Barcelona (ACN).- La crisi econòmica que afecta molts ajuntaments està agreujant el dèficit de serveis bàsics, com la neteja, o la millora d’instal·lacions, com el clavegueram, a centenars d’urbanitzacions a tot Catalunya. La majoria d’aquests nuclis es van construir il·legalment durant el ‘desarrollismo’ franquista sense cap mena d’infraestructura bàsica i els ajuntaments democràtics han intentat canviar la situació durant les darreres dècades. Tanmateix, la crisi ha impedit que molts municipis puguin assumir aquesta càrrega i la llei de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics, que es va aprovar el 2009, ha quedat temporalment sense efecte per la situació pressupostària de la Generalitat.
Durant una compareixença al Parlament el darrer mes de maig, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va afirmar que el Govern estimava “útil” el projecte i que com a alcalde entenia la “tragèdia” d’aquestes urbanitzacions, que van proliferar especialment durant els anys seixanta i setanta del segle XX. El conseller va lamentar llavors que durant aquella època “la normativa servia per no aplicar-se i, fora de tota la legalitat, es van desenvolupar urbanitzacions, que després els ajuntaments democràtics han hagut de legalitzar i dotar de serveis amb grans dificultats”.
El conseller va elogiar la llei en la mesura que “s’ha de fer factible el dret a viure en un entorn digne”, però va advertir que la normativa només es podria desenvolupar segons les possibilitats que permetessin els Pressupostos, que finalment van patir retallades que no han permès convocar noves ajudes durant aquest any.
Fins llavors, un centenar d’urbanitzacions, bona part d’elles properes a l’àrea metropolitana de Barcelona, s’havien beneficiat de les subvencions de la Generalitat, que es van convocar en diverses ocasions entre 2009 i 2010. Durant el 2011 no s’han anunciat noves convocatòries dels ajuts que preveu la llei i els ajuntaments no poden assumir la despesa que representa mantenir i millorar els serveis i les infraestructures d’aquests nuclis de població. L’ACN ha visitat diverses urbanitzacions a l’Anoia, el Baix Ebre i el Gironès per veure en quina situació es troben.
Llagostera (el Gironès): la constructora abandona les obres de la Font Bona per impagament
Llagostera, situada al Gironès, té 75 km² d’extensió i compta amb 8.200 veïns empadronats. El municipi, situat a pocs quilòmetres de la Costa Brava, té sis urbanitzacions, de les quals només la meitat són legals. Entre les tres que tenen tràmits pendents hi ha realitats diferenciades.
La que té els tràmits més avançats i les obres pràcticament acabades és la urbanització més allunyada del nucli, situada a uns set quilòmetres, anomenada Font Bona. Amb més de 400 parcel·les, l’empresa que estava asfaltant carrers, posant voreres, enllumenat públic i construint la xarxa de clavegueram ha abandonat les obres perquè una part dels veïns -que per llei han de fer-se responsables de finançar les obres- no ha pagat. L’empresa argumenta que se li deu més d’1,7 milions. Els veïns que han pagat, desesperats, veuen com no s’acaben les obres a causa dels morosos.
Darrera de Font Bona, la Canyera, amb 320 parcel·les, és la urbanització que té els tràmits més avançats. L’alcalde, Fermí Santamaria (CiU), ha explicat que l’objectiu dels propietaris és tenir enllestida tota la tramitació administrativa per legalitzar la urbanització i a la primavera del 2012 per poder executar les obres. “El principal problema és trobar finançament”, ha argumentat l’ajuntament que recorda que el consistori no té obligació legal de pagar obres.
El consistori ha demanat finançament a la Generalitat, a través de les línies d’ajut obertes amb la Llei de millora de les urbanitzacions. Però, segons l’alcalde, no s’ha inclòs cap dels projectes de Llagostera dins les línies d’ajut. “Ja l’any passat ens van dir que no hi havia diners”, lamenta l’alcalde.
De les tres urbanitzacions pendents de legalitzar, Selva Brava -amb unes 400 parcel·les- és la que té els tràmits més endarrerits. Llevat del carrer principal -que s’ha asfaltat perquè és el camí d’accés a Font Bona-, tots els carrers estan sense pavimentar, no hi ha voreres, ni enllumenat públic ni clavegueram. “La gent aboca les aigües brutes on vol, a la riera o on li rota, i deixen les deixalles del cap de setmana tirades. És una urbanització salvatge”, lamenta en Santiago, un dels veïns que viu durant tot l’any a Selva Brava.
L’alcalde vol aprofitar el període de crisi per ajudar els propietaris a avançar les tasques administratives per, quan millori la situació econòmica, poder iniciar obres. Segons Santamaria, aquesta urbanització té un problema afegit. La Generalitat ha instat a reordenar la urbanització perquè considera que està “molt disseminada” i caldria agrupar-la. A la majoria de parcel·les però ja s’hi ha construït cases.
L’Ametlla de Mar (el Baix Ebre): Tres Cales, una macrourbanització sense clavegueram
Construïda a partir dels anys 60 del segle passat i amb una població estable durant tot l’any de més de mil habitants -que a l’estiu es multiplica-, la urbanització de les Tres Cales, a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), està considerada com la més gran de Catalunya i una de les més extenses de l’Estat espanyol. Però el seu creixement urbanístic no va tenir en paral·lel un desenvolupament d’equipaments correlatiu. Això s’ha acabat traduint durant els últims anys en nombrosos conflictes -judicials- entre veïns i promotor, que es negava a assumir les inversions necessàries en serveis i equipaments que reclamaven els propietaris.
L’estat del paviment dels carrers és molt deficient -sots, bonys així com un important deteriorament de l’asfalt i les voreres- en la gran majoria de la xarxa viària de la urbanització, que s’estén per 60 quilòmetres en total. Tot i les inversions per renovar l’enllumenat públic, en molts punt s’hi observen mancances. Però el clavegueram i, concretament, l’abocament de les aigües residuals, continua sent el gran problema del nucli. La xarxa de clavegueram no s’utilitza perquè l’Agència Catalana de l’Aigua encara no ha construït la depuradora projectada on s’havia de connectar, tot i que el promotor es va comprometre amb l’Ajuntament a assumir els tres milions d’euros que costava construir les clavegueres. Això obliga els veïns a continuar utilitzant els pous negres.
El regidor d’Urbanisme de l’Ametlla de Mar, Rubén Lallana (CiU), ha reconegut aquests dèficits i ha lamentat que, tot i la magnitud de la urbanització, el consistori no hagués rebut ni un euro després de presentar durant els últims dos anys un projecte valorat en 12 milions per optar als ajuts de la Llei d’urbanitzacions. Uns fons que, en l’actual context de retallades, tampoc arribaran. “Entenem que el Govern s’hagi trobat en aquesta situació, que la caixa està buida i que cal prioritzar. Ho entenem, però no ens agrada”, ha explicat.
Amb tot, Lallana ha anunciat que el consistori intentarà, a través d’alguna de les anualitats del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC), fer front a la pavimentació dels principals carrers de la urbanització -especialment després de les destrosses que va produir l’aiguat de fa un any- així com destinar una brigada de manteniment. La situació actual de les inversions de l’ACA tampoc convida a l’optimisme respecte la depuradora. “Tot i la crisi intentarem fer el màxim. Tres Cales s’ho mereix, perquè més que segona residència hi viu molta gent tot l’any”, ha assegurat.
Però des de l’Associació de Veïns Mediterrània escolten les promeses de l’Ajuntament amb escepticisme. El president de l’entitat, Alfredo Polverone, recorda que la urbanització continua arrossegant els “mateixos problemes de sempre”: “neteja, seguretat, manteniment dels carrers i clavegueram que no es pot utilitzar”. Reclamen, a més, que es finalitzi i s’obri el centre social construït, que s’hi pugui obrir una farmàcia i s’habiliti un servei de transport públic que connecti amb el nucli urbà de l’Ametlla per donar servei, especialment, a la gent gran que hi resideix.
“Hem d’actuar com a socis amb l’Ajuntament. Som socis. Demanem coses que l’Ajuntament potser no veu o no vol veure”, assegura. Davant l’anunci de la retallada dels ajuts per a les urbanitzacions, Polverone recorda que el consistori també té recursos per treballar en un “barri” amb 2.000 habitatges i que el pressupost s’ha de repartir pels diferents nuclis urbans. “S’ha de demostrar i fer veure que Tres Cales aporta molts diners al poble, que d’alguna manera han de tornar. La gent d’aquí necessita coses, com la resta del poble”, declara Polverone, convençut que es tracta d’una “qüestió de voluntat” més que de disponibilitat pressupostària.
Masquefa (l’Anoia): el cost d’urbanitzar el Maset supera tot el pressupost municipal
El municipi de Masquefa, a l’Anoia, compta amb quatre urbanitzacions que van néixer a finals dels anys seixanta i principis dels setanta. Segons ha explicat l’alcalde del municipi, Xavier Boquete, es tracta d’urbanitzacions que “històricament arrossegaven deficiències” i en aquests moments presenten característiques molt diferents. Es tracta de Can Parellada, Can Quiseró, el Maset i Can Valls.
Mentre que Can Parellada i Can Quiseró compten amb tots els serveis bàsics, les urbanitzacions del Maset i Can Valls no es troben en la mateixa situació. Boquete ha explicat que en aquests moments s’estan duent a terme les obres d’urbanització de Can Valls que consisteixen en asfaltar tots els carrers i a instal·lar-hi serveis bàsics com ara el subministrament d’aigua i el clavegueram, l’enllumenat públic i l’electricitat. Fins ara, aquesta urbanització, que té més de 150 parcel·les, no comptava amb cap d’aquests serveis.
D’altra banda, la urbanització del Maset sí que té els carrers pavimentats però no compta amb la xarxa de clavagueram. L’alcalde de Masquefa ha explicat que en aquests moments ja han redactat el projecte d’urbanització i que s’està finalitzant la redacció del projecte de reparcel·lació. Tot i això, Boquete ha destacat que el Maset està format per més de 900 parcel·les i té força quilòmetres de terreny, de manera que convocaran una assemblea amb els veïns per “decidir si engeguem les obres o no”, ja que l’Ajuntament “ha de tenir la garantia que podrà cobrar l’obra”. Segons ha informat l’alcalde, el cost de les obres d’urbanització l’assumeixen en un “100%” els veïns.
L’Ajuntament de Masquefa ha rebut dues subvencions de la Generalitat per fer front a la millora de les seves urbanitzacions d’uns 300.000 euros cadascuna. Aquestes subvencions han anat dirigides a les dues urbanitzacions del municipi que a dia d’avui encara presenten problemes, Can Valls i el Maset. Boquete ha remarcat que aquests diners han servit només per “fer el projecte de reparcel·lació i urbanístic”. Tanmateix, l’alcalde ha destacat que amb obres d’una magnitud important com la del Maset que tenen un cost que ronda els 10 milions”no es tracta d’un estalvi considerable”.
L’alcalde ha explicat que amb unes xifres de diners tant elevades no pots començar les obres “si no tens la garantia que podràs cobrar” perquè amb un Ajuntament que té un pressupost ordinari “de 8 MEUR” seria “un xou brutal embrancar-se amb unes obres de més de 10 milions”. Pel que fa a les obres de Can Valls, Boquete ha explicat que el pressupost era molt inferior, d’1,5 milions, i que, per tant, “va ser més fàcil assumir aquest risc”. A més, Boquete ha manifestat que fins a dia d’avui no han tingut problemes per cobrar per part dels veïns.
Un reportatge de Jordi Marsal, Mar Martí, Tània Tàpia i Josep Ramon Torné.
