Visitem avui la ciutat de Rubí, una de les més industrials del país. Allà hi trobem una alcaldessa que inicia el seu tercer mandat consecutiu i que està preocupada per dues centralitats: la de les persones i la urbanística.
Vostè va assumir l’alcaldia de Rubí el 2015. Què li ha aportat, personalment, aquesta feina en els darrers vuit anys?
M’ha ensenyat a estimar encara més la ciutat. A ser molt pacient i a fer entendre que les coses es milloren a poc a poc i amb constància. Les grans transformacions necessiten el seu temps. Jo havia treballat anys com a tècnica en el servei públic, però des que vaig començar a fer de regidora m’ha calgut aprendre a tenir paciència. Les administracions tenen uns calendaris distints als de la ciutadania. De vegades, la desafecció política es deu al desconeixement d’aquests tempos administratius.
Des que vaig començar a fer de regidora m’ha calgut aprendre a tenir paciència. Les administracions tenen uns calendaris distints als de la ciutadania
Potser caldria canviar coses de l’Administració.
Potser sí. Podrien facilitar les coses. En l’altra cara de la moneda hi trobem les persones que podem facilitar les vides dels nostres veïns i veïnes. Volem transformar les ciutats en més amables, més saludables i millors. De vegades, això significa fer carrers nous. Però el que representa fer un carrer és molt més complicat del que sembla. I els veïns et pregunten: “perquè no heu fet ja el meu carrer?”.
I des de la política municipal, creu que es poden agilitzar aquests tempos?
Tot allò que depèn de nosaltres es pot agilitzar, és clar. Ja hi treballem. Però el que depèn de les lleis, que demanen uns períodes d’exposició pública i que tenen unes garanties de transparència, fa que el procés s’allargui. Per això és tan important saber explicar per què es triguen dos anys per fer un projecte. Durant aquest temps, sembla que no hagi passat res de nou i cal anar informant els ciutadans.
Però la gent, de vegades, diu que té massa informació.
En efecte. Però cal fer-ho. I volem generar la necessitat d’estar informats.
Ens ha portat unes fotografies personals. Ens les pot comentar?
Sí. Aquí en tinc una de típica. Crec que totes les persones de la meva generació en tenim una de semblant: era bebè i em van retratar al sofà de casa. Encara recordo aquell espai, amb molta estimació. Jo vaig néixer en un piset petit del barri de Ca N’Oriol. Quan em vaig casar i independitzar també hi vaig viure.
També tinc una foto amb els meus pares. Són les persones que m’han ensenyat tot el que sé, o si més no el més important. La base de la meva educació. Els agraeixo tot el que han fet per a mi.
I la tercera que us porto és de jove. Recordo que era un dia que havíem anat a un parc aquàtic amb la família. L’he escollit perquè va ser una època molt bonica i feliç de la meva vida.
Parlem de Rubí. Quines coses bones i dolentes té el municipi?
La millor cosa que hi ha a Rubí són els seus veïns i veïnes. És al que ens dediquem els alcaldes. De vegades prens decisions que agraden més i d’altres que agraden menys. Però, pel damunt de tot, et deixes la pell per tots ells.
Si hi ha alguna cosa dolenta a destacar és la actitud incívica d’una minoria de persones que no ajuden a mantenir la ciutat neta, o trenquen el mobiliari urbà. Això voldríem erradicar-ho per tenir una ciutadania digna, amb places i parcs macos on poder passejar.
Si hi ha alguna cosa dolenta a destacar és la actitud incívica d’una minoria de persones que no ajuden a mantenir la ciutat neta
Quina mena de municipi és Rubí?
A Rubí som moltes coses. Primerament, som una ciutat que llueix orgullosa una etiqueta industrial. Tenim la segona concentració industrial de Catalunya, només superada per la Zona Franca. I treballem per fer que les empreses estiguin a gust a la ciutat i per facilitar que en vinguin més. Molts veïns i veïnes poden treballar a la ciutat i això és una fortalesa i una virtut.
I som feminisme, i igualtat. I això ens identifica. Com també ho fa el color i la diversitat, perquè tenim més de cent nacionalitats convivint en plena harmonia.
Tenim la segona concentració industrial de Catalunya, només superada per la Zona Franca
I des del punt de vista de les infraestructures?
Rubí també som centre i barris, i urbanitzacions. En el darrer mandat hem treballat molt per millorar-les, perquè tenim una ciutat dispersa i les urbanitzacions costen de mantenir.
Sempre hem estat una ciutat d’acollida que va viure un episodi tràgic, l’any 1962, amb la rierada que va causar 600 víctimes. A partir d’aquell sinistre, que se’n va endur un barri sencer, vam decidir créixer de manera solidària i acollidora. També som cultura. I festa major. Jo crec que tenim la millor festa major de la comarca i, segurament, de Catalunya. Ho diu moltíssima gent. Tenim un esbart dansaire centenari, que porta la dansa per tot arreu del món en nom de la ciutat…
Jo crec que tenim la millor festa major de la comarca i, segurament, de Catalunya. Ho diu moltíssima gent
Quins indrets i punts emblemàtics pot destacar?
Tenim un Casino que vam recuperar el 2015 i que és la joia de la ciutat. El recuperarem per ballar. També tenim l’antic Celler cooperatiu, que ara és centre de la cultura contemporània de la ciutat. És un edifici que vam acabar de rehabilitar el 2007 i que és obra de Cèsar Martinell, una joia arquitectònica. I també puc destacar l’Ateneu, un altre centre cultural, on hi ha entitats importants de la ciutat.
En quina situació econòmica es troba l’ajuntament?
Tenim salut financera. Som un dels ajuntaments amb un endeutament més reduït. Després de la crisi del 2008 vam haver de reduir molts contractes importants. I quan vaig arribar a l’alcaldia el 2015 ens vam trobar amb la necessitat de posar al dia els contractes i redimensionar-nos, perquè la contenció pressupostària i la reducció dels ingressos ens limitaven molt.
El 2015 ja no hi havia necessitat de tota aquesta austeritat i vam poder millorar els contractes i els serveis a la ciutadania. Ara treballem amb els pressupostos i tractem de millorar els serveis públics. Malgrat tot, l’encariment dels productes i matèries primeres dels darrers mesos ens ha fet revisar molts projectes que estaven en marxa. El pla d’inversions que teníem tan ben encarrilat l’hem hagut de revisar.
L’encariment dels productes i matèries primeres dels darrers mesos ens ha fet revisar molts projectes que estaven en marxa
Recorda la primera decisió que va prendre com alcaldessa?
Sí. Va ser un pla de neteja. Ens calia un pla de xoc quan iniciàvem el mandat, poc abans de la festa major d’aquell any.
I quina ha estat la prioritat del seu govern durant aquests anys?
Les persones. Les posem al centre de qualsevol de les nostres polítiques i accions. Especialment les que més ho necessiten. Després d’aquesta prioritat tenim l’espai públic, el manteniment i la dignificació de parcs, jardins, places i carrers. I, en paral·lel, treballem en la reactivació econòmica. Com us deia abans, volem que les empreses de la ciutat tinguin una bona situació i mirem de compartir sempre les seves necessitats i inquietuds, perquè són el nostre motor econòmic i beneficien la ciutat. Si les empreses van bé, una part de la nostra ciutat també hi va.
Si les empreses van bé, una part de la nostra ciutat també hi va
Quins són els grans projectes de futur de la ciutat?
Treballem per una segona transformació de la ciutat. Per exemple, estem molt il·lusionats amb el projecte de pacificació i millora de l’Avinguda de l’Estatut, que travessa la ciutat longitudinalment i de la que vam recuperar la titularitat administrativa el 2009, per poder-ne fer un carrer. Abans era la via tradicional de pas entre Sant Cugat i Terrassa i està concebuda com una via de pas ràpida, que partia la ciutat en dos. Ara ens cal actuar-hi, per donar-li un altre aire.
A més, volem traslladar una part de la centralitat de la ciutat a l’altra banda de la riera. Els que tenim certa edat recordem que l’altra banda de la riera es considerava com una mena de part externa i llunyana, perquè la riera era una mena d’obstacle que marcava diferències. A llarg termini volem implantar un gran edifici de l’Ajuntament en aquella zona. Volem que el centre de la ciutat sigui més ampli.
Volem traslladar una part de la centralitat de la ciutat a l’altra banda de la riera
Com és l’estructura professional de l’Ajuntament?
A l’Ajuntament hi treballen unes 650 persones. De vegades arribem a les 700, perquè no és un nombre fix. En quant al meu equip, que és molt important per a mi, s’organitza en tres àrees o grups de treball. Són persones compromeses amb la ciutat, amb perfils i formacions variats: Administració Pública, economia, dret, periodisme…
Quants regidors té el seu grup?
Nou. De vint-i-cinc possibles. Quatre són dones i cinc són homes.
Governa en minoria, doncs.
Així és. Però governem sols, sense pacte de govern. En l’anterior mandat governàvem amb En Comú Podem. Aquesta vegada ho fem en solitari.
Quan es troba amb altres alcaldes o alcaldesses de la zona, de quines problemàtiques comunes parlen?
Sobretot en la necessitat de millorar les infraestructures. En el cas de Rubí, la Generalitat és la que no compleix des de fa molts anys, tot i les reivindicacions històriques de la ciutat. Avui mateix hem tingut la possibilitat d’anar a veure el Conseller de Salut per posar-li damunt de la taula la necessitat d’un hospital. Portem des de 2001 demanant-lo. I jo, com a alcaldessa, no em cansaré de demanar-ho.
També ens resulta necessària una segona estació de Ferrocarrils de la Generalitat. La nostra ciutat és la que més viatgers aporta a la línia a la franja d’hores matinal i només tenim una estació.
A banda, coincidim en altres temes més genèrics: finançament local, que s’ha de millorar perquè els ajuntaments assumim competències sense recursos. I connexions entre vies, i noves infraestructures…
Portem des de 2001 demanant un hospital
Quin creu que hauria de ser el paper dels ajuntaments i alcaldes en la planificació del futur del país?
A mi, com a alcaldessa, m’agradaria ser més escoltada. Segurament, nosaltres no som els que coneixem millor les nostres ciutats, però les coneixem prou bé. I, sobretot, som les persones que conduïm les necessitats dels nostres veïns i veïnes. Per aquest motiu, la gran Administració Pública ens hauria d’escoltar: nosaltres podríem ajudar a prendre millors decisions i planificacions per al territori. Però, com a alcaldessa, és certament difícil que et donin audiència, malgrat aixequis el telèfon.
En el meu cas, també trasllado les necessitats a través del meu partit i del primer secretari i cap de l’oposició, Salvador Illa. Ho fem per tal que ell les pugui plantejar en seu parlamentària o allà o ell pugui anar. I també hi ha alguns àmbits en els que resulta més fàcil tenir una interlocució propera. Fa uns dies, per exemple, he pogut parlar amb el Conseller d’Interior en relació a la dotació d’agents del Cos de Mossos d’Esquadra a la ciutat. Només ens en toca un, dels nous 136 que s’han establert al Vallès Occidental. Però no és tan senzill amb altres conselleries.
Com a alcaldessa, és difícil que et donin audiència, malgrat que aixequis el telèfon
