Aquesta és una de les dades de la Jornada de Treball sobre cooperació amb Gàmbia que s’ha celebrat aquest dissabte a la Biblioteca Comarcal de Blanes, amb la participació de més d’un centenar de persones
El 48% de la població d’origen gambià que viu a Catalunya ho fa a l’Alt Maresme i, especialment a les comarques gironines, on hi viu el 44%. Aquest és un dels motius pels quals es va escollir Blanes com a seu de la Jornada de Treball sobre Cooperació amb Gàmbia, que ha aplegat aquest dissabte més d’un centenar de persones, majoritàriament dels col·lectius gambians i ONG, però també tècnics municipals i d’altres actors de la cooperació al desenvolupament.
La Jornada ha estat organitzada per la Coordinadora d’ONG Solidàries i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament amb la col·laboració de l’Ajuntament de Blanes i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), així com amb el suport dels ajuntaments de Barcelona, Celrà, Girona, La Jonquera, Malgrat de Mar, Mataró, Mollet del Vallès, Olot, Santa Coloma de Gramenet i Vilafant.
Les xifres de la cooperació al desenvolupament amb Gàmbia que es fa des de Catalunya són bones: des de l’any 2000 i fins al 2010 s’han invertit 1.200.000 euros en projectes de cooperació al desenvolupament a Gàmbia, amb un total de 54 projectes, fets sobretot a la zona d’Upper River, d’on prové la majoria de col·lectius gambians residents a Catalunya.
En total, hi han participat una trentena d’ajuntaments i diputacions finançadores. La salut i l’educació són els sectors prioritaris de quasi la meitat dels projectes de cooperació executats.
Coordinació, concertació i formació, eines clau per superar la crisi
Davant el context actual de crisi, des del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament s’ha demanat un esforç a les entitats i administracions implicades, en fer un treball més coordinat per sumar sinergies i en fer més formació . «La crisi obliga a que no hi hagi tanta dispersió de projectes sinó més concentració» ha dit Joan Solà, del Fons Català. Solà també ha demanat una visió més global del desenvolupament, que vagi més enllà de les necessitats dels pobles d’origen dels col·lectius gambians.
En una de les taules, el Fons ha presentat la publicació digital «Guia per a la cooperació local catalana amb Gàmbia» que descriu el canvi que hi ha hagut en les associacions dels col·lectius gambiano-catalans: si a principis dels 90 es van crear les primeres associacions amb l’objectiu de l’ajuda mútua, adreçada a la immigració que estava arribant, un cop estabilitzada la nova població, es van enfocar els objectius a contribuir al desenvolupament dels seus municipis d’origen.
La Jornada ha començat amb les reivindicacions de Rafel Villena, per part de la Coordinadora d’ONG Solidàries, que després d’assenyalar les retallades que hi ha a l’àmbit de la cooperació ha recordat que «la cooperació també és educació en valors».
Carles Llorens, de l’ACCD, ha destacat que Gàmbia interessa molt a Catalunya perquè a llarg termini «és possible que s’acabi convertit en el nostre mercat». Llorens, però, ha recordat la principal dificultat a l’hora de cooperar amb Gàmbia: «som davant una dictadura que no respecta els Drets Humans».
Per últim, l’alcalde de Blanes, Josep Marigó, ha assenyalat els llaços que uneixen el municipi amb el país africà des de fa molts anys, no tan sols pel gran nombre de ciutadans provinents de Gàmbia que hi viuen, sinó també a través de diversos projectes de cooperació que s’han fet i es continuen duent a terme. Un d’ells és el què actualment gestiona l’entitat blanenca Associació per al Desenvolupament de Kuwonku, que també ha estat reconegut durant la presentació de la jornada pel director general de l’ACCD de la Generalitat.
En la jornada de treball a Blanes s’han presentat algunes bones pràctiques de cooperació amb Gàmbia, i s’ha fet una dinàmica participativa per detectar febleses i fortaleses dels projectes que s’estan desenvolupant actualment a Gàmbia.
