Durant les recents festes nadalenques, moltes llars del nostre país, i d’altres territoris, han acollit el segell d’Agramunt a les seves taules. Visitem avui l’alcaldessa del municipi, que va revalidar el càrrec al 2023.
Vostè va esdevenir regidora per primer cop el 2012. Havia tingut alguna motivació política prèvia?
Vaig arribar a l’Ajuntament perquè el 2011 ens vam agrupar un conjunt de persones encapçalades per Bernat Solé. Totes teníem perfils diversos i formàvem part del teixit associatiu de la vila. Jo pertanyia a diverses entitats i, com que a més soc treballadora social i em movia en el camp de l’atenció a les persones, em van proposar ocupar-me de l’àrea de serveis socials i salut. En tot cas, jo era simpatitzant d’Esquerra Republicana, a través de la secció local d’Agramunt. Però no estava activament vinculada en política.
I ara, en aquests anys com a alcaldessa, què creu que ha après a nivell personal? Què li ha aportat l’alcaldia?
He après moltes coses. Una de les que més, ha estat a pair i resoldre. Estic aquí perquè crec que puc ser útil per a la ciutadania i fer millor la vida de les persones del municipi. Però el que he descobert és que cal fer-ho amb més calma. Jo estava habituada a treballar cara a cara amb les necessitats socials, que requerien una resposta molt ràpida. Però quan ets alcaldessa veus que la resposta no pot ser tan immediata com voldries. I, fins i tot, tampoc és necessari que la decisió es prengui ràpidament: l’has de pair, has d’entendre totes les connotacions que té, veure l’entorn on es produirà… He après a prendre decisions amb més calma.
He après a prendre decisions amb més calma. Cal pair bé i entendre totes les connotacions que té cada decisió
Li hem demanat unes fotografies personals. Ens podria dir quines són i per què les ha triat?
La primera és de la infantesa, amb la meva família, que és el més important dels meus pilars. Em donen el recolzament necessari i quan assumeixes el repte de l’alcaldia, encara és més necessari. Si no tingués la família al costat, no ho podria assumir tot.
La segona és d’un moment de l’adolescència, perquè volia mostrar la meva participació en l’activisme agramuntí. Concretament, a l’escoltisme. Vaig formar part de l’Agrupament Escolta d’Agramunt molts anys, no només com a nena, sinó també com a noia i com a monitora o cap.
La tercera, de l’alcaldia, és d’un moment en què vaig participar en un repte solidari. M’he aficionat molt a córrer i vaig correr al StargardtGo, una cursa solidària que volia donar visibilitat a la distròfia de retina, que és una de les malalties minoritàries que afecten la visió.
Parli’ns del seu municipi… Què diria que el fa únic o diferent a la resta?
Sempre dic que és un municipi únic. Jo m’he sentit molt agramuntina. I fins i tot, de joveneta, quan estudiava fora, feia tot el possible per tornar els dijous, en comptes dels divendres. Perquè necessitava estar a la vora dels meus: la família, els amics, el poble… Els d’Agramunt som molt així com us estic descrivint.
Som un poble que exerceix certa capitalitat, com si fos una ciutat. Som rics en serveis i no ens hem de desplaçar gairebé per a res. A la vegada, però, tampoc som gaire grans: tenim 5.500 habitants. I això ens permet trobar-nos tots en un teixit associatiu. Si ens agrupem per alguna causa, com ara aquest repte solidari que us deia abans, ens hi aboquem del tot. I si alguna cosa no ens entra, la rebutgem anant tots a la una. Per exemple, ara mateix tenim una guerra a la franja de Gaza, o un conflicte bèl·lic a Ucraïna… Estem treballant com a poble per establir una xarxa d’ajut. Això exemplifica molt bé les coses que fem i com les fem.
Agramunt exerceix certa capitalitat, com si fos una ciutat. Som rics en serveis i no ens hem de desplaçar gairebé per a res
Hi ha alguna cosa dolenta al municipi? Alguna problemàtica destacable?
De dolenta no en detecto cap. Però potser el fet de ser un poble, fa que la vida sigui molt intensa. Vull dir que gairebé no tens vida privada, per sort o per desgràcia. Si vaig un dia amb la meva filla per qualsevol cosa, la gent no té cap recança en aturar-me i explicar-me el que sigui. Ella es sorprèn, però jo li dic que sempre cal tenir paciència, perquè aquella persona que m’està parlant necessita una solució i jo no li faré demanar hora per venir a veure’m a l’Ajuntament. A menys, és clar, que el tema sigui tan complex que ho faci necessari. Aquí podem donar una atenció immediata, i està molt bé. Però sempre dic que el dia que no pugui donar aquesta atenció hauré de donar un pas al costat.
Sempre dic que el dia que no pugui donar una atenció immediata hauré de donar un pas al costat
Quins indrets emblemàtics tenen al municipi?
En tenim molts. Aquí hi ha un gran patrimoni, i no només gastronòmic amb el torró i la xocolata. També hi ha molts elements culturals, arquitectònics i artístics. Per exemple, un casc antic molt bonic, porxat, amb l’Església de Santa Maria, que és romànica i té una portalada impressionant.
Tenim també les fundacions artístiques: l’Espai Guinovart i la Fundació Lo Pardal, amb l’espai de guillem Viladot. I una zona verda increïble que travessa tot el nucli, seguint el riu Sió, i que pots fer passejant, com en pocs altres pobles passa.
A més, el municipi està integrat per sis poblets. El més gran és Agramunt, clar, però cadascun dels altres té un atractiu emblemàtic. Tot plegat, fa que siguin uns grans indrets per descobrir, però que, a la vegada, s’estan despoblant a passos de gegants.
I, encara, destacaria els espais de memòria democràtica. Malauradament, durant la Guerra Civil, vam patir uns fatídics bombardeigs, potser per la situació geogràfica que teníem. I ens han quedat refugis antiaeris i racons a visitar.
Recorda quina va ser la primera decisió que va prendre com a alcaldessa?
Totes les primeres decisions van estar relacionades amb la Covid. Es tractava de prendre mesures, tot i el desconeixement, per superar el dia a dia i evitar que el pitjor no arribés aquí. Sempre dic que vaig fer-ho tot de la mà dels nostres sanitaris. Moltes vegades, mig en broma, li deia al director del CAP que ja no sabia si l’alcalde era ell o era jo, perquè moltes de les coses les decidíem conjuntament.
Una de les coses més satisfactòries que vam poder tirar endavant, tan aviat vam poder-ho fer, va ser les festes majors. Tots els pobles les havien anul·lat, però nosaltres vam pensar que ja estàvem prou tristos i que, com que a més eren al setembre, les vam fer. Molta gent ens va dir que els estàvem duent a l’abisme. Però vam apostar per un model de cultura segura, per grups i concerts. I vam prendre totes les mesures imaginables. Van venir els Búhos, els Doctor Prats, i d’altres. Crec que vam ser el poble amb la festa major més gran tot i les mesures de pandèmia. Vam ser atrevits.
Crec que vam ser el poble amb la festa major més gran tot i les mesures de pandèmia. Vam ser atrevits
Més enllà de la pandèmia, quina diria que ha estat la prioritat del seu govern durant aquests anys?
Hem volgut prioritzar totes les polítiques relacionades amb l’atenció a les persones. Ho hem fet amb la transformació de l’equipament de la residència Mas Vell, on hi oferim molts serveis d’atenció domiciliària a Agramunt i a municipis propers, a més de ser una residència assistida. Volem que, fins al darrer moment, la gent pugui triar el lloc on vol viure i li facilitem les coses per tal que ho puguin fer.
Una altra prioritat ha estat desencallar el POUM, que encara ara es regeix per normes de 1983. Els diferents consistoris van començar a treballar en la renovació el 2006, però havia quedat molt aturat. I quan va arribar la pandèmia vam aprofitar per posar fil a l’agulla i desenvolupar-lo. L’aprovació definitiva la vam fer el 2023 i ja està aprovat per Urbanisme. Ens resulta important perquè, entre d’altres coses, hi ha unes reglamentacions d’inundabilitat que ens calia adoptar.
Hem volgut prioritzar totes les polítiques relacionades amb l’atenció a les persones
Van patir força fa uns anys per aquest motiu.
El novembre de 2015 se’ns va inundar una residència i allò va ser un dels esdeveniments més fatídics i que més ens han marcat. D’ençà d’aquell moment havíem de fer el possible per transformar aquell equipament i fer-lo créixer en un altre indret.
A més, tenir un nou pla urbanístic vol dir que hi haurà més sol urbà, que es podran construir més cases i habitatges… Una de les problemàtiques que tenim és l’escassedat. A més d’això, la passada legislatura vam lligar un conveni amb INCASOL per tal que a Agramunt es faci més sol industrial públic. Amb això també tindrem un nou polígon que donarà feina a les persones, a més de nous habitatges.
La passada legislatura vam lligar un conveni amb INCASOL per tal que a Agramunt es faci més sol industrial públic
És bona la situació econòmica municipal?
Sí. L’endeutament és molt baix, per sota del 16%. Quan vam arribar el 2011 al govern estava en un 70% o 80%. També ha estat prioritari anar-lo reduint. Els ingressos que tenim són els mateixos de fa uns anys i només podem augmentar-los si creixen els impostos. En quant a les inversions, només les fem a mesura que anem rebent subvencions, de manera que no creiem que es pugui reduir més el deute.
A la vila, durant aquests anys, també hem millorat l’aposta per la cultura. No som capital de comarca, però fem uns cicles culturals molt interessants i amb molt de renom, perquè volem estar a l’alçada de la cultura que representem, amb les dues fundacions i les entitats que tenim.
L’endeutament és molt baix, per sota del 16%. Quan vam arribar el 2011 al govern estava en un 70% o 80%
Com li explicaria a un nen de 8 anys que és una alcaldessa i què és el que fa?
Sovint ens venen a veure els infants dels centres educatius i els ho expliquem. De les seves preguntes se n’aprenen moltes coses. Jo els dic que una alcaldessa és una persona que ha estat triada pel poble, democràticament, i que té el privilegi de representar-los a tots i, a la vegada, el repte de facilitar-los la vida.
Sempre els pregunto: “oi que us agrada jugar a futbol? Doncs hem de fer que al pavelló esportiu i al camp de futbol no hi manqui de res, perquè ens agrada practicar esports”. I així amb d’altres exemples, que tenen a veure amb la neteja o amb els tendals de l’escola.
Quines coses es fan des de l’Ajuntament, en relació al a promoció econòmica?
Nosaltres treballem molt estretament amb les empreses, perquè justament en tenim de molt capdavanteres en diversos sectors. Aquí hi tenim un teixit empresarial potent, que atrau moltes persones de fora de la localitat. Per exemple, en el sector alimentari hi tenim les empreses de torró i xocolata. Però també tenim empreses punteres en el sector del reciclatge, els sacs de paper, el sector metal·lúrgic, el porcí… Gràcies a la seva presència hem pogut promoure el polígon industrial que abans us esmentava i les empreses hi podran créixer.
A més, també treballem molt de la mà amb la Unió de Comerciants d’Agramunt, promovent diverses campanyes. Per a la campanya nadalenca, vam fomentar que les persones es quedessin aquí a l’hora de comprar. Des de l’Ajuntament vam posar entre 10.000 i 15.000 euros en tiquets que premiaven aquelles persones que més gastessin al municipi.
Nosaltres treballem molt estretament amb les empreses, perquè en tenim de molt capdavanteres en diversos sectors
Creu que hi ha prou comunicació entre l’Ajuntament i la gent de la vila?
Sí. Precisament la mirada que tenim com a municipi ens fa estar molt propers i tenir una bona xarxa. Podem parlar directament amb els ciutadans. A més, també tenim unes xarxes socials, una pàgina web, unes cartelleres i un teixit associatiu que ens ajuda a transmetre els missatges de la manera més eficaç.
I la gent és prou participativa?
En general sí. Jo crec que la clau és fer totes les coses amb la gent, i això és intens. De vegades, l’equip de govern em pregunten si cal fer tantes reunions. Però si cal fer un carrer nou, el primer que cal és parlar amb els residents d’aquell carrer. Els convoquem a les reunions que calgui i tots donen la seva opinió. Potser això sembla que generi més entrebanc, o queixes, però sempre dic que el poble ha de ser com vulgui que sigui el poble. I qui millor t’ho pot dir són els propis veïns del carrer.
Jo crec que hi ha d’haver reciprocitat. Nosaltres no ens podem posar d’esquenes a la gent i, per aquest motiu, de vegades hem modificat o readaptat decisions a partir de l’opinió dels veïns. I és la millor manera de fer que la gent senti el poble com a seu, el vulgui cuidar i senti que forma part de les decisions polítiques.
Sempre dic que el poble ha de ser com vulgui que sigui el poble. I qui millor t’ho pot dir són els propis veïns del carrer
Aquesta no és una mesura gaire habitual en totes les administracions.
Doncs no. I em queixo una mica. De vegades tenim la sensació que moltes polítiques es decideixen des de l’àrea metropolitana, sense pensar en l’àmbit rural. I això és com si jo prengués decisions només pensant en Agramunt. Però quan les prenc, en realitat ho faig pensant també en els 16 habitants de Donzell, o en els 4 d’Almenara. És a dir, hem de tenir en compte totes les persones.
I jo crec que aquest feedback amb la Generalitat ens falta una mica. Caldria que ens escoltessin més als alcaldes i alcaldesses al territori. Segurament, les coses les faríem més bé.
De vegades tenim la sensació que moltes polítiques es decideixen des de l’àrea metropolitana, sense pensar en l’àmbit rural
Quan parla amb altres alcaldes i alcaldesses de la zona, en què coincideixen? Què reivindiquen?
En part, en això que us deia: que les decisions es prenen amb criteris sovint centralistes. I no només pel que fa al país. Sinó que també des de la demarcació de Lleida, o fins i tot des del Segrià, o Lleida mateix. La demarcació és gran i no és igual la realitat d’un poblet de la Segarra que el d’un poble de muntanya. Cada indret té les seves cosetes i cal tenir-les en compte. Sé que és difícil, però crec que si ens reuníssim i parléssim més, ni que fos amb trobades telemàtiques, ens en podríem sortir i ens ajudaríem molt entre tots.
Sé que és difícil, però crec que si ens reuníssim i parléssim més, ni que fos amb trobades telemàtiques, ens en podríem sortir i ens ajudaríem molt entre tots
I en quines altres problemàtiques coincideixen?
Doncs en la millora del finançament. Això és com una economia familiar. Les despeses se’ns han duplicat perquè els preus dels subministraments han augmentat: llum, gas… Igualment ha augmentat considerablement l’import del capítol 1.
En canvi, les aportacions que rebem al municipi no han crescut de la mateixa manera. I cada any els municipis ens trobem una mica més ofegats. Però tampoc estem retallant els serveis. Això fa que, finalment, les polítiques no siguin sostenibles.
