05.3.21
La Comissió Europea ha adoptat avui una Comunicació que ofereix als Estats membres orientacions generals en matèria de política pressupostària per al període esdevenidor. En ella figuren principis rectors sobre la formulació i la qualitat adequades de les mesures pressupostàries, així com reflexions de la Comissió sobre la desactivació o el manteniment de l’activació de la clàusula general de salvaguarda. També figuren indicacions generals en matèria de política pressupostària global per al proper període, per exemple, sobre el que implica el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) des del punt de vista de la política pressupostària.
La Comissió s’ha compromès a vetllar per una resposta política coordinada i coherent a la crisi actual, per al que es necessiten polítiques pressupostàries creïbles que facin front a les conseqüències a curt termini de la pandèmia de coronavirus i donin suport a la recuperació, sense posar en perill la sostenibilitat pressupostària a mig termini. Aquesta Comunicació té per objecte donar suport a aquests objectius.
Orientacions sobre unes polítiques pressupostàries coordinades
La coordinació de les polítiques pressupostàries nacionals és essencial per sostenir la recuperació econòmica. La Comunicació necessita que la política pressupostària ha de seguir sent àgil i adaptar-se a l’evolució de la situació. Adverteix contra una retirada prematura de el suport pressupostari, que hauria de mantenir aquest any i el pròxim. Assenyala que, una vegada que disminueixin els riscos per a la salut, les mesures pressupostàries haurien de donar pas gradualment a altres més específiques que promoguin una recuperació resilient i sostenible, i que les polítiques pressupostàries haurien de tenir en compte l’efecte de l’MRR. Finalment, les polítiques pressupostàries haurien de tenir en compte el vigor de la recuperació i consideracions de sostenibilitat pressupostària.
Aquestes orientacions facilitaran als Estats membres l’elaboració dels seus programes d’estabilitat i convergència, que hauran de presentar-se a la Comissió a l’abril de 2021. Les orientacions es detallaran en el paquet de primavera del el Semestre Europeu de la Comissió.
Consideracions sobre la desactivació o el manteniment de l’activació de la clàusula general de salvaguarda.
La Comissió va proposar l’activació de la clàusula general de salvaguarda al març de 2020 dins de la seva estratègia per respondre ràpida, enèrgica i coordinadament a la pandèmia de coronavirus. Això va permetre als Estats membres adoptar mesures per fer front adequadament a la crisi, apartant-se dels requisits pressupostaris que normalment s’aplicarien en el marc pressupostari europeu.
En la Comunicació figuren les reflexions de la Comissió sobre la manera en què s’hauria d’adoptar una decisió futura sobre la desactivació de la clàusula o el seu manteniment en 2022. Segons l’opinió de la Comissió, la decisió s’ha de prendre després d’una avaluació global de la situació de l’economia sobre la base de criteris quantitatius. El nivell d’activitat econòmica a la UE oa la zona de l’euro en comparació amb els nivells anteriors a la crisi (finals de 2019) seria el criteri quantitatiu clau per a la Comissió en la seva avaluació global de la desactivació de la clàusula general de salvaguarda o del seu manteniment. Per tant, les indicacions preliminars actuals suggereixen seguir aplicant aquesta clàusula en 2022 i desactivar a partir de 2023.
Després d’un diàleg entre el Consell i la Comissió, la Comissió avaluarà la desactivació o el manteniment de l’aplicació de la clàusula general de salvaguarda sobre la base de les previsions de la primavera de 2021, que es publicaran a la primera quinzena de maig.
Es seguiran tenint en compte les situacions específiques de cada país després de la desactivació de la clàusula. En cas que un Estat membre no hagi recuperat el nivell d’activitat econòmica anterior a la crisi, s’aprofitarà tota la flexibilitat prevista en el marc de el Pacte d’Estabilitat i Creixement, especialment a l’hora de proposar orientacions de política pressupostària.
Màxim aprofitament de l’Mecanisme de Recuperació i Resiliència
La Comunicació dóna indicacions generals sobre la política pressupostària dels Estats membres en 2022 i a mig termini, inclòs el vincle amb els fons de l’MRR. Aquest tindrà un paper crucial a l’hora d’ajudar Europa a recuperar-se de l’impacte econòmic i social de la pandèmia, contribuirà que les economies i societats de la UE siguin més resilients i donarà suport les transicions ecològica i digital.
El MRR posarà a la disposició dels Estats membres 312.500 milions d’euros en subvencions i fins 360 000 milions d’euros en préstecs per a la realització de reformes i inversions. Això suposarà un considerable impuls pressupostari i contribuirà a mitigar el risc de divergències a la zona de l’euro ia la UE.
L’aplicació de l’MRR també tindrà importants repercussions en les polítiques pressupostàries nacionals. La despesa finançat mitjançant subvencions de l’MRR impulsarà considerablement l’economia en els propers anys, sense augmentar el dèficit i el deute nacionals. També animarà els Estats membres a aplicar polítiques pressupostàries que afavoreixin més el creixement. La inversió pública finançada mitjançant subvencions de l’MRR hauria sumar-se a les inversions públiques existents. Només si el MRR finança inversions productives addicionals i d’alta qualitat contribuirà a la recuperació i augmentarà el creixement potencial, sobretot si es combina amb reformes estructurals d’acord amb les recomanacions específiques per país.
Els Estats membres haurien d’aprofitar a l’màxim l’oportunitat única que brinda el MRR per sostenir la recuperació econòmica, fomentar un major creixement potencial i millorar la seva situació pressupostària subjacent a mig i llarg termini.
Debat públic sobre el marc de governança econòmica
La crisi provocada per la pandèmia de coronavirus ha posat en relleu la pertinència i la importància de molts dels reptes que la Comissió va tractar d’abordar en el debat públic sobre el marc de governança econòmica. Rellançar la consulta pública sobre el marc permetrà a la Comissió reflexionar sobre aquests reptes i extreure ensenyaments. La Comunicació confirma la intenció de la Comissió de rellançar el debat públic sobre el marc de governança econòmica una vegada que es consolidi la recuperació.
Declaracions dels membres de el Col·legi de Comissaris
Valdis Dombrovskis, vicepresident executiu responsable d’Una Economia a Servei de les Persones, ha declarat: «Hi ha esperança en l’horitzó de l’economia de la UE, però la pandèmia continua afectant els mitjans de subsistència de la població i l’economia en general. Per esmorteir aquest impacte i promoure una recuperació resilient i sostenible, el nostre clar missatge és que el suport pressupostari s’ha de mantenir tant de temps com calgui. Sobre la base de les indicacions actuals, la clàusula general de salvaguarda romandria activa el 2022 i es desactivaria en 2023. Els Estats membres han d’aprofitar a l’màxim el Mecanisme de Recuperació i Resiliència, ja que els brinda una oportunitat única de donar suport la seva economia sense sobrecarregar les finances públiques. Unes mesures oportunes, temporals i específiques permetran una volta fluïda a uns pressupostos sostenibles a mig termini ».
Paolo Gentiloni, comissari d’Economia, ha declarat: «La nostra decisió de el passat mes de març d’activar la clàusula general de salvaguarda suposar un reconeixement de la gravetat de la crisi actual. També va ser una declaració de la nostra determinació d’adoptar totes les mesures necessàries per fer front a la pandèmia i sostenir l’ocupació i les empreses. Un any després, encara no s’ha guanyat la batalla contra la COVID-19 i hem d’assegurar que no repetim els errors de fa deu anys retirant el suport massa aviat. Per 2022, està clar que el suport pressupostari seguirà sent necessari: és millor pecar per excés que per defecte. A el mateix temps, les polítiques pressupostàries han de diferenciar en funció de l’ritme de recuperació de cada país i de la seva situació pressupostària subjacent. És fonamental que, en el moment en què el finançament de Next Generation EU comenci a arribar, els governs vetllin per la despesa nacional en inversió es mantingui i reforci mitjançant les subvencions de la UE».
