quatre anys. Han canviat alguns criteris que ens semblen correctes i haurem d’estar atents per veure com tot això beneficia el poble.
Parlant dels propers quatre anys, quins són els reptes d’aquesta legislatura? Es podran dur a terme, tenint en compte la situació?
La nostra prioritat, com suposo que la de tothom, serà la de sortir-nos-en d’aquesta situació de la millor manera que puguem. Penso que si això deriva en una crisi econòmica hi haurà coses que haurem de deixar de fer, però en tenim algunes que ja venen del mandat anterior com, per exemple, fer un pàrquing, remodelar el camp de gespa, construir una cruïlla, fer obres en urbanitzacions encara no urbanitzades…
De tot això penso que ens en podrem mig sortir, sempre i quan la Diputació ens hi pugui ajudar. Tot això per nosaltres és important però també ho és molt poder seguir amb polítiques socials o mediambientals. Estem fent, per exemple, un canvi massiu a il·luminació de leds i equipant tots els edificis amb energia fotovoltaica. Tot això penso que és factible i que ens en podrem sortir.
Creu que s’ha gestionat bé la crisi per part de les administracions públiques i del Govern?
No m’agrada criticar el Govern d’aquí ni el de l’Estat. Penso que s’han trobat en una situació que ningú, en el món, coneixia o tan sols recordava. Als llibres d’història es parla de la “Grip Espanyola”, però una situació com l’actual no havia passat mai. Crec que s’ha fet bonament el que s’ha pogut, amb més o menys encerts. A toro passat es veuran les coses que es podrien haver fet millor, però pel moment no m’agrada criticar.
Com veu el fenomen de la creació de nous partits polítics en el moment en que ens trobem?
Jo puc parlar des de l’independentisme. Per mi, que s’ordeni el centre dreta (és igual el nom que tingui, si és PDeCat o el que sigui) és positiu, perquè afavoreix l’independentisme. Hi ha d’haver un partit amb aquest tarannà independentista i cal que tornem a bastir ponts i línies de treball per aconseguir la República.
Ens ha triat unes fotos personals. Ens les pot explicar?
Una és una foto de carnet de quan era petit. Em fa gràcia perquè jo era molt entremaliat. Actualment, algun avi o àvia em diu: ‘Com has arribat a ser alcalde sent tan trapella com eres de petit?’
També n’he triat una altra de quan vaig anar a veure la final de la Recopa del Barça a Berna, l’any 89. Em fa molta gràcia perquè hi surto amb una estelada i, segons a quins llocs anaves aleshores, te la jugaves. Avui dia és molt normal. M’agrada aquesta foto perquè vinc d’una família independentista.
Finalment la darrera foto està feta des del Cingle, on es veu tot un paisatge i també Montserrat. Aquest poble té moltes coses, però la gent que ve a viure aquí s’acaba enamorant del paisatge. I si ets nascut aquí, com jo, també n’acabes enamorat.
