Unes 125 persones han participat avui en una jornada que ha impulsat la Diputació amb l’objectiu d’ajudar les administracions locals gironines a gestionar l’adaptació a la vespa asiàtica, a fi de compartir coneixement i orientar les decisions a escala local.
Imatge del diputat de Medi Ambient, Lluís Costabella (al centre), durant la inauguració avui de la jornada, juntament amb el president de CILMA, Sergi Mir (a l’esquerra), i la gerent de Dipsalut, Sílvia Oliveras (a la dreta).
Entre els assistents, hi havia tècnics i càrrecs electes d’administracions locals, apicultors, tècnics de controls de plagues, personal d’ADF i investigadors. La corporació ha organitzat aquesta jornada, que ha tingut lloc al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, conjuntament amb el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient (CILMA) i l’Organisme de Salut Pública de la Diputació (Dipsalut).
El comerç global afavoreix les introduccions accidentals de vespes exòtiques. És el cas també de la vespa asiàtica (Vespa velutina ssp. nigrithorax), que actualment s’ha establert a set països d’Europa. En cap cas, les mesures que s’han pres per erradicar-les no han aconseguit frenar-ne l’expansió. Per aquest motiu, més enllà de centrar els esforços en procurar mitigar-ne la presència, els experts consideren que cal implementar mesures d’adaptació i gestió per conviure-hi.
El primer cas de vespa asiàtica a Catalunya es va detectar el 2012 i va ser a l’Alt Empordà. Des d’aleshores, l’expansió d’aquesta espècie invasora ha estat progressiva, fins al punt que avui dia és present arreu de les comarques gironines i també ha arribat a altres punts del país. A la demarcació, n’han afavorit l’abundància i l’expansió les condicions climàtiques idònies, l’abundància d’arnes d’abella de la mel i la manca d’altres espècies que competeixin amb aquest insecte invasor. I els greuges són principalment en l’àmbit de l’apicultura, la biodiversitat i els riscos en la seguretat i la salut pública.
La jornada d’avui ha inclòs les ponències d’experts vinguts de França i el País Basc, que són dues zones especialment afectades per la vespa asiàtica. Claire Villemant (Museu Nacional d’Història Natural de París), Iñigo Moreno (Diputació Foral d’Àlaba) i Aritza Arrazuria i Gaizka Molinuevo (Orkatz, SL) hi han exposat els coneixements obtinguts sobre aquesta espècie, així com la seva experiència en la gestió de la problemàtica i en l’eliminació de vespers. D’altra banda, l’al·lergòloga de l’Hospital de Santa Caterina Laia Prat ha parlat sobre les reaccions i els tractaments per les picades de vespes i abelles. També dos membres de l’Associació Galanthus, Enric Fàbregas i Enric Bisbe, han exposat els resultats del seguiment de paranys primaverals de reines de Vespa velutina a Celrà. I, finalment, la doctora del Departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona Núria Roura ha tractat l’ús d’arpes elèctriques en abellars.
El coneixement transmès amb aquestes ponències pot ajudar les administracions locals a orientar les polítiques de planificació i de gestió de la vespa asiàtica. De fet, a la jornada, s’hi ha fet evident la necessitat de detallar i desplegar procediments d’actuació en l’àmbit supramunicipal. En aquest sentit, el diputat de Medi Ambient, Lluís Costabella, ha afirmat: «Cal que les administracions locals treballem conjuntament en una estratègia de lluita comuna, pràctica i amb criteris fonamentats i de sostenibilitat ambiental i econòmica, basada en el foment i l’ús de la recerca; un registre de dades i seguiment de la invasió i avaluació de les mesures de control; l’aplicació de mesures de control en els llocs considerats de més risc per la proximitat a les persones i activitats humanes, i l’aplicació de mesures d’adaptació en explotacions apícoles i en entorns urbans amb materials de sensibilització, basats en informació contrastada, que no generi alarmisme i que fomenti l’autoprotecció, la seguretat i les bones pràctiques.»
La Diputació de Girona farà públics els resultats d’aquesta jornada d’aquí a uns dies, amb la voluntat de divulgar el coneixement i les experiències que s’hi han compartit. La sessió s’ha pogut seguir en directe per vídeo streaming.
