En el proper pressupost a llarg termini de la UE (2021-2027) la Comissió proposa d’incloure-hi una dotació de 100 000 milions d’euros per impulsar la recerca i la innovació.
El nou programa anomenat «Horitzó Europa» es basaria en els èxits i assoliments de l’anterior programa de recerca i innovació (Horitzó 2020) i mantindrà la UE a l’avantguarda mundial de la recerca i la innovació. Horitzó Europa seria el programa de recerca i innovació més ambiciós que hem tingut mai.
«Invertir en recerca i innovació és invertir en el futur d’Europa. El finançament de la UE ha permès que equips de diversos països i de diverses disciplines científiques treballin junts i facin descobertes inimaginables i facin d’Europa un líder mundial en l’àmbit de la recerca i la innovació. Amb el nou programa Horitzó Europa volem aprofitar aquest èxit i continuar tenint repercussió en la vida dels ciutadans i de tota la societat», ha declarat avui el vicepresident de la Comissió i responsable d’Ocupació, Creixement, Inversió i Competitivitat, Jyrki Katainen.
«El programa de recerca i innovació Horitzó 2020 ha estat un dels més grans èxits de la UE. El nou programa Horitzó Europa apunta encara més alt. Volem incrementar el finançament del Consell europeu de recerca per enfortir el lideratge científic de la UE en el món i recuperar la confiança dels ciutadans europeus a través de noves i ambicioses missions de recerca de la UE. També volem proposar la creació d’un nou consell europeu de la innovació per posar al dia el finançament destinat a impulsar la innovació capdavantera a Europa», ha declarat avui també el comissari de Recerca, Ciència i Innovació, Carlos Moedas.
El nou programa Horitzó Europa continuarà impulsant l’excel·lència científica a través del Consell europeu de recerca i de les beques i intercanvis Marie Skłodowska-Curie, però alhora hi introduirà els següents nous aspectes:
- Creació d’un consell europeu de la innovació: l’objectiu és ajudar la UE a esdevenir precursora en matèria d’innovació creadora de mercats; la Comissió proposa de crear una finestreta única per impulsar la comercialització de les innovacions i tecnologies més capdavanteres i amb més potencial i ajudar les empreses en general i, concretament, les empreses emergents més innovadores a desenvolupar les seves capacitats; el nou consell europeu de la innovació contribuirà a identificar i finançar innovacions d’alt risc que evolucionen molt ràpidament i que tenen un gran potencial de crear mercats totalment nous; el nou consell donarà suport directament als innovadors principalment a través d’un parell d’instruments, un per finançar les primeres fases de la recerca i l’altre per desenvolupar prototips i comercialitzar els productes; a més, el nou consell també complementarà les tasques de l’Institut europeu d’innovació i tecnologia.
- Establiment de noves missions de recerca i innovació: gràcies al nou programa Horitzó Europa i pel que fa a les qüestions de societat i de competitivitat industrial, la Comissió posarà en marxa noves missions que tinguin un valor afegit europeu, ambiciós i audaç per abordar qüestions que afecten la nostra vida diària; a tall d’exemple, podríem esmentar la lluita contra el càncer, el transport no contaminant o la desplastificació del mar; aquestes missions seran dissenyades en col·laboració amb els ciutadans, els interessats, el Parlament Europeu i els estats membres.
- Màxim aprofitament del potencial innovador de la UE: volem doblar el finançament adreçat als estats membres més endarrerits en qüestions de recerca i innovació; a més, la combinació del nou programa Horitzó Europa amb els fons estructurals i amb els fons de cohesió permetrà coordinar i fer servir diverses línies de finançament per ajudar les regions a dedicar-se a la innovació.
- Més transparència: el principi de la «ciència oberta» serà el modus operandi del nou programa Horitzó Europa, que exigeix que s’obri l’accés a les dades i les publicacions; això permetrà que el mercat absorbeixi les innovacions i millorarà el potencial innovador dels projectes finançats per la UE.
- Impuls d’una nova generació de partenariats europeus i més col·laboració amb d’altres programes europeus: el nou programa Horitzó Europa optimitzarà el nombre de partenariats que cofinança la UE juntament amb socis com ara el sector empresarial, la societat civil o les entitats finançadores per millorar l’eficàcia i l’impacte en l’assoliment de les prioritats polítiques de la UE; el programa Horitzó Europa establirà vincles amb d’altres polítiques i programes de la UE, com ara la política de cohesió, el fons europeu de defensa, el programa «Europa digital» o el mecanisme «Connectar Europa», a més del projecte internacional de reactor termonuclear conegut com a ITER.
El Centre comú de recerca, que és el servei científic i tècnic de la Comissió, continuarà aportant-hi assessorament científic i tècnic i dedicant-se a la recerca específica.
La dotació pressupostària proposta de 100 000 milions d’euros per al període 2021-2027 inclou 97 600 milions d’euros del nou programa Horitzó Europa (3 500 milions d’euros dels quals seran assignats al fons InvestEU) i 2 400 milions d’euros del programa de recerca i formació d’Euratom. El programa Euratom, que finança la recerca i la formació en matèria de seguretat nuclear, física i tecnològica, i protecció radiològica, posarà més èmfasi en aplicacions com ara l’atenció sanitària o els equipaments mèdics i també finançarà la mobilitat dels investigadors en el marc del programa de beques Marie Skłodowska-Curie.
Properes etapes
És imprescindible que s’assoleixi un ràpid acord sobre el pressupost global a llarg termini de la UE i les seves propostes sectorials per garantir que els fons europeus generin com més aviat millor resultats sobre el terreny. Els retards obligarien les ments més brillants d’Europa a haver de cercar oportunitats de feina a d’altres indrets, la qual cosa implicaria la pèrdua de milers de llocs de treball de recerca i perjudicaria la competitivitat europea; per exemple, si es produeixen retards, perdrien pistonada des de projectes de recerca fonamental fins a projectes innovadors creadors de mercats en matèria d’atenció sanitària, lluita contra el canvi climàtic, transport ecològic o agricultura sostenible; a més, també començarien a arrossegar els peus projectes de tractament del càncer, de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, de vehicles intel·ligents o d’alimentació saludable.
Si de seguida arribem a un acord sobre el proper pressupost a llarg termini, el 2019 podríem fer una transició fluida entre l’actual pressupost a llarg termini (2014-2020) i el nou i, per tant, això garantiria la previsibilitat i la continuïtat del finançament en benefici de tothom.
Rerefons
La proposta de creació del nou programa Horitzó Europa es basa en l’èxit de l’actual programa Horitzó 2020. L’avaluació intermèdia del programa Horitzó 2020 ha demostrat que el programa va per bon camí i contribueix a crear llocs de treball i a generar creixement, a fer front als principals reptes socials i a millorar la vida de la gent. L’informe intermedi posa de manifest que el programa té un clar valor afegit europeu i produeix molts més beneficis demostrables en comparació amb els programes regionals o nacionals. Des del mes de maig del 2018 s’han finançat més de 18 000 projectes amb més de 31 000 milions d’euros.
La proposta que avui presentem també es basa en la contribució que va fer la Comissió a la reunió dels dirigents de la UE celebrada a Sofia aquest 16 de maig, que duia com a títol «Una nova agenda europea de recerca i innovació – L’oportunitat d’Europa de confegir el seu futur», on es van establir les mesures necessàries per garantir la competitivitat d’Europa a nivell mundial.
Durant les últimes dècades gairebé dos terços del creixement econòmic europeu ha estat impulsat per la innovació. Segons les previsions, el nou programa Horitzó Europa generarà més coneixement i més tecnologies, fomentarà l’excel·lència científica i tindrà efectes positius en el creixement, el comerç i la inversió, a més d’importants repercussions socials i ambientals. Per cada euro que s’inverteixi del programa es pot generar un rendiment de fins a 11 euros de PIB durant 25 anys. A més, està previst que durant la «fase d’inversió» (2021-2027) les inversions de la Unió en R+I generin uns beneficis directes de fins a 100 000 llocs de treball en activitats justament de R+I.
