La Comissió ha presentat avui propostes legislatives per implementar la reforma més completa de les normes de governança econòmica de la UE des de les conseqüències de la crisi econòmica i financera. L’objectiu central d’aquestes propostes és reforçar la sostenibilitat del deute públic i promoure un creixement sostenible i inclusiu a tots els Estats membres mitjançant reformes i inversions.
Les propostes aborden les mancances del marc actual. Tenen en compte la necessitat de reduir els nivells de deute públic molt augmentats, basant-se en les lliçons apreses de la resposta política de la UE a la crisi de la COVID-19 i preparar la UE per als reptes futurs donant suport al progrés cap a un sistema verd, digital, inclusiu i resilient. economia i fer que la UE sigui més competitiva.
Les noves normes facilitaran les reformes i la inversió necessàries i ajudaran a reduir les elevades ràtios de deute públic d’una manera realista, gradual i sostinguda, d’acord amb el discurs del president von der Leyen sobre l’estat de la Unió 2022. La reforma simplificarà la governança econòmica, millorarà la propietat nacional, posarà més èmfasi en el mitjà termini i reforçarà l’aplicació, dins d’un marc comú transparent de la UE.
Les propostes són el resultat d’un llarg període de reflexió i un ampli procés de consulta.
Apropiació nacional més forta amb plans integrals a mitjà termini, basats en normes comunes de la UE
Els plans fiscals-estructurals nacionals a mitjà termini són la pedra angular de les propostes de la Comissió.
Els estats membres dissenyaran i presentaran plans en els quals s’estableixin els seus objectius fiscals, mesures per abordar els desequilibris macroeconòmics i reformes i inversions prioritàries durant un període d’almenys quatre anys. Aquests plans seran avaluats per la Comissió i aprovats pel Consell d’acord amb criteris comuns de la UE.
La integració dels objectius fiscals, de reforma i d’inversió en un únic pla a mitjà termini ajudarà a crear un procés coherent i racionalitzat. Enfortirà la propietat nacional proporcionant als Estats membres més marge de maniobra per establir les seves pròpies vies d’ajust fiscal i compromisos de reforma i inversió. Els estats membres presentaran informes anuals de progrés per facilitar un seguiment i un compliment més efectius de l’aplicació d’aquests compromisos.
El nou procés de vigilància fiscal s’integrarà en el Semestre Europeu, que seguirà sent el marc central de coordinació de la política econòmica i d’ocupació.
Normes més senzilles tenint en compte els diferents reptes fiscals
Les situacions fiscals, els reptes i les perspectives econòmiques varien molt entre els 27 estats membres de la UE. Per tant, un enfocament únic no funciona. Les propostes pretenen passar a un marc de vigilància més basat en el risc que posi la sostenibilitat del deute públic en el seu centre, alhora que promou un creixement sostenible i inclusiu. Aquest enfocament s’adherirà a un marc comú transparent de la UE.
Els plans dels estats membres establiran les seves vies d’ajust fiscal. Aquests es formularan en termes d’objectius de despesa plurianuals, que seran l’únic indicador operatiu de la vigilància fiscal, simplificant així les normes fiscals.
Per a cada Estat membre amb un dèficit públic superior al 3% del PIB o un deute públic superior al 60% del PIB, la Comissió emetrà una “trajectòria tècnica” específica per a cada país. Aquesta trajectòria buscarà que el deute es posi en una trajectòria plausiblement descendent o es mantingui en nivells prudents, i que el dèficit es mantingui o es porti i es mantingui per sota del 3% del PIB a mitjà termini.
Per als estats membres amb un dèficit públic per sota del 3% del PIB i un deute públic per sota del 60% del PIB, la Comissió proporcionarà informació tècnica als estats membres per garantir que el dèficit públic es mantingui per sota del valor de referència del 3% del PIB també durant el període mitjà. terme.
Aquestes trajectòries tècniques i informació tècnica guiaran els Estats membres a l’hora de dissenyar els objectius de despesa plurianuals que inclouran en els seus plans.
S’aplicaran salvaguardes comunes per garantir la sostenibilitat del deute. Els valors de referència del 3% i del 60% del PIB per al dèficit i el deute es mantindran sense canvis. La ràtio de deute públic/PIB haurà de ser inferior al final del període cobert pel pla que a l’inici d’aquest període; i s’haurà d’implementar un ajust fiscal mínim del 0,5% del PIB anual com a referència mentre el dèficit es mantingui per sobre del 3% del PIB. A més, els estats membres que es beneficiïn d’un període d’ajust fiscal ampliat hauran de garantir que l’esforç fiscal no es posposa als anys posteriors.
Les clàusules de salvaguarda generals i específiques de cada país permetran desviar-se dels objectius de despesa en cas d’una greu crisi econòmica a la UE o a la zona de l’euro en el seu conjunt o de circumstàncies excepcionals fora del control de l’Estat membre amb un impacte important en les finances públiques. El Consell, a partir d’una recomanació de la Comissió, decidirà sobre l’activació i desactivació d’aquestes clàusules.
Facilitar les reformes i la inversió per a les prioritats de la UE
Les reformes i les inversions són essencials. Les transicions ecològiques i digitals, l’enfortiment de la resiliència econòmica i social i la necessitat de reforçar la capacitat de seguretat d’Europa requeriran una inversió pública gran i sostinguda en els propers anys. Les reformes que millorin el creixement sostenible i inclusiu segueixen sent un component essencial dels plans creïbles de reducció del deute. La interacció positiva entre les reformes i la inversió ja està mostrant els seus beneficis amb el mecanisme de recuperació i resiliència de NextGenerationEU.
Per tant, les propostes tenen com a objectiu facilitar i encoratjar els estats membres a aplicar mesures importants de reforma i inversió. Els estats membres es beneficiaran d’una trajectòria d’ajust fiscal més gradual si es comprometen en els seus plans amb un conjunt de reformes i inversions que compleixin criteris específics i transparents.
Garantir una aplicació efectiva
Les normes requereixen compliment. Tot i que les propostes proporcionen als Estats membres més control sobre el disseny dels seus plans a mitjà termini, també estableixen un règim d’execució més estricte per garantir que els Estats membres compleixin els compromisos que assumeixen en els seus plans d’estructura fiscal a mitjà termini.
Per als estats membres que s’enfronten a problemes importants del deute públic, les allunyaments de la trajectòria d’ajust fiscal acordada comportaran per defecte l’obertura d’un procediment de dèficit excessiu.
L’incompliment dels compromisos de reforma i inversió que justifiquin una pròrroga del període d’ajust fiscal podria comportar l’escurçament del període d’ajust.
Propers passos
Un acord ràpid sobre la revisió de les normes fiscals de la UE i altres elements del marc de governança econòmica és una prioritat urgent en l’actual moment crític per a l’economia de la UE.
El Consell, en unes conclusions també aprovades pel Consell Europeu, ha demanat que el treball legislatiu conclogui l’any 2023. La Comissió demana al Parlament Europeu i al Consell que arribin a un acord sobre les propostes legislatives presentades avui el més aviat possible, de manera que per respondre adequadament als reptes del futur.
Fons
El marc de governança econòmica de la UE consta del marc de política fiscal de la UE (el Pacte d’estabilitat i creixement i requisits per als marcs fiscals nacionals) i el procediment de desequilibri macroeconòmic, que s’apliquen en el context del semestre europeu per a la coordinació de polítiques, així com el marc per als programes d’assistència financera macroeconòmica.
Les propostes legislatives presentades avui segueixen un debat sobre la revisió del marc de vigilància econòmica llançat per primera vegada el febrer de 2020. Les parts interessades van contribuir àmpliament al debat sobre el futur del marc a través de diversos fòrums, inclosa una enquesta pública en línia. La Comissió va resumir les seves principals conclusions sobre la consulta en línia en un informe publicat el març de 2022. Aquestes contribucions van aportar una aportació valuosa a les propostes de reforma de la Comissió.
El novembre de 2022, la Comissió va presentar les orientacions per a un marc reformat de governança econòmica de la UE. El març de 2023, el Consell d’Assumptes Econòmics i Financers (ECOFIN) va adoptar unes conclusions sobre les orientacions de la Comissió que després van ser aprovades pel Consell Europeu.
Per a més informació Preguntes i respostes: la Comissió proposa noves normes de governança econòmica adequades per al futur
