Joan Reñé apunta que en les properes setmanes se sabrà si la UNESCO cataloga el Montsec com a destinació turística Starlight
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé (a la dreta), amb el director del Patronat de Turisme de la Diputació, Jordi Blanch, i el vicepresident del patronat, Gerard Sabarich, al davant de la zona de les terres de Lleida a l’estand Catalunya de Fitur.
La Diputació de Lleida ha portat un any més a la Fira Internacional del Turisme (Fitur) tota l’oferta turística de les comarques de Lleida i la ”capacitat internacionalitzadora” dels territori. El president de la corporació, Joan Reñé, ha destacat que precisament un dels atractius del territori, el cel del Montsec, rebrà en les properes setmanes la resposta de si ha estat catalogat com a destinació turística Satrlight per la UNESCO a nivell mundial. Entre d’altres, el Patronat de Turisme de la Diputació ha presentat a la fira la nova aplicació per a dispositius mòbils ‘Aralleida365’ que permet estar al dia de tota l’oferta turística i el nou logotip de l’ens.
Reñé ha remarcat que un any més el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida és present a Fitur. Ho fa a través de l’estand ‘Catalunya’ que agrupa tots els diferents institucionals que promocionen els diferents territoris del país. En concret, el patronat disposa d’un espai amb dos taulells on per una banda, s’informa de l’oferta turística de les terres de Ponent i per l’altra l’oferta dels Pirineus, amb l’accent posat al turisme de neu i d’aventura.
Segons el president de la Diputació, un dels objectius que s’han marcat enguany és fomentar el concepte de la ”promoció en la internacionalització”. En aquest sentit, ha remarcat la importància que Lleida aculli enguany la copa del món de telemark, a les pistes d’Espot Esquí, el campionat de piragüisme al Parc Olímpic de la Seu d’Urgell i també la més que probable catalogació per part de la UNESCO de la destinació turística Starlight del cel del Montsec.
Segons Reñé, ”en principi tot apunta a què la declaració camina per molt bon camí i esperem que en poques setmanes puguem tenir la confirmació”. En aquest sentit, ha assenyalat que els inspectors han manifestat que el cel del Montsec és dels més nets i per tant podrà entrar en ”aquest club d’elit dels sis llocs del món on millor es pot observar el cel”.
El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida aprofita la seva presència a Fitur per presentar una de les novetats tecnològiques presentades recentment. Es tracta de l’aplicació per a telèfons mòbils intel·ligents ‘Aralleida365’ que permet veure l’oferta turística a les terres de Lleida al llarg de tot l’any. A Fitur també es presenta el nou logotip de la marca AraLledia.
Reunions de coordinació per captar més visitants
En paral·lel, es mantindran reunions de treball entre directors dels patronats de Turisme de les diputaciós de Lleida, Girona i Barcelona per analitzar vies de col·laboració al voltant d’eixos de comunicació com el nou TAV Lleida-Girona o l’Eix Transversal.
Sort, la Seu d’Urgell i la Val d’Aran, destinacions turístiques esportives
En el marc de Fitur, Sort, la Seu d’Urgell i la Val d’Aran rebran les Certificacions de Turisme Esportiu. El president de la Diputació de Lleida serà present a l’acte que presidirà el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig.
L’Agència Catalana de Turisme va crear aquest segell l’any 2003 i distingeix aquelles zones que disposen d’infraestructures i serveis d’alta qualitat per a la pràctica esportiva. Actualment, el tenen 11 emplaçaments catalans.
Crítica al retard en les ofertes a l’alta velocitat
En un altre ordre de les coses, el president de la Diputació, Joan Reñé, ha celebrat que Renfe comenci a aplicar ofertes a l’alta velocitat entre Madrid i Barcelona però ha lamentat que ”haguem hagut d’esperar deu anys des que es va posar en marxa”. Reñé ha afegit que una vegada més ”ens sentim discriminats i tractats am diferència respecte a aquestes rebaixes”, perquè el TAV ja va arribar a Lleida al 2003 i no ha estat fins que aquest ha arribat a Girona i Barcelona que s’han començat a ajustar els preus.