La Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’associació catalana promotora de polítiques del temps, la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society (BTUI) han renovat el seu compromís amb les polítiques públiques del temps pel període 2022-2023. L’objectiu és impuls de polítiques públiques relacionades amb l’organització dels temps per afrontar les desigualtat que generen l’organització del temps actual en la societat catalana.
En l’acte de presentació ha comptat amb la participació de representants de totes les administracions implicades s’han donat a conèixer les principals novetats de la Time Use Week, que tindrà lloc a Barcelona del 24 al 28 d’octubre. L’edició d’aquest any abordarà les desigualtats en els usos del temps i s’analitzaran iniciatives i polítiques per combatre-les i garantir el dret al temps com un dret de ciutadania. A Europa, actualment, el 75% de la població europea que treballa a temps parcial són dones, per així poder-se fer càrrec de la cura. A Catalunya, aquest percentatge és del 73,5% (INE, 2022).
Tània Verge Mestre, consellera d’Igualtat i Feminismes del Govern de la Generalitat de Catalunya, ha reafirmat “el compromís del Govern amb les polítiques del temps i de cures, polítiques que són un eix fonamental de la transformació feminista del país”. En aquest sentit, Verge ha destacat que “el gènere travessa de manera clara la possibilitat de disposar de temps propi; tal com demostren totes les enquestes d’usos dels temps, la pobresa de temps de les dones s’explica per la desigualtat de gènere en la distribució del treball de cures”. Per aquest motiu, la consellera ha subratllat que el Departament “aposta per la corresponsabilitat dels poders públics en les cures, entenent que són una qüestió política de primer ordre”, i ho fa “amb una perspectiva d’equitat territorial”. Per això, Verge ha posat en valor el fet que la Time Use Week d’enguany tingui un enfocament territorialitzat, “perquè les polítiques del temps han d’arribar arreu del país, es visqui on es visqui. El dret al temps ha de ser un dret de ciutadania, i estem compromeses a fer-lo efectiu”, ha conclòs Verge.
Per la seva part, Lluïsa Moret, diputada d’Igualtat i Sostenibilitat Social, ha assenyalat que “des de la Diputació de Barcelona creiem que les polítiques locals d’usos del temps han de formar part de les agendes locals, per la seva incidència evident en les condicions i la qualitat de vida de les persones, la generació d’oportunitats i progrés i l’impacte en les desigualtats socials”. Moret ha destacat el programa Respir que proporciona un temps de descans a les famílies cuidadores i dos projectes estratègics del conjunt de suports que s’ofereixen al mon local: el projecte “Barris i Comunitats: motors de transformació social” que impulsa nous espais de sociabilitat i usos del temps als barris, i “Cap a un nou sistema públic de cures en la comunitat” que desplega, entre d’altres, un model de “municipi cuidador”. Per Moret “cal una nova generació de polítiques del temps que abordi l’organització de les cures en clau de corresponsabilitat; que creï espais de vincle social als barris; repensi l’urbanisme en clau d’accessibilitat, proximitat i de perspectiva de gènere i treballi per la convivència inclusiva”.
Jaume Collboni, Primer Tinent d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, ha celebrat “la renovació de l’estratègia entre les institucions catalanes i la Barcelona Time Use Initiative per fer de Barcelona i Catalunya, una vegada més, l’epicentre de les polítiques del temps. Enguany, amb la voluntat d’avançar en la reivindicació del dret al temps com a garantia d’igualtat, de treball de qualitat i d’oportunitats per a tots els barcelonins i barcelonines.”
Montserrat Ballarín, vicepresidenta de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ha remarcat la necessitat d’un pacte metropolità del temps per generar més consciència i visibilitat de les polítiques que els municipis de la metròpolis porten a terme. “Per a l’AMB, el dret al temps és un element bàsic pel benestar quotidià i la reactivació social i econòmica del territori”, ha exposat.
Joan Francesc Pont, president de la Barcelona Time Use Initiative ha emfatitzat que “queda, encara, molt camí per recórrer per aconseguir que el dret al temps, sigui un dret de tota la ciutadania de Catalunya. En els dos darrers anys, hem tingut un inici prometedor i per això volem continuar apostant per aquesta manera col·laborativa de treball i avui formalitzem una nova estratègia”.
Estratègia per als Usos del Temps 2022-23
L’estratègia estableix tres objectius per al període 2022-23: 1) Consolidar la Time Use Week com un espai de trobada internacional de les polítiques del temps, connectant la feina feta pels agents socials, institucions, recerca i ciutadania; 2) Promoure les polítiques del temps per aportar solucions a la crisi de cures, climàtica i econòmica actual, a través dels intercanvis de la Xarxa Mundial de Governs Locals i Regionals de Polítiques del Temps; 3) Desplegar i aconseguir més adhesions a la Declaració de Barcelona en Polítiques del Temps, que ja ha estat signada per més de 100 agents internacionals.
L’any 2020 es va presentar públicament una estratègia de col·laboració interinstitucional entre la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la principal associació en polítiques del temps a Catalunya, la BTUI. L’objectiu d’aquella col·laboració era impulsar les polítiques del temps a les agendes internacionals i catalanes i dur a terme la Time Use Week 2020 i 2021. Pocs mesos després, l’Àrea Metropolitana també es va sumar a l’estratègia.
Aquella col·laboració establia tres grans fites que s’havien de complir durant el període 2020-2021, les quals s’han aconseguit superant els resultats esperats: la Time Use Week, s’ha convertit en un espai de trobada de referencia internacional per a l’impuls de les polítiques del temps; l’any passat Catalunya va ser la seu del Congrés Mundial de Recerca en Usos del Temps, posicionant l’ecosistema de recerca català en aquesta temàtica; i les institucions catalanes tornen a estar representades en el Consell Executiu i l’Assemblea de la Xarxa Mundial de Ciutats i Regions pels les Polítiques del Temps la qual, el febrer passat, va escollir Barcelona com a primera capital mundial de les polítiques del temps.
Polítiques públiques d’usos del temps
Les quatre institucions públiques fa temps que treballen en el marc de les polítiques públiques del temps. Han posat en marxa diversos programes, els quals han estat compartits amb la Xarxa de Governs Locals i Regionals en Polítiques del Temps.
Cap a un nou Sistema públic de cures, de la Diputació de Barcelona, és un projecte d’impuls de polítiques locals d’usos del temps per afavorir una major corresponsabilitat, una socialització de les cures cap a l’àmbit públic i el suport de les famílies, principalment dones que assumeixen les cures, de forma remunerada o no.
Temps x Cures: per part de la Generalitat de Catalunya, és un programa de canguratge per a municipis de més de 20.000 habitants destinant a infants de 0 a 14 anys. Té com a objectiu avançar en la corresponsabilitat per consolidar el dret a les cures de nenes i nens, alliberar temps per a les famílies —especialment per a les dones—, acreditar l’experiència adquirida i generar nova ocupació de qualitat en el sector.
Xarxa NUST: per part de l’Ajuntament de Barcelona, és una xarxa d’empreses que busca ser un espai d’intercanvi i aprenentatge amb l’objectiu de facilitar una millor gestió del temps, conciliació i corresponsabilitat en la vida laboral, familiar, personal i social. Les mesures de conciliació i corresponsabilitat afavoreixen la productivitat i generen un clima de confiança que beneficia tant a l’empresa i l’organització com a qui treballa, i alhora contribueixen a millorar la qualitat de vida de les persones.
Taula de municipis pel Pacte Metropolità del Temps: per part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, és un espai de trobada, intercanvi i governança entre municipis per la transferència de bones pràctiques i compartir aprenentatges per continuar avançant en les polítiques del temps en clau metropolitana.
