La crisi l’estem pal•liant entre tres col•lectius: les famílies, les entitats del tercer sector i els ajuntaments.
Com que no hem perdut el tren de la tecnologia, en els propers anys crec que podrem recuperar el tren industrial.
Lleida té la millor balança comercial agrícola i granadera del país.
I a Mercolleida s’hi fixen preus de referència per a tot Europa.
Al Parc Tecnològic de Gardeny les empreses apliquen les darreres tecnologies al sector agroalimentari…
Ens venen a buscar de fora.
La ciutat actual no seria possible sense la universitat.
La LRSAL és una llei d’impossible compliment i socialment inacceptable.
“Els ciutadans tenim dret a pronunciar-nos sobre el model de relació amb Espanya”
Potser no els coneix a tots pel nom, però com creu que són la gent de Lleida?
Som molt bona gent. Ens agrada presumir i ensenyar la nostra ciutat. Hi haurà qui pensarà que aquesta és la part menys coneguda de Catalunya, i que estem amagats en la boira. Però Lleida és una ciutat rellevant en el món de l’art, en l’àmbit científic, en la producció econòmica interior, en les exportacions… i que se sent orgullosa de tenir un dels índexs d’ocupació més elevats, si no el més elevat, del país. Ja ho veu: ens sentim orgullosos. També de la nostra boira.
És cert que als mercats de tot Europahi trobem trobar productes lleidatans?
Mireu, per importància econòmica, el primer sector de les terres de Lleida és el càrnic porcí. En som els principals productors europeus i a Mercolleida, la llotja local,s’hi genera el preu de referència per a tota Europa.I a nivell estatal som punters en la producció de farratges, cereals, boví, vinícola… En tot el que tingui a veure en producció agrària i ramadera, som referents i tenim la millor balança comercial de tot el país. Això vol dir que exportem més del que importem i, per tant, a tot arreu s’hi poden trobar productes lleidatans.
Déu n’hi do…
I dins del mateix sector també hi ha productes d’altíssim valor afegit, com ara el vi i, en particular, l’oli. Tenim a la vora de 30 cellers que fan vi de la D.O. Costers del Segre. I de l’oli, el mateix: l’oliva arbequina, l’oli de les Garrigues… són riqueses que aportem al país. Lleida és una marca de referència.
I a més aquestes industries compten amb una gran participació de l’economia del coneixement…
Fa 10 anys es va crear el Parc Científic a Gardeny. Hi treballen 1.400 nois i noies. I fixi’s que dic “nois i noies” amb tota la intenció, perquè la seva edat mitjana és baixíssima: són recent titulats de la Universitat i de FP. Hi ha implantades 115 empreses. Alguna de fins a 300 treballadors. Dedicades a la informàtica, l’electrònica, les comunicacions, robotització… Totes aplicades al sector agroalimentari. En som la referència. Ens venen a buscar de fora…
Què representa per a vostès tenir una Universitat com la de Lleida, en termes d’impuls econòmic i de creixement?
La recuperació de la Universitat, en temps democràtics, és fonamental per a entendre la ciutat actual. No hi hauria la excel·lència en l’àmbit agroalimentari sense ella. Quan es vol que progressi un sector econòmic, o s’alinea amb la recerca o entra en via morta. El que proporciona progrés no és el volum de producció, sinó la capacitat d’innovació. La Lleida actual no seria possible sense la Universitat.
La ciutat possible, d’acord. I quina seria la seva utopia per a la ciutat?
Voldria que poguéssim fer el desenvolupament industrial que no vam tenir al seu moment. Hem evolucionat cap a l’economia del coneixement. El nostre sector tecnològic i la innovació són importants. Som brillants a l’hora de crear productes, però no tant a l’hora de transformar-los. I com que no hem perdut el tren de la tecnologia, en els propers anys crec que podem recuperar el tren industrial.
Què fan vostès per a impulsar la iniciativa emprenedora, l’activitat econòmica…
Moltes polítiques… A Lleida vam crear l’entitat “Global Lleida”, integrada per l’Ajuntament, la Diputació, les Cambres de Comerç de Lleida i de Tàrrega i la Universitat. El presideix l’Antoni Brufau, president de Repsol. Hi coordinem les polítiques de foment econòmic, ocupació i emprenedoria de totes aquestes administracions. Hem posat en marxa 4 vivers d’empreses a la ciutat i 1 a cada capçalera de comarca. Hem donat finançament a l’activitat emprenedora, i fem mentoring dels emprenedors…
I per a les persones que queden fora del mercat laboral, que corren risc de ser excloses, què fan?
El que hem de fer, i fem, són dues coses: crear ocupació i fer polítiques socials per als que no troben ocupació. Miri, aquesta crisi l’estem pal·liant, que no resolent, tres grans col·lectius: les famílies, les entitats del tercer sector i els ajuntaments. Som els grans cooperants per les famílies que ho estan passant malament. Li parlo des d’una ciutat que té el 14% d’atur, que és el més baix del país. Però també li dic que fins que no tornem a taxes de 4 o 6% qualsevol responsable polític no pot dormir tranquil.
A sobre, la LRSAL no ho posa fàcil…
Gens. És una llei d’impossible compliment i socialment inacceptable. Miri, encara que la llei digui que no tenim competències en educació, o polítiques socials o d’ocupació, nosaltres ens sentim socialment responsables. Si no, no seríem alcaldes. I, per tant, hem de fer polítiques educatives, socials i d’educació, sí o sí. I traurem els recursos d’on sigui.
A la seva ciutat, de tant en tant, apareixen problemes d’integració entre les comunitats…
Hi ha col·lectius amb una integració més fàcil que d’altres. A Lleida hem tingut un percentatge d’immigració molt alt, que ha arribat al 21%. Tenim quatre grans orígens d’immigració: els països de l’Est, l’Amèrica Llatina, els països del Magrib i els països Subsaharians. La capacitat d’integració d’uns i altres és diferent. El col·lectiu magrebí és el que més dificultats troba. Per a nosaltres la integració va de la mà amb una filosofia d’igualtat de drets, i també d’igualtat de deures.
Com tenen l’economia municipal?
Com la majoria dels nostres municipis. Amb dèficits importants. Tot i això podem atendre el serveis públics municipals, i encara n’hem incorporat alguns de nous o bé n’hem fet de gratuïts. I fa tres anys que tenim els impostos congelats…
Com a alcalde i com a president del PSC, com veu els moments polítics actuals?
És la història d’una desavinença causada per fets i decisions equivocades dels darrers anys. Ens ha portat a una crisi institucional entre els governs de Catalunya i de l’Estat espanyol. Però aquesta crisi està fent molt de mal als àmbits de la vida econòmica i social.
I quina solució suggereix?
Cal buscar nous models de relació Catalunya-Estat, i s’han de basar en dos conceptes: la equitat fiscal i el respecte. I crec que això es pot assolir amb una reforma de l’Estat que ens acosti a un model federal.
Està a favor de la independència?
Jo no aposto pel model independentista. Però el respecto. El que sí crec és que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hem de poder pronunciar-nos sobre el model de relació amb Espanya que volem.
Què li diria al President Mas a hores d’ara?
Que negociï, que sempre hi ha temps, que mai s’acaba la capacitat de negociar, mai. Que política és diàleg, és buscar l’acord i el pacte…
