Martí Cardona ens rep a Rivert, un dels 12 nuclis de municipi que composen Conca de Dalt. El primer que se sent en trepitjar l’indret és la tranquil·litat que dóna sentir-se en un paratge envoltat per la pau dels boscos i els rierols que brollen i s’entrellacen amb els carrers del poble. Cardona ens explica com poc a poc va arribar al capdavant del consistori, i com ha aconseguit durant les ja tres legislatures que acumula, gestionar un municipi de 166,5km2 i 12 nuclis, cadascun amb la seva idiosincràsia.
“Fem mans i mànigues cada dia, perquè no tenim gaires ingressos”
“Al matí faig d’alcalde i a la tarda faig de pastor”
“És important estar a l’alçada de tot; no pots anar, per ser alcalde, sentin-te més important”
“El primer que li podem oferir als forasters és tranquil·litat i qualitat de vida”
“La ramaderia sempre ha estat dura, però avui en dia més, cada cop s’hi dedica menys gent, perquè ningú vol treballar 24 hores, 365 dies a l’any”
“Els ajuntaments no podem fer res perquè Madrid no deixa anar diners”
“Els alcaldes no hem de fer política, sinó que hem de cuidar-nos que el poble vagi bé”
“No sóc dels que promet. Sóc dels que demostra el que s’ha fet”
“Normalment llegeixo dos llibres: un a la tauleta de nit i l’altre quan me’n vaig amb el ramat”
Convertir-se en alcalde suposa temps i esforç. Què el va motivar a posar-se al capdavant de l’Ajuntament?
Conca de Dalt són 12 nuclis de municipi, i cada nucli té un representant. Jo sóc l’alcalde, i represento també el nucli de Rivert. Quan vaig néixer, només hi vivia la meva família, i el meu pare va morir quan jo tenia 20 anys, pel que vaig ser l’encarregat de representar Rivert a l’Ajuntament. Em va agradar l’experiència de treballar pels pobles, vaig passar de representant del poble a regidor, i fa tres legislatures que em vaig presentar com a alcalde.
Què va sentir en el seu primer dia de mandat?
Molta responsabilitat. Conca de Dalt té 165km2 i una xarxa de 70km de carreteres que se’n ha de fer càrrec l’Ajuntament, com els serveis d’aigua i llum.
Com descriuria la seva manera de fer com a alcalde?
El veïns t’ho explicarien millor, però he de dir que m’ha tocat una època dura, l’època de la crisi. Vaig entrar a l’època del tripartit, que hi havia diners, i amb la crisi, el Pla d’Obres i Serveis va quedar estroncat totalment. Des d’aleshores fem mans i mànigues cada dia, perquè no tenim masses ingressos. Tot i això, estem contents de com està el municipi.
Durant aquests anys, recorda alguna anècdota especialment?
No sóc gaire propens a fer inauguracions. No m’agraden, i em poso nerviós, perquè parlar en públic no és ho meu.
Vostè és pagès?
Jo sóc pagès i ramader. Al matí faig d’alcalde i a la tarda faig de pastor.
És necessari tenir estudis superiors per fer d’alcalde?
Jo crec que no. Tinc un Batxiller superior i COU. L’alcalde ha de ser molt coneixedor del territori i de la situació dels seus veïns. En el meu cas, tinc l’avantatge que, al ser pagès i ramader, la majoria dels veïns del municipi també són pagesos i ramaders, i parlem del que ens afecta. També és important estar a l’alçada de tot; no pots anar, per ser alcalde, sentin-te més important. Ha de ser igual que els altres.
Què és el que més destacaria de Conca de Dalt?
Que som 12 pobles, i que cadascun té el seu encant. Començaria per Aramunt, que és un poble nou, però al costat té l’Aramunt vell, a dalt d’un cim. Aquesta és una assignatura que tenim pendent: hi havia una escola on s’ensenyava a rehabilitar cases antigues i per motius “polítics” es va tancar i hi havia quasi 50 alumnes estudiant, aprenent i fent pràctiques en cases antigues. És molt maco.
Més amunt hi ha Pessonada, que té una vista espectacular sobre el pantà de Sant Antoni, i l’Ajuntament té la intenció de fer-hi un centre d’interpretació de la Reserva de Boumort, que queda al darrere. En aquella reserva hi ha vàries aus, com el trencalòs, el voltor, l’aufrany i el voltor negre, a part dels cérvols, cabirols i el gall fer, és un lloc molt important.
També tenim Hortoneda, envoltada per la reserva, i amb vistes al Pirineu, ja que està a més de 1.000 metres d’alçada. Després hi ha Sossís, que té una torre i vistes sobre el pantà, i hi havia unes mines de carbó, que es duia a una fàbrica on es feia ciment, i aquest ciment es feia servir a les obres de les centrals hidroelèctriques. Després ve Sant Martí, antigament emmurallat. Pont de Claverol, és el que toca al noguera, on fan la riuada cada any, a la festa dels raiers.
I què me’n diu d’Erinya, Toralla i els demés nuclis?
Erinyà, a l’altre costat del riu, és petit i maco, i s’estan fent unes excavacions a la Cova des Llenes i sembla que s’hi pot trobar alguna cosa molt important. Serradell, que té unes coves molt importants. Toralla, que també té unes coves, que es van excavar fa 70 anys. Torallola, probablement el que té la vista més maca de tots, perquè està al cap d’un turó i té una vista espectacular. Després hi ha Rivert, que com a més característic té l’aigua.
I què li diria a un foraster perquè vingués a viure a Conca de Dalt?
El primer que li podem oferir és tranquil·litat i qualitat de vida. Som 435 habitants repartits entre 12 nuclis, pel que hi ha una tranquil·litat total. Pel que fa als veïns de tots els pobles, són gent molt oberta i molt acollidora.
Com es potencien l’agricultura i la ramaderia des de l’alcaldia?
Des de l’Ajuntament es va fer un molí, perquè antigament, a cada poble hi havia un molí d’oli, però actualment això era inviable. El que vam fer va ser construir-ne un, totalment nou, a Aramunt. Aquest molí dóna servei al municipi i a tota la gent de la comarca. A nivell d’ajudes, estem molt limitats pressupostàriament, però intentem gestionar-ho amb la Generalitat i posar totes les facilitats possibles perquè la gent pugui pasturar. La ramaderia sempre ha estat dura, però avui en dia més. Cada cop s’hi dedica menys gent, perquè ningú vol treballar 24 hores, 365 dies a l’any, i la ramaderia és això.
Com s’integren 12 nuclis de municipi disseminats?
Cada poble fa la seva festa major i l’Ajuntament procura ajudar, si pot. A part, organitzem activitats. Les últimes van ser un concert de música clàssica, organitzat a la Mare de Déu de la Plana, que és una capella romànica impressionant; jornades medievals a Aramunt… intentem fer coses a cada poble. Per altre costat, intentem donar autonomia al poble perquè faci festes o el que necessiti.
Quins són els reptes principals d’aquesta legislatura?
Al principi de cada legislatura fem un cartipàs i mirem què tenim enrederit i ho resolem. Hem tingut el problema que el Pla d’Obres i Serveis fa dues legislatures que no ha sortit, i és la base del finançament dels petits municipis. És com el Pla de Camins: avui en dia l’Ajuntament s’ha de fer càrrec d’aquests camins, i són molts diners, només tapant els quatre socs que es poden arreglar durant l’any; s’han de netejar els voltants dels camins, a l’hivern tirar sal, treure neu quan hi ha nevades… Pel que fa a les obres, hem inaugurat les oficines municipals fa tres setmanes, perquè on érem no complíem la normativa d’accessibilitat, i ara sí. Pel demés, hem fet obres petites, com a Serradell, on vam reparar l’església, i ara farem un carrer a Pont de Claverol. Aquest és el pla immediat, però segurament sortiran coses petites. Grans no, perquè com que no hi ha Pla d’Obres i Serveis, no podem.
Com es fomenta la participació a Conca de Dalt?
A cada nucli es fa una reunió cada any, i les propostes que en surten van a l’Ajuntament, que col·labora perquè es puguin fer. Jo, com a alcalde, si els nuclis em conviden, vaig a la seva reunió i explico tot el que l’Ajuntament fa o té previst fer en aquell nucli de municipi.
Com es gestiona la Llei de Transparència des d’un poble petit?
És impossible. Tenim dues persones treballant aquí, la secretària i l’administrativa. Tot i això, des que tenim el nou edifici de l’Ajuntament, hem contractat una persona per a sis mesos gràcies al Sistema de Garantia Juvenil perquè posi al dia el nostre arxiu i el web. De moment, estem amb l’arxiu. Heu de pensar que Conca de Dalt és la fusió de 4 antics municipis. Ens vam trobar papers que portaven 40 anys en capses que mai s’havien obert, i vam baixar un furgó gran i carregat de papers a l’arxiu comarcal, i en tenim un altre per baixar. Volem posar-ho al dia, però és un procés lent, i al tenir poc personal… si dediques una persona exclusivament, el dia a dia et queda penjat, i no tenim diners per a més personal.
Com valora la situació política actual a Catalunya?
És pràcticament insostenible. Econòmicament estem ofegats totalment. Els ajuntaments no podem fer res perquè Madrid no deixa anar diners. Acceptaria encantat ser alcalde al País Basc, perquè la diferència és brutal. Hi he estat de vacances, i veus que tenen de tot, amb els seus diners. Nosaltres, amb els nostres diners, anem malament. Crec que això ha de canviar i ens han de reconèixer, sigui amb independència o amb el que sigui, però se’ns ha de donar en funció dels diners que aportem. No podem ser els que aportem més i ens arriba menys. Jo he de netejar la carretera quan hi ha una nevada amb el meu tractor personal, perquè no podem tenir una màquina llevaneus ni una infraestructura al dia.
Quin és el paper de les entitats supramunicipals a Conca de Dalt?
La Diputació, actualment, és la bombona d’oxigen dels ajuntaments petits. Sabem que si tenim un problema greu, podem anar a la Diputació i trobar uns diners per a una esllavissada, una carretera que se’ns hagi tallat, una claveguera… La Generalitat, per desgràcia, abans hi podies anar, i ara també, però si et prometen, costa molt cobrar, perquè no tenen liquiditat. El Consell Comarcal, en comarques de muntanya és imprescindible. Com a Conca de Dalt, on no puc tenir un camió d’escombraries ni el personal per recollir les escombraries de 12 pobles. Això ho fa el consell comarcal, com els serveis socials. Tot el que avarca un àmbit més ampli que el municipal, ho fa el Consell.
Què pensa sobre la nova política?
Jo no sóc polític. Sóc més aviat un servidor del poble i la política no m’agrada. Els alcaldes no hem de fer política, sinó que hem de cuidar-nos que el poble vagi bé. Malament quan en ajuntaments petits hi entra la política i per ser d’un partit o un altre es digui blanc o negre.
Per últim, quin missatge donaria als seus veïns?
No sóc dels que promet. Sóc dels que demostra el que s’ha fet. És molt fàcil anar pels pobles i prometre, però m’estimo més anar-hi i explicar els diners que tenim per a cada cosa. No sóc de prometre coses que després no es faran.
Com li agradaria ser recordat?
Com sóc ara, com el Martí de Rivert.
Alguna cosa més?
He de dir que ser alcalde a Conca de Dalt és un luxe.
