La Comissió proposa un nou Reglament d’emergència per fer front als preus elevats del gas a la UE i garantir la seguretat del subministrament aquest hivern. Això es durà a terme mitjançant la compra conjunta de gas, mecanismes de limitació de preus a la borsa del gas del TTF, noves mesures sobre l’ús transparent de les infraestructures i la solidaritat entre els Estats membres, i esforços continus per reduir la demanda de gas. El Reglament conté els elements principals següents:
- L’agregació de la demanda de la UE i la compra conjunta de gas per negociar millors preus i reduir el risc que els Estats membres pugin entre si al mercat mundial, garantint alhora la seguretat del subministrament a tota la UE.
- La promoció del treball per establir uns nous preus de referència del GNL com a molt tard el març del 2023; i, a curt termini, la proposta d’un mecanisme de correcció de preus per tal d’establir un límit dinàmic de preus per a les transaccions a la borsa del gas del TTF, i una banda de preus temporal per evitar pujades extremes dels preus a els mercats de derivats.
- Normes de solidaritat per defecte entre estats membres en cas d’escassetat de subministrament, amb una ampliació de l’obligació de solidaritat als estats membres sense connexió directa per gasoducte per incloure també els que disposen d’instal·lacions de GNL; i una proposta per crear un mecanisme d’assignació de gas per als estats membres afectats per una emergència de subministrament de gas a escala regional o de la Unió.
En combinació amb les mesures ja acordades sobre la reducció de la demanda de gas i electricitat, l’emmagatzematge de gas i la redistribució dels beneficis excedentaris del sector energètic, aquestes mesures milloraran l’estabilitat dels mercats europeus del gas aquest hivern i més endavant . Les mesures també contribuiran a mitigar encara més la pressió sobre els preus que experimenten els ciutadans i la indústria europeus, garantint alhora la seguretat del subministrament i el funcionament del mercat interior. La Comissió continuarà la seva tasca en altres àmbits, com ara la revisió del marc temporal de crisi relatiu a les mesures d’ajuda estatal a finals d’aquest mes i el desenvolupament de maneres de limitar l’impacte dels elevats preus del gas als preus de l’electricitat .
A més, la Comissió durà a terme una avaluació de les necessitats de REPowerEU per accelerar la transició cap a una energia neta i evitar la fragmentació al mercat únic, amb vista a presentar propostes per millorar la capacitat financera de la UE per a REPowerEU. La Comissió també proposa un ús flexible i selectiu del finançament de la política de cohesió per fer front a les repercussions de l’actual crisi energètica als ciutadans i les empreses, utilitzant fins al 10% de l’assignació nacional total per al període 2014. 2020, per un valor proper als 40 000 milions d’euros.
Compra conjunta
Si bé la UE ha realitzat grans progressos en omplir el seu emmagatzematge de gas per a aquest hivern, amb més del 92 % a dia d’avui, ens hem de preparar per a possibles noves pertorbacions i establir unes bases sòlides per al proper any. Per tant, proposem dotar la UE de nous instruments jurídics per a la compra conjunta de gas. La Comissió contractaria un proveïdor de serveis per organitzar l’agregació de la demanda a escala de la UE, agrupant les necessitats d’importació de gas i cercant ofertes al mercat per satisfer la demanda. Proposem una participació obligatòria de les empreses dels Estats membres en l’agregació de la demanda de la UE per complir almenys el 15% dels objectius respectius d’ompliment de l’emmagatzematge. Les empreses podrien formar un consorci europeu de compra de gas, de conformitat amb les normes de competència de la UE. La compra conjunta ajudarà els Estats membres més petits i, en particular, les empreses que es trobin en una situació menys favorable com a compradores a accedir als volums de gas en millors condicions.
El Reglament també inclou disposicions per augmentar la transparència de les compres de subministrament de gas previstes i concloses, a fi davaluar si es compleixen els objectius de seguretat del subministrament i de solidaritat energètica. Cal informar la Comissió abans de la conclusió de qualsevol compra de gas o memoràndum d’entesa per sobre d’un volum de 5 TWh (una mica més de 500 milions de metres cúbics). La Comissió pot formular una recomanació en cas que hi pugui haver un impacte negatiu en el funcionament de la compra conjunta, el mercat interior, la seguretat del subministrament o la solidaritat energètica.
Fer front als elevats preus de l’intercanvi de gas
Tot i que els preus a l’engròs han disminuït des del màxim assolit l’estiu del 2022, continuen en nivells elevats insostenibles per a una quantitat cada cop més gran d’europeus. Sobre la base del nostre treball previ amb els Estats membres per mitigar l’impacte dels elevats preus de l’electricitat i redistribuir els beneficis excessius del sector energètic als ciutadans ia la indústria, avui proposem una intervenció més específica als preus de mercat del gas . Molts contractes de gas a Europa estan indexats a la principal borsa europea del gas, el TTF, que ja no reflecteix amb precisió el preu de les transaccions de GNL a la UE. Així, doncs, la Comissió està desenvolupant uns nous preus de referència complementaris amb l’ACER per fer front a aquest desafiament sistèmic. El nou valor de referència proporcionarà preus estables i previsibles per a les transaccions de GNL. En virtut de la proposta de Reglament, la Comissió encomanaria a l’ACER la creació d’un instrument objectiu d’avaluació diària de preus i, posteriorment, un valor de referència que podrien utilitzar els operadors del mercat de l’energia per indexar el preu als contractes de gas.
Mentre es desenvolupa aquest valor de referència, la Comissió proposa establir un mecanisme per limitar els preus a través de la principal borsa europea del gas, el TTF, que s’activarà quan calgui. El mecanisme de correcció de preus establiria, amb caràcter temporal, un límit de preus dinàmic per a les transaccions al TTF. No es permetrien les transaccions a un preu superior al límit dinàmic al TTF, la qual cosa contribuirà a evitar una volatilitat extrema i uns preus excessius. A més, per limitar l’excessiva volatilitat dels preus i evitar pujades extremes dels preus als mercats de derivats energètics, la Comissió proposa la introducció d’una nova banda temporal d’augment brusc dels preus intradiaris que hauran d’establir els mercats de derivats de la UE. Aquest mecanisme protegirà els operadors denergia dels grans moviments de preus intradiaris.
Per alleujar els problemes de liquiditat a què s’enfronten actualment moltes empreses energètiques a l’hora de complir els seus requisits en matèria de marges quan utilitzen els mercats de derivats, la Comissió ha adoptat avui noves normes per als participants als mercats, que amplien la llista de garanties admissibles amb caràcter temporal a les garanties diferents de l’efectiu, com ara les garanties de l’Estat. En segon lloc, la Comissió ha adoptat noves normes per augmentar el llindar de compensació de 3.000 a 4.000 milions d’euros. Per sota d’aquest llindar, les empreses no financeres no estaran subjectes a requisits en matèria de marges en relació amb els derivats OTC. Ambdues mesures proporcionaran un alleugeriment molt necessari a les empreses, garantint alhora l’estabilitat financera. La introducció d’aquestes mesures és conseqüència d’una àmplia consulta amb els reguladors europeus i nacionals, així com amb les parts interessades i els participants als mercats. Finalment, l’ACER i l’Autoritat Europea de Valors i Mercats (AEVM) estan intensificant la seva cooperació mitjançant la creació d’un nou grup de treball conjunt per tal de reforçar les seves capacitats per supervisar i detectar possibles manipulacions i abusos dels mercats energètics europeus al comptat i de derivats, com a mesura cautelar per protegir l’estabilitat del mercat.
Solidaritat i reducció de la demanda
La Comissió supervisa de prop les mesures de reducció de la demanda. L’anàlisi preliminar basada en els informes dels Estats membres mostra que, a l’agost i al setembre, el consum de gas de la UE hauria estat aproximadament un 15 % inferior a la mitjana dels cinc anys anteriors. Es necessitaran esforços similars cada mes fins al març per complir el Reglament del Consell. Els estats membres informaran cada dos mesos dels seus progressos. La Comissió està disposada a declarar l’alerta de la UE o revisar els objectius si les mesures actuals són insuficients. Per reforçar la preparació davant de possibles emergències, la Comissió també proposa mesures que permetin als Estats membres reduir encara més el consum no essencial per garantir el subministrament de gas a serveis i indústries essencials, i ampliar la protecció solidària per tal de cobrir els volums crítics de gas per a la generació delectricitat. Això no ha d’afectar en cap cas el consum de les llars que siguin consumidors vulnerables.
Atès que no tots els estats membres han establert els acords bilaterals de solidaritat necessaris, la Comissió proposa establir normes per defecte. Amb això es garantirà que qualsevol Estat membre que s’enfronti a una emergència rebi gas dels altres a canvi d’una compensació equitativa. L’obligació de solidaritat s’ampliarà als Estats membres no connectats amb instal·lacions de GNL, sempre que el gas es pugui transportar a l’Estat membre on sigui necessari. Per optimitzar l’ús de les infraestructures de GNL i dels gasoductes, la Comissió proposa noves eines per proporcionar informació sobre la capacitat disponible, així com nous mecanismes per garantir que els operadors del mercat no reserven ni deixen sense fer servir aquesta capacitat. La Comissió també proposa avui una Recomanació del Consell relativa a la protecció de les infraestructures crítiques a la llum del presumpte sabotatge dels gasoductes Nord Stream 1 i 2.
