Primers auxilis en salut mental, prevenció del suïcidi i suport a l’entorn suïcida, o extensió i adaptació al territori d’un xat d’atenció 24 hores són algunes de les accions que s’engegaran per tal d’acostar a l’àmbit local les accions en matèria de salut mental. Els nous serveis s’implementaran inicialment a Terrassa, Mataró, Vilafranca, Manresa, El Prat de Llobregat, Igualada i una agrupació de petits municipis entorn la C-17, abans d’estendre’ls a tots els municipis de la demarcació.
La Diputació de Barcelona ha impulsat el Pla Estratègic de Salut Mental, amb una seixantena d’accions per treballar aquest àmbit de la salut des de l’entorn més proper als ciutadans: els municipis. L’objectiu del pla és promoure la salut mental i prevenir, detectar i facilitar l’acompanyament i l’atenció de les persones amb trastorns mentals, per tal de millorar la qualitat de vida i donar suport als ens locals de les comarques de Barcelona.
El Pla Estratègic de Salut Mental de la Diputació de Barcelona compta amb 4 línies estratègiques: prevenció i promoció de la salut mental; facilitar la detecció precoç i l’acompanyament psicològic i comunitari; garantir el respecte als drets de les persones amb problemes de salut mental, i articular una organització del propi pla. Aquestes línies es tradueixen en 13 objectius específics que es materialitzen en 61 accions, algunes de les quals vinculades a projectes ja en marxa i d’altres accions noves que s’aplicaran a curt o mig termini.
Els nous serveis s’implementaran inicialment a uns ens locals seleccionats (Terrassa, Mataró, Vilafranca, Manresa, El Prat de Llobregat, Igualada i una agrupació de petits municipis entorn la C-17), per tal d’avaluarla seva implantació i construir models diferencials, segons les característiques del territori, abans d’ estendre’ls a totes les comarques de Barcelona.
Les línies estratègiques del pla
1. Prevenció i promoció de la salut mental:
Aquesta línia inclou accions per millorar les condicions individuals, socials i ambientals per tal de garantir el benestar psicològic de totes les persones i col·lectius. Entre d’altres accions en marxa consolidarà el Programa emociutats, posa en marxa el maig de 2022 per fer front a les conseqüències de la pandèmia. Entre les noves accions previstes a curt termini figura potenciar la formació en benestar i protecció a les escoles municipals, per tal d’incloure aquest aspecte com a mesura de prevenció als centres educatius, i la creació d’una comissió sobre bon ús de les pantalles de persones i institucions expertes.
2. Facilitar la detecció precoç i l’acompanyament psicològic i comunitari a través de serveis fàcilment accessibles, segurs i eficaços:
A més d’accions ja en marxa com el grup de suport emocional i ajuda mútua o la formació a persones cuidades, es preveu crear el nou servei Konsulta’m, vinculat amb els serveis sanitaris especialitzats en salut mental d’atenció, acompanyament i detecció precoç per a adolescents i joves amb problemes relacionats amb la salut mental; impulsar un recurs d’escolta activa i suport emocional, a través d’un xat anònim per a adolescents i joves disponible les 24 hores del dia; oferir suport i atenció personalitzada o grupal a l’entorn de les persones que han viscut una experiència d’ideacions de suïcidi o de suïcidi consumat; oferir formació sobre el suïcidi i els recursos que hi ha per fer-hi front als professionals i a altres agents comunitaris que actuen pel territori; difondre els recursos de prevenció i atenció del servei telefònic contra el suïcidi als municipis de la demarcació; impulsar un programa de primers auxilis per a la prevenció en salut mental per a ajuntaments o desenvolupar tallers per prevenir la pressió estètica, entre d’altres accions.
3. Garantir el respecte als drets de les persones amb problemes de salut mental:
Aquesta línia inclou accions per facilitar a aquestes persones l’accés a la feina o a l’educació a l’habitatge, i per fomentar la seva participació cívica i cultural. Aquí s’emmarquen accions ja consolidades com les oficines tècniques laborals (OTL), que treballen per la integració sociolaboral de persones amb malalties mentals, o programes d’accessibilitat per a persones amb malalties mentals en espais d’interès cultural com museus. A més, es preveuen noves accions com ara mesures sensibilitzadores per evitar l’exclusió de l’activitat turística de les persones afectades per un trastorn mental, o la promoció de productes turístics inclusius.
4. Articular una organització del Pla estratègic que permeti impulsar-lo, fer-ne el seguiment i adaptar-lo segons l’avaluació:
Entre d’altres accions, es crearà una estructura de seguiment i governança del Pla estratègic de salut mental que, de manera transversal, inclogui el territori, les institucions o les entitats referents en l’àmbit de la salut mental. A més, vinculada a aquesta governança, properament es crearà la xarxa local tècnica de salut mental i benestar emocional, inicialment a les zones pilot.
Una prioritat en salut pública
La diputada delegada de Salut Pública de la Diputació de Barcelona, Gemma Tarafa, ha recordat que “la prevalença dels problemes relacionats amb la salut mental i el benestar emocional cada vegada és més elevada i també l’estigma per raó de salut mental continua sent un problema global, per això la salut mental és una prioritat en les polítiques de salut pública de la Diputació de Barcelona”. La diputada ha subratllat que “la millora de la salut mental requereix l’actuació sobre els entorns més propers on transcorre la vida quotidiana de les persones i les seves relacions socials i vincles, és a dir, els municipis, amb la implicació de tots els agents i serveis de manera transversal (socials, de salut, esportius, culturals, laborals, etc.)”-
La Comissionada del Pla Estratègic de Salut Mental de la Diputació de Barcelona, Pilar Solanes, ha recordat per la seva banda que, en aquest context “la territorialització esdevé un eix fonamental, ja que cal tenir presents les necessitats diferencials de cada municipi, cada barri, així com les possibles desigualtats en relació amb la salut mental, per tal de respondre a les expectatives i les necessitats reals de la ciutadania, des de la proximitat i el respecte a les persones, especialment les més vulnerables”.
Un treball conjunt
El Pla Estratègic de Salut Mental de la Diputació de Barcelona s’aixopluga sota les línies directrius de l’OMS, l’Estratègia nacional de salut mental i el Pacte Nacional de Salut Mental. El Pla s’ha elaborat gràcies al treball conjunt de 7 àrees de la Diputació que ja venien treballant fins ara en aquest àmbit, el contrast amb diferents ajuntaments de la demarcació i l’orientació i contribució de diferents institucions, entitats i organitzacions que treballen l’àmbit de la salut mental.
L’impuls del Pla estratègic i desplegament es fa a partir d’una estructura organitzativa de governança que incorpora els diferents agents que treballen al voltant de la salut mental: organitzacions, entitats i federacions de diferents àmbits (sanitari, social, educatiu, laboral, etc), ajuntaments, institucions públiques i la Diputació de Barcelona.
Durant l’últim trimestre de 2024 es constituirà la Xarxa Local de Salut Mental i accions pilot. En el període 2025-2027 s’avaluaran aquestes accions pilot, s’identificaran nous serveis i s’incorporaran nous recursos al Catàleg de Serveis de la Diputació de Barcelona.
Aquest projecte respon a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 3 “Salut i benestar”. Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.
Font: Diputació de Barcelona
