Diputació, Generalitat, Paeria de Lleida, Universitat de Lleida i les cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega col·laboren en la creació d’un model competitiu i sostenible d’economia verda, circular i altament digitalitzada
El primer dels projectes detallats, ‘Biohub Km0’ de bioeconomia circular, pretén la creació d’una indústria al voltant de les dejeccions ramaderes partint d’una planta de compostatge en construcció a Alcarràs
Els vuit projectes tractors aspiren a obtenir finançament dels fons europeus Next Generation i comporten la creació de noves indústries d’aprofitament forestal, digitalització del camp, desplegament de la xarxa 5G, comunitats energètiques sostenibles i transformació digital dels ajuntaments de la plana de Lleida, el Pirineu i l’Aran
La Diputació de Lleida ha presentat aquest divendres fins a vuit projectes tractors que han de servir per impulsar la transformació econòmica de la plana de Lleida, el Pirineu i l’Aran en una jornada, celebrada a l’Auditori Enric Granados, en la qual han participat les institucions integrants del G-6, el grup de treball col·laboratiu que integren la mateixa Diputació, la Generalitat de Catalunya, la Paeria de Lleida, la Universitat de Lleida i les cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega. Els vuit projectes, que aspiren a obtenir fons europeus Next Generation, volen transformar l’actual economia de la demarcació en un model competitiu i sostenible d’economia verda, circular i altament digitalitzada. Aquests projectes suposaran una inversió de 500 M€ i la creació de 6.000 llocs de treball fins a l’any 2026.
Tal com ha anunciat el president de la Diputació, Joan Talarn, “ens volem treure de sobre el vell estigma de ser la ventafocs de Catalunya, però tampoc a canvi de renunciar a la força tractora del nostre sector primari, ja que Lleida concentra el 53% de la producció agrícola i el 47% de la producció ramadera de Catalunya”. Segons Talarn, “els fons Next Generation són una oportunitat que no podem deixar passar de llarg. Amb Lleida liderant el desenvolupament tecnològic, nous productes i nous mercats, podrem desenvolupar un nou teixit industrial que no generi competència amb la producció d’aliments, sinó que el complementi i que ens permeti establir vincles amb sectors industrials que a dia d’avui ens semblen llunyans al nostre model productiu, com el de l’automoció, el farmacèutic o el de la producció de combustibles”.
La I Jornada de la Transformació Econòmica de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran ha comptat amb la participació de la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà; l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo; el rector de la UdL, Jaume Puy, i el president de la Cambra de Comerç de Lleida, Jaume Saltó. Per part de la Diputació, a més del president, hi han participat el vicepresident primer, Jordi Latorre, i el vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica, Carles Gibert.
En aquesta primera jornada, s’ha explicat en detall el primer dels projectes tractors, ‘Biohub Km0’ de bioeconomia circular, pretén la creació d’una indústria al voltant de les dejeccions ramaderes partint d’una planta de compostatge en construcció a Alcarràs. Presentat per tres representants del grup de productors ramaders impulsors del projecte, Miquel Serra, Jordi Jové i Rubén Manonelles, ha estat àmpliament analitzat en tres taules rodones al voltant de l’opinió del sector primari, de la indústria i de la recerca i la innovació.
La consellera Teresa Jordà ha destacat que “l’economia verda juga un paper importantíssim a casa nostra, que es basa en l’economia circular”. En aquest sentit, ha remarcat que “Lleida juga un paper fonamental en el sector agroalimentari, i que aquests projectes casen amb el que ens demana el Pacte Verd Europeu”.
El paer en cap de Lleida, Miquel Pueyo, ha recordat que Lleida, per la seva situació geoestratègica, “vol ser la capital de la biotecnologia” i que es tracta d’un territori “disposat a captar el talent que vulgui participar en el canvi que aquesta capitalitat vol dur a terme”.
El rector de la Universitat de Lleida, Jaume Puy, ha dit que “estem davant una oportunitat. El fet que ens puguem posar d’acord i preparar, amb temps, uns projectes on puguin participar l’àmbit acadèmic, les institucions, les empreses del territori i els usuaris és el camí adequat per aprofitar aquesta oportunitat que ens ha portar la pandèmia i sortir-ne reforçats”.
El vicepresident primer de la Diputació, Jordi Latorre ha recordat els quatre eixos fonamentals sobre els que està treballant la institució que són una nova gestió forestal, l’energia, la digitalització i el turisme verd, que permetran dotar el territori de tota la seva potencialitat i d’un impuls sostenible. Concretament, ha remarcat la necessitat de fer una gestió intel·ligent dels boscos, i ha parlat de la propera creació de l’Agència de l’Energia de les Terres de Lleida. També ha insistit en la feina que s’està fent per dotar el territori d’un xarxa de fibra òptica, així com de la implantació del 5G, i ha fet un especial esment a seguir treballant per tenir un turisme millor i no més massificat, que sigui més eficient i sostenible.
El vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica, Carles Gibert, ha destacat que ja fa temps que estan treballant en aquests vuit grans projectes estratègics dels qual esperen rebre fons dels Next Generation. Ha afegit que sempre estan buscant “l’equilibri entre aquestes grans oportunitats que tenim amb l’economia, la bioeconomia verda al territori, i la digitalització” i recordant que “a escala global estan inspirats en l’Agenda 2030”.
Els vuit projectes tractors aspiren a obtenir finançament dels fons europeus Next Generation i comporten la creació de noves indústries de bioeconomia circular, d’aprofitament forestal, digitalització del camp, desplegament de la xarxa 5G, el foment de comunitats energètiques sostenibles i la transformació digital dels ajuntaments de la plana de Lleida, el Pirineu i l’Aran:
1- Biohub KM0, bioeconomia circular en la valorització de les dejeccions ramaderes
El projecte tractor Biohub KM0 pretén l’aprofitament de les dejeccions ramaderes per a la creació d’un ecosistema d’innovació altament especialitzat de biotecnologies i bioproductes a partir d’una planta de compostatge ubicada a Alcarràs. Aquest projecte tractor, incorporat a les prioritats Next Generation Catalonia impulsat per la Generalitat de Catalunya, suposa una inversió inicial de 65 milions d’euros.
2- Digital Innovation Hub del sector agroalimentari i forestal de Catalunya
El Digital Innovation Hub del sector agroalimentari i forestal de Catalunya serà un centre d’innovació específic que s’ubicarà al Parc Científic de Gardeny per a l’impuls tecnològic en aquests sectors. El projecte, valorat en 10 milions d’euros, generarà sinergies i complementarietats amb iniciatives en curs, com l’Àrea 5G de Ponent i el projecte INNO4AGRO, liderat per la Paeria. Seria la finestreta única on productors, investigadors i desenvolupadors tecnològics facin efectius els beneficis de tecnologies com el big data, la intel·ligència artificial o el 5G en el sistema agroalimentari i forestal.
3- Valorització integral dels recursos forestals del Pirineu
La valorització integral dels recursos forestals del Pirineu és un projecte que vol impulsar els usos constructius de la fusta amb materials com el contralamitat i també els usos tèrmics de proximitat, tant en l’àmbit domèstic com industrial, a través d’una branca específica de la bioeconomia, la bioeconomia forestal, que ja s’està impulsant amb la construcció d’una planta pilot a Balaguer per part de la Universitat de Lleida i el suport de la Diputació. En total, es preveu mobilitzar una inversió de 65 milions d’euros per fer efectiva la producció bioeconòmica dels nostres boscos i un model de gestió forestal que minimitzi el risc d’incendis.
4- Lleida Smart Rural Environment
Lleida Smart Rural Environment vol accelerar el desenvolupament de les inversions necessàries per tal que el 100% de la població tingui accés a les xarxes d’alta velocitat i a la tecnologia 5G. Valorat en 300 milions d’euros, pretén l’acceleració del desplegament de banda ampla fins als 231 municipis, 422 nuclis de població i 160 polígons industrials existents a la demarcació.
5- Transformació digital de l’administració pública local
La transformació digital de l’administració pública local, que compta amb un pressupost de 7 milions d’euros, s’ha construït de manera col·laborativa amb la resta de diputacions catalanes i la mateixa Generalitat, i pretén abordar el repte de la digitalització de l’administració local.
6- Energia i món local
El projecte Energia i món local vol impulsar les inversions públiques en millora de l’eficiència energètica d’edificis, equipaments i infraestructures públiques. En total, es preveu una inversió de 64 milions d’euros per tal que tots els municipis impulsin inversions en generació i consum d’energies renovables mitjançant les fórmules d’autoconsum, consum compartit, afavorir el desenvolupament de comunitats locals d’energia, i el desplegament d’infraestructura de recàrrega i suport al vehicle elèctric.
7- Ecosistema d’innovació descentralitzat
Ecosistema d’innovació descentralitzat té l’objectiu de desenvolupar els instruments, els equipaments i els serveis de suport necessaris per tal que l’especialització competitiva del territori sigui efectiva i accessible a tothom. Amb un pressupost de 8 milions d’euros, es vol teixir una xarxa de serveis a la innovació que faci arribar les oportunitats a tot el territori, amb tècnics especialitzats a totes les comarques, amb instruments de concertació d’interessos i amb espais físics i virtuals interconnectats.
8- Capacitació i talent digital per al segle XXI
El projecte denominat Capacitació i talent digital per al segle XXI vol fomentar la capacitació de la ciutadania i el reciclatge professional davant la transició digital. S’impulsa de forma conjunta entre la Generalitat i les diputacions catalanes, i està dotat amb un pressupost global de 65 milions d’euros. Preveu l’impuls de programes de foment de l’alfabetització i les competències digitals, formació de professionals i infraestructures per reduir la bretxa digital a tot el país, en el qual es preveu una dotació d’1 milió d’euros per formar específicament talent en els àmbits prioritaris identificats per impulsar la transformació econòmica de les terres de la plana de Lleida, el Pirineu i l’Aran.
El president Joan Talarn ha conclòs que “aquesta és la cartera de projectes tractors que volem fer efectius amb el finançament dels fons Next Generation per albirar un futur més pròsper i millor per a les properes generacions de lleidatanes i lleidatans. En aquest futur treballem ja, les administracions i, per suposat, les empreses fortament arrelades al territori”.
