La jornada “Alimentem Barcelona” ha reunit responsables tècnics i polítics dels consistoris de la província per abordar estratègies alimentàries que transformin els sistemes alimentaris actuals en models més sostenibles des dels ajuntaments.
Aquest dijous ha tingut lloc al Paranimf de la Diputació de Barcelona la jornada sobre polítiques alimentàries municipals “Alimentem Barcelona”. La trobada, organitzada per la Diputació de Barcelona i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), i amb la col·laboració de l’Oficina Conjunta de l’Alimentació Sostenible (OCAS), la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, ha reunit prop de 200 participants, principalment tècnics i regidors d’ajuntaments i altres ens locals de la província.
En la seva intervenció, el delegat de l’Àrea d’Espais Naturals i Infraestructura Verda, Xesco Gomar, ha destacat que “la gestió dels espais agraris és un dels grans reptes que tenim a la província de Barcelona”. En aquest sentit, ha afirmat que cal donar-hi recolzament els 365 dies de l’any i de forma transversal, perquè “posar a l’agenda la gestió d’aquests espais no és només l’obligació d’una institució, sinó que s’ha de traslladar a totes les administracions públiques”. Així, ha assegurat que “les institucions només tenen una manera clara de demostrar que es creuen una política: els seus pressupostos. I per això, des de la Diputació de Barcelona en els pròxims pressupostos donarem una empenta als nostres espais agraris”.
De la seva banda, la cap de la Direcció Territorial Agrària i coordinadora del programa Barcelona Agrària, Sònia Callau, ha posat l’èmfasi en la necessitat de fer un canvi de paradigma i ha destacat que les polítiques alimentàries urbanes poden tenir un gran impacte en la salut pública, les qüestions mediambientals i l’equitat social. Per això, ha instat els ajuntaments a fer política alimentària pròpia: “l’alimentació forma part de moltes polítiques que es fan des dels ajuntaments, són intersectorials. Així doncs, cal impulsar des dels ens municipals polítiques alimentàries que transformin el model actual i avançar cap a un model que sigui més saludable, més sostenible i de proximitat”.
Callau ha recordat que als 311 municipis de la província es fan 18 milions d’àpats cada dia, cosa que representa un gran volum de producció, distribució i mobilitat entorn de la producció alimentària, i que actualment s’estima que llencem 35 kg de menjar cada any per persona. També ha apuntat que el 30% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que emetem a l’atmosfera prové del sistema alimentari. Per aquests motius, Callau ha animat els ajuntaments a fer polítiques alimentàries aprofitant les competències que tenen sobre aspectes com l’abastiment d’aigua potable i control d’aliments, el tractament de residus, els mercats, la protecció del medi ambient, l’urbanisme, o la defensa dels usuaris i els consumidors.
Referents internacionals i intercanvi d’experiències
Durant la jornada, s’han donat eines als assistents per abordar la qüestió alimentària des de les diferents àrees del consistori i s’han explorat els reptes i oportunitats que afronten els ajuntaments i les entitats a l’hora d’implementar polítiques alimentàries. En aquest context, s’han exposat alguns referents pel que fa a normatives i competències municipals a Europa, com el Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà – un acord internacional d’alcaldes que ofereix eines concretes a les ciutats en matèria d’estratègies alimentàries – el Consell Alimentari de Toronto, el cas de cultura alimentària urbana de Bristol o la política agro-ecològica i alimentària de Montpeller.
Un dels moments destacats de la jornada ha estat la taula rodona, que ha comptat amb la participació de representants de quatre ciutats europees capdavanteres en polítiques alimentàries com són Milà, Dijon, València i Barcelona. Els ponents han compartit les seves experiències i bones pràctiques en l’elaboració i implementació d’estratègies alimentàries municipals i han coincidit a destacar la importància de la implicació dels municipis en el pactes i les estratègies internacionals, la necessitat de crear espais de governança per coordinar esforços, i el paper clau de la recerca i la innovació.
Per cloure la jornada s’han dut a terme una sèrie de tallers pràctics entorn de les diferents fases d’elaboració d’una estratègia alimentària. S’han abordat qüestions com l’elaboració d’una carta alimentària com a full de ruta, el desenvolupament d’un pla alimentari o el paper dels consells alimentaris com a motor de transformació. Entre els experts de l’àmbit local que han compartit les seves experiències per dinamitzar els tallers hi ha hagut representants de l’Espai Agrari de Mataró, del Parc Agrari de la Conca d’Òdena i de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.
Aquesta jornada respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 11 “Ciutats i Comunitats sostenibles”, número 13 “Acció climàtica” i número 15 “Vida terrestre”. Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.
Font: Diputació de Barcelona
