Abrera, al Baix Llobregat, és un municipi veí de Martorell, amb una economia molt marcada per la presència de SEAT. Però també té una gran vida social, marcada per la generositat dels seus veïns i veïnes. Així ens ho explica el seu alcalde, Jesús Naharro.
“Moltes vegades les respostes no són les que s’espera el veí. Però se li ha de donar resposta”
“Tinc la gran sort de tenir una família on ens estimem tots i on cuidem molt de la comunicació. És molt important plasmar aquests valors”
“Tot ha de girar al voltant d’un habitatge que respongui les necessitats dels veïns i veïnes, que sigui assequible per a tothom, amb independència del projecte familiar”
“Tenim el gran repte de deixar a les futures generacions el patrimoni ambiental que vam rebre, però millorat”
“A través del POUM, establirem l’obligació de dedicar un mínim del 30 a 35% de la nova construcció a habitatge de protecció social per garantir l’accés en funció dels ingressos”
“Si la B-40 es posés en marxa avui mateix, tindríem un gran col·lapse en les estructures i accessos adjacents perquè no hi ha planificació ni pressupost”
Com defineix el seu estil de fer política?
Treballo des de la proximitat, la responsabilitat i, especialment, des de la planificació i l’empatia. Aquesta és una feina que demana apropar-se a la gent, escoltar-la i parlar-hi. No és només quan et venen a trucar a la porta, sinó que també has d’aproximar-te a les persones quan estan fent les feines de cada dia.
Amb la informació que obtens de la interlocució, pots generar millores pel municipi en tots els àmbits: eco-ambientals, de gènere, urbanístics, de joventut i infància, de benestar i família… Cal tenir una sensibilitat desperta i una resiliència al “no”. Cal trobar les fórmules, treballar de valent, formar-se… Moltes vegades les respostes no són les que s’espera el veí. Però se li ha de donar resposta. Això és el que necessita la gent per sentir-se representada.
Ens ha portat unes fotografies personals. Què signifiquen per a vostè?
Vaig obrir l’àlbum, cosa que hauria d’haver fet molt abans, i se’m van despertar molts records. Vaig escollir tres moments especials. El primer és a casa d’una tieta meva, de petit, celebrant l’aniversari del meu cosí. Hi sortim tota la família, arreplegada. Van deixar-me bufar les espelmes abans de tallar el pastís. La família té molta importància: tots al voltant de la taula, expressant-nos i sent nosaltres mateixos. És un record molt significatiu. També veig que tenia aleshores uns rínxols pèl-rojos molt prominents.
La segona fotografia es va fer durant unes vacances al poble del meu pare, La Haba, a Extremadura. Hi surto amb el meu padrí. Ell ha estat una gran referència per a mi: un home molt treballador, de camp, generós i altruista. També tenia molta capacitat per explicar el que passava. Li vull dedicar el record. Aleshores jo tenia poques preocupacions i gaudia molt dels estius.
La darrera fotografia és amb la meva dona i la meva filla. M’emociona, perquè mostra el que més m’estimo i allò pel que més lluito. Quan les forces estan exhaurides, arribes a casa i et trobes amb una família magnífica. Tinc la gran sort de tenir una família on ens estimem tots i on cuidem molt de la comunicació. És molt important plasmar aquests valors.
Com definiria els habitants d’Abrera?
Són gent treballadora i responsable, que saben el que volen i que no han deixat de lluitar mai. Persones generoses: Abrera aporta molt a la ciutadania de Catalunya. Hem patit moltes transformacions i hem passat del conreu de les terres a acomodar un sector industrial que és principal dins de Catalunya i de l’Estat, representat per la factoria SEAT. Hem evolucionat amb coherència, proporcionalitat i de manera solidària. Les persones es comprometen amb qualsevol proposta de l’Ajuntament i dels moviments associatius. Tenim un poble dinàmic, amb un accent propi i reivindicatiu, que busca empoderar-se del propi futur.
Aquest esperit es tradueix també en una elevada participació ciutadana?
Sí. Fa dos anys vam promoure la primera experiència de pressupostos participatius. Recordo que vam visitar diversos pobles i que la Diputació ens hi va ajudar. Vam veure que en altres indrets es considerava que una participació del 3% ja era molt elevada. A Abrera vam superar el 12% i ens va agradar moltíssim. Teníem clar que la gent s’involucraria molt si el projecte tenia cara i ulls. Ara destinarem 300.000 euros a tots aquests projectes.
Parlant de projectes, un dels més importants és el nou POUM. En quina fase es troba i quines en són les línies mestres?
El POUM ha patit una certa paràlisi en tot el nostre entorn. Hi ha un coll d’ampolla en els plans directors de la Generalitat, que son una condició sine qua non i que cal incloure en els POUMs. És paradoxal que des de fora et diguin com ha de ser el teu municipi. A Abrera ens ha passat massa vegades. La nostra ciutadania és la que ha de decidir com vol que sigui el seu municipi i per això ja vam fer una consulta el 2007, per bé que era en un context socioeconòmic de vaques grasses.
Ara el context és diferent, les necessitats dels joves i els avis són distintes. I farem una nova consulta popular per veure quines necessitats socioculturals i d’habitatge tenim. Tot ha de girar al voltant d’un habitatge que respongui les necessitats dels veïns i veïnes, que sigui assequible per a tothom, amb independència del projecte familiar. Qui vulgui viure en una situació d’unifamiliaritat ha de tenir els mateixos drets que una parella. Fins que no arribem a aquest punt, tindrem un gran deute amb la ciutadania. Nosaltres posem el sòl a disposició perquè es pugui vendre i la gent accedeixi a habitatge de manera real i tangible. Aquest és un problema de país, no local, i cal buscar solucions globals.
Ho fan considerant també la sostenibilitat.
No hem d’oblidar que tenim el gran repte de deixar a les futures generacions el patrimoni ambiental que vam rebre, però millorat. Penso que això no està succeint i que hem de posar-nos les piles. No només els ajuntaments tenim aquesta feina, sinó també la Generalitat i l’Estat, que influeixen en els POUM i que han d’estar al servei de la ciutadania. Els municipis hem de ser escoltats i partícips d’aquests moviments.
Amb quines mesures es concretaran tots aquests objectius?
Pel que fa a la política d’habitatge, a través del POUM, establirem l’obligació de dedicar un mínim del 30 a 35% de la nova construcció a habitatge de protecció social per garantir l’accés en funció dels ingressos. La gent ha de poder desenvolupar el seu projecte familiar com vulgui. Nosaltres demanem tenir la clau per poder legislar amb relació a això. Però malauradament no ens deixen.
En l’àmbit empresarial disposem de més eines per poder dirigir el model d’empresa que volem que s’implanti al nostre municipi. Han de comptar amb unes característiques molt clares: respectar la igualtat de gènere, integrar persones amb capacitats diferents i revertir en els veïns i veïnes la seva implantació en el territori. Això s’aconsegueix regulant i fiscalitzant. Si a Abrera s’instal·len empreses que generen beneficis que van a parar a l’Estat o a la Generalitat, però no al veïnat, que és qui pateix el trànsit de camions i vehicles pesants, aquesta solidaritat estarà mal entesa.
Parlem d’infraestructures. Quin és l’estat actual del projecte de la B-40 (o ‘Quart Cinturó’) per connectar els dos Vallesos?
S’hi segueix treballant. Hi ha problemes d’accés al túnel d’Abrera, que connectarà la B-40 amb Terrassa. Aquest túnel, en la vessant nord que mira cap al Vallès, ha de redibuixar-se perquè sembla ser que les obres que es van fer tenen mancances tècniques. Com que les obres van començar fa tant de temps, les infraestructures fetes seguien un codi tècnic d’edificació que avui incompliria la normativa. Ens trobem en situacions, com a mínim, kafkianes.
Això ha perjudicat el seu municipi?
Hi ha dues coses que ens perjudiquen. Una és que no es materialitzi el que seria un pulmó de la mobilitat estructural i un element vital per a la competitivitat empresarial. La gent podria bellugar-se havent de fer menys kilòmetres per arribar als mateixos llocs, de manera que la petjada de carboni seria menor.
L’altra cosa que ens preocupa és que, si es posés en marxa avui mateix, tindríem un gran col·lapse en les estructures i accessos adjacents perquè no hi ha planificació ni pressupost. Aquest és un projecte que s’arrossega des de fa anys per l’administració de l’Estat i de la Generalitat, que no es posen d’acord en quina és la millor solució.
Vostè té alguna idea sobre aquesta “millor solució”?
Quan contempli la mirada municipal, que és on recauen les infraestructures, aquesta solució serà bona. Si es fa malament, entorpirà la coherència urbanística del nostre municipi, que no pot estar hipotecada per la mala planificació d’ens superiors.
Quines són les principals vies de promoció econòmica del municipi?
En tenim diverses. La primera són les implantacions empresarials. La nostra ubicació ens fa ser molt atractius, perquè estem molt propers a un gegant del motor del país, com és la SEAT, però també al port i a l’aeroport, i perquè tindrem l’eix de la B-40 que anirà des de Vilanova i la Geltrú fins al port de Mataró. Aquesta conurbació ens ajudarà a ser encara més un pol d’atracció d’empreses.
En termes microeconòmics, Abrera aposta pel turisme, la recuperació del patrimoni cultural, el turisme familiar i ambiental… Tots aquests són elements que volem donar a conèixer de manera tranquil·la, consensuada i respectuosa amb el medi. Tenim un camí molt il·lusionant a recórrer i moltes coses per explicar, des de la Fira dels Porrons, fins a la de food-trucks o el Parc de Nadal.
Dies enrere, l’alcaldessa de Vallirana, Eva Martínez, ens deia que l’oferta de Formació Professional de la comarca no sempre va en consonància amb les demandes del mercat de treball. Hi està d’acord?
Sí, clarament. Quan heu vingut a Abrera, heu passat per un centre de formació professional de l’automoció. Està completament aturat. Va costar més de 20M€ i porta molts anys sent un projecte de tres conselleries per impulsar el futur dels nostres joves. Però és la constatació d’un fracàs. Que aquest centre de formació professional no tingui èxit a Martorell, al costat de la Seat, és prova que no hi ha hagut una planificació per saber on dirigir-lo. Els grans projectes han de tenir grans acords. Però quan hi ha improvisació, passa això, que la gent del Baix Llobregat nord ha d’anar a la Zona Franca, Cornellà, Castelldefels…
Un altre exemple és el de l’institut d’Abrera. Estem pendents, des de fa massa temps, de signar un acord amb la Generalitat per fer que l’Ajuntament pugui avançar els diners per ampliar-lo i acollir dos cicles de grau mitjà necessaris per al moviment empresarial de la zona. Vam parlar amb el conseller d’Educació del Consell Comarcal per veure com estudiar les necessitats de les empreses i saber on hem d’invertir els diners perquè els estudiants trobin un futur dins el sector. Vam tardar molt temps i ara falta recopilar els acords inicials perquè es pugui signar. Anem al darrere d’aquesta signatura.
Quina és la situació econòmica de l’Ajuntament?
Molt bona. Des de fa anys que no tenim cap deute i estem sanejats. Tenim un projecte d’inversió on dedicar el que hem anat recaptant dels impostos de les empreses. S’invertirà en la ciutadania, a generar ocupació i en un entorn urbà agradable.
Digui’ns tres llocs emblemàtics d’Abrera i per què els hauríem de visitar.
El primer és la Plaça de l’Ajuntament, que és el referent institucional. També representa el cor de la població.
El segon és l’antic Ajuntament, actualment seu de Serveis Socials. És un edifici model, en què es visualitza la transformació del que volem fer: dotar-nos de recursos tècnics perquè els professionals puguin fer la seva feina oferint el millor servei a la ciutadania. Un edifici d’avantguarda per a una gent de primera. L’any passat va fer 100 anys. Poder fer un edifici nou, amb l’última tecnologia, però alhora respectuós amb el que representa el carrer, principal i històric del nostre municipi, és una gran cosa.
Serveis Socials està en aquest edifici singular per alguna raó en concret?
Serveis Socials té una magnitud i unes necessitats prou importants com per no haver de compartir l’espai amb altres regidories. Vam voler que la gent que va a Serveis Socials pogués tenir una mica de discreció.
Ens falta el tercer lloc emblemàtic.
És el Parc de l’Estació. És una aposta decidida i ferma per ajudar les famílies. Un parc és un lloc per on passen la canalla, els pares i mares, els avis i àvies, la gent sense canalla… És un punt de trobada. Creiem en les persones i els hem de donar uns espais de convivència ben cuidats.
El PSC, la seva formació, governa Abrera des del 1983. Quin és el secret de l’èxit d’aquesta hegemonia?
Abrera ha estat un poble on la gent ha comprès i ha incorporat el projecte socialista. Han estat les persones les que s’han sumat al projecte. Les diverses legislatures i equips han mantingut coherència, proximitat i responsabilitat. La família socialista és molt gran i té moltes sensibilitats. I també hi ha hagut altres forces que han donat i donen empenta a la governabilitat del municipi perquè, com més ampli és el mosaic, més enriquidor és el resultat.
De fet, tot i tenir majoria absoluta, van signar un acord de govern amb ERC. Amb quin objectiu?
Amb el de sumar i treballar pel poble. És un propòsit molt clar. També el vam signar la passada legislatura amb ERC i amb l’actual JuntsxCat. En aquest mandat, vam repetir amb ERC perquè JuntsxCat no va obtenir representació. Tot i que hem tingut majoria absoluta, creiem en els grans suports. La ciutadania m’ha donat un grandíssim suport, però crec que també me l’ha donat perquè he sabut treballar en equip. Som 13 dels 17 regidors, estem molt contents i molt engrescats.
Quins són els reptes prioritaris de l’actual mandat?
En tenim molts. El repte urbanístic és molt important. L’habitatge és una preocupació i el fet de no tenir la clau directa per solucionar-ho ens fa estar neguitosos. Això també em porta a estar més format i preparat per donar solucions a les persones que ho necessiten.
Evidentment, tampoc no volem baixar la guàrdia en matèria de serveis socials. Estem aquí per ajudar qui més ho necessita i per ajudar a implantar-se les empreses que vulguin desenvolupar una activitat econòmica respectuosa. També volem millorar l’atenció a les famílies.
Afegiré que la institució està transformant-se i que hem de consolidar aquest canvi, que vol dir anar cap a una organització més àgil i capaç de donar resposta immediata, que és el que ens demana la ciutadania. En aquesta tessitura positiva i encoratjadora, afrontem els reptes.
Creu que hi hauria d’haver limitació dels mandats?
Penso que va molt en funció del projecte. Perpetuar-se no crec que sigui una fórmula sana. Les persones arribem a una edat i això dona la possibilitat d’envoltar-se de persones que se sumin al projecte. Crec que tot té una edat i un projecte, però la gent segueix sent igualment vàlida i pot participar en diferents àmbits. En fi, cadascú ha de saber prendre la decisió de quan deixar pas a una altra persona.
Com valora la taula de diàleg entre els governs català i espanyol?
Tot el que tingui a veure amb el diàleg ho valoro positivament. Citant unes paraules molt encertades de Miquel Iceta, “quan tothom surti de la seva zona de confort, aniran molt millor les coses”. I això val per a tothom que estigui assegut a la taula. És un temps de valentia i també de projecte. S’han de donar passos cap endavant i entendre moltes sensibilitats que tenim en aquest país. I això s’ha de fer de manera decidida, però tranquil·la. Hem d’afrontar els reptes amb respecte pel que opinin els altres, però amb compromisos reals per solucionar problemes com el de l’habitatge, la sanitat, l’educació, les infraestructures… O ens posem les piles o haurem de treballar molt més per no haver planificat ara.
Com es pot agilitzar l’administració pública? Molts alcaldes i alcaldesses assenyalen la LRSAL com un impediment.
Faig una crida a prendre mesures perquè els ajuntaments sanejats que volem invertir en la ciutadania puguem fer-ho. Tenim una regla de la despesa que, malauradament, penalitza els ajuntaments que no tenim deutes i que hem fet bé els deures. Això fa que certs projectes, com el de l’administració electrònica, no s’hagin pogut implantar amb l’energia que consideràvem.
Tenim passos a fer. Invertim en nous processos tecnològics, formació de personal… Fem moltes consultes a ajuntaments més grans i propers perquè ens expliquin les seves experiències per municipalitzar-les al nostre poble.
Què poden fer els ajuntaments per combatre problemes globals com la violència masclista?
Cal explicar a la ciutadania que el Dia de la Dona no és el 8-M, sinó tots els dies de l’any. Quan treballem des d’aquesta normalitat, però des de la fermesa amb la normalització de la igualtat, anirem avançant. Nosaltres hem celebrat la primera cursa nocturna de la dona. Això és un exemple de la nostra sensibilitat. Menys parlar i més actuar.
Al final, nosaltres ens posem a disposició dels moviments socials i els oferim propostes i projectes des dels nostres equipaments, mitjans i voluntat. I hem d’estar atents que ningú, des de discursos rancis i casposos, impedeixi els avanços que estem fent. Tenim una part de la societat educada en el marc patriarcal i això cal treballar-ho bé i constantment. Hem de dedicar energia a respondre-hi. A Abrera fem xerrades i debats i ens valem de la música i els col·legis. Aprovem punts al ple i prenem mesures efectives amb incidència sobre la ciutadania. És un deute que tenim.
